Bali & Lombok. Indonèsia

Bali desde Java

Platja de Negara

Amb Daniel i Ana

Posta de sol a Kuta

Kayu Putih Beach

Pura Agung Jagatnatha

Denpasar

Posta de sol a Pura Luhur Uluwatu

Pura Luhur Uluwatu

Nusa Dua

Pantai Pandawa

Ubud

Arrossars de Tegallang

Pantai Sanur

Pura Ulun Danu Beratan Bedugul

Ferri de Bali a Lombok

Volcà Agung

Volcà Rinjani  (Lombok)

Costa nord de Lombok

            Deixo Probolinggo i em dirigeixo per la carretera de la costa nord cap al port de Ketapang a on agafaré el ferri per anar a l'illa de Bali. Són uns cent vuitanta quilòmetres per una carretera entretinguda, sense cap al·licient especial i amb el trànsit habitual però que vas fent via. Quan porto més de cent cinquanta quilòmetres noto que la moto es mou de darrere i tinc la sensació d'haver rebentat la roda, em paro i efectivament no hi ha pressió al pneumàtic, per sort estic als afores d'un poble i a prop hi ha un mini taller que arreglen pneumàtics, però el trobo tancat. No gaire més endavant n'hi ha un altre, de fet aquest tipus de negocis abunden, no necessiten inversió i les carreteres són propicies a punxar la roda; avanço a poc a poc fins a deixar la moto al costat del cobert on l'amo està arreglant una roda d'un camió i li explico el que necessito, sol·lícit es posa a treballar i en pocs minuts el problema està solucionat i jo en marxa altre cop.

              L'accés a la terminal de ferris és senzill i ràpid, hi ha una multitud de ferris que fan el trajecte i la freqüència és molt alta. No tardo ni un quart d'hora en embarcar i el ferri surt tot seguit, amb la plataforma plena de vehicles. El trajecte no dura més de quaranta-cinc minuts, la distància entre les dues illes no és superior als quatre o cinc quilòmetres, però en arribar a l'embarcador de Bali, el ferri s'ha d'esperar que en marxi un ja que, no hi ha cap espai lliure per fer l'atracament.

              El dia que ha començat solejat a Probolinggo, s'ha anat ennuvolant a mesura que avançava cap a l'est i ara a Bali comença a ploure, no molt intensament però suficient per deixar molla la carretera. Tinc uns quaranta quilòmetres fins a l'allotjament que he reservat, unes cabanyes al costat de la platja, a Negara,  el lloc és agradable però només és per una nit, demà arribo a Kuta, als afores de Denpasar.

              M'he llevat amb calma i he anat a veure el mar, la meva cabanya és a prop de l'aigua, les onades trenquen uns quants metres a mar endins i la remor l'he sentida d'ençà que m'he despertat, la platja de sorra fina i negra és en aquesta zona un lloc solitari, m'assec en un tronc caigut a peu de platja, miro l'espectacle i gaudeixo d'uns minuts d'aquesta tranquil·litat.

              En acomiadar-me de la gent de la recepció, volen fer-se una foto amb mi i ens acomiadem a peu de moto, després de les preceptives fotos. Segueixo per la costa en direcció est cap a Kuta per una carretera molt transitada i un cel encapotat però que no amenaça pluja, el paisatge de palmeres fins a tocar l'aigua de mar per un costat i camps d'arròs per l'altre m'acompanya molta estona, és molt agradable, no fa calor encara però a mesura que avanço es van esvaint els núvols, la temperatura puja i en acostar-me a la capital de l'illa el trànsit augmenta, al migdia ja estic instal·lat a l'hotel, aquí esperaré a l'Esther i possiblement serà la nostra base per visitar l'illa.

              Dino, descanso una estona i dono un vol pel front marítim i pels voltants, porto la roba a rentar i faig alguna compra de coses que em fan falta. Demà planificaré detalladament l'estada a Bali i faré un esbós de la resta d'Indonèsia.

              Estic comptant els dies que em queden de visat per estar-me a Indonèsia, que a més són improrrogables, i hauré de planificar molt bé per arribar a Timor Leste sense problemes. En el transcurs de la ruta haig d'agafar alguns ferris i els horaris i freqüències, sobretot per anar de l'illa de Flores fins a l'illa de Timor, no estan gens definits.

