Tasmània. Austràlia

Hobart

Salamanca Market. Hobart

Pirates Bay

Tessellated Pavement.

Tasman Arch

Diable de Tasmània

Mama Cangur

Presó de Port Arthur 

Hobart des de Mount Wellington

The Neck Lookout

Bruny Island Lighthouse

Mount Field National Park

Lake Dobson

Cape Tourville. Lighthouse and Lookout.

Sleepy Bay

Wineglass Bay Lookout

Bicheno

Petjades de pingüins.

El telèfon nou ens juga una mala passada, ha deixat de funcionar i el despertador no ha sonat, la mica de llum que entra a l'habitació per una escletxa de la cortina, em revela que és molt més tard de l'hora que teníem previst llevar-nos, miro el rellotge i em llevo de cop. No és tan tard com per preocupar-se de perdre el vol, però hem perdut el marge d'error en els transports i després d'esmorzar, optem per agafar un taxi que ens porti a l'aeroport.

Només una hora i deu minuts de vol, separa Melbourne de Hobart, la capital de Tasmània, el dia d'avui és solejat, no hi ha cap núvol al cel i l'arribada a l'illa és preciosa, una mica abans d'aterrar podem veure la neu a les muntanyes properes i el verd de les valls, ja més endavant, a la costa, caps, badies i petites illes formen una línia capritxosa. Al baixar de l’avió tenim un dia agradable i no masa fred de l’hivern austral.

A Tasmània hi estarem set dies, hem llogat un cotxe petit per moure'ns per l'illa, el recollim a l'aeroport i ens dirigim cap al nostre allotjament a prop de Hobart, un bungalou que ens permetrà tenir autonomia en alguns àpats, ja que disposa de cuina i un agradable espai per estar-hi.

Al vespre fem una primera descoberta de la ciutat, sopem al restaurant d’un hotel amb solera de molts anys, hi ha l'animació de l'inici del cap de setmana, gent que pren copes i un duet amb guitarres animen el vespre.

Avui dissabte hi ha el mercat de Salamanca a la plaça del mateix nom a Hobart, el nom es deu a localització de la batalla ocorreguda el 1812 entre les tropes Angla portugueses i Espanyoles contra les forces Napoleòniques durant la Guerra del Francès. En el mercat hi exposen artesans, joiers, pintors i també llocs de menjar al carrer, està molt concorregut i la seva extensió ens ocupa tot el matí i una estona havent dinat. Ens agrada entretenir-nos observant cada una de les parades, també hi hem fet alguna compra per a obsequiar a la família, ens aturem a escoltar alguns dels músics que hi toquen i el anar i venir de la gent.

Avui fa un any que vaig sortir de casa amb la moto, he fet més de quaranta-cinc mil quilòmetres i un munt de països, he arribat gairebé als antípodes i quan penso en el temps passat confirmo que el bagatge adquirit és altament positiu. Em sento fort físicament i mentalment per a continuar la ruta, ara ja de retorn cap a casa, però recorrent el camí per l'altra cara de la terra.

Ara, a Tasmània, penso en el temps que preparava el viatge i en situar una hipotètica estada a aquesta illa, tenia la vaga imaginació d'un país remot sense gaire més informació que hi va haver una presó anglesa en un dels seus racons, avui, després de tres dies en aquesta illa, puc dir que és un dels llocs més bonics dels què he estat, malgrat que cada dia d'aquest viatge ha sigut una experiència nova i que no puc valorar un lloc només per a la seva magnitud paisatgística, sinó per les situacions viscudes.

Recorrem avui una península a l'est de Hobart, a la seva punta més extrema, a uns cent trenta quilòmetres de la ciutat, hi ha Port Arthur, el lloc on va està ubicada la presó que fa funcionar a finals del segle XIX, i que es va construir per alleugerir l'enorme població reclusa que hi havia a Anglaterra. Les condicions de vida i la situació geogràfica la feien especialment penosa, el conjunt d'edificis comprenien tots els elements per fer el lloc totalment autònom i funcionava com una petita ciutat. El presidi estava envoltat pels tallers, les casernes dels militars, una escola, pels fills dels funcionaris, una església, un hospital i un extens parc enjardinat. El 1877 deixa de funcionar com a presó i cau lentament en el saqueig i la destrucció per un gran incendi. Actualment les restes estan consolidades i formen part del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La visita és interessant des del punt de vista històric, però també el camí per arribar-hi que passa per Eaglehawk Neck, un estret istme amb una platja solitària llarguíssima i una reserva de pingüins; paratges molt poc habitats, amb granges aïllades i una espectacular costa amb penya-segats de capritxoses formes, com Tessellated Pavement, Tasman Arch, Pirata Bay i el conjunt de Tasman National Park, a la part més oriental.

