De Darwin a Sydney

Brisbane

Botanic Garden. Brisbane

Mercat al Botanic Garden

Powerhouse. Brisbane

Ajuntament de Brisbane

Pier de Hervey Bay

Byron Bay

Cape Byron. El punt mès oriental d'Austràlia.

Far de Cape Byron

Diumenge a Byron Bay.

Surf a Coffs Harbour

Coffs Harbour

Pier de Coffs Harbour

The Beach House. Port Macquarie

Hospital de Koalas. Port Macquarie

Coastal Walk. Port Macquarie

Tacking Point Lighhouse. Port Macquarie

       

      Som aviat a l'aeroport, prenem un cafè mentre esperem l'hora d'embarcament. L'aeroport de Darwin és petit però molt modern, té un transit elevat per ser l'hora que és, però no hi ha aglomeracions. El vol surt puntual, intentem dormir una mica a l'avió infructuosament, tenim un viatge plàcid i arribem una mica abans de l'hora prevista, són quarts de sis de la matinada, tenint en compte d'avançar mitja hora més respecte a Darwin. Prenem un cafè i un croissant a la terminal i després un taxi ens acosta fins al centre de Brisbane on tenim reservada una habitació en un backpackers. Són les sis de la matinada i no podem disposar del nostre llit fins al migdia, caiem rendits en un sofà de la sala d'estar, incomodes, tampoc dormim gaire i anem a fer un vol pels voltants de l'hostel.

Gairebé són les dotze del migdia quan ens posem al llit i quedem adormits en un profund son. A mitja tarda sortim a passejar pel centre que està molt animat. Brisbane és la tercera ciutat més gran d'Austràlia i el contrast amb Darwin és molt gran, l'oferta de restauració i esbarjo és variada i abundant i avui dissabte es nota l'ambient de cap de setmana. El barri on estem és net, ordenat, ben proveït de serveis i es veu un alt nivell de vida. Crida l'atenció la gran quantitat de cotxes esportius de gamma alta, corren pel carrer fent rugir els motors per fer-se veure, però en general l'ambient és tranquil i relaxat.

Hem deixat la zona del tròpic, estem uns graus al sud del tròpic de capricorn, en ple hivern, però la temperatura no és freda, podem passejar tranquil·lament sense abric, si però, algunes les terrasses estan proveïdes d'estufes.

  

          Hem descansat bé i certament ens feia falta. Sortim amb un temps "primaveral" cap al centre de la ciutat, caminem per un passeig fins a la riba del riu Brisbane on prenem un dels petits vaixells que fan ruta regular pel seu curs i baixem a les proximitats del Jardí Botànic, un gran parc que avui diumenge està ple de famílies que hi prenen el sol, passegen, fan esport i van en bicicleta. A prop d'una de les portes del parc hi ha un mercat dominical on artistes exposen la seva obra: artesania, joies, pintures i robes; conjuntament hi ha també nombroses parades on poder menjar, amb preparacions de fruites, pizzes, pastissos i altres menjars per ser consumits a l'aire lliure. En un extrem, un trio de músics, un acordió, una guitarra i un violí, toquen composicions pròpies amb molt d'art, nosaltres aprofitem un racó a l'ombra per seure una estona i menjar els nostres entrepans tot escoltant-los.

Seguim caminant per la riba del riu fins a prendre altre cop el vaixell que ens portarà riu avall fins a l'antiga central elèctrica de Brisbane, un edifici industrial reconvertit en centre cultural que sense deixar el seu aspecte primitiu, han adaptat els espais per fer-hi exposicions i representacions, a més de tenir una terrassa amb bar i restaurant. Avui hi havia el "Word Press Photo Exhibition 2019", una interessant recopilació de fotografies periodístiques de diferent temàtica que han estan premiades pel seu relat i qualitat.

