Bangkok

Sunset. Bangkok

Khao San road. Bangkok

Transport fluvial de passatgers al riu Chao Phraya

The Grand Palace

China Town Gate

Wat Arun

Wat Pho

Flower market

China Town

Floating market Taling Chan

Molta calor

Pont sobre el riu Kwai. Kanchanaburi

China Town. Bangkok

Estació central de Bagkok

The Golden Buddha Temple.

Chatuchak Market

               Em quedo a l'hotel bona part del dia, a fora, hi fa molta calor. Avui arriba l'Esther, a l'última hora de la tarda i deixo passar el temps llegint i preparant les activitats que volem fer els dies que estarem junts.

              Cap a les quatre de la tarda, agafo un autobús que em portarà fins a l'estació del tren que arriba a l'aeroport, la combinació és bona i ràpida i l'aeroport, malgrat ser molt gran, és modern i molt ben senyalitzat, pel que no em costa gens trobar la porta d'arribada del seu vol. He sortit amb temps de sobra, estic impacient per veure-la. L'avió arriba puntual i els tràmits duaners són ràpids, en poc més de tres quarts d'hora apareix per la porta i ens fonem en una abraçada. De retorn cap a l'hotel m'explica que el viatge ha sigut plàcid a pesar de ser llarg i planifiquem anar a sopar per la rodalia.

              Després del plàcid esmorzar de l'hotel, prenem una barcassa que fa la línia regular de passatgers al llarg del riu Chao Phraya, aquestes embarcacions són àgils en els atracaments de cada parada i el temps que dediquen a pujar i baixar els passatgers és mínim; paren a ambdues ribes del riu, depenen del trajecte que tenen assignat i el recorregut, que per terra seria de molta estona, el resolen en pocs minuts. Són molt versàtils i és un mitjà molt utilitzat pels locals, que en hores punta les emplenen.

              Del pier al Gran Palau de Bangkok no hi ha molta distància, de fet és al costat mateix del riu i en poca estona hi som. Després de pagar la pertinent entrada podem gaudir de la visita al complex d'edificis i temples del recinte. El Gran Palau va ser residència oficial de la família reial fins a mitjans del segle XX i ara encara s'hi fan cerimònies en dates senyalades. La part central i més visitada és l'ocupada pels temples on hi ha el Buda Maragda, altres edificacions complementen la visita. Avui, en plenes festes del Songkran, el cap d'any budista, el palau és ple de gent i es fa dificultós visitar segons quins llocs però malgrat la gentada i la calor que fa la visita és ben gratificant pel valor artístic d'edificis, temples, estupes i pintures murals.

              Tornem avui a la mateixa zona amb un objectiu diferent: anar al Wat Pho, el temple que conté un buda reclinat de quaranta-sis metres de llarg i cobert de pans d'or. La cua de gent per venerar-lo és llarguíssima i es formen veritables aglomeracions a on poden fer-se una fotografia amb una bona perspectiva. A la part posterior del buda, hi ha cent vuit olletes d'aram on la gent diposita monedes i el so característic d'aquesta acció es repeteix durant tot el dia. A l'exterior del temple hi ha parades on la gent pot veure i menjar allà mateix. Travessem el riu i just davant de Wat Pho tenim un altre temple important: Wat Arun, igualment ple de fidels fen les seves ofrenes. La silueta del temple és una de les imatges característiques del sky line de Bangkok, i la seva il·luminació nocturna és espectacular. Amb un passeig arribem al mercat de les flors, amb una extensíssima oferta de tota classe d'ornamentació vegetal, molta dedicada exclusivament als temples.

              Després del necessari descans tornem a agafar el transport aquàtic i anem a sopar a China Town. Els carrers d'aquest barri estan plens de restaurants, molts amb parada a la mateixa vorera del carrer, oferint el seu producte, marisc viu i peix fresquíssim, que el cuinen a la brasa en el mateix carrer, els locals estan plens i el bullici de gent amunt i avall és incessant. No només hi ha restaurants, els comerços son part important de l'economia del barri i la venda de peces d'or a les nombroses joieries dóna vistositat al carrer. La comunitat xinesa té un pes important a la ciutat des de fa molt de temps.

              Necessito fer una extensió del meu visat, quan vaig entrar al país, me'l varen fer per trenta dies, i ben bé allargaré quinze dies més dels permesos inicialment. En recerca per la xarxa he trobat la localització de l'oficina governamental d'immigració, a la mateixa web m'indica els horaris, així que a primera hora del matí agafem la moto i fem el recorregut fins a la zona administrativa als afores de la ciutat. Els edificis en aquesta zona, són moderns lluminosos i amplis. Un cop localitzat el lloc exacte, a l'entrada, només hi ha dos guardes de seguretat que ens diuen que no hi ha servei perquè són dies de vacances nacionals. Contradicció amb la informació obtinguda però el cas es que no puc fer el tràmit. Hem modificat tots els plans per poder dedicar el matí a obtenir aquesta extensió i marxem sense haver-ho fet. Demà haurem de tornar.