              Dedico el dia a cercar tota la informació necessària per veure Bali i per configurar la ruta que em queda d'Indonèsia, tranquil·lament, a l'habitació de l'hotel. Mentre estic absort amb tota aquesta informació, rebo un WhatsApp d'en Daniel i l'Ana, els portuguesos que vaig conèixer a Malacca, Malàisia, per trobar-nos per sopar. Des d'aquell dia hem mantingut cert contacte, ells varen marxar cap a Borneo i les illes Sonda i jo a Sumatra i Java, però ens vam adonar que coincidiríem a Bali per les mateixes dates i férem el propòsit de tornar-nos a veure allà. M'envien la seva localització i quedem a les vuit; puntualment hi sóc. Estem en un petit restaurant i demanem l'àpat, i cervesa, que anem reemplaçant a mesura que s'acaben, la conversa és animada i el menjar prou bo, el restaurant vol tancar i nosaltres ens traslladem a l'exterior i continuem la conversa asseguts a la vorera bé fins a la mitjanit. Pateixo per ells, perquè a aquestes hores no tenen reservat cap lloc per dormir, però estan molt tranquils i ja tenen experiència d'arribar a llocs a hores intempestives i trobar allotjament, i sinó, diuen - dormirem a la platja que no serà la primera vegada. M'encanta aquesta frescor de la seva joventut i la seva relativització dels possibles entrebancs dels viatges. Demà ja tornen cap a Portugal, tenen un casori i en Daniel és el padrí, després continuaran viatge, amb la seva furgoneta, per Portugal i Espanya, uns mesos més abans de posar-se a treballar altre cop.

              Amb la moto, he fet un vol per la ciutat de Denpasar i no he trobat res d'especial interès. He cercat algun taller per si podien posar les defenses altre cop al seu lloc, doncs amb alguna caiguda s'han doblegat una mica i tampoc he trobat el lloc adequat. Tornant cap a l'hotel, en un encreuament, un noi es dirigeix en mi i em pregunta si sóc català, si, li contesto, la senyera que porto a la moto em delata, es diu Pau i és d'Olot, viatge també sol per Indonèsia, xerrem una estona i ens desitgem bon viatge. Llegeixo una estona i al cap vespre me'n vaig a passejar i a sopar pel barri, que estava ben animat.

              Només anant caminant pels carrers de pobles de l'illa de Bali t'adones que l'islam no és la religió majoritària i que l'hinduisme local és present al carrer, en els locals comercials i als habitatges particulars; templets a l'entrada de les cases i els temples a les grans ciutats són molt més habituals que no les mesquites. Bali és una illa on pots veure una gran diversitat de gent, identificada amb les seves creences però absolutament respectuosa i tolerant amb els seus veïns i amb els estrangers que sovint, la seva vestimenta i comportament no és del tot correcte.

              Passejo amb la moto i continuo amb la recerca d'un taller on pugui revisar aquests aspectes de la moto que requereixen un toc d'atenció a fi de mantenir-la en un estat fiable, una segona punxada a la roda de darrere en pocs dies també em fa pensar a canviar els pneumàtics, malgrat que no ho tenia previst fins a Darwin, a Austràlia, però no els hi queda gaire de vida útil i prefereixo afrontar les illes de Lombok, Sumbawa, Flores i Timor amb carreteres i infraestructures més precàries que a la resta d'illes, amb pneumàtics nous. No trobo cap lloc dels que he consultat que em puguin fer aquesta feina i torno cap a l'hotel per deixar la moto i fer una caminada pel barri tranquil·lament.

              Pregunto a recepció per un taller fiable per portar la moto i em donen l'adreça d'un lloc proper que m'hi arribo tot just acabat l'esmorzar. És un taller petit i dedicat només a petites motos, però el que han de fer no implica tocar la mecànica, simplement és tornar a posar a lloc diversos elements que s'han anat torçant a mesura que va passant el viatge. Els hi explico i em diuen que intentaran fer el que puguin, però que necessiten tres dies. Els hi deixo la moto.

              En arribar al barri, de tornada del taller, llogo un escúter per a tres dies, així podré moure'm amb llibertat pels voltants, no són cars, uns tres euros al dia i són molt versàtils. Planifico havent dinat, arribar al temple d'Uluwatu a uns vint-i-cinc quilòmetres de Kuta a la punta sud de la península, la posta de sol des de dalt del penya-segat és espectacular, segons llegeixo; abans però vull passar pel taller, no em fio gens ni mica de què facin la feina que els hi he encarregat tal com la vull i de pas sabré si han començat a treballar-hi; quan hi arribo trobo la moto quasi acabada, inclòs el canvi de pneumàtics que no tenia clar que els trobessin, repasso la feina i és tal com havíem quedat, m'ensenyen orgullosos el seu treball i realment estic content, falta muntar el pneumàtic de davant i algun detall, pel que quedem que demà la passaré a buscar.