  

          L'ajuntament de Brisbane havia sigut en el moment de la seva construcció, l'edifici més alt de la ciutat, ara ha quedat envoltat pels gratacels del seu voltant. A aquesta ciutat hi conviuen amb un notable contrast però amb una estranya harmonia edificis del segle passat, antics magatzems de comerç, esglésies, o edificis administratius amb els moderns gratacels de desenes de plantes d'altura. La ciutat té una urbanització moderna, els carrers, les voreres, el mobiliari urbà estan impecablement pulcres; no es veu brutícia per enlloc i regna un ordre que sembla impossible de superar. El centre està ple de comerços oferint productes ben exposats en luxoses botigues. El passeig és agradable, no hi ha estridències, el respecte de les normes de trànsit és escrupolosament respectat per conductors i vianants i l'educació de la gent és suprema.

  

          Agafem un autobús per anar a Hervey Bay, a dos-cents vuitanta-cinc quilòmetres al nord de Brisbane, és el punt òptim per a l'albirament de balenes a part de tenir una costa especialment agraciada.

A les dotze del migdia un modern autobús surt de l'estació que tenim molt a prop de nostre hostel, només som quatre passatgers que fem el viatge. Passem per pobles eminentment rurals, petits però tan nets i ben urbanitzats com una gran ciutat, les granges aïllades al mig dels camps, són casetes construïdes amb fusta i teulat de xapa, un porxo a part, complementa aquesta edificació agrícola. El paisatge és planer, i va alternant els camps amb boscos baixos.

Arribem passades les cinc de la tarda a Hervey Bay, ens allotgem en una cabana d'un càmping i sopem allà mateix. Demà farem una inspecció de la zona i mirarem quina oferta és la millor per fer un bon albirament.

        

          Hervey Bay és un petit poble costaner amb l'illa de sorra més extensa del món davant de la seva costa, és un lloc també de trànsit de balenes on es poden albirar a poca distància de la costa. Hi ha molta oferta per fer sortides amb embarcacions que et porten a Fraser Island i també a veure les balenes, dofins i tortugues.

Avui hem fet un passeig per davant de mar, per un camí que recorre la línia de costa seguint les dunes de la platja que és molt freqüentat pels jubilats de la zona que el fan amb bicicleta o fent esport. Com la resta de pobles d'Austràlia, el poble està impecablement net i ben urbanitzat, els seus habitants pertanyen a una classe benestant, viuen en cases unifamiliars ben enjardinades, malgrat tot, l'ambient al carrer sembla poc acollidor.

Reservem plaça en una de les embarcacions que demà sortirà a la cerca de les balenes i tornem cap a la nostra cabana al càmping.

Des del moll de Hervey Bay surten multitud de petites embarcacions amb destinació a diferents punts d'interès propers, l'illa de Fraser és una i l'albirament de balenes un altre. A dos quarts de nou partim cap a la localització de les balenes. El vaixell, modern i ben equipat, posa rumb cap a la sortida de la badia i encara no després d'una hora de navegació fem el primer albirament, ara al mes d'Agost, en plena època de migració de sud cap al nord és un bon moment per veure aquests grans mamífers, en tenim a dues davant nostre, surten fins a la superfície, respiren deixant anar el característic sortidor d'aigua, tornen a submergir-se alçant la cua i fent-la picar a la superfície espectacularment, neden una estona al voltant nostre i desapareixen. Naveguem una estona seguint la costa sorrenca de l'illa de Fraser i ens trobem amb més exemplars que ens observen i observem. El dia s'aixeca i s'escamen els núvols que hi havia de bon matí, tornem cap a port amb bon sol on hi arribem cap a l'una del migdia.

Tot caminant cap al restaurant on dinarem comentem el bonic que ha estat l'experiència d'aquest matí. Havent dinat tornem al Pier on vàrem ja estar ahir, és un agradable passeig fer els mil cent metres de longitud, perpendiculars a la costa, que té aquest antic punt d'atracament de vaixells; al final de tot ens quedem una bona estona observant els pescadors de canya que s'arrengleren al llarg de les baranes i mirant cap a l'horitzó amb l'esperança de veure passar algun dofí, que si, apareixen fugaçment al cap d'una estona.

