Índia. De Lahore fins a Delhi

Frontera Pakistan amb Índia

Harmandir Sahib o Golden Temple. Amrítsar

Cap escrúpol en travessar la tanca 

Ruta a Rishikesh

Rishikesh. Centre de ioga

Har Ki Pauri. Haridwar

 

           Tinc la frontera a només trenta-cinc quilòmetres, que en bona part són zona urbana per sortir de Lahore. Hi arribo a mig matí, els tràmits per sortir de Pakistan són relativament àgils, tot i que ensenyes el passaport un munt de vegades. Entre les dues duanes hi ha la zona on es fa la cerimònia de la baixada de bandera i és tan espectacular que fins i tot hi han posat grades perquè el públic d’ambdós països pugui seguir-ho. La duana índia és molt pesada, l’escorcoll de la moto i el meu equipatge és exageradament minuciós, però al final, passo l’última porta i l’últim soldat. Ja sóc a Índia.

              La carretera segueix per paisatges rurals fins a la ciutat d’Amrítsar on tinc l’allotjament. A la ciutat hi ha el temple d'Harmandir Sahib o temple daurat. És el lloc més sagrat dels sikhs que hi peregrinen com a mínim un cop a la vida. El temple amb una cúpula daurada està situat al centre d’un estany artificial, aquí és on hi ha el guru que veneren els sikhs fent llargues cues per arribar-hi i amb gran devoció. El complex està limitat per quatre portes que representen l’acceptació de qualsevol persona de qualsevol religió, ètnia, color i nacionalitat. En el recinte es respira una atmosfera molt intensa de consagració i dedicació.

En marxar aquest matí, l’amo de l’hostatgeria em dóna el seu número de telèfon perquè el truqui en cas que necessiti qualsevol ajuda a l’Índia.

              Faig una jornada curta de carretera, encara no cent cinquanta quilòmetres per arribar a Ludhiana. Pel camí paro a posar gasolina, demano abans si puc fer el pagament amb la targeta de crèdit, cap problema em diuen, però a l’hora de pagar, la targeta no respon. Per sort portava rupies índies suficients per saldar el compte, però me'n vaig amb la mosca darrera l’orella.

              A Jalandhar em paro a xafardejar la ciutat i provo d'obtenir efectiu en el primer caixer bancari que trobo. Impossible, no em dóna els diners però tampoc cap resposta que pugui entendre.

              Quan arribo a l’hotel de Ludhiana em connecto amb la línia d’ajuda de la meva entitat bancaria i em diuen que la targeta està bloquejada perquè ha detectat un ús fora del meu àmbit habitual. Genial, penso jo, quant a seguretat està molt bé la mesura, però em pregunto: quin és el meu àmbit habitual en els últims quatre mesos? De totes maneres, problema solucionat.

              La ciutat no té cap encant, és bruta i sorollosa, però en el passeig que faig a la tarda em permet comprar uns dàtils, galetes i fruita pel viatge.

              Vaig per l’autovia que surt de Ludhiana, el dia és clar, però la visibilitat és dolenta, només a pocs metres davant meu ja no es distingeixen els detalls dels cotxes, la silueta blavosa i prou, la contaminació al voltant de les ciutats és enorme. Faig uns cent quaranta quilòmetres i deixo l’autovia per agafar una carretera local, el trànsit a les carreteres és relativament fluid però realment es complica, i molt, a qualsevol poble o ciutat; no hi ha cap norma de circulació, tothom passa per on vol o pot, en direcció contrària, travessar en perpendicular un carril, parar-se sense previ avis i ni tan sols apartar-se per deixar via lliure al que ve darrere, ningú segueix un carril, canvien sense senyalitzar i ni mirar darrere seu, vehicles lents ocupant carrils ràpids, ningú cedeix el pas i tot això s’hi afegeix la precarietat de l'estat dels vehicles i l’excés de càrrega tant de mercaderies com de passatgers, en el seu cas. He vist molts camions que la càrrega els ha vençut, han quedat amb el xassís partit al mig de la carretera, per superar en molt la càrrega màxima permesa. Afegim-hi que els vianants travessen en qualsevol moment i per qualsevol lloc, gossos, micos i vaques campen per l’asfalt amb tota tranquil·litat, jaient al mig de la carretera i els vehicles circumdant-les. Tot plegat fa que travessar una via urbana sigui una veritable gimcana.

