Istanbul

Tekirdag

Venda ambulant

Pont de Gálata. Istanbul

 Çay (Te)

Hagia Sophia.

Sultan Ahmet Camii (Mesquita blava)

Hagia Sophia

Obelisc egipci al hipodrom d'Istanbul.

Interior Hagia Sophia. I les dues seguents

Fatih. Istanbul

Palau Topkapi

Dependències de la reina de l'Harem. Palau Topkapi

Pescadors al pont de Gálata.

Süleymaniye camii. ( Mesquita de Solimà ) i les sis seguents

Kapali Çarsi. (Gran Basar) 

Torre de Gálata. 

El Bòsfor i la Banya d'or

Skyline nocturn. Istanbul

Menystinc la previsió de vent i de baixada de temperatura i noto que la fresca penetra en el meu cos. Arribo però a la frontera amb Turquia amb l'esperança de fer un tràmit ràpid i poder esmorzar al primer lloc que trobi. No trobo cua i la burocràcia és ràpida fins que el funcionari de torn es fixa en el fet que la carta verda de l'assegurança de la meva moto, està caducada, de fet, és veritat, l'assegurança està al dia però vaig oblidar de demanar la carta verda del últim període. El poli em diu que sense carta verda no puc passar, i que vagi al Duty Free a fer-ne una, previ pago, evidentment o que me'n torni a Grècia. No hi ha opció, penso i em toca pagar les 185 lires turques que em demanen (30 €).

El vent no afluixa i hi ha moments que em fa anar d'un cantó a l'altre de la carretera, en entrar a la ciutat, estic més a recés i decideixo parar.

Trobo un hotel nou i molt ben equipat per un preu irrisori.

El vent que feia ahir ja s'ha encalmat molt i tot i que encara en fa, no és molest per conduir, el cel es veu fosc a l'horitzó i penso en la previsió meteorològica d'ahir en què deia que plouria, però la veritat és que en arribar a la ciutat llueix el sol i la temperatura és agradable.

La influència de la ciutat en la seva àrea metropolitana és enorme i pot considerar-se que el radi de la ciutat és de més de cinquanta quilòmetres, aquesta zona de creixement a la perifèria és on hi ha els edificis més alts i en construeixen molts més amb dissenys espectaculars. La densitat de població d'aquesta zona ha de ser molt alta.

Tot i entrar en una gran ciutat, i tenir trànsit dens, no és gens difícil arribar al centre, hi ha trànsit lent, però no retencions, l'accés a Istanbul és agradable, amb avingudes enjardinades i amplies, ben indicat per anar a qualsevol part de la ciutat.

Arribo a l'Hostel reservat, al centre de la ciutat a pocs metres de Sultan Ahmet Camii o Mesquita blava i caminaré per aquesta zona monumental. El conjunt d'aquests monuments és magnífic i atrau gran quantitat de visitants tant nacionals com estrangers. Avui hi ha molta gent del país, aprofitant que és divendres, el seu dia de pregària. A la mesquita blava no hi puc entrar perquè hi ha culte, sí que ho faig a Ayasofya, museu en l'actualitat, però que primerament va ser església ortodoxa i després mesquita. Ayasofya és un edifici espectacular, considerada per alguns l'octava meravella. A prop hi ha la tomba del Soldà Ahmet, també molt visitada pels fidels i turistes.

Vaig caminant en direcció al pont de Gálata, passo per davant del Palau de Topkapi i decideixo entrar-hi. El Palau, l'Harem i els jardins són bonics, tot i que ja l'havia vist fa anys en la meva primera visita a Istanbul, però avui estava ple de gent i en alguns llocs no s'hi podia ni passar.

Continuo cap a la riba de l'estret del Bòsfor, al pont de Gálata, com sempre, està ple de pescadors de canya que ocupen tots els espais de la barana, crec que no n'hi cap ni un mes. Al voltant de tota aquesta gent es creen uns micro-negocis consistents en la venda dels complements pels pescadors: hams, ploms, fils de pescar i d'altres productes similars; també hi ha els que proveeixen d'aigua, te, rosquilles casolanes, etc. tothom es busca la vida. Al nivell inferior del pont, els restaurants ofereixen els seus plats a propis i estranys.

