Durbar Square. Kathmandu
Durbar Square ( i les nou següents)
Kumari Ghar
Swayambhuath
Kathmandu desde Swayambhuath
Garden of dreams. Kathmandu
Sopant amb en Nabin
Pashupatinath Temple (i les quatre següents)
Merchandising al voltant de Pashupatinath Temple
L'home de la Honda 750 Four
The Great Boudha Stupa
Bhaktapur ( i les deu següents)
Terrisseria a Bhaktapur
Ruta cap a l'est.
La ruta cap a la
capital segueix les valls del riu Rapti, primer i Trishuli desprès, la
carretera serpenteja el curs dels rius i
es prou entretinguda, però a mesura que s’acosta a la capital es va deteriorant, el pendent es pronuncia i els revolts conseqüentment es tancant mes, el
trànsit, sobre tot, de camions augmenta, pel que avançar es fa mes lent.
Trobo fàcilment l’allotjament reservat i
m’instalo per passar-hi quatre dies.
Envio un missatge a en Nabin, el
guia que vàrem conèixer fa tres anys quan estiguérem aqui amb l’Esther per
primera vegada i que de fet hi hem anat mantenint comunicació freqüent. Li
dic que ja he arribat a Kathmandu i quedem per anar a sopar al cap vespre. Em
ve a buscar amb la seva moto, una Pulsar de 150 cc. de fabricació india, i ens anem a un Steack House, mentres sopem
ens expliquem els nostres projectes i rememorem el viatge pasat. En Nabin es
una persona afable i tranquil·la, de seguida vàrem conectar, em va explicar que
l’ambaixada Espanyola li ha denegat dues vegades el visat per anar de vacances
a Espanya, tot i que complia el munt de requisits sol.licitats, evidentment em
vaig oferir per tramitarli una carta d’invitació i oferir la nostre
identidat com a referencia, per si volia
tornar a probar-ho. Ens despedim amb una taça de te al jardí del Guest House
desitjant-nos tota classe se ventures.
Plou! Feia molts dies que no veia
ploure, ho ha fet tota la nit, i ara al matí la pluja és molt fina. Decideixo
quedar-me fins que pari una mica, no és cap plaer passejar mullant-se i
aprofito per baixar els mapes del sud-est asiàtic que he comprat a Tom-Tom, també
actualitzo el blog.
Al migdia em dirigeixo cap al
barri de Thamel, centre comercial i
turístic de la ciutat, és on trobes més turistes passejant i tota classe
d'establiments entorn d'ells, hotels, restaurants botigues de tota mena de
productes però destacant-ne una especialitat: la de material destinat als
trekkings i a la muntanya. Molt proper al barri hi ha la Durbar Square,
meravellosa plaça Patrimoni de la Humanitat, plena de Palaus i temples malgrat
que en varen desaparèixer molts quasi íntegrament en el terratrèmol de l'Abril
de 2015 i els que queden estan apuntalats. S'hi està treballant, d'una manera
continua però lenta. Molts dels treballs s'han limitat a estabilitzar
mínimament i precàriament l'edifici perquè no acabi caient. Xina és un dels
països que està posant més mitjans econòmics i tècnics per la recuperació
d'alguns palaus.
Ha parat de ploure, però la tarda
es manté amb el cel tapat i la temperatura ha baixat considerablement, cal
portar la jaqueta cordada, però no és incomodo estar al carrer. Passejo, bado,
observo la gent que va i bé, faig un te en una pastisseria i deixo passar el
temps.
Haig de canviar les pastilles dels
frens, vaig marxar de Girona amb el conjunt de frens nous i ja han passat vint-i-cinc
mil quilòmetres, vaig vigilant el seu estat i penso que ara els hi queden pocs
quilòmetres de vida útil, a més, els propers països que veuré serà més difícil
trobar recanvi. Mentre prenc l'esmorzar li pregunto al noi encarregat del Guest House on
puc trobar un taller i ell mateix diu que en acabat m'hi acompanyarà, que és a
prop en el mateix barri. El taller en qüestió, per dir-li d'alguna manera, és
de la mínima expressió; el porta un noi molt jove a qui li ensenyo el tipus de
pastilla que necessito, em diu que hi passi en dues hores que mirarà si les
troba. Hi torno després del temps estipulat i tal com em pensava, no les ha
trobat, a les hores li dic que em munti les que jo portava de recanvi, les que
vaig substituir abans de marxar que encara li resten el seixanta per cent de
vida, com a mínim. El canvi porta poca feina i de seguida tinc la moto a punt.
Amb la moto me'n vaig cap al
complex de Swayambhunath, la deixo a
peu de les escales que pugen cap al turó i emprenc lentament la pujada on hi ha
l'stupa i un conjunt de temples, santuaris, monestir, biblioteca i evidentment
les inevitables parades del merchandising que provoca l'afluència de devots i
turistes. El conjunt és bonic per si mateix i per la vista que es pot veure des
d'aquesta elevació, en primer terme la ciutat de Kathmandu i a l'horitzó l'Himàlaia. Alguns
dels santuaris varen caure amb el terratrèmol recent i altres estan en període
de rehabilitació, però com a Durbar square, molt lentament. No obstant la visita és
plenament satisfactòria, ja que, a més de ser Patrimoni de la Humanitat tot el
recinte conserva aquesta atmosfera espiritual.
Una curiositat del lloc, és la
gran quantitat de micos que viuen en l'entorn del turó i que es barregen amb la
gent que hi puja per mirar si arrepleguen quelcom per menjar, a les bones, si
els hi donen o per les dolentes si te les poden pispar de les mans.
Dino a prop del Garden of dreams, que aprofito per veure'l en acabat
l'àpat. És un jardí neoclàssic, construït el 1920 i que consta de diferents
pavellons i en l'actualitat, molt ben restaurat, és un lloc de descans,
d'aïllament i de tranquil·litat dins el bullici de la ciutat.
A onze quilòmetres al nord-est
de Kathmandú hi ha l'stupa
de Boudhanath, és la més gran de tot
Nepal del tipus esfèriques, lloc de peregrinació destacat. Està envoltada per
un passeig circular que alberga tota classe de comerços relacionats amb els
visitants i llocs de restauració. Des dels temples propers se senten
els mantres que canten els monjos i el conjunt té un ambient entre turístic i
religiós.
Relativament a prop de Boudhanath, hi ha el temple hindú de Pashupatinath, dedicat al deu Shiva, està a la riba del riu Bagmati i és on es fan les cremacions dels
difunts. Aquí només hi poden entrar els hinduistes, pel que tan sols he pogut
veure les zones exteriors i els rituals que allà si fan. Els dos conjunts son
Patrimoni de la Humanitat.
A la tarda de camí cap al Guest House,
em paro un moment per consultar el mapa i em ve a saludar un home gran, em
pregunta d'on vinc i em felicita pel llarg viatge, em diu que ell també va amb
moto, de fet la té aparcada allà al seu costat: una Honda 750 Four de 42 anys!, i que pertany a un moto club de Nepal, li pregunto si és
d'allà i em respon afirmativament, malgrat que la seva fisonomia sigui europea.
Dono una volta per Thamel, aprofito per passar per un caixer i
treure efectiu, vaig al barber i torno per sopar i preparar l'equipatge per
marxar demà.
Fa un parell de dies que plou i
que la temperatura ha baixat. Aquest matí encara plovisqueja una mica mentre
esmorzo i preparo la moto per sortir. Em dirigeixo cap a Bhaktapur a prop de Kathmandú, és una ciutat medieval amb una
quantitat notable de temples i edificis nobles. L'origen de la seva riquesa bé
de la situació privilegiada a la ruta comercial entre l'Índia i el Tibet, allà
els comerciants pagaven els seus impostos. El punt neuràlgic de la ciutat és la
plaça Durbar, formada pel palau i els
temples. Actualment, en restauració, tal com passa també a la plaça Durbar de la capital, el passeig però és
agradable, els carrers cèntrics són ben arreglats i tenen un tipisme accentuat.
Em paro, a fer un té i contemplo a fora com cau una pluja fina que torna
lluents les pedres dels edificis, comprovo el trajecte que em queda fins al
proper poble que vull veure, Nagarkot,
un lloc pintoresc amb unes vistes extraordinàries a l'Himàlaia, està situat a
dos mil dos-cents metres d'altitud i el GPS em marca gairebé una hora per fer
els tretze quilòmetres que el separen de Bhaktapur,
pel que intueixo que el camí és difícil i més quan fa dos dies que plou,
possiblement hi haurà molt de fang i això em fa desistir d'anar-hi.
Continuo per la carretera que m'ha
de portar fins a la frontera amb Índia, és revirada i amb forts pendents, però
l'asfalt és acceptablement bo, ha parat de ploure i el trànsit és molt menys
dens a mesura que em vaig allunyant de la capital, pel que puc gaudir conduint
per un paisatge de muntanya que segueix la vall del riu Sunkoshi. Al cap vespre paro a Bhiman, només per passar la nit i continuar demà.
Faig una jornada de transició per
una ruta radicalment oposada a la d'ahir, plana i recte, els quilòmetres
passant de pressa només alentits per travessar els poblets rurals que em vaig
trobant. A primera hora de la tarda sóc a Birtamode,
una ciutat propera ja a la frontera amb Índia i aquí paro. No té cap
al·licient, bàsicament és una ciutat comercial i no massa ben arreglada,
descanso a l'hotel, passejo una estona i preparo la ruta de demà que tornarà a
ser de muntanya fins a Darjeeling a
Índia.
Ahora mismo le acabo de leer este episodio a mi compañero Patrick,siempre tuvo la ilusion de ir a Katmandu ,por eso aproveche,buena suerte compañero ,seguimos tu viaje con admiracion,cuidate mucho. (Lolo)
ResponElimina