Bakú

Bakú

Caravanserai a la ciutat vella de Baku

Aprofitant l'hora de l'àpat per pendre uns apunts

Passeig marítim de Bakú amb les Flame Towers al fons

 Bakú. Ciutat vella.

Palau de Shirvanshah

Banys del palau

Racó per fer la partida a ciutat vella. Bakú

Maiden Tower, o Torre de la doncella. Baku.

Gent que sempre t'ajuda a cercar el que necesites. Ciclista a Baku.

Clau...

Amb en Shamil, responsable de Yamaha a Baku. (Comparteixen delegació amb BMW)

Revisió de la moto al concesionari BMW de Baku. 

         Fins aquí a on he arribat, la ruta estava més o menys pensada així i no ha tingut gaires variacions, però a partir d'ara tinc dues, o millor dit, tres opcions per continuar, la primera és travessar el Mar Caspi amb un vaixell que surt d'Alat, un port a uns 60 quilòmetres al sud de Bakú, al mig del no-res i que en unes 30 hores arriba a Akhtau, a Kazakhstan, aquest vaixell combina càrrega i passatge, mai té un horari ni uns dies de ruta establerts, salpa quan té la càrrega completa, pel que has d'anar cada dia a preguntar si avui salparà o no i a quina hora. També és possible que al matí et diguin que no i salpi al vespre, pel que has d'estar allà permanentment, al mig del no-res i potser esperant-te dies. No és gaire encoratjador. La segona opció és bordejar el Mar Caspi pel nord, fent la regió del Daguestan, fins a Kazakhstan. Aquesta opció ja la tenia pensada abans de marxar i vaig fer els primers passos per obtenir el visat rus a Barcelona, però els terminis d'entrega d'aquest visat s'allargava molt, segons l'oficina de visats russos de Barcelona, Daguestan és "zona conflictiva" i com que tenia data per marxar vaig fer-ho sense visat, pensant que en tot cas ja el trauria a qualsevol ambaixada i la tercera opció era una sortida per si les dues anteriors eren impossibles, que és bordejar el Mar Caspi pel sud i anar directament a Iran, això em faria perdre Uzbekistan i Samarcanda que és un dels objectius del viatge.

          Avui, he dedicat el dia a explorar aquestes opcions, primer a saber si des de Bakú era possible comprar passatge pel vaixell, per això he anat a l'estació marítima i d'allà m'envien a un altre moll, i mentre l'estic buscant s'acosta un ciclista i com en anteriors ocasions, et pregunta d'on ets, a on vas, et puc ajudar? Segueix-me, diu, i arribem a la terminal per assabentar-nos que d'allà no surt cap vaixell ni es poden comprar els passatges, que haig d'anar a Alat, cosa que ja imaginava però que amb aquesta acció he descartat definitivament.

         El pas següent era anar a l'ambaixada russa per saber si puc obtenir el visat en pocs dies, i allà, a la porta el poli em diu que fins demà res, que l'horari és de 9 a 1 del matí.

          La tercera gestió a fer era revisar la moto, havia de canviar olis i fer-li la revisió, pel que em dirigeixo al concessionari BMW de Bakú. Hem costa trobar-lo, és difícil circular per una ciutat tan gran sense GPS, només amb les indicacions de posició que em dóna el telèfon i els tombs que dono són grans i la desesperació quan veus que t'allunyes en contra d'acostar-te de l'objectiu, també, però al final hi arribo. Demano per fer revisió i sorprenentment em diuen que ja puc entrar la moto que me la fan a l'acte. De fet de motos no n'hi ha gaires a Azerbaidjan, i el taller és una mica precari i la voluntat molt més gran que la tècnica, però el mecànic canvia l'oli, els filtres i revisa una pèrdua de pressió del pneumàtic de darrere que ja feia dies que notava que perdia exageradament, sense estar desinflada la roda. En desmuntar-la ens adonem compte que té un clau de més de sis centímetres de llarg clavat, repara la punxada i m'entreguen la moto. Mentre fan la feina, ha crescut l'expectació que en el taller ha entrat una moto que ve de lluny i s'acosten curiosos, entre ells el responsable de Yamaha, en Shamil, ja que comparteixen instal·lacions i concessió. Xerrem del viatge, de Catalunya, em fa passar al seu despatx i des del seu ordinador, li ensenyo Catalunya i el meu blog, està content de la conversa, prenem te junts i al final fem una foto de grup. Surto amb la moto neta i a punt de marxa altra vegada.

        Torno cap a l'hotel i altre cop el caos circulatori, ningú manté un carril gaires metres seguits, canvien sense avisar i tu els hi ets igual, atenció màxima, i més quan hi ha col·lapses de trànsit.

         Aviat al matí vaig cap a l'ambaixada russa, faig la cua pertinent i exposo a l'empleat diplomàtic que necessito un visat, que vaig començar els tràmits a Barcelona però no em va donar temps i li ensenyo la documentació que portava. Em fa una llista dels documents que necessita, i me'n torno a l'hotel a preparar-ho, de volta cap a l'ambaixada trobo un embús de trànsit que em fa arribar tard. Hi torno a la tarda, tal com em va apuntar en una nota perquè pogués entregar la documentació, el recepcionista diu que m'esperi a la porta i al cap d'una estona el policia em diu que a les tardes no hi ha personal diplomàtic i que torni demà, li dic que tinc cita, i em repeteix que no hi ha tràmits de visats a les tardes, pel que giro cua i me'n vaig. Demà tornaré.