Comença a ploure d'una manera molt fina que no espanta a ningú, quatre gotes, en total que no duren gaire temps.

Avui no hi ha culte a la mesquita blava i aprofito per veure-la per dintre. Des de fora ja es veu que hi estan fent rehabilitacions importants, de fet han desmuntat íntegrament mes de mitjana alçada un dels sis minarets, que està envoltat d'una impressionant bastida. Sobta veure la mesquita només amb cinc minarets. Les cobertes i alguna façana també estan en fase de reparació, la decepció és quan entres i trobes cúpules i columnes envoltades de proteccions i tapades amb lones, que pràcticament cobreixen un 70% la superfície visible, el que fa que no puguis gaudir de la magnitud de l'edifici ni de la seva bellesa, sumat a la gran quantitat de gent que impedeix una vista amb una certa perspectiva de la mínima part visible i que imagino que la decepció la compartim amb tota la gent que hem fet la llarga cua que donava tota la volta al pati exterior.

Deixo la mesquita i em dirigeixo al Gran Basar, un dels més grans del món i conegut per la seva oferta d'orfebreria, especies i catifes, a part de tota la mercaderia destinada al turisme, decepció també, avui diumenge està tancat.

Canvio de plans i decideixo anar a veure la mesquita de Süleymaniye, la segona més important d'Istanbul, no la conec, no hi havia estat mai i em va impressionar. Està lliure de bastides i es pot contemplar tota la seva magnitud i bellesa sense entrebancs. La trobo més sòbria que la mesquita blava, però a mi m'agrada més així. En entrar quedes envoltat d'un clima de recolliment, pot ser també perquè hi ha molt poca gent que la visita, malgrat que hi ha l'Imam que està fent un sermó a uns pocs fidels.

En sortir plou lleugerament, no molesta i em permet cercar tranquil·lament un lloc per dinar, a prop de l'edifici religiós.

Avui si, el Gran Basar és obert, el recorro amb lentitud, sense pressa, xafardejant la mercaderia, els mercaders, la gent que compra i la que, com jo, només passeja. Cada venedor et convida a veure el seu establiment, et pregunta d'on ets, i et deixa anar unes paraules amb el que es pensa que és el teu idioma. La gent va i bé, homes carregats amb grans caixes que les porten a l'esquena, ajudats d'una corda, altres amb carretons van proveint de mercaderia els estrets carrerons del Basar. Un altre personatge típic és el que va amb unes safates amb nanses porten té a propietaris i dependents dels llocs de venda que no es mouen del seu petit espai.

Al voltant del Gran Basar es mou un altre mercat tan important com el de dins, amb tota classe de mercaderies classificades per gremis, cada carrer té infinitat d'establiments amb productes similars i quan canvies de carrer el producte és un altre totalment diferent.

Deixats els mercaders en la seva feina, me'n vaig a la Torre Gàlata, símbol de la ciutat, a la part nord de la Banya d'Or, hi arribes per uns carrers costeruts i quan hi ets el primer que et crida l'atenció és el seu gran diàmetre. La torre ha estat construïda i destruïda en diverses ocasions, i també ha tingut diferents utilitats, primerament com a far i després com a torre de vigilància i inclús com a dipòsit i calabossos. Té nou pisos, que pots arribar-hi amb un ascensor fins al setè, acabant fe fer els altres dos per una escala de caragol. La vista des del seu balcó perimetral és de les més boniques que es poden veure a Istanbul, albires tota la ciutat, l'entrada a l'estret del Bòsfor, amb el seu trànsit de vaixells i davant teu Àsia, la Banya d'Or i els seus ponts i les terrasses dels edificis propers, algunes ocupades per restaurants. Des de dalt de la torre, t'adones de la gran magnitud de la ciutat d'Istanbul, ja que no en veus el final de cap angle que miris.