Ruta en parella. Delhi, Mandawa, Jaipur, Agra i Mathura

Porta d'India

Vigilancia militar

Un descans a la feina, aprofitant el solet

Fauna urbana

Connaught Place ( i les dues seguents)

 

Jama Masjid. Delhi (i les tres seguents)

Trajecte en tuc-tuc

Ruta cap a Mandawa

Haveli. Mandawa

Hawa Mahal. Jaipur

Comerç a Jaipur

Interior del Hawa Mahal

Això seria rebentar el sofà?

Iswari Minar Swarga Sal

Jantar Mantar ( i les dos seguents)

Encantador de serps

Fort d'Amber ( i les tres seguents)

Fort d'Agra ( i les sis seguents)

Mesquita. Agra

Taj Mahal desde la riba oposada del riu Yamuna

Itimad-ud-Daulah (i les tres seguents)

Expectació a Mathura.

Reparan la pantalla

Gaht a Mathura

Porto els pneumàtics de la moto que en Jordi em va muntar abans de sortir, i avui dia ja són més de vint-i-dos mil quilòmetres els que he fet de ruta, encara tenen una mica més de vida però penso que aquí tinc l’oportunitat de trobar recanvi i que potser més endavant no. Estic content del rendiment d’aquests pneumàtics, tant per quilometratge com per adherència i agilitat. Cerco per internet algun distribuïdor o taller especialista i trobo un importador de material per a motos, des de peces de complement a equipament i pneumàtics, em poso en contacte amb ell per e-mail i en poca estona em contesta afirmativament que si té les especificacions que li demano; vaig cap allà, no és a prop, encara que estigui dins la mateixa ciutat, Delhi és un orbe de vint i tres milions d’habitants i té una àrea metropolitana immensa i caòtica, tot i les vies ràpides que la creuen i circumden. Arribo a l’adreça específica i no veig cap mena de comerç com el que busco ni tan sols cap rètol que doni alguna informació. Pregunto a un veí i em dirigeix a una òptica que hi ha a l’altre costat del carrer, el propietari em diu que sí que és allà, per sorpresa meva, entro a la botiga d’olleres i pugem al segon pis de l’edifici on hi ha tota una planta amb un magatzematge de pneumàtics de tota mena, explico el que cerco i em diuen que ja estan al corrent del meu correu. M’ensenyen les dues opcions que disposen i els seus preus, molt més cars que a Europa, doncs els aranzels d’importació són molt més elevats, discutim el preu, regatejo, a Índia has de regatejar fins i tot per comprar uns pneumàtics de moto! I aconsegueixo una rebaixa d’unes mil cinc-centes rupies, uns vint euros. Demano si me'ls muntaran, cosa que dubto perquè més enllà de la comercialització no veig cap taller ni personal especialitzat, i dels pneumàtics a la mà no en faig res. Evidentment em contesten, ara t’acompanyo al servei BMW i allà els muntaran i equilibraran.

              El concessionari BMW és especialista només en motos, no és molt gran però està equipat adequadament, fan el canvi, renten la moto i em subministren un filtre d’oli, per si la pròxima vegada em passa com a Islamabad, que no tenien filtre d’oli al concessionari. El porten dos nois i tres persones més al taller, amables i eficients. Surto amb els pneumàtics nous i la moto neta cap a l’hotel. La gestió m’ha portat quasi tot el dia.

             

              Arribo fins al centre de Delhi, amb la moto. Tenia cert prejudici de la dificultat per circular en una ciutat tan gran i en certa manera també, per l’experiència d’altres ciutats índies amb una aglomeració humana i de vehicles molt important, però la realitat m’ha demostrat que les vies ràpides d’accés al centre i les avingudes amples, espaioses i  molt ben enjardinades amb algunes rotondes  que tenen el diàmetre suficient per enquibir-hi en el seu interior un parc, fan una circulació fluida, com a mínim per arribar a punts emblemàtics. Una altra cosa és l’interior dels barris.