Amb el bus de línia regular fem ruta de tornada cap al sud, a Brisbane canviem de vehicle i continuem fins a Byron Bay, hem fet una mica més de quatre-cents cinquanta quilòmetres quan arribem a destinació, Byron Bay és una petita població costanera, molt agradable, tranquil·la i turística a l'hora, ja fa estona que és fosc i anem cap a l'hostel, deixem l'equipatge i sortim a sopar en un dels llocs del carrer principal que està ben animat.

Cape Byron és el punt més oriental d'Austràlia, aquest accident geogràfic forma la badia que porta el nom de la població, a la seva punta, hi ha un bonic far i a ambdós costats d'aquesta punta unes extenses platges. Caminem seguint la costa cap al far, el dia d'avui és solejat i molta gent fa la mateixa caminada que nosaltres, tot i la distància recorreguda no notem el cansament, ja que el paisatge ens compensa l'esforç realitzat, la vista que tenim des de dalt el turó on s'ubica aquest senyal marítim és preciosa. En un lloc habilitat per fer pic nic ens mengem uns entrepans que ens hem proveït abans de sortir del poble i no ens cansem d'observar el que tenim davant, tot mirant el mar descobrim un nombrós grup de dofins que neden i salten entre les onades, molt a prop de la costa, des del nostre lloc privilegiat podem fer unes boniques fotografies i passem una bona estona observant-los fins que desapareixen, seguint la seva ruta.

El dia s'ha aixecat molt ventós i fresc, quan hem sortit a fer el cafè ens hem procurat un lloc al sol a la cafeteria de davant de l'hostel i hem gaudit d'aquesta escalfor tèbia mentre assaboríem la infusió. Caminant cap al centre del poble, ha anat amainant el vent i la temperatura s'ha tornat molt agradable, la gent aprofitava aquest matí de diumenge per passejar arran de la platja i prendre el sol damunt l'herba dels jardinets que delimiten el carrer amb la sorra. També veiem molts motoristes que han arribat a la població aprofitant aquest matí festiu i sento aquesta enveja de no poder ser un d'ells en aquests moments. Dinem en un restaurant davant de mar i programem els dies vinents, fem gestions per llogar un cotxe, com l'opció òptima per fer el trajecte fins a Sydney, ja que això ens permetria parar a la multitud de llocs interessants que trobarem pel camí, però no trobem cap oferta econòmicament viable i decidim comprar un passatge pel bus que ens portarà fins a Coffs Harbour, a unes tres hores de camí cap al sud.

A mig matí sortim amb el bus cap a Coffs Harbour, a dos-cents seixanta-cinc quilòmetres cap al sud. La carretera segueix en alguns trams la costa, veiem les platges amb els surfistes, boscos, prats amb bestiar i les granges al mig dels camps de conreu; pocs pobles, petits i ordenats. El bus de la companyia Greyhound, que és el que hem fet tots els desplaçaments, és modern i còmode, té una bona connexió de wi-fi, lavabo i el viatge transcorre ràpidament i en silenci. A primera hora de la tarda arribem a destinació, morts de gana, ens aturem en un restaurant vietnamita i fem el plat del dia, una sopa de dumplings, molt bona i tot seguit caminem els quasi quatre quilòmetres que ens separen fins a l'hotel on ens estatjarem.

