Montenegro i Albània

De Tirana a Sarandë.

Ferri de Sarandë a Corfú.

Ferri a Kamenari. (Montenegro)

Esglésies a la badia de Kotor. (Montenegro)

Kotor. (Montenegro) i les tres següents.

Catedral Ortodoxa de Podgorica. (Montenegro)

Frontera Montenegro / Albània

Acordió. Imaginació en la decoració dels autobusos articulats.

Modern mercat a Tirana.

Mesquita de nova construcció a Tirana

Centre comercial al cor de la ciutat.

Nova Catedral católica de Tirana. St. Pau

Check Point a Tirana. L'entrada als departaments de Hoxha i el seu equip.

Ruta cap a Sarandë. (Albània)

Sarandë. (Albània)

Restes d'un bunker a Sarandë, al costat d'un modern hotel.

Posta de sol a Sarandë

Port de Sarandë.

Ferri de Sarandë  a Corfú.(Grècia)

Sortida de Sarandë.

Deixo Dubrovnik per la mateixa carretera que hi vaig arribar, en poca estona estic a la frontera amb Montenegro que és fluida, i canvio de país. Segueixo la carretera de la costa cap a Kotor, que es troba al final d'una badia molt amplia i de forma molt irregular. A Kamenari on les dues costes s'acosten hi ha un ferri que et porta fins a l'altre costa a Lepetane i t'estalvia un munt de quilòmetres. La carretera estreta contorneja amb fidelitat la riba de la badia i va enllaçant amb un seguit de petits poblets enganxats al mar, sembla que cada casa tingui el seu propi embarcador. Els veïns prenen el sol i es banyen a la porta de casa seva.

Kotor és una petita ciutat emmurallada al final de la badia, té menys de 15.000 habitants, el seu recinte històric està molt ben conservat amb cases nobles del segle XVII i carrers empedrats. Té un port esportiu ben nodrit de iots de gran eslora, però no hi poden atracar creuers, es queden ancorats a la badia i fan el transport dels viatgers que vulguin anar a terra amb unes quantes llanxes. Hi ha molta gent pel carrer en grups de turistes afamats per fer una foto, escoltar la cançoneta del guia i tornar a marxar en poca estona.

Montenegro és molt muntanyós i només de sortir de Kotor pujo més de mil metres d'alçada en pocs quilòmetres de carretera, a dalt la vista que es veu de tota la badia és impressionant. Segueixo cap a Podgorica, la capital. He llegit que no té pràcticament res d'especial, més aviat és una ciutat anodina, tret de la seva catedral ortodoxa. Cap allà vaig i realment val la pena la visita per les seves pintures i la mateixa decoració i arquitectura.

Avui dedico el dia a precisar una mica més sobre Tirana, veure el centre de la ciutat però també els barris. Això m'ha portat a fer una ruta de punts interessants per visitar i caminar molt. El centre va prenent forma d'una ciutat capitalista botigues de moda de marques globals, centres comercials, restaurants i locals d'oci molt ben dissenyats i realment molt bonics.

 A mesura que t'allunyes d'aquest centre les botigues de marques es converteixen en botigues de roba econòmica, d'imitació de les primeres en molts de casos, els establiments de telefonia d'última generació esdevenen ferreteries, i els restaurants de luxe en establiments de pizzes a porcions i menjar per emportar i curiosament, els paviments de les voreres també els hi falten algunes llambordes que potser tardaran molt de temps a ser col·locades. No només són els establiments d'elit els que criden l'atenció, cafeteries més populars estan concorregudes i amb bona oferta de productes. Molt a prop del centre hi ha una plaça porxada, de nova construcció, que alberga un mercat de fruita, especies, tabac a granel i alguna antigalla.

 Vull arribar a Sarandë, quasi a la frontera amb Grècia i allà avaluar si segueixo cap a Corfú o vaig per la costa. Em paro a fer fotos i a estirar una mica les cames a llocs que hi ha una bona panoràmica, un d'aquests punts és el que físicament està més proper a Itàlia.

A Sarandë em deixo portar per l'ambient de vacances i d'estiuet que hi ha a la ciutat, acompanyat del bon temps i un sol radiant que escalfa de valent. Vagarejo i esmorzo tranquil·lament sota l'obra de la terrassa de l'hotel.