Malàisia

George Town

 Un col.lega tailandès

Street art a George Town

Masjid Kapitan Keling.

Kuil Kek Lok Si

Cameron Highlands

Camps de té a Cameron Highlands 

Mossy Forest

Amb en Matteo

Masjid Jamek

Dataran Merdeka

Kull Sri Maha Mariamman

Mausoleo de la mesquita Negara

Masjid Negara

Torres Petronas

Kuala Lumpur. Centre comercial

Menara Kuala Lumpur

Bangunan Sultan Abdul Samad

Sopan al barri portuguès de Malacca

A Famosa. Malacca

St Paul's Church

Christ Church. Melaka

               Em llevo aviat i sento ploure, ho ha fet tota la nit, el terreny s'ha tornat tou i no ha pogut aguantar la moto sobre el cavallet que s'ha tombat pel seu propi pes. Miro per la finestra de l'habitació i contemplo aquest cel gris que sembla que no tingui ni mesura ni aturador. Em poso el banyador i una samarreta i surto a fora per intentar aixecar la moto, però no puc, ha caigut molt a prop d'un arbre i no puc agafar-la ni per davant ni per darrere; vaig a esmorzar i en acabat demano ajuda a la gent de recepció, immediatament un noi s'acosta a la moto i entre tots dos, un per davant i l'altre per darrere aconseguim posar-la dreta. Faig la maleta i la carrego, han passat dues hores tot esperant i al final surto que pràcticament no plou, la temperatura ha baixat una mica, amb la pluja, però fa xafogor. La carretera és bona, faig una bona mitjana, passo per boscos tropicals que són una meravella, i em fa la conducció agradable, que fa que allargui més els trams entre les parades de descans, de fet sortir més tard de l'hora que tenia previst no m'ha perjudicat. Arribo a primera hora de la tarda a la frontera amb Malàisia, faig el tràmit de segellar el passaport molt ràpid, però en gestionar sortida de la moto, l'agent de duanes em diu que he excedit els dies que la moto podia circular per Tailàndia i que haig de pagar una penalització de mil bahts per dia. Quan vaig fer l'extensió del visat a Bangkok, també vaig preguntar per la documentació de la moto, i em varen dir que no calia fer res, així ho explico a l'agent, que molt educadament em diu que una cosa el visat i altre la duana, em revisa tota la documentació que li entrego i m'ensenya un paper, escrit en Thai i signat per mi, que ho explica ben clar, segons ell. De fet a cada frontera que passo, empleno un munt de papers que no sé ni tan sols perquè serveixen i en aquest cas, em comprometia a no circular amb aquesta moto més d'un mes per Tailàndia. Aclarit el tema, no em queda més remei que pagar i no m'accepten cap targeta de crèdit ni altre moneda que no sigui la pròpia del país, no tinc prou efectiu per pagar els vuit mil bahts de la multa, uns dos-cents cinquanta euros al canvi, i el caixer que hi ha a la zona comercial de la frontera no m'accepta cap targeta; haig de recular a la localitat més propera a vint-i-cinc quilòmetres enrere i tornar. Fet el pagament, segueixo cap al control de Malàisia que no em demanen res més que el passaport, el segellen i em donen un visat de noranta dies sense cap mena de càrrec, en menys de cinc minuts he enllestit la burocràcia i ja corro per les carreteres Malaies. Faig parada a Kangar, a pocs quilòmetres de la frontera només per dormir i continuar demà.

           Sento que he dormit poc i esmorzat malament mentre condueixo cap a George Town, a l'illa de Penang, el trajecte que faig és de cent cinquanta quilòmetres, per una carretera que passa pel mig de zones urbanes no especialment atractives. Arribo a l'allotjament que ahir vaig reservar una mica precipitadament, sense apreciar que encara era una mica lluny del meu objectiu, l'establiment és prop d'una zona industrial i a uns vint quilòmetres de la ciutat, decideixo descansar i treure'm aquest mal estar que arrossego tot el mati, preparo també, la visita de demà a la ciutat.

