Darwin. AUSTRALIA

Cullen Bay Marina. Darwin

Botanic Gardens

Sunset a Mindil Beach

Sunset Market a Mindil Beach

Museum and Art Gallery of Northern Territory

 Admirant una moto de Barry Sheene a 1934 Qantas Hangar

Celebrant el 62 aniversari

Stokes Hill Wharf. Darwin

Berry Springs Waterhole

Burnett House

East Point Reserve.

Kakadu National Park

L`univers

         L'aeroport de Dili és la mínima expressió del que ha de ser un aeroport internacional de la capital d'un estat. El hall comparteix l'espai amb una mínima cafeteria, on només serveixen cafès i sucs de fruita, els dos taulells de facturació i una petita garita pel control de passaports. Efectuat el check-in, un únic control de seguretat et dóna pas a la sala de sortides, amb una única porta.

El nostre vol cap a Darwin surt puntual, després d'una mica més d'una hora aterrem a Austràlia. Hem de passar el control de duana i el full que ens han donat a l'avió explica que només es poden entrar vint-i-cinc cigarrets al país, això contrasta amb la informació que havia llegit en alguns blogs on deien que es podia entrar fins a tres paquets per persona, que és el que nosaltres portem. Ho expliquem a l'agent de l'Australian Border Force que ens até al taulell, aquest ho comenta a un superior que amb un gest d'indiferència dona el vistiplau, l'agent ens deixa passar l'excés de tabac permès, "només per aquesta vegada", afegeix.

El shuttle bus ens acosta al centre de Darwin, molt a prop de l'hostel que teníem reservat prèviament, una senzilla habitació en un cèntric carrer.

L'endemà anem a les dependències de Bolloré, a una zona industrial als afores de la ciutat. Ens atén en Luke i ens explica que el procés de descàrrega, quarantena i inspecció de duanes pot tardar uns dies i que ell mirarà d'agilitzar al màxim el segellat del CDP i altres tràmits, però que obtenir la moto aquesta setmana és impossible. Marxem una mica decebuts per la llarga espera, tenim ganes de seguir el nostre viatge amb la moto i ja a Dili vàrem estar aturats molts de dies que ara s'allarguen més.

Demanem infructuosament a l'hostel allargar uns quants dies més la nostra estada; és impossible, ens diuen, les reserves estan completes i hem de canviar d'allotjament; anem a un hotel una mica més a la perifèria, certament més confortable però també molt més car.

Darwin és una ciutat petita, bonica i en el seu entorn hi ha alguns parcs naturals per veure, però el seu potencial és limitat. Planifiquem que podem fer els dies venidors, lloguem un cotxe un parell de dies, anem fins a East Point Reserve, una punta a l'entrada de la badia de Darwin on hi ha diversos senders per fer caminades arran del mar on també s'explica mitjançant panells situats en els punts del camí, el protagonisme d'aquest lloc en l'estratègia de la defensa de Darwin durant la Segona Guerra Mundial.

L'endemà anem fins a Berry Springs, a uns seixanta quilòmetres; una zona verda travessada per un riu i habilitada per a l'acampada, el pícnic i el bany. Dinem aquí i gaudim de l'entorn natural que ens ofereix el lloc.

L'entorn de Darwin és esponjat, fem llargues caminades per anar descobrint els diferents punts d'interès; el front marítim és una zona de lleure amb llocs per banyar-se, bars, restaurants i jardins; avui és el meu seixanta-dos aniversari i fem un àpat de celebració en un dels locals, ens serveixen cocodril, xai i gambes i degustem un bon vi "pinot noir" del país.

La Catedral de Christ Church, molt a prop del front marítim és de nova construcció, va ser reconstruïda després que el cicló Tracy destruís la ciutat en un vuitanta per cent el Nadal de l'any 1974; es conserven dues parets testimonials de la primitiva església, és una catedral petita i molt lluminosa per les seves parets de vidre.

Al nord de la ciutat hi ha el Museum and Art Gallery of Northern Territory, una mostra sobre l'art aborigen, la biodiversitat de la zona i el testimoniatge gràfic de les devastadores conseqüències del cicló Tracy. A prop, també, trobem el Jardí Botànic, un extens parc on les diferents espècies botàniques estan ordenades i classificades perquè el visitant pugui fer-se una idea dels diferents ecosistemes.

Els dijous i diumenges, hi ha el Sunset Market a la platja de Mindil, es fa a la tarda fins ben bé les deu del vespre, és un mercat gastronòmic amb multitud d'opcions i varietats de diferents països, però també l'oferta cultural és àmplia amb diferents escenaris que ofereixen actuacions musicals d'artistes locals i titelles per a la mainada. No hi falten les parades on s'ofereix tota l'artesania amb peces de joieria, roba i articles fabricats amb materials reciclats procedents de lones de camions o càmeres de pneumàtics, per exemple. El moment màgic és el de la posta del sol, quan la platja s'omple de gent per veure com l'astre rei es pon a l'horitzó deixant una paleta de colors reflectits als núvols i a l'aigua.