              Vaig cap al temple, hi arribo quasi a la posta del sol, i realment no em decep, el sol a l'horitzó, vermell sobre el mar i el penya-segat que baixa vertical fins a trobar-se amb les onades que hi peten, a ambdós costats del temple un camí segueix el penya-segat obsequiant al vianant una bonica vista.

              Amb el petit escúter faig un vol per les platges del voltant, segueixo la costa occidental de l'illa fins a arribar a Pantai Batu Belig, les platges se succeeixen, són llargues i amples, i estan ben proveïdes de serveis, bars, restaurants, allotjaments i comerços van formant petits nuclis al llarg de tota la costa. Les edificacions no són altes i la primera línia de costa està relativament respectada. Dino en un xiringuito a peu de platja i deixo passar la sobretaula veient com trenquen les onades. Tornant cap a Kuta, penso en l'enorme diferència d'aquesta petita moto amb la meva, és molt àgil, passa per qualsevol lloc, pots canviar de direcció amb els ulls clucs, és una eina genial per córrer per la ciutat. A l'hotel deixo la moto i me'n vaig a buscar la meva, és a prop i en arribar ja està a punt, la porto a rentar i torno cap a l'hotel, aquí m'adono que les maletes d'alumini tenen molta guerra ja, cap de les dues ajusta bé, i amb la rentada hi ha entrat aigua a dins, hauré de cercar un bon planxista perquè amb les eines adequades pugui tornar-li l'estanquitat, si és possible.

              Al vespre passejo pel barri, observo l'abundància que hi ha de mini Markets, mini gasolineres, locals de tatuatges i agències de canvi de moneda, a part dels típics bars, restaurants i botigues de records de qualsevol població turística; també molta gent que, a peu de vorera, t'ofereixen "serveis", transport amb moto, massatges i amb la veu baixeta quan ets a la seva proximitat, et diuen: "ladys, ladys, ..."

              Sopo en un dels molts locals que hi ha, en entrar a la terrassa, el cambrer que m'ha vist passar amb la moto una estona abans, em pregunta d'on vinc i es meravella del viatge; em dóna una taula i em pren la comanda.

              Ja a l’habitació de l’hotel, parlo amb l’Esther que ja està en ruta cap a l’aeroport de Barcelona i parlem una estona, per fi ha arribat el dia de partir cap a Bali i continuar la ruta junts tot l’estiu, fins que hagi de tornar a reiniciar la feina a Girona. Ho té tot preparat i en els últims dies hem estat comentant tot el que seria convenient portar a l’equipatge, a mes de la documentació, assegurances, passaport i totes aquestes coses imprescindibles. Sortirà en un vol d’Emirates fins a Dubai i d’ací un enllaç cap a Denpasar, a Bali, evidentment no porta bitllet de tornada, ja que no sabem ni quan ni d’on tornarà. Ens acomiadem ben pasada la mitjanit amb un fins demà! Jo em poso a llegir una estona abans de dormir i no hauria passat ni una hora ,que em truca, em veu seriosa em diu que tenim un problema perquè no la deixen embarcar a Barcelona sinó presenta un bitllet de sortida de Indonèsia, ja que les autoritats a Bali, li demanaran imperativament, no li val excusar-se que es trobarà amb mi i que emprendrem un viatge terrestre per sortir del país. Immediatament cerco un bitllet de sortida d’Indonèsia cap a qualsevol altre país i el mes econòmic que trobo es un vol a Singapur. El compro per a ella i li envio per e-mail, amb aquest bitllet, que mai utilitzarà, pot pasar el control de Barcelona, i espero que el de l’aeroport de Denpasar, quan arribi. Tanco el llum però em costa agafar el son, penso en tots els tràmits que haurà de fer i que no tingui cap complicació, ja que si la documentació no es correcta la retornaran irremissiblement a Barcelona.

             

   La costa oriental de la península sud de l'illa de Bali, és sensiblement diferent de l'occidental, molt més edificada i turística, aquí és més selecte, els millors hotels i ressorts són aquí, sovint tancats en un recinte molt ben enjardinat i vigilat a la porta, però també les platges de Nusa Dua, Pandawa Melasti i altres del voltant, estan en un bon grau de preservació, amb només l'accés a un aparcament i uns barets que ofereixen senzills àpats. Recorro amb l'escúter, aquestes platges, una darrera l'altre, moltes vegades per camins sense asfaltar. La platja de Melasti, una de les més verges, era l'escenari de les sessions fotogràfiques de diverses parelles que s'havien casat.

Dino en una d'aquestes platges. Mentre espero l'àpat estic comptant les hores per tenir notícies d'ella des de Dubai, només sé que el vol de Barcelona va sortir amb cinquanta-cinc minuts de retard i que això li pot perjudicar agafar l'enllaç a Dubai, ja que la diferencia de temps era molt petita; va passant l'estona i no sé res, estic preocupat, però al final sona el telèfon, em truca des de l'avió ja en ruta, disposa de wifi i em diu que han hagut de córrer i que ha pogut agafar el següent vol, que hi havia over booking i que l'han posat a busines i que està com una reina. Me n'alegro, tindrà un viatge més descansat i entretingut i arribarà puntualment a l'hora convinguda.

Al capvespre surto cap a l'aeroport, a arribades està ple dels agents que esperen els turistes amb el seu cartellet i jo em busco un lloc per a esperar a l'Esther. L'avió arriba puntual, espero que als tràmits duaners ni tingui cap problema amb el vol de "retorn" que vaig comprar ahir; l'espera se'm fa llarga i mentrestant rebo un missatge seu que em diu que la maleta no ha arribat i que ha de gestionar l'entrega per a demà, de fet és lògic, ja que l'enllaç a Dubai va ser amb molt poc de temps, per fi ens trobem, l'alegria és immensa i anem cap a l'hotel.

              No tenim pressa per llevar-nos, estem a l'espera de rebre l'equipatge, però consultant a l'aeroport, sabem que l'avio arribarà a les tres de la tarda i que un cop passat el control de duanes començaran a repartir els equipatges de tots els passatgers, pel que no esperem que sigui fins a última hora del dia que arribarà a l'hotel.

              Passegem per Kuta, caminant pel barri, anem a la platja i ens prenem el matí de relaxament, a la tarda anem al temple d'Ulluwatu, a mi em va agradar molt la posta del sol d'aquest lloc, però avui els núvols no ens deixen gaudir plenament del lloc, encara que el paisatge des del penya-segat continua sent màgic, de retorn cap a Kuta ens parem a sopar. Ja fa una bona estona que hem anat a dormir quan arriba la maleta, el xicot de recepció ens la puja a l'habitació i descansem tranquil·lament sabent la recuperació de l'equipatge.

   De Kuta anem a Ubud, un poble pintoresc, amb un bon grapat de temples hinduistes, abans però passem pel Consolat de Timor Leste per a cercar informació i tramitar el visat d'aquesta excolònia Portuguesa, el vigilant de la porta ens diu que està tancat que hem de tornar demà, tot i que la informació de la pàgina web diu el contrari.

   El camí cap a Ubud és molt transitat i avancem molt lentament entre el dens trànsit de cotxes i motos. La ciutat és bonica, els seus carrers són un seguit de locals on exposen i venen obres d'artistes locals, pintures i escultures amb fusta i l'oferta cap al turista és molt abundant amb establiments de restauració amb una decoració molt acurada. Passegem entre la multitud de gent que visita el poble, entrem als temples i visitem el mercat d'artesania, amb moltes peces de fusta, vidre i canya. Havent dinat, ens acostem a les terrasses arrosseres de Tegallalang, a uns deu quilòmetres al nord d'Ubud, en aquesta època no estan inundades però el paisatge continua sent molt bonic i com no també amb molta gent que les visita.

   Deixem Kuta i en principi, volem anar ja cap al port de Padang Bai; abans però passem altre cop pel Consolat de Timor Leste per tramitar el visat, allà però ens diuen que el responsable no hi és, que és de viatge i que fins demà no es pot fer cap tràmit, resignats sortim de les dependències i tornem on tenim la moto per estudiar un canvi de plans, mentre estem a fora, arriben dos xicots joves que també volen tramitar el visat, igual que nosaltres, varen venir ahir i han hagut de tornar avui, són alemanys i comentem les peripècies per l'obtenció del document, ens resignem i no ens queda més opció a tornar l'endemà. Cerquem un hotel prop de la platja per esperar demà, preparem la documentació i anem a una copisteria per a imprimir-la i fer-nos les fotografies que ens demanen.

   Amb la documentació a punt, gaudim del lloc passejant vora el mar i ja al cap vespre, seure a una taula d'una terrassa prop de la platja i sopar tranquil·lament a la llum d'unes espelmes.