Sona el despertador i fem el mandra una estona, apartem les cortines de la finestra i el sol inunda l'habitació, fa un dia preciós per passejar, davant mateix de l'hotel comença un sender que tot vorejant la platja arriba fins al port; deixem enrere el lloc de vigilància i socors que com tots els que hem vist té el lifeguard enfilat dalt la torre, al seu peu, un cotxe patrulla i una moto aquàtica, clavats a la sorra de la platja els rètols indicadors de l'estat del mar, els vents, les marees i la previsió, també les banderoles que senyalitzen els llocs prohibits pel bany i les recomanacions. Tota una declaració d'intencions pel que fa a seguretat. Seguim fins a arribar al port i des d'ací, el passeig de l'escullera ens condueix a Murttonbird Island, una illa, ara unida a terra pel port que ens ofereix una panoràmica espectacular des del seu mirador. Estem encantats mirant el mar, els vaixells que entren i surten del port i els dofins que neden davant nostre. Dinem a la cooperativa de pescadors unes gambes arrebossades boníssimes!, passegem pel Pier i veiem caure el sol des d'un banc del port.

Amb el bus, partim de Coffs Harbour cap a Port Macquarie, estranyament el bus ha arribat amb uns minuts de retard, però el servei continua essent excepcional, tal com hem experimentat en els anteriors trajectes. El sol de la tarda il·lumina els camps durant el nostre viatge i quasi ja s'ha post quan arribem a destí. La primera impressió de la ciutat és que té més animació que les anteriors visitades, caminem des de l'estació d'autobusos fins a l'hotel on és estatjarem uns dies, és un passeig agradable no massa llarg fins al centre de la ciutat, estem en una habitació senzilla però agradable, deixem l'equipatge i anem a sopar a la Beach House, un local emblemàtic amb bona cuina i bon ambient.

Rebo un missatge de la Montse, la meva germana, que em comunica que ja disposa del duplicat de la documentació que li havia encomanat, bones notícies!, li dono les instruccions perquè l'enviï a l'hotel de Darwin, on prèviament ja he advertit al seu director que la rebria.

Després de portar la roba a la bugaderia, anar al super per proveir-nos de queviures per esmorzar i fer algun entrepà, enfilem camí per the coastal walk, un sender ben senyalitzat, que recorre les boniques platges properes, miradors i penya-segats, després de caminar una mica més de dos quilòmetres ens desviem per anar a l'Hospital de Koalas, un centre de recuperació d'aquests animals que són icones d'Austràlia i que a començaments del segle passat l'acció dels colons europeus destruint el seu habitat per convertir-lo en camps de conreu quasi els porta a l'extermini. Actualment el perill d'aquests animals que viuen més pròxims a les àrees urbanes, són els gossos domèstics i els atropellaments pels vehicles. En aquest centre, reben animals que s'han trobat ferits o malalts, els recuperen i els tornen al seu hàbitat, una visita molt interessant per conèixer aquesta espècie exòtica per a nosaltres.

De tornada pel mateix camí que hem vingut, gaudim de la posta del sol i fem unes fotografies de la costa amb la llum baixa de la tarda.

A l'hora de sopar, decidim tornar a la Beach House, ahir ens va agradar molt. Fem la comanda al taulell, demanen unes copes de vi i xerrem a la taula tot esperant que ens portin el plat, en passar una bona estona i no estar servits, reclamem a la cambrera el nostre àpat i ens confessa que li havia passat per alt, es disculpa, ens torna els diners pagats i ens diu que ens el porta tot seguit, ara si, en pocs minuts degustem el nostre sopar, tot sorpresos per la compensació del seu error.

Tornem al Coastal Walk, aquest cop per arribar fins al Tacking Point Lighthouse, fem caminant vuit quilòmetres vora el mar fins al far, travessant platges solitàries, penya-segats i boscos d'eucaliptus que formen un paisatge increïblement bonic, ens entretenim fotografiant la gran varietat d'ocells que trobem pel camí i també les vistes fins a l'horitzó que descobrim a cada pas de la ruta. El far és una construcció petita i delicada dalt un turó que domina cap al sud una gran platja i cap al nord unes cales al mig de les roques i el Mar de Tasmània. Després de menjar-nos uns entrepans que portàvem a la motxilla, emprenem el camí de tornada baixant per la platja que tenim al nord i prenen un camí de gran bellesa que segueix la costa. En trobar la carretera descansem a la parada del bus que porta fins al centre de la ciutat i decidim agafar-lo.