Un altre punt interessant a Darwin és la Burnett House, l'única casa que queda dempeus de l'arquitecte Beni Burnett que a la dècada dels anys trenta va construir per comanda de la Commonwealth una tipologia d'habitatges unifamiliars molt ben adaptats a la climatologia de la regió. La casa, actualment està ambientada amb mobles de l'època i es pot fer una visita guiada.

          Puntualment a dos quarts de set del matí ens ve a buscar la Mel, la guia de l'expedició que ens portarà, en el transcurs de tres dies, pel Parc Nacional de Kakadu, una ruta per un bast territori travessat per rius que es precipiten en bonics salts d'aigua per la falla que divideix el territori. La part alta pedregosa i la baixa inundable a l'època humida, d'octubre a febrer. Els vint mil quilòmetres quadrats del parc son Patrimoni de la UNESCO.

Amb el camió de tracció total, anem a buscar en diferents punts de la ciutat, els altres components del tour i poc després de l'alba enfilem la carretera cap a Jabiru i Ubirr a uns dos-cents vuitanta-cinc quilòmetres de Darwin. Portem una petita motxilla amb l'equipatge per acampar tres dies, la resta l'hem deixat a la consigna de l'hotel per quan tornem.

Un cop deixada la zona urbana, el bosc baix apareix a ambdós costats de la carretera i ja gairebé no ens deixarà en tot el recorregut. Som quinze companys de viatge d'origen molt divers, hi ha australians, holandesos, alemanys, suïssos, catalans, una noia xilena i un noi xinès, gent amable i fent bona companyia. Ens avenim bé amb en Miki i la Maka, una parella que viu itinerant, fa temps que són a Austràlia i combinen treballar amb viatjar; en Miki és de Granollers i la Maka és xilena, es varen casar fa poc a Melbourne i ara estaven en una espècie de viatge de noces pel nord d'Austràlia.

Arribem a la riba d'un riu on fem una passejada amb una embarcació de motor pilotada per un guia que ens va explicant tota la fauna que es pot veure a l'entorn, observem multitud d'espècies d'aus aquàtiques, algunes d'elles molt curioses i exòtiques, i com no, l'omnipresent cocodril del nord d'Austràlia; al migdia parem a l'aeroport de Jaribu, un petit aeròdrom on qui vulgui, pot fer un vol escènic sobre el parc amb una petita avioneta. Dinem allà mateix en una zona de pic-nic i tot seguit continuem per fer un trekking on observar un seguit de pintures rupestres fetes a les parets rocoses pels aborígens i que tenen una antiguitat diversa i amplia. Al cap vespre acampem en una zona habilitada al parc, preparem el sopar i xerrem al voltant del foc. L'aïllament del lloc i la nul·la contaminació lumínica fa que podem observar el firmament amb tota la seva magnitud i bellesa.

          Abans de l'alba tothom ja està llevat, preparem l'esmorzar i ens posem en marxa cap a les Cascades de Jim Jim per un camí que segueix el riu i que després de converteix en un pedregal on avancem saltant de roca en roca fins a arribar a la gorga on prenem un refrescant bany en mig de les parets rocoses del salt d'aigua; reculant pel mateix camí tornem al camió que ens portarà fins a un centre d'interpretació del parc i de la cultura aborigen. Acampem en una altra de les zones habilitades i ens acomodem a les tendes. La rotllana al voltant del foc torna a ser animada i ja a prop de la mitjanit, ens retirem.

         

          Som al tercer dia i arribem a les altres cascades que segueixen la línia de la falla. Un camí pedregós, primer pel mig del bosc i després a la vora del riu ens porta fins a Maguk després d'una hora de marxa, al final una gorga llarga i envoltada per penya-segats ens rep, amb aigües transparents que et conviden al bany. El lloc és molt relaxant i l'entorn privilegiat ens fa gaudir d'aquesta estona.

A l'hora de dinar rebo una trucada de Bolloré perquè ens presentem a les seves instal·lacions per a fer la inspecció de la moto i evidentment no podem arribar-hi, ja que estem a més de dos-cents quilòmetres de Darwin. En Luke ens diu que intentarà fer la inspecció sense nosaltres, intentarà obrir les maletes forçant el cadenat, però que és més difícil obrir el top case, ja que la tanca és molt més segura, ens demana que li expliquem que hi portem a dins i que mirarà de convèncer a l'inspector de duanes, ja que si ha de tornar un altre dia, cobrarà la inspecció per duplicat, quedem que ens trucarà per comunicar-nos el resultat. Al cap d'una hora, aproximadament, ens confirma que la inspecció ha acabat exitosament i que ja podem recollir la moto, cosa que ens produeix una enorme alegria, doncs d'això depèn poder continuar el nostre viatge.

