La badia de Sydney, amb l'Òpera al fons.
Sydney Harbour Bridge
Sala principal Opera de Sydney
St. Mary's Cathedral
Hyde Park
Amb Miki, Maka i l'Esther al port de Sydney
De Coogee a Bondi
Ferry a Manly
Manly
Sex on the beach
Shelly Beach
The Rocks
Sydney des de Secret Garden Wendy Whiteley's
Secret Garden Wendy Whiteley's
Blue Mountains
Three Sisters
Badu Gili, Llum d'aigua, a l'opera.
Pier a St. Kilda. Melbourne.
Melbourne.
Flinders Street Station.
St. Paul's Cathedral. Melbourne
Melbourne
Royal Botanic Gardens Victoria. Melbourne.
Fitzroy
El nostre autobús cap a Sydney no sortirà fins a dos
quarts de sis de la tarda, tenim tot el matí per gaudir de l'ambient de
dissabte que es respira en aquesta esplanada de davant de mar, la mainada
petita juga en el parc, vigilada pels seus pares, els joves fan esport corrent
al llarg del Coastal Walk i la gent gran gaudeix del sol tebi de l'hivern.
Passegem pel moll de pescadors on atraquen també les barques que fan sortides
organitzades per a pesca esportiva o bé pels albiraments de balenes i anem a
comprar al supermercat, quelcom per menjar en el transcurs de les sis hores que
durarà el trajecte.
Havent dinat, anem cap a la parada d'autobusos i esperem
el nostre tot prenent una cervesa en una taverna irlandesa propera. Quan
arrenca l'autobús, fa pocs minuts que s'ha post el sol, no porta molta gent i
el viatge és plàcid fins a arribar a Sydney.
Estem en un hostel backpackers cèntric, tenim l'òpera,
que és la primera visita que volem fer, a menys de dos quilòmetres tot
passejant per una part del port on hi ha atracats dos portaavions i dos
vaixells més de la marina australiana, seguint arran de mar travessem una part
del Royal Botanic Gardens des d'on s'albira una panoràmica de la badia de
Sydney, la magnifica Opera House i el Harbour Bridge. Hi ha molta gent
forastera que gaudeix igual que nosaltres d'aquest indret, les escalinates de
l'òpera estan plenes de gent, entrem a l'imponent edifici i comprem unes
entrades per fer una visita guiada a la tarda, dinem per l'entorn i a l'hora
convinguda fem un recorregut per les diferents sales d'aquest magnífic edifici,
icona de Sydney. De nit, l'skyline de la ciutat és espectacular, la
il·luminació dels alts edificis, el pont i la pròpia opera donen un aire
senyorial a l'entorn.
Anem al super del barri per proveir-nos pels àpats que
fem a casa i passo per la barberia, que ja feia dies que tocava. Rebo un
WhatsApp d'en Miki que ens pregunta quin pla tenim per avui, ells ens proposen
anar a un walking tour gratuït que organitza una associació de guies i que
només costa la propina que vulguis donar al final. Ens sembla bé i quedem a la
plaça de l'ajuntament a les dues de la tarda, abans nosaltres ja hem fet una
passejada pel centre de la ciutat, la catedral de Sta. Maria i Hyde Park on hem
dinat el nostre entrepà damunt l'herba del gran parc i envoltat del molts veïns
de la ciutat que aprofiten així l'hora que tenen per fer l'àpat, abans de
tornar a la feina.
Un noi jove, identificat amb un polo com el guia que
esperem, reuneix a la quinzena de persones que ens hem aplegat per fer el tour
i comencem una caminada pels principals interessos del centre de la ciutat: la
catedral de St. Andrews, el Queen Victoria Building, Macquarie street, Rum
Hospital, Hyde Park, The Rocks i la zona del Harbour Bridge, amb l'òpera. No
hem fet una visita exhaustiva a cada un dels llocs visitats, però sí que hem
obtingut una explicació bàsica davant de cada localització.