Per tercera vegada i a primera hora del matí, tornem al consolat de Timor Leste, però tampoc hi ha el responsable, el vigilant de la porta, amb més bona intenció que capacitat executiva intenta ajudar-nos, es posa en contacte telefònic amb el "big boss", com diu ell, i ens recull la documentació amb el compromís de trucar-nos per a qualsevol novetat.

Marxem cap a Pura Ulun Danu Beratan Bedugul, un temple hindú a la riba del llac del mateix nom, a uns seixanta quilòmetres en direcció nord. Trobem molt de trànsit als voltants de Denpasar, però després la circulació es torna una mica més fluida. Quan deixem el pla i comencem a pujar apareixen els arrossars, la carretera s'empina sobtadament, la temperatura es torna més amable i el paisatge és molt agradós. El temple està a la riba del llac i alguns dels templets s'aixequen directament sobre l'aigua, el lloc està molt concorregut, ja que l'entorn i l'edifici religiós és un dels llocs més freqüentats per a visitants locals i forans.

   A mig matí rebem una trucada del Consolat de Timor Leste i quasi no ens ho podem creure quan ens diuen que el visat ja el tenim a punt i que el podem passar a recollir quan vulguem.

   Dinem als voltants del temple i en acabat, de tornada cap a Sanur, passem pel Consolat i recollim la documentació, que a més és gratuïta, per sorpresa nostra.

El curt recorregut fins al port de Padang Bai el fem enmig del trànsit habitual; els ferris tenen una freqüència continuada de cada hora aproximadament, encara que no hi ha cap horari estipulat, ja que la durada dels recorreguts és impossible d'establir a causa de les condicions meteorològiques i la direcció del vent que pot accelerar o alentir el vaixell, avui la previsió és de quatre hores per arribar a l'illa de Lombok. Salpem al cap de vint minuts d'haver embarcat, ens acomodem al terra d'una de les cobertes, plenes de gent; al nostre costat hi ha una família, una parella relativament jove amb cinc fills, ens expliquen que tornen a casa després d'una celebració familiar a l'illa de Bali, la mainada està atenta a la conversa, penso que més pel nostre aspecte que no pel fons de què parlem. La travessia és plàcida i el mar té una ondulació que no molesta, el desembarcament és ràpid, com a la majoria d'aquests ferris, i de seguida prenem la ruta cap a l'altre extrem de l'illa en un recorregut d'encara no cent quilòmetres. A quarts de set es fa fosc i encara estem a una trentena de quilòmetres de la nostra destinació, ens parem per fer un petit descans i cercar un allotjament, reservem en un guest House i continuem. A l'hora de sopar ens acostem en un petit lloc, a peu de carretera, que ens ofereixen un pollastre a la brasa, l'amo, empren una agradable conversa amb nosaltres i allarguem una mica la sobretaula.

En el guest House no ens serveixen esmorzar i anem al poble a cercar algun lloc per fer el primer àpat del dia, entrem en un local, està buit, quatre noies en porten la gestió, són jovenetes i no parlen pràcticament res d'anglès, els hi demanem un cafè amb llet, unes torrades i una truita, en mig de les seves rialles i l'emoció de trobar-se amb uns estrangers que van amb una moto gegant, abans de res es fan fotos amb nosaltres i riuen entre elles, però de seguida és poses a la cuina a preparar l'esmorzar. No gaire estona després, venen amb les safates i ens deixen sobre la taula un plat amb un peix fregit, amanida, arròs, sopa de llenties i el cafè amb llet. No han entès res del que havíem demanat i han portat l'esmorzar que els hi ha semblat bé. Al final hem menjat el que hi havia a taula, estava exquisit i en acabat ens acomiadem d'elles amb més fotografies.

   Arribem fins a les proximitats del volcà Rinjani, el segon més alt d'Indonèsia, actiu i amb més de tres mil set-cents metres d'altitud, per una ruta interior, rural i molt bonica. En el coll on hi ha un mirador, parem, fem fotografies i gaudim del paisatge, allà mateix decidim continuar la carretera que hem emprès cap a la costa nord de l'illa i la seguim per una carretera que passa arran de l'aigua, quasi sense trànsit, platges paradisíaques de sorra negre, solitàries i travessem minúsculs poblets, dinem en un lloc a peu de platja i havent dinat fem una passejada per la platja on ens sentíem estar en un lloc privilegiat.

Tornem cap a casa, i al vespre repetim el sopar al mateix lloc d'ahir, més que per l'àpat, per la simpatia del seu propietari.