A l'arribada de Darwin ens anem acomiadant de la gent a mesura que cada un arriba al seu allotjament; nosaltres fem el registre i demanem a recepció la recuperació del nostre equipatge que tres dies enrere vàrem deixar a la consigna, el recepcionista ens obre la porta, cerquem les dues bosses i no en trobem ni rastre, el nostre equipatge ha desaparegut! Ningú en sap res, reclamem una resposta i aquí es comencen a produir les primeres contradiccions, ja que, quan descrivim el recepcionista com a un noi jove de pell fosca, ens diuen que el recepcionista d'aquell torn és un noi xinès. Ens prometen que buscaran el nostre equipatge i ens retirem a la nostra habitació amb la preocupació de la pèrdua valuosíssima, no només de la roba i efectes personals sinó també de l'ordinador on tinc tota la informació i documentació gràfica del viatge, a part d'altres dades personals, i de la carpeta de documentació de la moto, les claus, el segon Carnet de Passage i el meu permís de conduir internacional.

         

          Dormim malament amb la preocupació de la pèrdua de les bosses i les conseqüències que això representa, ens llevem ben aviat per anar a la comissaria i presentar denuncia; ens reben amablement però no ens transmeten cap confiança per la recuperació de les nostres pertinences. El segellat de la denúncia pot suavitzar, una possible denuncia si som parats per un policia de trànsit, però ens aclareixen que sense papers no podem circular. En sortir de la comissaria anem cap a Bolloré, a una zona industrial als afores de la ciutat, per recollir la moto; acabats els tràmits burocràtics i el pagament corresponent de les taxes, demanem ajut a en Luke, per desmuntar el pany del top case i recuperar la clau d'emergència que hi tinc a dins, fet això tornem cap a l'hotel i comencem un altre període d'espera i incertesa.

Envio un e-mail al RACC sol·licitant ajuda, per a com a mínim, poder obtenir un duplicat de la documentació de la moto, condició imprescindible per a poder continuar el viatge, però no obtinc cap resposta. La decepció i la desesperació es va apoderant de nosaltres.

Rebo un WhatsApp d'en Miki que s'interessa per nosaltres i quedem per veure'ns al vespre tots quatre per fer uns vins, ens trobem al centre de la ciutat i prenem lloc en una terrassa molt a prop d'on hem quedat, en Miki i jo anem a fer la comanda a la barra i allà una cambrera sent la nostra conversa i ens identifica com a catalans, ella es presenta com a sevillana, la Maria, és una noia jove que fa temporada a Austràlia, amable, somrient i molt simpàtica. La nit se'ns allarga entre copes i xerrant de tots els temes; acabat el seu torn, la Maria s'uneix amb nosaltres a la nostra taula i riem amb ella i el seu aire divertit andalús. En Miki i la Maka, marxen demà al matí cap a Perth amb un cotxe de lloguer, a bon preu i ens acomiadem per tornar-nos a veure a Sydney d'ací unes quantes setmanes, si sortim d'aquest atzucac.

          Cap notícia nova i la preocupació augmenta, tornem a parlar amb el Director de l'hotel i ens ha dit que ha fet algunes gestions entre clients, però infructuoses. S'ofereix amablement a deixar-nos trucar a Barcelona per poder solucionar, com a mínim, el duplicat de la documentació. A la tarda sortim a donar un vol pel centre amb aires de desànim, tornem a l'hotel, a esperar...

          Avui al matí hem mantingut una reunió amb el Director de l'hotel que ens diu que es fa responsable de les nostres pèrdues i que comprem el que ens faci falta, que l'hotel es farà càrrec de les nostres despeses. Dit això ens acostem a un centre comercial i ens proveïm d'un ordinador i de la roba suficient per a continuar el viatge, tot i que no recuperarem, ni de bon tros, tot el que portàvem i per descomptat, els documents, les fotos i els vídeos d'onze mesos de viatge.

El dia ha sigut molt fatigós, intens per l'activitat portada i per la tensió de no oblidar-te res que pugui ser important pels dies venidors.

          Haig d'anar al concessionari BMW perquè em faci una còpia de les claus de la moto, però la moto no es posa en marxa, no hi ha bateria; per sort tenim un taller de cotxes a prop que ens deixen un carregador i solucionem el problema. El distribuïdor BMW ens gestiona la comanda i diu que les tindré disponible ien vint dies. Passem la resta del matí de botiga en botiga intentant completar un equipatge mínim.

A la tarda quedem amb en Lou i la seva dona, una parella que va veure la nostra moto aparcada a la porta de l'hotel i va preguntar a recepció de qui era. Ens trobem al bar després de canviar-nos algunes trucades. En Lou i la Lynn és una parella ben entrada a la setantena, són d'Adelaida i estan de vacances al nord, són alegres, simpàtics i amables; viatgers i motoristes. En Lou ha fet dues vegades la volta al món en moto, xerrem una estona, riem de les nostres caigudes i ens acomiadem amb el desig de veure'ns a Adelaida.

Deixo la moto i l'equipatge que no necessitem a un local tancat d'un hotel de la mateixa cadena del que estem i preparem la bossa per anar cap a Brisbane, a la costa est i continuar fent camí cap al sud. Tenim passatge per un vol que surt a la una de la matinada.