Ja al cap vespre ens acomiadem d'en Miki i la Maka fins
demà que farem junts una caminada per la costa, ha fet vent tot el dia i ara la
temperatura ha baixat, fa fresca i ens anem cap a la nostra habitació a
preparar el sopar.
Tenim roba per rentar, anem a la Laundry que regenten una
parella de xinesos uns metres més enllà del nostre Backpackers, és un
autoservei, posem la rentadora i les monedes pertinents perquè es posi en marxa
i tornem un cop la roba és neta. Amb la bugada feta i endreçada, caminem cap a
la parada d'autobús que ens portarà fins a Coogee Beach, una de les platges que
hi ha a Sydney, de fet la ciutat és molt extensa i tret del centre comercial i
financer, l'extraradi és d'edificacions baixes. Aquest barri arran de mar, té
l'aspecte de qualsevol poblet petit de costa, carrers molt tranquils i
habitatges unifamiliars davant el camí de ronda que segueix la costa fins a
Bondi Beach, un altre barri sis quilòmetres més enllà. A Coogee esperem en
Miki i la Maka asseguts en un banc del passeig, quan arriben, al cap d'uns vint
minuts, anem caminant seguint aquest sender, parem per a veure el paisatge i
fer fotografies, gaudim del bon temps que fa, avui no bufa el vent i no sentim
la fresca d'ahir, ens parem en una de les zones de pic-nic que hi ha
habilitades al llarg del recorregut i dinem. Hem fet els sis quilòmetres quasi
sense adonar-nos-en, a Bondi Beach ens quedem una estona mirant la gran quantitat
de surfistes qui hi ha a la platja intentant fer la millor onada i ja a última
hora de la tarda agafem l'autobús que ens tornarà a casa.
Explorem la badia de Sydney amb un fast ferry de la línia
regular que uneix diferents punts de la costa, des de Circular Quay anem fins a
l'altre extrem, a Manly un barri perifèric autònom situat en una península que
tanca la badia, és una zona residencial al nord de Sydney amb boniques platges
orientades a la part exterior. Un passeig que surt de la platja principal porta
a Shelly Beach, una platgeta petita envoltada de zona verda i d'ací segueix un
camí cap a la punta de la península on hi ha diversos miradors amb fantàstiques
vistes al mar. A la tornada el sol de la tarda tenyeix les cúpules de l'òpera
d'un bonic color daurat; deixem el port per travessar el jardí botànic i tornem
cap a casa.
Relaxadament deixem el Backpackers i anem tot caminant
cap a l'animada zona del port, volem veure el Museu d'Art Contemporani i el
barri de The Rocks, tot allà mateix. El museu, per a mi, va ser una decepció,
ja que m'esperava entre les diferents exposicions que hi havia, una de
fotografia de viatges i no era més que una performance audiovisual, la resta no
em va interessar gens, l'art contemporani no m'agrada.
El barri de The Rocks, està situat a la rodalia del port,
és un dels més antics de la ciutat de Sydney, havia sigut, en temps preterits,
un lloc de pubs i tavernes freqüentades per mariners i gent portuària, i encara
ho és, però en l'actualitat, la clientela és diferent, alguns locals tenen el
glamur dels temps passats i altres són luxosos establiments amb preus molt
elevats. Els edificis guarden l'estil antic, malgrat que estiguin perfectament
rehabilitats i l'aire que es respira al carrer té un to un pèl bohemi. Al barri
també hi ha un mercat al carrer de roba i menjar, els dissabtes.
Aprenem la utilització del transport públic per moure'ns
més àgilment i amb el tren urbà, tornem cap a casa.