              Uns cinquanta quilometres abans de Rishikesh, travesso una zona muntanyosa d’especial bellesa, la carretera puja i es revira entre boscos. Paro en un racó de carretera a estirar una mica les cames i aprofito per menjar una peça de fruita, passen cotxes i motos, tothom es gira per veure aquella moto de l’estranger parada a la cuneta, un noi jove amb una Royal Enfield nova de trinca frena de cop i es para allà amb mi, ens saludem i de seguida connectem la nostra passió, encara que no podem tenir conversa perquè l’idioma ens separa, no obstant expressem l’admiració per les nostres muntures. Fem unes fotos i seguim junts uns quilòmetres en comú de la nostra ruta.

            Rishikesh és un poble a la riba de la capçalera del riu Ganges, als peus de l’Himàlaia, capital mundial del ioga i lloc sant per als hindús.

             A banda i banda del riu i al voltant del pont de Laxman Jhula es troben els principals centres de ioga, també hi ha tot el comerç que comporta la vinguda de la gent que practica aquesta disciplina física i mental: llibres, art floral, encensos, sàndal i demès objectes pertanyents al culte hindú. Més lúdic i menys espiritual és l’altra activitat comercial que es desenvolupa a la ciutat, els llocs per contractar qualsevol esport d’aventura són ben presents a la ciutat. La situació geogràfica entre muntanyes fa que la pràctica del senderisme, ràfting i altres activitats a l’aire lliure siguin ben presents.

                Una altra curiositat del lloc és que l'any 1968 The Beatles varen fer una estada a la localitat per aprofundir sobre la meditació transcendental i on va ser un dels seus períodes més productius.

           Molt a prop de Rishikesh a només 27 quilòmetres de distància hi ha la ciutat d'Haridwar, que conjuntament formen un nucli de peregrinació hindú molt important.

              Cada vespre al Ghat de Har Ki Pauri es produeix una gran concentració de gent atreta pels sacerdots que fan el ritual Ganga Aarti. Ofereixen a les deïtats llums encesos en un ble untat amb mantega purificada i contingut en uns recipients vegetals amb forma de bol adornats amb flors i els deixen córrer sobre el corrent del riu. Els creients es banyen al riu i preguen a la seva riba.

             Al voltant del Ghat es concentra una xarxa de carrerons amb tota classe de parades per satisfer als devots, però també de qualsevol altre tipus de mercaderia més material.

            Hi ha boira molt espessa aquest matí, en alguns punts la visibilitat no va més enllà de pocs metres, és un factor més de dificultat a la qual ja hi ha de per si a les carreteres índies. La temperatura també és fresca per la manca de sol, però per sort no ha durat gaire més d’una hora i amb la sortida del sol, la visibilitat i la temperatura es normalitza.

            Paro a fer un té, en un lloc a peu de carretera, estirar una mica les cames i continuo sense cap novetat fins a Delhi, d'Haridwar fins a la capital només hi ha dos-cents quilòmetres.

            L’entrada a Delhi no té cap diferència a la de cap altra ciutat, però en tractar-se d’una gran metròpolis els accessos i les vies per travessar-la són amples i ràpides, només en alguns punts concrets hi ha retencions. Tinc reserva en un hotel prop de l’aeroport. Dilluns arriba l’Esther a primera hora del matí i no vull ser lluny de la terminal per anar a esperar-la, un avantatge però el barri dels afores de Delhi on em trobo no té cap mena d’al·licient, només és un barri fet per allotjar els viatgers que marxen o arriben a la ciutat.