               El cel està gris quan agafo la moto per arribar fins a George Town, però aquí mai saps com evolucionarà el temps, tant pot sortir el sol com descarregar una tempesta amb una rapidesa increïble, de moment però, no plou. Agafo el ferri que porta fins a l'illa, la travessia dura no més d'un quart d'hora i el desembarcament és a peu de la ciutat vella, deixo la moto davant d'un temple hindú i em disposo a caminar quan una enorme HD Electra Glide s'aparca davant meu i en baixa una parella de tailandesos que s'atansen a saludar i evidentment preguntar d'on vinc, xerrem una estona i em comenten que vénen de Bangkok i que fer un viatge al voltant del món en moto és el seu somni, ens acomiadem amb una encaixada i el desig que es compleixin els somnis.

              La passejada per aquest barri antic és molt agradable, els carrers estan plens de murals de street art de l'artista Ernest Zacharevic, les cafeteries allotjades en antics locals reciclats, ofereixen un deliciós cafè iced, els edificis tenen un estil colonial que et transporta en el temps i l'ambient és tranquil i relaxat. Dino un plat de xai a l'estil malai, en un dels molts locals que ofereixen restauració, deliciós. Deixo al barri vell i pujo fins a dalt el turó que domina la ciutat per veure el temple budista de Kuil Kek Lok Si, un complex religiós de gran extensió.
              Al cap vespre torno a travessar amb el ferri cap a l'hotel de Bukit Mertajam.

              Em dirigeixo cap a Cameron Highlands, a uns dos-cents cinquanta quilòmetres i en una zona muntanyosa situada al voltant de mil cinc-cents metres sobre el nivell del mar, la carretera recte i plana, deixa de ser-ho a partir de Simpang Pulai d'on queden encara vuitanta quilòmetres de ruta de muntanya per una carretera ampla, costeruda i moltes corbes per arribar a destinació. Avui és el dia del treball, és festiu i la població ha sortit a esbargir-se, la carretera és la típica que agrada als motoristes i la combinació de ruta amb una bona destinació ha emplenat l'asfalt de motos, hi ha bon ambient i moltes colles.

              Arribo a Brinchang, un dels pobles de la vall, ple de gent que ve a veure les granges, els camps de te, els mercats i el paisatge de muntanya. La temperatura és sorprenentment molt més fresca del que correspondria als mil cinc-cents metres d'altura que té el lloc i s'hi està bé. A mitja tarda agafo la moto per acostar-me als mercats que hi ha a prop i que quan he arribat he vist molt animats, però ara ja comencen a plegar, miro el cel i els núvols són amenaçadors es van tornant cada cop més negres, plourà, penso i reculo cap a la moto per tornar a l'hotel, no he tingut temps ni tan sols de pujar-hi que comença a ploure amb intensitat, faig els cinc quilòmetres sota la pluja i quan arribo tinc la roba completament amarada.

              Aquest matí llueix un sol esplèndid i la temperatura és ideal. M'he preparat una ruta per anar a veure els camps de te que entapissen els pendents de les muntanyes i que es barregen també amb les plantacions d'orquídies i de maduixes, el gran potencial de la vall. El paisatge és agraït i la passejada plaent, de retorn, paro en una cafeteria de degustació de tes que hi ha a peu de carretera i amb un mirador cap als camps, en prenc un tot observant la vista que tinc davant meu. Segueixo cap a Mossy Forest, una reserva de natura a mil vuit-cents cinquanta metres d'altura i on hi ha uns camins de trekking senyalitzats per gaudir del bosc plujós d'aquesta zona. Torno cap a l'hotel content de què he vist i sentit i mirant de reüll al cel que es torna a posar negre, malgrat que aquest cop no ha deixat anar l'aigua.

