Mostar, Sarajevo i Dubrovnik

Una parada al cami.

Pont vell de Mostar, el dia d'exhibició de salts.

Mesquita a Mostar

Sarajevo

Centre comercial de Sarajevo

Mercat a Trebinje

Dubrovnik

 Vigilant la moto desde la meva finestra.

Estic a la frontera Croàcia / Bòsnia-Hercegovina, hi ha una mica de cua, però és fluida. Ensenyo el passaport i el poli em senyala l'estelada que porto a la moto i diu: Catalunya!, l'altre poli, en to sorneguer, diu Real Madrid!, i riu. El company el replica: Barça!, crida. Riem tots plegats. Això del futbol és recurrent per distendir, passa sempre.

L'aspecte de Bòsnia-Hercegovina és diferent del de Croàcia. Sense ser desagradable, te n'adones compte que no està tan polit, com el seu veí. Els cotxes tenen uns quants anys més, apareixen pel carrer més pidolaires, les normes són més laxes, o això em sembla, gent sense casc quan va amb moto, fumadors a locals públics, ... L'alfabet de les retolacions públiques és mixta, ciríl·lic i llatí. La religió, segons les estadístiques publicades és d'un 51% de musulmans i un 49% de cristians catòlics, ortodoxes i altres. Això ho veus al carrer, en una terrassa d'un bar els consumidors prenen te, cafè o refrescos sense alcohol, en altres terrasses, les cervesetes. Les esglésies s'alternen amb les mesquites, moltes vegades quasi de costat al mateix carrer.

Arribo a Mostar i vaig a la recerca de l'habitació que he reservat prèviament, trobo el carrer però cap indicació d'on pot ser. Pregunto a una gasolinera propera l'empleat, pregunta a la seva companya de torn, aquesta ho pregunta a una veïna i al final tinc resposta. La gent és amable, i servicial. En altres llocs només et dirien: "no ho sé"...,

Truco al timbre i la senyora ja m'esperava, m'ensenya l'habitació i em diu que avui hi ha l'exhibició de salts des del pont vell, reconstruït després de la guerra exactament com era abans que el bombardegessin, em canvio de roba i vaig cap allà. Hi ha molta expectació i molt de públic. Els saltadors se succeeixen un rere l'altre entre els crits d'admiració i aplaudiments del públic que es congrega al llarg del riu. Tot un seguit mediàtic amb càmeres, drons, i una locució que li dona emoció en la presentació de cada saltador, per fer-se un silenci en el moment del salt que es trenca altre cop amb els aplaudiments un cop efectuat.

Surto de Mostar seguint el curs del riu Neretva per un congost que es perllonga fins a Konjic, és una vall profunda i ombrívola a aquestes hores del matí, el que fa que la temperatura sigui més fresca.

A poc més de les 10 soc a casa d'en Kevsar, on ahir vaig reservar una habitació, només d'acostar-me a la façana em crida pel nom des del balcó de casa seva, immediatament baixa i m'obre la porta del jardí perquè pugui hi pugui deixar la moto. És un noi jove que em dona tota classe d'explicacions molt amablement.

Passejo pel centre de Sarajevo. Avui és diumenge i hi ha animació de famílies al carrer. Torno a constatar la dualitat de religions que impera entra la població, la manera de vestir, i a on acudeix cada una a professar la seva religiositat, segons les seves creences. 

La temperatura a les vuit del matí, a Sarajevo, és fresqueta i baixa quan et vas allunyant de la ciutat, passant entre valls tancades i amb poc de sol. A les obagues el termòmetre em marca només 10 °C. Faig quilometres entre muntanyes, amb pocs pobles i quan n'hi ha un és un conjunt de poques cases disperses, el paisatge és molt agradable de vegetació ja d'una certa alçada.

Passo un túnel sense cap il·luminació, no es veu el final i entro en la foscor més absoluta, tardo uns quants segons a adaptar les pupil·les a la il·luminació de la moto, però aquest segons s'han fet eterns. La carretera comença a baixar però el paisatge és similar. Es creua una guineu a la carretera, preciosa!, gires un revolt i et pots trobar una vaca, un cavall, un remat de xais o un cotxe aturat, mirant si el camí que té al costat és el que ha d'anar o no...

A mesura que baixes de cota la temperatura puja considerablement també amb l'avanç cap al migdia. Em crida l'atenció el poble de Trebinje, ja molt a prop de la frontera Croata, està molt ben arreglat, florit, amb una plaça on s'hi celebra un mercat. Monuments als caiguts a la guerra, nous, massa recent desgraciadament. M'hi paro, compro unes figues seques en una parada, boníssimes!

Són les dues del migdia quan arribo a Dubrovnik, 31 °C, tota la roba em sobra! M'insta-lo i vaig a fer una primera exploració de la ciutat, petada de gent, turistes de totes les nacionalitats corren els carrers, les terrasses plenes, no pots fer una fotografia sense que et surti a l'enquadrament una multitud. La ciutat, més ben dit, el seu recinte emmurallat és molt bonic, però absolutament encarat al turisme amb totes les ofertes imaginables. 

He passat el dia a Dubrovnik. Quan m’he llevat, he vist a la terminal de creuers dos grans vaixells que ahir no hi eren. Aquests vaixells porten molta gent i solen anar en “ramat” i així ha sigut. Si ahir hi havia molta gent, a la ciutat,  avui no es podia ni circular, veies la guia amb la seva bandereta corresponents i tots els creueristes amb l’enganxina a la solapa, ben identificats. Es l'antítesi del meu concepte de viatge, però evidentment cada un va com vol.

Dono la volta sencera a la muralla sota un calor asfixiant i l’aglomeració de la gent,  però malgrat tot, ha valgut la pena. Les vistes per un costat, el mar i per l’altre de la ciutat vella, amb els edificis nobles i les teulades de les cases sota aquesta perspectiva eren espectaculars.

Demà marxo cap a Albània i tinc curiositat per aquest país que tants anys ha estat aïllat del mon. Com serà? Com ha evolucionat?