Amb el tren, ens acostem fins als jardins de Wendy
Whiteley's Secret Garden, a l'altre costat de la badia; és un espai ombrívol al
mig de la ciutat, deliciosament enjardinat, passejar-hi és submergir-te en un
recés de pau i tranquil·litat, els seus camins enmig de plantes molt ben
cuidades és un regal pels ulls i l'olfacte. Trobem un grup de persones que
pinten amb aquarel·les, esquetxos d'alguns racons del jardí, fruïm d'aquest
espai fent-hi l'àpat de dinar que portàvem a la motxilla.
Tornem a travessar la badia, aquest cop, caminant pel
Harbour Bridge, una construcció d'enginyeria que és símbol de la ciutat i que
ens ofereix unes vistes immillorables del transit del port, l'opera i de la
zona financera propera.
Havent sopat ens trobem amb en Miki i la Maka, a una zona
d'oci propera al nostre allotjament, anem a prendre unes cerveses i xarrem una
bona estona, ens crida l'atenció el registre que fan de tots els clients a
l'entrada de qualsevol local, a partir de les nou del vespre, has d'ensenyar la
teva documentació i quedes registrat també amb una foto. Ens acomiadem, ells
esperen trobar feina aviat, després continuaran viatge cap Xile, per visitar la
família de la Maka i possiblement tornen cap a Europa d'ací a uns mesos. Ens
proposem estar en contacte, han estat uns bons companys de viatge, durant el
temps que hem coincidit, espero que tinguin sort.
Abans de les vuit del matí, a prop de l'hostel, ens
recull el bus que ens portarà cap a les Blue Mountains, a uns setanta
quilòmetres de Sydney. És una serralada granítica que forma el parc natural del
mateix nom on les formacions rocoses i alts penya-segats, conjuntament amb els
pobles assentats en aquest parc, són un gran atractiu no solament per a la gent
de Sydney, sinó també per multitud de visitants forans. Sortim de la ciutat
resseguint la badia per una autovia que a l'entrada del parc es converteix en
una carretera de muntanya, fem parada a diferents miradors on atalaiem aquesta
geografia tan escarpada i també en altres quedem submergits en el cor del bosc
humit, on multitud de diferents espècies d'ocells ens regalen la vista. A la
zona hi ha un ferrocarril de gran pendent i un telefèric que uneix dos vessants
de la vall, però pensem que la millor vista és la que tens quan estàs creuant
els camins a peu, travessant el bosc i experimentant la natura des de la
proximitat.
Dinem a Katoomba, un poblet tranquil i típic i ja de
tornada gaudim de les millors vistes cap a les Three Sisters, tres agulles
rocoses que són un dels punts més visitats de la zona i de la vall que canvia
el seu color de la broma blavosa del matí pel daurat del sol a l'última hora de
la tarda.
Deixarem Sydney per anar
cap a Melbourne, ens hauria agradat fer el recorregut per la costa, però la
logística de transport públic no ens afavoria fer uns desplaçaments còmodes ni
tan sols adequats als diferents punts que haguéssim pogut veure, pel que
desistim de fer-ho per terra i prendrem un vol que en poc més de cinc quarts
ens deixarà a Melbourne, la segona ciutat més populosa d'Austràlia.
Els dies
que hem estat a Sydney, ens han permès conèixer una mica el funcionament del transport
públic, que aquí, és modern, ràpid i còmode i amb el temps suficient per no
anar amb pressa, prenem el comboi per anar a l'aeroport; passades dues
estacions m'adono que he deixat el meu telèfon a l'habitació de l'hostel,
baixem del tren i l'Esther pren immediatament el primer que torna en
direcció contrària per recollir l'aparell i tornar a on jo m'he quedat
custodiant l'equipatge. Hem perdut un temps preciós, fem transbord de línia a
pas lleuger i arribem amb el temps just a la terminal domèstica de l'aeroport,
més nervis a l'hora de passar la llarga cua al control de seguretat, però al
final embarquem a temps.
A
Melbourne ens allotgem en un backpackers una mica allunyat del centre
de la ciutat, pot ser, l'habitació més senzilla de tots els que hem estat, però
té el que és essencial per passar-hi uns dies. Aprofitem la tarda per veure el
mercat de St. Kilda, on artesans i artistes exposen i venen les seves
produccions, passegem pel Pier i sopem a una formatgeria de la zona.
