Grècia oriental

Pont del Golf de Corint a Patres

Canal de Corint

 

 Parlament Grec

Guardia del Parlament

Les Caríatides de l'Acrópolis

  El Partenon

Animació nocturna a Atenes.

Foro romà d'Atenes.

Barri de Monastiraki.

Taverna a Atenes.

Àpat intinerant

Skotina

Mercat a Salónica

La Torre Blanca

Vista de Salónica desde dalt la Torre Blanca.

No es una sabateria ! Es una bomboneria...

Hagia Sophia a Salónica.

Arc de Galerius. Salónica

Temple roma.

Kavala

Alexandroupolis.

          

Esmorzo a la sortida de Mesolongui, a on he dormit, en una fleca; demano un cafè amb llet com a mi m'agrada, doble de cafè amb la llet freda i un croissant de xocolata que li senyalo a la dependenta, una noia joveneta. Em mira i em diu que no, en pren un de mantega, l'obra, l'omple de Nutella i me'l dóna amb un somriure. Genial!, l'amabilitat i la simpatia el millor de l'esmorzar. Continuo i agafo la carretera que voreja el Golf de Corint, que pràcticament va arran de mar tot el trajecte. És un trajecte deliciós entre pobles que alguns els travessa per deixar una filera de cases davant el mar i altres la carretera és la que recorre la línia de costa. Tot el recorregut, de cap a dos-cents quilòmetres es fa agradable i no es nota llarg. A Corint, al costat del canal que comunica el Golf amb el Mar Egeu, paro a dinar en una paradeta de carretera.

Havent dinat cerco allotjament a Atenes. Tot està ple i el que queda és caríssim. Normal, és la capital i cap de setmana. Trobo al final, un hotel mitjanament acceptable en el preu.

Reprenc el camí i m'acosto a la capital per la carretera de la costa, entro per la zona industrial i portuària, molt lletja, però avances i en arribar a les avingudes residencials el paisatge es transforma. Al fons, dalt del turó, el Partenó majestuós, la imatge canvia i entres a la ciutat cercant el teu hotel. Aviat comprens perquè és el més econòmic, la situació, tot sent al centre de la ciutat, és un barri d'immigrants indis, pakistanesos i xinesos, amb els seus comerços tradicionals i el seu mode particular de viure al carrer. L'hotel raneja al mínim imprescindible i aviat m'hi acostumo.

Fa un dia esplèndid, amb molt de sol i la temperatura s'enfila per sobre dels 30 °C, la pujada a l'Acròpolis es fa feixuga per aquesta calor. Després de la cua pertinent, puc entrar en el conjunt arquitectònic que fa anys que és en permanent restauració. Hi ha molta gent i evidentment no es pot fer cap fotografia que valgui mínimament la pena, ja que sempre tens algú davant, però la visita em plau. Imagino, veient les runes i llegint els panells indicadors com havia de ser la vida al bressol de la Democràcia. Realment era una societat molt avançada, els seus filòsofs són un referent encara després de més de dos mil cinc-cents anys.

Camino per la part oriental de la ciutat pels carrerons del barri de Monasteraki i Anafiotika, ara plens de turistes i descobreixes placetes, portals i sobretot, molts de solars amb restes de l'antiga Grècia.

Torno al meu barri després de sopar, hi ha els escombriaires que posen una mica d'ordre a tota la brutícia que s'acumula durant el dia. Els veïns munten les seves parades a peu de vorera, venen fruita, verdura i qualsevol cosa imaginable en minúscules parades que apareixen i desapareixen sense cap tipus d'horari ni planificació. Tampoc es cuiden de netejar res, al contrari, no tenen cap dubte en deixar qualsevol bossa, paper, burilla o brutícia al carrer. Al matí, empleats municipals, reguen el carrer i sembla que torna a la seva dignitat perduda durant el dia.

Deixada la zona perifèrica industrial i portuària d'Atenes, prenc una carretera cap al nord del país per la costa oriental, és una carretera que passa entre muntanyes de no massa alçada, va seguint el curs d'un torrent que en les últimes avingudes l'ha descalçada fins al punt de fer desaparèixer un carril durant diversos quilòmetres. Semàfors portàtils van donant pas alternatiu en aquests trams i de moment, a part de la senyalització no hi ha símptomes de reparació. La carretera segueix després, per un terreny pla, agrícola, plantat principalment de cotó, que alternen alguns olivars, se separa de la costa sensiblement i la calor prem de valent, sobretot a primera hora de la tarda. El termòmetre em marca prop dels 36 °C, no hi ha ombres per refugiar-se, el paisatge s'ha tornat més àrid i a qualsevol parada que haig de fer la sensació d'ofec és molt gran.

Comença a caure el sol i la temperatura es modera, la carretera torna a la costa, i el camí és més suportable i més amè, ja que es recaragola per travessar una petita carena. Em paro en un paratge prop de la platja, i cerco un allotjament per aquesta nit. No vull conduir més, la calor m'ha esgotat i tinc ganes de prendre una cervesa prop del mar.

Avui és el primer dia de viatge que el cel està cobert i la temperatura ambient es nota molt més fresca. De fet, la previsió meteorològica ja pronosticava una baixada d'uns sis graus i realment es noten. A mesura que faig camí cap al nord, el vent es va fent més intens i algunes ràfegues et fan bellugar la moto més de què voldria. A Salònica decideixo parar, només he fet 125 quilòmetres, però em sembla que la ciutat val una visita. Salònica és la segona ciutat de Grècia en importància, té prop d'un milió dos-centes mil habitants i un passat amb moltes cultures que li han deixat petjada.

Aprofito el matí, per veure la torre blanca, una edificació d'origen bizantí que es troba en el passeig marítim de la ciutat i que és emblema d'aquesta. Es va construir per a defensa del port i ha sigut remodelada en multitud d'ocasions.

A la tarda puc veure l'església ortodoxa d'Hagia Sofia, l'Arc de Galerius, les ruïnes del palau de Galerius i acabar de fer-me una idea de la ciutat.

Noto aquí també l'amabilitat de la gent, en general la que està en contacte amb el foraster, i les ganes que tenen que et sentis a gust.

Surto de Salònica cap als voltants de la frontera Turca, faré nit a Alexandrúpolis, per passar demà al matí a Turquia tranquil·lament. El trajecte d'avui és avorrit, de paisatge planer i llargues rectes. Al migdia sóc a Kavala, una ciutat costanera amb un port important, és un lloc agradable que et convida a parar-t'hi, et crida l'atenció, des del port, el castell dalt un turó i l'aqüeducte romà. A la zona del port hi ha una bona oferta de restaurants que aprofito per regalar-me una bona dorada a la planxa. Al migdia s'hi està bé al carrer, la temperatura és suau i llueix el sol, malgrat que el matí el cel estava ben encapotat i avui amb molt de vent, sobretot al final del dia que s'ha intensificat molt, fent difícil la conducció.

Arribo a Alexandrúpolis a mitja tarda i tinc la sensació d'una ciutat desanimada. Contrasta amb l'afluència de gent als carrers i a les terrasses d'Atenes i Salònica, aquí estan buides, tot i tenir un passeig marítim ben arreglat, de fet el vent que fa no convida a estar-se al carrer i busco refugi en una pizzeria per sopar.