             

              Ben aviat al matí, emprenc la ruta de baixada cap a Kuala Lumpur, vull fer-la al matí per evitar les tempestes que se solen desenvolupar a la tarda. Corro per una carretera preciosa que serpenteja entre boscos tropicals molt espessos, el sol encara baix, es filtra pel mig de la vegetació il·luminant la carretera de forma esbiaixada, estic gaudint de la conducció i em passen els quilòmetres sense fatiga, tot i que no he pres res per esmorzar doncs alhora que he sortit no estava disponible encara. Vuitanta quilòmetres més endavant, paro en un poble per menjar alguna cosa, els budells em ronquen, pregunto en un local si em poden fer unes torrades o un entrepà, no em bé de gust esmorzar guisats ni àpats de cullera, però aquest no és el costum a Malàisia i no disposen de pa ni de cafè, més endavant trobo un supermercat i allà si puc comprar un entrepà i també poder fer un cafè, al costat hi ha un taller de pneumàtics i aprofito per fer un control de la pressió dels meus.

              En arribar a la plana, el paisatge canvia radicalment, els pobles es succeeixen i la carretera s'estira, miro a l'horitzó i comencen a aixecar-se núvols que semblen inofensius però que a mesura que passa el temps es van fent més grossos cada vegada, de moment sense cap amenaça que descarreguin. Em queden només vint quilòmetres per arribar a Kuala Lumpur i encara estic envoltat de boscos i camps, però la ciutat apareix quasi de cop com per art de màgia en girar un revolt, a poc a poc es va perfilant l'imponent ski line de la capital i ben aviat et veus literalment envoltat per edificis de centenars de metres d'altura, la circulació es complica al centre, on he reservat habitació en un hostel, però al final puc aparcar la moto davant la porta del que serà el meu allotjament els sis dies vinents. A la tarda, tal com estava previst cau una forta i breu tempesta. Instal·lat ja a l'habitació reviso el correu i tinc resposta de l'Elena i l'Aqil, una parella que vaig conèixer en un transbordador a Bangla Desh, mentre ells hi estaven de vacances uns dies durant l'any nou xinès. Viuen a Singapur i vàrem quedar de veure'ns a aquesta ciutat quan hi arribes, però és molt laboriós i molt car obtenir el permís per entrar la moto i per poc que et descuidis em puc emportar altre cop una multa com la que ja em varen posar a Tailàndia, ells em donen tota la informació per a fer el tràmit i confirma aquesta complicació que ja havia esbrinat parcialment anteriorment.

              Envio un missatge a en Matteo, un motorista italià que fa una ruta similar a la meva i que em va passar el contacte la colla de Bangla Desh, ja havia estat en comunicació amb ell anteriorment, primer per travessar Myanmar, però no vàrem coincidir, i després hem anat mantenint les nostres posicions; dies enrere em diu que es troba a Kuala Lumpur i que va cap a Indonèsia, li dic per trobar-nos al vespre i prendre una cervesa, i així ho fem, quedem a la porta del meu hostel i anem a sopar en una terrassa pel barri. M'explica la seva ruta i intercanviem experiències i coneixements, en Matteo és un noi jove al voltant dels trenta anys, amable, simpàtic, viatger de vocació, fa sis mesos que va sortir d'Itàlia amb la seva Honda Transalp i vol fer la volta al món per etapes, té una feina de policia local, a temps parcial els quatre mesos d'estiu, i la resta del temps es dedica a viatjar. Ja a la mitjanit ens acomiadem, ell marxa demà amb un vaixell cap a Sumatra i jo encara estaré uns dies més a Malàisia.
Penso en les reflexions sobre entrar a Singapur que m'ha fet i que coincideixen amb el que vaig descobrint i amb la informació de l'Elena i l'Aqil i declino entrar-hi, travessaré cap a Indonèsia pel mateix camí que ha fet en Matteo.

              Estic en una zona molt cèntrica i puc arribar a peu a molts llocs interessants de la ciutat, m'he fet una llista i un cop ordenada em disposo a caminar, vaig a veure la mesquita Jamek, la plaça Merdeka i el centre d'interpretació de la ciutat qui hi ha, els mercats de Petaling, on pots trobar qualsevol producte falsificat, de les marques més prestigioses, bosses, estilogràfiques, roba esportiva, camises, sabates, tot un món..., veig el temple Hindú de Sri Mahamariamman, i camino pels voltants de Chinatown. A la tarda cerco refugi a la meva habitació, la calor i les tempestes obliguen i ja al vespre torno a Dataran Medan Passar, on hi ha un concert de joves músics de jazz, pop i rock en el World Youth Jazz Festival a l'escenari muntat a la plaça i gaudeixo de la bona música.

              No surto fins al migdia, estic cercant informació de com portar la moto a Austràlia i pel que veig és bastant complicat, escàs i car, llegeixo blogs de viatgers i tothom opina d'una manera similar: el trajecte de Dili a Timor Oriental fins a Darwin a Austràlia el fan diferents companyies navilieres que cada una és més impresentable i impredictible que l'altre, no tenen uns horaris establerts ni dia de sortida i la tarifa pot variar segons la persona que parlis, a més hi ha l'agreujament que el govern d'Austràlia demana una neteja i desinfecció de tots els vehicles que entren al país i això ho fan pagar amb escreix abans de sortir.

              Ja al carrer, camino fins a la Mesquita de Negara, la Mesquita Nacional, símbol de l'Islam a Malàisia, és un temple construït l'any 1965 i amb formes geomètriques triangulars, el minaret de 73 metres d'altura és una de les seves característiques singulars; en el complex hi ha el mausoleu dels herois.

              Plou i no tinc pressa per sortir aquest matí, tot i que haig d'anar a l'ambaixada d'Indonèsia per a treure'm el visat; aviat para i em dirigeixo cap allà. Al voltant de la porta hi ha un munt de "busca vides" que s'ofereixen a tramitar-te el visat d'una manera ràpida pel "mòdic" preu de 900 Ringgit, que al canvi són uns dos-cents euros, em desfaig d'ells ràpidament. Ja a dins una noia em diu la documentació que necessito, entre la qual hi ha un extracte bancari dels últims tres mesos que acrediti que tens fons suficients per viure allà durant el període que et concedeixin el visat, no el porto i torno cap a l'hostel per cercar-lo via banca a distància i imprimir-lo. Un cop amb tota la documentació torno ràpidament a l'ambaixada, però el torn per donar números ja s'ha acabat i haig de marxar sense el visat.

              Em dirigeixo cap a les Torres Petronas, símbol de Kuala Lumpur, no és lluny i hi arribo sense cap complicació. L'entorn és singular i exclusiu, grans edificis d'oficines, hotels luxosos i carrers amples amb comerços distingits. L'edifici és fotogènic, ara li toca el sol i els seus reflexos metàl·lics li donen un aire especial, a prop hi tinc una zona comercial més popular i faig una passejada tot observant la gent i torno cap a casa.

              Al vespre torno a les Torres Petronas, vull veure-les il·luminades i no em deceben gens, si de dia ja eren boniques de nit potser encara mes, els llums de tots aquests edificis, hotels i establiments, de nit, tenen un aire encara més exclusiu. Els carrers també estan il·luminats pel començament del Ramadà, que avui és el primer dia i l'ambient de nit, un cop la gent s'han alliberat de les seves obligacions religioses, és molt animat.

              Arribo a l'Ambaixada d'Indonèsia amb tots els papers a punt, demano número i faig cua; els tràmits són àgils i en poca estona em toca el torn, presento la sol·licitud per a seixanta dies i em diuen que d'ací a tres dies puc passar a recollir el passaport, mentrestant, penso, iré a Malacca un parell de dies i a la tornada a Kuala Lumpur recolliré el passaport, amb aquesta idea surto de l'Ambaixada i me'n vaig cap a la Menara de Kuala Lumpur, la torre de comunicacions de la ciutat i element distingit que conjuntament amb les Torres Petronas dibuixen l'sky line. Pujo al mirador que hi ha dalt de tot i la vista és espectacular, a tres-cents metres sobre el nivell del carrer veus tota la ciutat en una vista circular, entrar en els balcons amb el terra de vidre que volen en dos punts diferents de la circumferència, és, com a mínim, vertiginosament impressionant, són uns miradors que paga la pena ser-hi. Faig fotografies i em relaxo una estona gaudint de la vista, a aquesta alçada, el vent es nota més intens i la calor no és tan asfixiant.