En Miki, ens va explicar que el Consolat Espanyol de
Melbourne ens pot fer una traducció certificada del carnet de conduir i que
aquest document, conjuntament amb el permís de conduir original és vàlid per
poder llogar un vehicle a Austràlia, així que avui hem trucat a la porta
d'aquesta representació diplomàtica per sol·licitar-lo, ens atén una senyora
que ens explica el que hem de fer, mentrestant arriba un noi que sol·licita
també el mateix document, en Guillem és un jove mallorquí, es Arquitecte Tècnic
i ha vingut a treballar, l'empresa que el vol contractar li demana transport
propi i es vol comprar una moto. Havent fet la sol·licitud, ens diuen que d'ací
a dos dies puc passar a recollir-la, ens acomiadem d'en Guillem i li desitgem
sort.
Caminem cap al centre de la ciutat, aquí, les
edificacions baixes, les cases espaiades i els grans parcs canvien pels grans
gratacels i les avingudes comercials d'una gran ciutat. Malgrat tot, aquest
centre té la mateixa pulcritud que qualsevol altra ciutat Australiana. Visitem
la catedral anglicana, neogòtica, consagrada encara no fa cent trenta anys,
seguim fins a l'estació de Flinders i travessem el barri xinès i passegem
lentament pels carrers altament concorreguts a aquestes hores.
A peu des de l'hostel arribem al Royal Botanic Gardens,
un gran parc al centre, ben cuidat, harmoniós, passejar-hi és molt agradable i
no dóna la sensació d'estar al centre d'una gran ciutat, un estany és la llar
de diferents espècies d'aus aquàtiques que conviuen amb els visitants amb
naturalitat i en un dels extrems, hi trobem el centre d'interpretació. Sortir
del parc implica tornar-se a submergir de cop a la gran ciutat, seguim cap al
centre dirigint-nos a Docklands, cerquem un barri mariner però tenim la
sensació d'haver-nos equivocat, és un centre de negocis amb alts edificis.
El dia s'ha aixecat núvol i fred, a mig matí comença a
ploure i fa la passejada incòmode, anem a una agència de Flight Centre, uns
gestors de viatges amb delegacions a tot el país i que tenen molt bon servei, a
comprar els passatges per anar a Hobart, a Tasmània; el de tornada a Darwin,
per anar a buscar la moto i el del retorn de l'Esther a Barcelona. Continua
plovent, no molt intensament, però que ens obliga a refugiar-nos en el nostre
camí cap al centre de la ciutat, volem llogar un cotxe per anar demà a Phillip
Island, a uns cent trenta quilòmetres de Melbourne, una reserva natural on
poder veure els pingüins i altres espècies d'aus, però no trobem res que
s'ajusti al nostre pressupost, pel que descartem la visita pensant que a
Tasmània també tindrem l'oportunitat de fer aquests albiraments.
Entrem a una botiga d'aparells electrònics a comprar un
telèfon nou, el que duc ja fa dies que falla i no em puc quedar sense en el
lloc menys inesperat, el vespre m'entretinc a configurar-lo però la falta d'una
línia telefònica em priva de disposar de moltes aplicacions, perdo massa temps
davant la pantalla i em poso de mal humor, però no serveix de res.
El temps que teníem previst anar a Phillip Island, el
dediquem a descobrir el barri de Fitzroy, un indret bohemi on es poden barrejar
les botigues d'articles de segona mà amb establiments de productes de primera
marca. L'estructura de carrers quadriculada ens facilita l'orientació, la
majoria de cases són de planta baixa i els locals comercials tenen un especial
encant vintage. Molts carrerons estan decorats amb grafitis de bona traça i la
passejada resulta entretinguda. Allarguem la caminada cap al centre, on dinem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada