LA MOTO

Cerco en el mercat d'ocasió i trobo el que penso que em pot anar bé: té nou anys, cent catorze mil quilòmetres i amb mi serà de tercera mà. No està mal, penso...

Quedo amb el seu propietari. Em rep a casa seva, ja té la moto a fora del seu garatge. És una persona afable, clara, motorista d'ànima. Encetem conversa i em dóna confiança. Crec que amb aquestes sensacions en tinc prou per saber que el que em vol vendre i jo vull comprar no està malament. Provo la moto en un curt recorregut que em serveix per "escoltar-la", engrano totes les marxes del canvi i les torno a treure, dues o tres vegades; entren suaument, deixo les mans del manillar i la moto segueix recte com si anés sobre un raïl.

- Me la quedo, li dic.

Falta un any i mig pel dia "D" i penso a testar la moto amb el dia a dia i un viatge que també em servirà per testar-me a mi mateix. Preparo per al següent estiu una volta a Europa: França, Suïssa, Àustria, Alemanya, Txèquia, Polònia, Lituània, Letònia, Estònia, Finlàndia, Rússia, Bielorússia, Eslovàquia, Hongria, Croàcia, Eslovènia, Itàlia i altre cop cap a Catalunya. Deu mil quilòmetres en 25 dies, dues fronteres "difícils", Finlàndia / Rússia i Bielorússia / Polònia amb molta burocràcia i molta paciència per passar-les. El viatge és un èxit, en satisfacció personal, en resposta de la moto i també en fortalesa física i mental meva.

A final d'any, deixo la moto al taller. A Motos Pericot, el seu propietari, en Jordi, som amics des de l'adolescència. Té tota la meva confiança no només d'amic sinó també per la seva solvència tècnica, el seu equip i la seva professionalitat. A ell li encomano que em prepari la moto, la revisi i la deixi totalment fiable per un gran viatge. Desmunta la moto quasi peça a peça i minuciosament la torna a muntar canviant tot allò que li pot semblar mínimament defectuós o gastat. Muntem equipament, GPS, maletes d'alumini, esmortidors Öhlins, cardan i embragatge nou, coixinets, discos i pastilles de fre i tots els consumibles. La moto està a punt.