         Torno a l'ambaixada de Rússia, el recepcionista em fa esperar en un sofà i després d'uns quants minuts m'atén la mateixa persona que vaig parlar ahir. Em coneix i sap perfectament que necessito, repassa la documentació que em va sol·licitar ahir i la troba correcte, diu que va a parlar amb el Cònsol i que torna de seguida, al cap de poca estona bé amb la resposta afirmativa, pago les taxes i amb cita per demà a la tarda per recollir el passaport i el visat. Em pregunta perquè ahir vaig marxar ahir a la tarda, i li dic que el policia de la porta em va dir que no hi havia personal diplomàtic a les tardes i que tornes demà, fa una expressió de contrarietat i em diu: "no te l'havies d'escoltar" i riem tots dos.

          De volta cap al centre de la ciutat, feliç d'haver aconseguit un visat en tan poc temps en un país estrany. Decideixo veure la ciutat vella, emmurallada. Està ben conservada, o pot ser massa, carrers estrets amb trànsit limitat, restaurants, les típiques parades de records, palaus, mesquites, torres i muralles. Visito el Shirvanshakh's Palace, del segle XIV, un edifici que pertany al Patrimoni de la Humanitat, el conjunt a part de l'edifici principal té els panteons familiars, mesquita, minaret i uns banys. Dino en un dels molts restaurants que hi ha, una terrassa molt ben condicionada amb una àmplia carta i uns preus molt assequibles. Faig un àpat exquisit per molt pocs diners. Havent dinat pujo a la Maiden tower, o Torre de la Donzella, molt a prop del Palau i de la mateixa època. Des de dalt, es contempla la vista de la ciutat més bonica i el Mar Caspi

          Al vespre retorno al mateix lloc, l'ambient canvia, els edificis estan molt ben il·luminats, passejant trobo l'small caravanserai, que ara és un restaurant de categoria, és de planta quadrada i te l'estructura típica dels caravanserais: pati central i les dependències al voltant. Al pati hi ha les taules del restaurant i a la planta de dalt, un passadís obert al pati que dóna la volta a l'edifici i les dependències que estan ocupades per petites botiguetes d'artesania.

          Penso que seria convenient tenir a mà el visat de Turkmenistan, tan aviat com pugui ser, perquè tot i tenir-lo concedit segons la resposta afirmativa, per e-mail, de l'ambaixada de Roma, on el vaig sol·licitar, el document no el tinc, pel que aquest matí m'arribo a l'ambaixada i els hi explico el mateix que a Tbilisi. Una persona molt atenta revisa la documentació i confirma que tot és correcte, m'indica que haig de fer el pagament al banc i que quan torni ja tindré a punt el visat. Així ho faig i deixo a la tarda anar a recollir-lo, ja que primer haig de recollir el passaport a l'ambaixada russa. Puntualment, estic a la porta i quan em toca el torn, el mateix empleat de sempre em deixa anar una tirallonga que l'única paraula que entenc és "problema" i és l'única que no volia sentir. M'explica que el formulari empleat és de l'ambaixada de Barcelona i que els procediments per crear perfil són altres, pel que haig d'omplir el formulari de l'ambaixada de Bakú i que això m'ho pot fer una agència de viatges que hi ha a prop d'allà mateix, de fet, el mateix operari truca per dir-los que hi vaig hi sàpiguen de què va. Penso que això podria haver-ho fet abans quan va revisar la documentació per primera vegada, però tant es val, ara. Són ja ben passades les tres i l'agencia està a un poc més d'un quilòmetre d'allà, però decideixo anar-hi a peu, ja que si agafo la moto, tardaré més, el transit a Bakú és impossible. Després d'anar d'un edifici a l'altre, d'una planta a l'altre i d'un despatx a l'altre, al final trobo la persona adequada. Amb l'imprès a la mà torno a pas lleuger cap a entregar-lo i que em donin al passaport, puix les ambaixades tanquen a les cinc i són ja mes de les quatre, si hem tanquen l'ambaixada de Turkmenistan hauré de tornar demà i tenia previst sortir de la ciutat a primera hora del matí. L'empleat em diu que m'esperi que en uns vint-i-cinc i trenta minuts tinc el document a les meves mans. Miro el rellotge i són dos quarts i mig de cinc, penso que ja no tindré temps de fer la següent gestió. A les cinc en punt em donen el passaport i intento provar sort per recollir l'altre visat. De pressa, agafo la moto i em presento a l'altra ambaixada, per sort a prop i amb el trànsit fluid. A les cinc i vuit minuts, toco el timbre que dóna accés al pati per on pujar a les oficines, espero uns segons i una mica més, però la porta no s'obra, faig mitja volta i tres passes, sento el soroll del porter automàtic, reculo, empenyo la porta i pujo als despatxos, m'espera l'empleat i em diu que ja era tancat, m'excuso, entrego el justificant del pagament i en pocs minuts tinc el visat.

          La història d'aquest visat ha sigut llarga i la més feixuga de totes, des dels primers contactes amb París, Londres i Hamburg que neguen el servei a qui no és ciutadà del país on tenen l'ambaixada, fins a Roma que me la va admetre a tràmit i el seguiment posterior que també va ser llarg, fins a Tbilisi, que m'aconsella que vagi a Bakú o a Thaskent a recollir el document, hi han passat moltes vicissituds, però ara, al final me'n vaig amb el desitjat visat.

          Demà, doncs, surto cap a Rússia, amb tots és documents en regla.