              Paro a la Porta d’Índia, un memorial als soldats indis morts a la Primera Guerra Mundial i a les guerres afganeses, és un monument emblemàtic que està situat al centre de la ciutat, envoltada de jardins, és lloc on molts ciutadans passen un dia de festa passejant. Els voltants estan fortament custodiats per la policia i tancats al trànsit de vehicles. Prop d’ací hi ha la Connaught Place, és el centre financer i comercial de Delhi, al seu centre hi ha el Parc central, una gran zona verda i al seu voltant dos carrers circulars concèntrics donen cabuda als edificis d’oficines, botigues, restaurants i bancs. És una zona concorreguda per la gent que vol comprar els productes de les marques internacionals instal·lades en els seus edificis. És construïda durant l'ocupació britànica i té un estil georgià.

              Em llevo d’hora per ser puntual a recollir l’Esther a l’aeroport, arriba a quarts de nou del matí, però veig un missatge seu des de Dubai, on ha fet escala, que l’enllaç cap a Delhi surt amb retard. A un quart d’onze la veig que surt per la porta d’arribades i ens fonem en una abraçada. Després de quatre mesos de viatge, tot i que teníem comunicació fluida diària, evidentment el desig de veure'ns era molt gran. Anem cap a l’hotel i reposa una bona estona per refer-se del cansament del viatge i per la diferència horària. A mitja tarda ens acostem cap al centre de la ciutat per donar un vol, hi ha molt de trànsit, el trajecte s’allarga i és ben fosc quan arribem a Connaught Place, hi ha molta gent que celebra Christmas, tot i no ser la seva religió, els cristians només són un tres per cent del total de la població, és una tradició estesa a moltes parts del món.

              Busco un bon lloc pel sopar de la nit de Nadal a la cèntrica plaça, però desestimo l’oferta que veig i com que ja havia fet alguna indagació via internet, per saber quins són els millors llocs, anem directament a un dels restaurants amb bona qualificació. Per entrar a l'Annamaya has de deixar la bossa que portes al control de RX i passar per l’arc de seguretat, un lloc d’elit en un país amb una diferència social molt elevada adopta aquestes mesures. El restaurant és de disseny molt modern, ampli, amb els aparadors on preparen les diferents ofertes del menú, entrants, bar i cocteleria, postres, tot a la vista. El servei és professional i molt atent a les teves demandes. Aquesta nit tenen preparat un menú degustació per celebrar el Nadal, exquisit i molt ben servit.

              Acabada la vetllada tornem cap a l’hotel, felicitem el Nadal a la família i ens retirem. 

              Delhi és una ciutat molt gran, una de les més populoses del món, hi ha molt per veure, però nosaltres no som d’aglomeracions i fem una tria molt selectiva de com volem passar el dia, preferim passejar per les zones més populars que amarar-se de museus i palaus.

              Agafem la moto per tenir més llibertat de moviments i parar allà on volem, l’accés fins al centre és fluid però es complica, i molt, quan entrem a Old City, Chandni Chowk, mercats i carrerons estrets; avui és festiu també a Índia i la gent ho aprofita. Deixo la moto aparcada prop d’un mercat, sobre la vorera, un vianant local que passa amb el cotxe m’aconsella que no la deixi allà, és perillós, diu, trobaràs un aparcament vigilat al final d’aquest carrer. Agraeixo la informació i em dirigeixo cap allà, és una esplanada, amplia tancada i vigilada i allà l’aparco. Ens movem pel centre amb els tuc-tuc, pràctics i econòmics, són vehicles molt lleugers, de tres rodes, oberts, molt àgils.

              Voltem pels carrers estrets de Chandni Chowk, entrem a la mesquita principal de Delhi, Jama Masjid, plena de fidels, pugem a una terrassa d’una cafeteria i gaudim d’una vista immillorable i acabem dinant un menú típic indi en un restaurant cèntric.

              Al vespre tornem cap al nostre hotel, sortir de la ciutat vella és un suplici, tota classe de vehicles barrejats amb els vianants envaeixen el carrer, avancem molt lentament, un tuc-tuc em dóna un cop a la maleta esquerra de la moto i arriba a deformar-la, li dic de tot i em penso que m’ha entès. Ara la tapa no em tanca bé i hauré de portar-la a un planxista perquè l’ajusti, un cop sortit del barri, la circulació és més fluida i arribem a l’hotel sense més complicacions.

              Marxem de Delhi després d’enfadar-me amb el personal de recepció. Hem estat una hora esperant l’esmorzar i mal servit, per acabar-ho d’adobar, això ha sigut la gota que omple el got; el servei tant d’habitacions com de recepció no mereix cap altra qualificació que inútils i ganduls, no han sigut capaços de donar resposta a cap de les nostres necessitats mentre hem estat estatjats.

              Tenim una ruta de dos-cents quaranta-cinc quilòmetres fins a Mandawa, final de la nostra ruta d’avui. Deixada l’autovia inicial, prenem carreteres locals que travessen petits pobles rurals, gaudim de bon temps i el trajecte no es fa pesat.

              Mandawa és un poble petit, el seu atractiu són els haveli, edificacions típiques construïdes als segles XVIII i XIX per mercaders adinerats que exhibien així el seu estatus. Generalment tenen un pati interior, finestres amb gelosies per afavorir una bona ventilació sense deixar entrar la calor del sol i decoració amb frescos a les parets, representant escenes divines i mundanes. Moltes d’aquestes edificacions no estan en el seu millor estat, però d’altres han estat curosament restaurades i convertides en hotels, com el cas del lloc on ens allotgem. El lloc és tan agradable que decidim gaudir del seu pati i els seus racons per prendre un té, llegir i escriure aquestes notes de viatge.

              El relaxament en aquest poble i concretament en el haveli on estem estatjats és suprem, tranquil·litat i silenci combinen amb una arquitectura noble que ho fa especial. Després d’un esmorzar suculent i complet emprenem un passeig pels voltants per descobrir-lo, ens trobem amb un xicot que se'ns ofereix per portar-nos per les principals edificacions d’aquest estil tan particular, veiem unes quantes cases que havien estat propietat de comerciants beneficiats per la venda de cotó i altres especies, cases nobles amb pintures al fresc, patis i diferents dependències destinades a la vida privada i a la comercial. Ens interpreta algunes de les pintures més significatives, escenes del kamasutra, de les divinitats i dels personatges rellevants de la societat contemporània, també de les seves propietats, o dels mitjans utilitzats en els seus viatges. Les pintures emplenen totes les parets de cada una de les dependències i els hi dóna un aspecte singular, és fàcil imaginar-se la vida acomodada que aquesta gent gaudia, servida per multitud de servents.

              Un recorregut pel poble on s’acosta la mainada saludar-te i acompanyar-te una estona només pel gust d'estar amb l’estranger, t’expliquen orgullosos on és la seva escola i que avui tenen festa i poden jugar pel carrer.

              Jaipur es una ciutat moderna, planificada, li diuen la ciutat rosa pel color de les façanes de les seves cases, estucades amb aquest color. Es la capital del estat de Rajasthan i te mes de tres milions d’habitans.

              Hi hem arribat aviat, la carretera fins aquí en bona part es una autovia de nova construcció. Dinem una pizza al mateix hotel i ens anem cap al centre que esta curull de gent. Els voltants de Hawa Mahal o Palau dels Vents es una zona comercial molt important, els carrers son plens de comerços que majoritàriament estan agrupats per gremis on molta gent hi fa les seves compres.

              Aquesta zona de la ciutat vella s’hi accedeix per diferents portes, estucades també amb el mateix color que les façanes nobles de les principals avingudes.

              Tot i que l’hotel el tenim a nou quilòmetres del centre, l’accés és pràcticament tot per una avinguda ample i de fàcil trànsit fins que arribes a les portes de la ciutat vella on es complica com a qualsevol nucli comercial. Deixem la moto al centre en una zona d’aparcament controlat i anem a veure el Hawa Mahal, un palau del segle XVIII que forma part del palau de la ciutat i que era el lloc on residia l’harem del Maharaja, es caracteritza per les seves finestres de gelosia que donen a la façana principal i que permetien a les dones, veure el carrer en la seva vida quotidiana i no ser vistes pel poble.

              Transitem per aquest centre de carrers perpendiculars i porxats plens de petits comerços ben classificats per oficis i serveis, la joieria de plata i pedres semiprecioses i la indústria tèxtil, coixins, cobrellits pashmines, sedes i altres teles, donen un color molt especial i exòtic. Ens passa la tarda sense adonar-nos del temps, badant en aquests exòtics basars. És l’hora de replegar-se, caminem sense un rumb fix per cercar la moto, sabem aproximadament on l’hem deixada però no trobem el lloc, comencem a fer un recorregut pels principals carrers, això si, sabem que era en una avinguda principal però dubtem del lloc exacte, caminem amunt i avall prenent com a referència el Hawa Mahal visitat al matí, carrers paral·lels i perpendiculars però no hi ha manera, fa més de dues hores de la recerca i els comerços comencen a tancar i amb això part de la llum que il·lumina els carrers; crec que hem recorregut tots els carrers propers i no trobem la moto, penso en referències vistes, però és inútil fins que se m'acudeix que tinc el tiquet del pàrquing vigilat que m’ha donat el controlador, l’ensenyo al conductor d’un tuc-tuc i li dic que m’hi porti, “és un aparcament”, diu, exactament és el que cerco, li contesto i en poca estona es para al costat de la moto. Segur que hi hem passat pel costat, i no l’hem vista, però, bé, problema solucionat i tornada cap a l’hotel.

              Avui aparco la moto en una plaça cèntrica on hi ha una caserna amb dos canons a la porta, deixo la moto prop d’un canó que crec que és prou referència per tornar-la a trobar, surt un soldat i em diu que no puc deixar la moto allà, és un moment, li contesto, només vaig a comprar una entrada per la visita a l’observatori astronòmic, accepta, el que segurament no sabia és que comprava l’entrada, fèiem la visita i anàvem a dinar, però d’aquesta manera he tingut la moto perfectament localitzada. Jantar Mantar, vol dir textualment instrument de càlcul, és el nom d’aquesta construcció destinada a la mesura del temps i construïda pel Maharajà de Jaipur al segle XVIII i dels jardins que la contenen, juntament amb altres construccions per a diferents càlculs de posicions planetàries.

              A la sortida de l’observatori hi ha un encantador de serps, té tres cistells amb cobres a dins, toca un instrument de vent semblant a una flauta i cobra una “voluntat” per fer una foto. Li dono el que em sembla just i penso amb la quantitat de gent que m’ha retratat a mi i a la moto com a personatge exòtic i moto exuberant. “One selfie, please” et demanen contínuament; si els hi hagués demanat la meitat del que he donat a l’encantador de serps m’hauria finançat el dia segurament.

              Havent dinat anem a Amer, una localitat a onze quilòmetres de Jaipur, on hi ha el fort que porta el seu nom. Una construcció militar i residència dels maharajàs construïda el 1592. Un soldat ens fa de guia per totes les dependències de la fortalesa, les seves explicacions són interessants i fa comprensible el que veiem, l’home és amable amb nosaltres i es guanya una propina generosa.

              El trajecte fins a Agra és ràpid i sense res remarcable a comentar. Pocs quilòmetres abans d'entrar a la ciutat ens parem en un restaurant a peu de carretera per fer l'àpat, té una zona enjardinada amb unes taules que els hi toca el sol, s'hi està bé i fem un dinar lleuger, emprenem la ruta per travessar la ciutat i arribar a l'hotel. Agra és bruta, polsosa sorollosa i si és possible més caòtica encara que altres ciutats índies. A l'hotel descansem una mica, preparem les visites als punts d'interès pels pròxims dies i cerco un lloc bonic pel sopar de cap d'any.

              Un tuc-tuc ens porta fins a l’entrada del Fort d’Agra, Patrimoni de la Humanitat, és el més important del país, avui, festiu, està ple de gent que el va a visitar, tot i això el passeig pel seu interior és molt interessant per descobrir com era aquesta fortalesa que va ser capital del país als segles XV i XVI quan el soldà de Delhi es va traslladar aquí per viure-hi i governar.

              A prop hi ha la mesquita principal d’Agra, Jama Masjid, o mesquita dels divendres, és gran però es veu bruta i poc cuidada. Al seu voltant hi ha un mercat de productes locals, també amb un aspecte poc agradable.

              A mitja tarda anem al parc de Mehtab Bagh a l’altre costat del riu Yamuna des d'on es pot veure una bonica vista del Taj Mahal; malauradament no podem entrar, els jardins tanquen al cap vespre, però caminant una mica per la riba del riu obtenim també una bona vista.

              Només d'entrar al Taj Mahal t'adones de la majestuositat d'aquest mausoleu que va construir l'emperador mogol Xa Jahan en honor a la seva dona, Mumtaz Mahal, en morir donant a llum al seu catorzè fill. És una obra bellíssima, feta per amor; el conjunt està construït amb marbre blanc i per les seves formes esveltes i les seves gelosies, dóna una gran sensació de lleugeresa. De fet el Taj Mahal és un conjunt d'edificis i jardins que complementen el mausoleu, situat a la riba del riu Yamuna, el conjunt és completament simètric on el seu eix és perpendicular al riu. És una de les set meravelles del món i Patrimoni de la Humanitat.
El passeig pels jardins, mesquita i el mateix mausoleu ens porta tot el matí, no et canses mai de contemplar-lo des de qualsevol racó, la seva visió sempre et sorprèn amb detalls que freguen la perfecció.

              A la sortida, trobem un restaurant en el patí interior d'un edifici que ens aïlla una mica del brogit del carrer i ens permet descansar de la caminada a tot el recinte del Taj Mahal.
Un tuc-tuc ens porta a Itimad-ud-Daulah un mausoleu d'estil mogol al mig d'uns bells jardins, construït al segle XVII en honor al visir de l'Emperador, continuem per un altre mausoleu, aquest com el de Chini ka rauza, no tan ostentós com els anteriors i a l'estil de Lahore, revestit amb mosaics dels quals es conserva una petita part.

              Acabem al dia als jardins de Mehtab bagh, on ahir no vàrem poder accedir per haver-hi arribat després de l'horari de visites. Aquest parc està situat justament davant del Taj Mahal, a l'altre costat del riu Yamuna i és el millor punt per admirar el monument a l'alba i a la posta del sol, on els rajos de l'astre donen unes tonalitats acolorides sobre el blanc del marbre.
A la tornada el xofer del tuc-tuc insisteix a portar-nos a centres comercials d'artesania, joieria i teles, ens diu clarament que ell té un dos per cent de comissió sobre les vendes aportades per ell, però a nosaltres no ens interessa aquesta visita i declinem l'oferta, insisteix i nosaltres també a què ens retorni a l'hotel, tenim els nostres plans i aquest no són precisament entrar a un centre comercial. El rostre de l'home canvia, la simpatia durant el viatge es torna, en una cara seria, parla sol en veu baixa, en hindi, interpretem com a renecs per no aconseguir el seu objectiu, em sap greu però els seus objectius i els nostres no són els mateixos.

              En un curt recorregut de només setanta quilòmetres arribem a Mathura, a l'entrada de la ciutat, trobo el taller d'un ferrer i penso que em pot arreglar la maleta que em va abonyegar un tuc-tuc a Delhi; quan li ensenyo em remet al seu veí, un llauner que fabrica caixes de xapa per guardar les coses de valor de les cases pageses. Entre tots tres desmuntem la maleta de la moto i amb quatre hàbils cops maça li tornen la forma original. En veure que treballa la xapa, li encomano que em repari la pantalla que vaig trencar en recolzar la moto contra una paret quan vaig perdre l'equilibri en pujar dos graons mal encarats, a l'hotel de Mandawa, uns passadors agafats amb caragols poden tornar la peça trencada al seu lloc i prou ferma perquè duri la resta del viatge, li ensenyo, dibuixo el que vull i mans a l'obra, en mitja hora la feina està feta, mentrestant l'Esther que s'ha quedat fora del taller, està envoltada de parroquians que miren i retraten la moto dels estrangers, s'ha de defensar de les mirades poc nobles d'alguns i de les moltes preguntes que fan. Muntat tot altra vegada, marxem i arribem a l'hotel.
Mathura és la ciutat del naixement de Krishna, deu hindú molt venerat i per tant ciutat sagrada. Els ghats a la riba del riu Yamura són l'escenari de les pregàries cada capvespre dels fidels que encenen les seves llànties de flors i les deixen córrer riu avall en una cerimònia ritual. Molta gent hi arriba en barques decorades amb catifes i banderoles, fan la cerimònia i marxen, el moment és de recolliment per alguns i de reunió i xerrada per altres. Fa estona ja que ha fosquejat i emprenem el mateix camí, de tornada cap a l'hotel, un carrer comercial ple de botigues i petits establiments, gent que puja i baixa. Ve un grup d'una quinzena de persones que canta salms repetitius, els quatre de davant porten un difunt en un catre de canya, tapat amb una tela i la cara descoberta, a la mà cremen barretes d'encens, van direcció cap al ghat del riu, la gent passa pel costat amb indiferència, la vida continua.
Nosaltres anem cap a l'hotel, demanem sopar a l'habitació i destapem una ampolla de cabernet i shiraz que vàrem comprar a Jaipur.

              Tenim aparcament privat, però moltes vegades he deixat la moto al carrer i fins ara no ha passat res d'anormal. Tres petits furts, sense valor per qui ho ha pres, en tot el viatge, el primer va ser un dels tirants de pell que utilitzo per ancorar la bossa que porto sobre el dipòsit, va ser a Verona, Itàlia, pocs dies després de començar el viatge, el segon a Teheran, em varen sostreure, el cable USB que alimenta el telèfon i l'últim a Jaipur, un dels cadenats, sense la clau, que tanquen les maletes, tots, per confiança meva i deixar-ho a la vista.

              Tornem cap a Delhi, la propera matinada l'Esther torna cap a casa, fem un trajecte per l'autopista per arribar aviat, refer l'equipatge i descansar una estona. Ens allotgem al mateix hotel d'on vàrem sortir que malgrat la incompetència del personal, les habitacions són mitjanament decents i ens han guardat part de l'equipatge que no necessitàvem.

              A la tarda hem fet un recorregut pels carrers del barri, plens de gent com sempre i sopat en un restaurant no veg., de tant en tant no va malament menjar un plat de xai i una cervesa.

              El vol de l'Esther surt a les quatre i deu de la matinada, estem descansant i comentant el viatge a l'habitació fins a l'una, quan prenem un taxi fins a la terminal. Ens acomiadem, han estat dotze dies meravellosos de ruta junts, els hem gaudit plenament. Sento la tristor de la separació en el trajecte altre cop cap a l'hotel, em poso al llit i no puc dormir, repasso cada un dels moments viscuts fins que la son em venç.