              Asseguts a les escales de l'entrada pensem com podem aprofitar millor el dia i localitzem el mercat flotant de Taling Chan, el tenim relativament a prop. No és el més gran però és el menys concorregut per turistes pel que conserva una autenticitat real que li dóna la gent del país. Les barques ofereixen bàsicament gastronomia, peix i marisc que el cuinen allà mateix i el serveixen en menjadors flotants sobre el riu, no hi ha cadires per seure i et serveixen l'àpat en unes taules baixes per poder menjar assegut a terra. Demanem un peix a la brasa i unes gambes que resulten exquisides, un parell de cerveses per a beure i a un preu que no té comparació amb cap restaurant de la ciutat. En acabat de dinar passegem per les parades que continuen a terra ferma per la riba del riu i ens congratulem de l'excel·lent troballa.

              El tràmit que no vàrem poder fer ahir hem de fer-lo avui. Tornem a les oficines que ahir estaven tancades i avui estan plenes de gent, a l'entrada ens prenen les dades del passaport i passem a un gran hall, immens i ens dirigim a Immigració, allà després d'omplir la sol·licitud d'extensió del visat em donen el número de tanda i la taula que atendrà la meva petició; tinc el número cent cinquanta i tot just han passat una trentena de persones, tinc una bona estona d'espera. Les instal·lacions són modernes, els espais per atendre el públic amb ordre, nets i ben il·luminats i el personal sembla eficient, malgrat tot penso que tinc cent vint persones davant meu. Un rètol deixa ben clar que a les dotze del migdia fan una pausa per dinar d'una hora, jo faig els càlculs en funció de la gent que atenent en un determinat espai de temps i penso que no em tocarà abans de la pausa. Així és, a les dotze tot el personal es retira i em quedo a quatre persones per arribar el meu torn. A la planta baixa hi ha restauració, i diferents ofertes comercials, fem cua per prendre un plat combinat en un dels llocs de menjar ràpid que hi ha i en acabat tornem al lloc d'atenció a l'usuari. Ara si, en poca estona em toca el meu torn, tinc tota la documentació preparada i després de fer el preceptiu pagament de quasi seixanta euros, tinc trenta dies més per estar-me al país.

              Avui marxem amb la moto cap a Kanchanaburi, a uns cent cinquanta quilòmetres de Bangkok, volem veure el famós pont sobre el Riu Kwai, escenari bèl·lic de la segona guerra mundial i també inspiració de la pel·lícula "El pont sobre el riu Kwai", àmpliament oscaritzada i basada en la novel·la de Pierre Boulle, sobre la construcció del pont per presoners aliats de l'exèrcit japonès. La visita és interessant, el pont és transitable pels vianants i té uns balconets per arrecerar-se quan passa el tren, a prop també hi ha un museu dedicat als fets locals durant la guerra. Una mica més de tres quilòmetres cap al centre de la ciutat trobem el cementiri de la guerra, un espai molt ben enjardinat amb les làpides dels soldats morts en aquest període.
Al voltant del pont emergeix un mercat d'artesania i records del lloc i sobre l'aigua hi ha alguns restaurants flotants, un lloc adequat per fer l'àpat del migdia amb la vista al pont.
Deixem passar una bona estona a l'ombra d'un gran arbre que hi ha a la plaça propera, el sol escalfa molt i agafar la moto no és el més indicat fins que caigui una mica.

             

              Tornem a China Town, aquest cop de dia per veure l'activitat del barri, els seus comerços i els seus temples. Les voreres ocupades literalment pels comerciants, són difícils de transitar-hi, en els mercats l'activitat és frenètica i les olors es barregen de les mercaderies i dels fogons dels llocs on es pot menjar. Les parades de fruites, verdures i altres comestibles exposades al carrer tenen un colorit tropical molta fruita que a casa no veiem i altres productes que pel seu desconeixement i aspecte difícilment et posaries a la boca.

              A la ciutat hi ha un gran mercat els caps de setmana a Chatuchak, és a l'aire lliure però en un recinte tancat i organitzat per zones i carrers. La seva superfície és de seixanta-vuit hectàrees, té unes vuit mil parades de mercaderies i en un cap de setmana pot rebre fins a dos-cents mil visitants. La varietat de productes és immensa, així com l'oferta gastronòmica. És impossible parar atenció a la totalitat en un sol dia, pel que cada un va a la secció que més l'interessa, guiat per un plànol que el pots trobar a qualsevol porta d'entrada. És un lloc concorregut tant per la gent local com per turistes perquè a més a més de poder comprar el que necessites el seu colorit és suficient per gaudir del lloc. Fem algunes compres, records per a la família, que avui s'emportarà l'Esther cap a casa.

              Sopem tranquil·lament a una zona propera a Khao San, prenem unes copes de vi i anem a l'hotel a recollir la maleta. El tren ens porta fins a l'aeroport i al filtre de passaports ens acomiadem. Torno amb l'últim tren cap a Bangkok i me'n vaig a dormir. Avui el llit serà massa ample.