              Carrego la moto i surto de Kuala Lumpur cap a Melaka, la sortida de la ciutat no és especialment complicada malgrat la seva magnitud. Enllaço amb una carretera que passa primer per zona muntanyosa i boscos amb corbes que la fan entretinguda i després a mesura que es va acostant al mar, el terreny es torna més planer.

              Melaka és una ciutat gran, que ha passat diverses colonitzacions, primer el 1511 pels portuguesos, després es varen succeir holandesos i britànics. L'empremta colonial és ben present al barri antic i queden encara les restes de muralles, fortins, esglésies i un estil de propi a les edificacions dels carrers amb habitatges de dues plantes amb comerços als baixos.
            Estic en un guest house que té unes casetes al voltant d'un jardí amb piscina, la decoració és molt adient amb el lloc i té un caire colonial, són molt confortables i tranquil·les, hi ha bicicletes pels clients de lliure disposició i que utilitzo per passejar pels diferents punts d'interès, avui al vespre he arribat fins al barri portuguès, que de fet només en te el nom, ja que no queden descendents directes, paro en un restaurant per sopar que es diu Lisbon, però també només és una declaració d'intencions i prou. El regenten un matrimoni, ell és xinès i ella malaia, la carta és la típica de qualsevol restaurant de Malàisia, però el lloc, a prop del mar i en una zona tranquil·la m'agrada i m'assento en una taula a la terrassa, l'amo em porta la carta i em pregunta d'on sóc, de prop de Barcelona, li dic jo, ah!, diu, aquests nois d'aquella taula són portuguesos; mentre espero l'àpat, m'acosto a saludar-los els veïns de taula, són una parella encantadora, en Daniel i l'Ana, són molt joves i han deixat momentàniament la feina per recórrer de motxileros el sud-est asiàtic; em conviden a seure a la seva taula i establim conversa dels nostres viatges i del material i espiritual de la vida. Al cap d'una estona s'ajunta amb nosaltres una noia francesa, viatja sola, és una poliglota, a més del seu francès natal, parla una mica de castellà, anglès i portuguès, doncs fa temps que viu a Cabo Verde, les cerveses van passant per la taula i les hores transcorren en animada conversa. Passada la mitjanit ens acomiadem i quedem per veure'ns demà a l'hora de sopar, si coincidim al night market.

              M'he fet una ruta dels llocs emblemàtics de la ciutat i amb la bicicleta vaig recorrent cada un dels llocs. Hi ha molt de turisme i la ciutat està animada. Camino per la porta de Santiago que és l'únic que queda del fortí dels portuguesos, l'església de St. Paul, rebatejada pels holandesos del nom primitiu posat pels anteriors colonitzadors, Nossa Senhora da Annunciada, seguint camí i baixant el turó de l'església trobo places molt agradables per passejar-hi i molts de museus, seguint arribo a l'església de Christ Church, símbol de Melaka i el barri antic amb les seves cases típiques de dues plantes. Dino al barri i em retiro havent dinat a la meva habitació. Al vespre surto i arribo a l'animat carrer de Jonker Street i els seus voltants, vaig a fer una fotografia i pel visor veig que venen en Daniel i l'Ana i anem a sopar junts.

              Torno a Kuala Lumpur, avui haig de recollir el visat de l'ambaixada d'Indonèsia, programo la ruta i enfilo la carretera. Passo per rutes secundàries, poblets petits i moltes plantacions de palmeres, n'extreuen l'oli de palma i és un dels principals cultius de la zona. Faig una parada al circuit de velocitat de Sepang, només per curiositat de veure els voltants i per saber on corren aquests pilots que he vist tantes vegades per televisió. No es pot entrar a les instal·lacions però a la porta d'entrada pots visitar un petit museu de cotxes esportius de mitjans del segle passat, bonics, això sí.

              Al migdia ja sóc a Kuala Lumpur, vaig al mateix hostel que havia estat anteriorment i que ja em reservaven una habitació, després d'una dutxa i canviar-me de roba, em dirigeixo cap a l'ambaixada d'Indonèsia i recullo el passaport amb el visat per a seixanta dies.

              Demà, si tot va bé, seré a Indonèsia.