VIATGE A ALGÈRIA, TUNÍSIA, ITÀLIA I FRANÇA. (III)
27 de març
Faig una llarga caminada fins al
palmerar el bosc de palmeres que donen els millors dàtils del món, diuen; aquí
hi ha un petit zoològic amb pocs animals i una mica descuidat. De tornada
deambulo per la ciutat, que està força animada. Al cap vespre torno a sortir,
després del sopar al trencament del dejuni els carrers s’animen molt i trobo un
bon lloc per entaular-me per poc preu.
28 de març
Tinc el dia clar i amb bona temperatura per fer el trajecte fins a Matmata, passant per Douz. Condueixo tranquil i gaudint del trajecte, passant per petits pobles on la gent va fent la seva feina, travesso Chott el-Jérid, una gran extensió plana i salada que s’inunda quan plou formant un gran llac; es veuen, de tant en tant, les extraccions de sal que hi ha, però el paisatge és absolutament homogeni durant molts quilòmetres; faig una parada a Douz, per estirar una mica les cames i si puc, comprar alguna cosa per menjar. Sempre haig de pensar que durant el Ramadà serà difícil trobar un lloc que en donin. Torno a la moto i trobo una altra GS al costat de la meva, l’amo al seu costat, em saluda només arribar i òbviament ens posem a xerrar una estona del nostre, m’explica que ell és de Douz, però que fa vint-i-cinc anys que viu a Múnic i que la moto la va comprar allà, però la té matriculada aquí i aquí la vol deixar per a quan pot venir. De Douz a Matmata hi ha cent tres quilòmetres i per davant només tinc desert, no hi ha ni un poble, ni un assentament, res, només sorra. Arribo a Matmata a l’hora de dinar després d’haver fet només 221 quilòmetres, m’estatjaré en un allotjament que té les seves dependències excavades a les parets de la muntanya, com la resta d’habitatges de la ciutat vella, en arribar, surt una empleada que em rep amb un ampli somriure i em convida a passar. M’ensenya les “coves” i em deixa triar, les habitacions són extraordinàriament simples i senzilles, però el lloc té un encant especial. Pregunto si puc menjar alguna cosa i afirma rotundament que sí, que de seguida em prepara el dinar; mentrestant em canvio i vaig cap al menjador on puc degustar una sopa, de les típiques que fan al nord d’Àfrica i un couscous boníssim. Passo la tarda al lloc, gaudint d’aquest paratge tan especial i al vespre puc sopar aquí mateix.
29 de març
Deixo el meu allotjament “troglodític” i
faig ruta cap a l’illa de Djerba, poso gasolina a la vila nova de Matmata i
segueixo tranquil·lament per la plana, em trobo amb un grup nombrós de
motoristes, pot ser una vintena, italians, com els d’ahir a la sortida de
Tozeur, possiblement també italians, tots en direcció cap al desert, agafo
l’autopista per error meu en interpretar el GPS, però penso que no val la pena
recular, només seran trenta i pocs quilòmetres, mentre condueixo per la
solitària autopista penso que he gastat tots els dinars que portava i si haig
de pagar el peatge en efectiu, no tinc ni cinc. S’hauran d’espavilar a
cobrar-me en targeta, euros o deixar-me passar... A la sortida, sorpresa, el
peatge està en obres i totalment desmuntat pel que el pas és de franc. Em vaig
acostant cap a la costa i això es nota en l’aire mariner que m’arriba a la
flaire, és inconfusible! I arribo al lloc on em pensava que hi havia un pont,
però que hi ha un ferri que fa el transport dels vehicles fins a l’illa, a menys
de tres quilòmetres de la costa i torno a pensar que no porto ni cinc; m’acosto
a un supermercat amb la intenció de canviar euros per dinars i molt amablement
hi accedeixen i al cap de poca estona embarco a la plataforma que farà la
travessia, tot pausadament. El desembarcament és incomprensiblement lent, però
al final ja estic rodant cap a la part nord de l’illa on tinc la reserva del
meu allotjament.
L’hotel on estic és espectacular, és un establiment de luxe on la meva habitació, gran i ben equipada dona directament a la piscina i tot per un preu ridícul, ara fora de temporada, poc més de vint euros la nit. Hi estaré quatre dies, ve mal temps per córrer en moto, necessito planificar la vinguda de l’Esther i haig de fer bugada.
30 de març
M’acosto al poble de Houmt Souk, a poc
menys d’una quinzena de quilòmetres. El poble és un port pesquer d’importància
i a on es fan les subhastes d’una manera tradicional i sobretot és una ciutat
comercial que atrau propis i forans. Les
botiguetes en els seus carrers estrets i molt típics es complementen amb la
multitud de parades al carrer que ofereixen tota classe de productes, des dels
tèxtils a alimentació i objectes per a la llar, a més d’artesania ceràmica molt
variada no només per a decoració sinó també per a la cuina i el parament de la
taula. M’hi he passat tot el mati caminant i badant amb tots els detalls que em
passaven per davant els ulls. De cop veig un restaurant que és obert i l’amo em
crida, i és cert, serveixen dinars i encara estem en ramada, ara, això sí, tots
els comensals són estrangers. Com que encara és aviat acabo de fer un tomb pel
poble i torno al lloc per dinar. Em serveixen una dorada a la planxa amb un
acompanyament variat de verdures, amanida i patates que estava riquíssima.
Em quedo a la tarda al meu allotjament, tanquem amb l’Esther els dies que ella vindrà aprofitant les vacances de Pasqua i lliguem els vols cap a Sicília, pròxima etapa.
31 de març
Faig un altre tomb per l’illa i vaig
fins a Erriadh, a l’interior, un poble ben arreglat amb cases blanques de
planta baixa, tranquil; aquí hi ha la Sinagoga de la Ghiba, que la trobo
tancada, però també molt interessant els murals pintats a les blanques parets
de les cases, obres d’art amb molta imaginació i molt agradables a la vista que
li donen al poble un aire bohemi molt especial; el passeig se’m fa molt
agradable. D’ací em trasllado a la costa est, el camí passa per camps
d’oliveres i zones agrícoles de petita extensió fins a la zona turística i de
platja, vull veure si trobo algun restaurant arran de mar per dinar, però avui
és el Aïd el-Fitr, la festa del final del dejuni, una celebració important de
l’islam i no hi ha res obert, ni restaurants ni botigues i en prou feina gent
al carrer, dono algun tomb seguint la carretera que va prop de mar i me’n torno
cap al meu hotel, aquí sí que a la cafeteria em poden fer un plat combinat que
el degusto amb plaer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada