Kathmandu. Ruta cap a Darjeeling

Durbar Square. Kathmandu

Durbar Square ( i les nou següents)

Kumari Ghar

Swayambhuath

Kathmandu desde Swayambhuath

Garden of dreams. Kathmandu

Sopant amb en Nabin

Thamel

Pashupatinath Temple (i les quatre següents)

Merchandising al voltant de Pashupatinath Temple

L'home de la Honda 750 Four

The Great Boudha Stupa

Bhaktapur ( i les deu següents)

 Terrisseria a Bhaktapur

Ruta cap a l'est.

La ruta cap a la capital segueix les valls del riu Rapti, primer i Trishuli desprès, la carretera serpenteja  el curs dels rius i es prou entretinguda, però a mesura que s’acosta a la capital es va deteriorant, el pendent es pronuncia i els revolts conseqüentment es tancant mes, el trànsit, sobre tot, de camions augmenta, pel que avançar es fa mes lent. Trobo  fàcilment l’allotjament reservat i m’instalo per passar-hi quatre dies.

              Envio un missatge a en Nabin, el guia que vàrem conèixer fa tres anys quan estiguérem aqui amb l’Esther per primera vegada i que de fet hi hem anat mantenint comunicació freqüent. Li dic que ja he arribat a Kathmandu i quedem per anar a sopar al cap vespre. Em ve a buscar amb la seva moto, una Pulsar de 150 cc. de fabricació india,  i ens anem a un Steack House, mentres sopem ens expliquem els nostres projectes i rememorem el viatge pasat. En Nabin es una persona afable i tranquil·la, de seguida vàrem conectar, em va explicar que l’ambaixada Espanyola li ha denegat dues vegades el visat per anar de vacances a Espanya, tot i que complia el munt de requisits sol.licitats, evidentment em vaig oferir per tramitarli una carta d’invitació i oferir la nostre identidat  com a referencia, per si volia tornar a probar-ho. Ens despedim amb una taça de te al jardí del Guest House desitjant-nos tota classe se ventures.

              Plou! Feia molts dies que no veia ploure, ho ha fet tota la nit, i ara al matí la pluja és molt fina. Decideixo quedar-me fins que pari una mica, no és cap plaer passejar mullant-se i aprofito per baixar els mapes del sud-est asiàtic que he comprat a Tom-Tom, també actualitzo el blog.

              Al migdia em dirigeixo cap al barri de Thamel, centre comercial i turístic de la ciutat, és on trobes més turistes passejant i tota classe d'establiments entorn d'ells, hotels, restaurants botigues de tota mena de productes però destacant-ne una especialitat: la de material destinat als trekkings i a la muntanya. Molt proper al barri hi ha la Durbar Square, meravellosa plaça Patrimoni de la Humanitat, plena de Palaus i temples malgrat que en varen desaparèixer molts quasi íntegrament en el terratrèmol de l'Abril de 2015 i els que queden estan apuntalats. S'hi està treballant, d'una manera continua però lenta. Molts dels treballs s'han limitat a estabilitzar mínimament i precàriament l'edifici perquè no acabi caient. Xina és un dels països que està posant més mitjans econòmics i tècnics per la recuperació d'alguns palaus.

              Ha parat de ploure, però la tarda es manté amb el cel tapat i la temperatura ha baixat considerablement, cal portar la jaqueta cordada, però no és incomodo estar al carrer. Passejo, bado, observo la gent que va i bé, faig un te en una pastisseria i deixo passar el temps.

              Haig de canviar les pastilles dels frens, vaig marxar de Girona amb el conjunt de frens nous i ja han passat vint-i-cinc mil quilòmetres, vaig vigilant el seu estat i penso que ara els hi queden pocs quilòmetres de vida útil, a més, els propers països que veuré serà més difícil trobar recanvi. Mentre prenc l'esmorzar li pregunto al noi encarregat del Guest House on puc trobar un taller i ell mateix diu que en acabat m'hi acompanyarà, que és a prop en el mateix barri. El taller en qüestió, per dir-li d'alguna manera, és de la mínima expressió; el porta un noi molt jove a qui li ensenyo el tipus de pastilla que necessito, em diu que hi passi en dues hores que mirarà si les troba. Hi torno després del temps estipulat i tal com em pensava, no les ha trobat, a les hores li dic que em munti les que jo portava de recanvi, les que vaig substituir abans de marxar que encara li resten el seixanta per cent de vida, com a mínim. El canvi porta poca feina i de seguida tinc la moto a punt.

              Amb la moto me'n vaig cap al complex de Swayambhunath, la deixo a peu de les escales que pugen cap al turó i emprenc lentament la pujada on hi ha l'stupa i un conjunt de temples, santuaris, monestir, biblioteca i evidentment les inevitables parades del merchandising que provoca l'afluència de devots i turistes. El conjunt és bonic per si mateix i per la vista que es pot veure des d'aquesta elevació, en primer terme la ciutat de Kathmandu i a l'horitzó l'Himàlaia. Alguns dels santuaris varen caure amb el terratrèmol recent i altres estan en període de rehabilitació, però com a Durbar square, molt lentament. No obstant la visita és plenament satisfactòria, ja que, a més de ser Patrimoni de la Humanitat tot el recinte conserva aquesta atmosfera espiritual.

              Una curiositat del lloc, és la gran quantitat de micos que viuen en l'entorn del turó i que es barregen amb la gent que hi puja per mirar si arrepleguen quelcom per menjar, a les bones, si els hi donen o per les dolentes si te les poden pispar de les mans.

              Dino a prop del Garden of dreams, que aprofito per veure'l en acabat l'àpat. És un jardí neoclàssic, construït el 1920 i que consta de diferents pavellons i en l'actualitat, molt ben restaurat, és un lloc de descans, d'aïllament i de tranquil·litat dins el bullici de la ciutat.

              A onze quilòmetres al nord-est de Kathmandú hi ha l'stupa de Boudhanath, és la més gran de tot Nepal del tipus esfèriques, lloc de peregrinació destacat. Està envoltada per un passeig circular que alberga tota classe de comerços relacionats amb els visitants i llocs de restauració. Des dels temples propers se senten els mantres que canten els monjos i el conjunt té un ambient entre turístic i religiós.

              Relativament a prop de Boudhanath, hi ha el temple hindú de Pashupatinath, dedicat al deu Shiva, està a la riba del riu Bagmati i és on es fan les cremacions dels difunts. Aquí només hi poden entrar els hinduistes, pel que tan sols he pogut veure les zones exteriors i els rituals que allà si fan. Els dos conjunts son Patrimoni de la Humanitat.

              A la tarda de camí cap al Guest House, em paro un moment per consultar el mapa i em ve a saludar un home gran, em pregunta d'on vinc i em felicita pel llarg viatge, em diu que ell també va amb moto, de fet la té aparcada allà al seu costat: una Honda 750 Four de 42 anys!, i que pertany a un moto club de Nepal, li pregunto si és d'allà i em respon afirmativament, malgrat que la seva fisonomia sigui europea.

              Dono una volta per Thamel, aprofito per passar per un caixer i treure efectiu, vaig al barber i torno per sopar i preparar l'equipatge per marxar demà.

             

              Fa un parell de dies que plou i que la temperatura ha baixat. Aquest matí encara plovisqueja una mica mentre esmorzo i preparo la moto per sortir. Em dirigeixo cap a Bhaktapur a prop de Kathmandú, és una ciutat medieval amb una quantitat notable de temples i edificis nobles. L'origen de la seva riquesa bé de la situació privilegiada a la ruta comercial entre l'Índia i el Tibet, allà els comerciants pagaven els seus impostos. El punt neuràlgic de la ciutat és la plaça Durbar, formada pel palau i els temples. Actualment, en restauració, tal com passa també a la plaça Durbar de la capital, el passeig però és agradable, els carrers cèntrics són ben arreglats i tenen un tipisme accentuat. Em paro, a fer un té i contemplo a fora com cau una pluja fina que torna lluents les pedres dels edificis, comprovo el trajecte que em queda fins al proper poble que vull veure, Nagarkot, un lloc pintoresc amb unes vistes extraordinàries a l'Himàlaia, està situat a dos mil dos-cents metres d'altitud i el GPS em marca gairebé una hora per fer els tretze quilòmetres que el separen de Bhaktapur, pel que intueixo que el camí és difícil i més quan fa dos dies que plou, possiblement hi haurà molt de fang i això em fa desistir d'anar-hi.

              Continuo per la carretera que m'ha de portar fins a la frontera amb Índia, és revirada i amb forts pendents, però l'asfalt és acceptablement bo, ha parat de ploure i el trànsit és molt menys dens a mesura que em vaig allunyant de la capital, pel que puc gaudir conduint per un paisatge de muntanya que segueix la vall del riu Sunkoshi. Al cap vespre paro a Bhiman, només per passar la nit i continuar demà.

              Faig una jornada de transició per una ruta radicalment oposada a la d'ahir, plana i recte, els quilòmetres passant de pressa només alentits per travessar els poblets rurals que em vaig trobant. A primera hora de la tarda sóc a Birtamode, una ciutat propera ja a la frontera amb Índia i aquí paro. No té cap al·licient, bàsicament és una ciutat comercial i no massa ben arreglada, descanso a l'hotel, passejo una estona i preparo la ruta de demà que tornarà a ser de muntanya fins a Darjeeling a Índia.