A pocs quilòmetres de Hobart, s'alça el Mount Wellington, de 1.271 metres d'altura, una reserva natural des d'on es pot veure una gran panoràmica de Hobart i la seva badia. S'hi pot arribar fins al cim per una carretera asfaltada però també és molt concorregut per excursionistes que hi pugen a peu des de la ciutat o en bicicleta. Al Pinnacle, la part més alta de la muntanya, hi ha diversos miradors que solen estar molt concorreguts, avui, el dia és clar i la vista que s'atalaia és senzillament embriagadora, fem fotos i ens retratem sobre alguna de les clapes de neu que encara queden de l'última nevada de fa un parell de setmanes.

Hem baixat del pic per anar a Bruny Island, una illa al sud de Hobart, recorrem la carretera de la costa fins a Kettering on un ferry ens fa la travessia amb només vint minuts de navegació. El lloc no té cap població, però si, diverses granges ramaderes escampades pel seu territori amb vastes extensions de prat on pasturen principalment vaques, xais i també cavalls, un far a la seva punta sud, on arribem per una pista de terra en bon estat. Hi ha algunes instal·lacions turístiques, arrecerades a les badies i dedicades al turisme que cerca tranquil·litat o sortides de pesca. És de forma allargada i de nord a sud fa uns quaranta quilòmetres però no més de deu en el seu punt més ample i està dividida en dues extensions unides per un estret istme de només cinquanta o seixanta metres d'amplada. Recórrer l'illa és perdre't en un paradís on no existeix la pressa, la fressa ni l'estrès.

Fa dies vaig enviar un correu al Director de l'hotel de Darwin, on vaig deixar la moto, explicant-li que en pocs dies hi seríem per recollir-la i per reclamar el pagament que vàrem acordar per la sostracció del nostre equipatge de la seva custodia. Com que no tenim resposta, ens posem en comunicació telefònica amb l'hotel i ens comuniquen que ja no treballa allà, i que els correus no s'han rebut. El nou Director no està al corrent del nostre cas i hem de tornar la reclamació gairebé al seu inici, quedem una mica decebuts per tot plegat i deixem que es posi al corrent amb la informació que li hem enviat i esperarem a demà un aclariment.

Marxem cap a Mount Field, un parc natural al centre de l'illa, fem un recorregut d'un parell d'hores de caminada pel bosc, d'enormes falgueres i altíssims arbres, alguns dels quals superen els noranta metres d'altura i que filtren molt la llum del sol, deixant un ambient ombrívol i molt humit; les Russell falls i les Three falls, espectaculars cascades, ens embadaleixen amb la caiguda de l'aigua que en aquestes dades van molt plenes. Seguim per una pista amb fort pendent i travessant el bosc fins al llac Fenton i el llac Dobson, a poc més de mil cent metres d'altura, natura en estat pur on poder fer diferents caminades o bé practicar l'esquí de fons.

Tornem cap a casa amb el gust d'haver realitzat unes caminades per la muntanya i gaudit d'uns excel·lents paisatges, totalment desconeguts per a nosaltres i altament gratificants.

El nostre bungalou a Hobart és molt còmode, està ben equipat, és ampli i fa que ens hi sentim confortables; podem escoltar música a través de les emissores sintonitzades a la televisió, que ofereixen un bon repertori de canals musicals monotemàtics, pel que si ens ve de gust escoltar jazz o country o clàssica, per exemple, tenim música continuada del nostre gust. També disposa de cuina equipada i un espai per fer àpats o simplement poder treballar amb l'ordinador en l'organització del nostre viatge. Avui hem dedicat el dia al descans, a la lectura i hem cuinat una mica més acuradament que altres dies. És necessari també disposar d'aquest temps per la relaxació i l'organització dels dies venidors.

Freycinet National Park està a quasi dos-cents quilòmetres de Hobart, ens llevem aviat per poder visitar les seves badies, el far i els miradors sobre la península que el conté. El camí que fem passa per terres poc habitades, trobem poblets petits i granges, espaiades l'una de l'altre; la carretera tampoc té massa trànsit i el trajecte es desenvolupa relaxadament per un paisatge molt agradable. En el centre de visitants ens informem dels camins i dels llocs més bonics i allà paguem la preceptiva entrada, anem al far, des d'allà es veu a prop The Nuggets uns illots arran de costa que son lloc d'anidament de moltes aus, entre elles els pingüins nans; caminant per un corriol, baixem a Sleep Bay, una petita badia amb una petita platja solitària, tot seguit anem al mirador de Wineglass Bay, un trajecte curt però amb fort pendent, pel que cal agafar-se-ho amb calma, a dalt, podem veure una magnífica vista sobre la badia, el nom de la qual bé donat per la transparència de les seves aigües. De retorn cap a casa parem al poblet de Bicheno, un tranquil enclavament, amb una llarga platja habitada per pingüins, granges amb ramats de xais als seus prats i algun allotjament per a gent que recerca la natura i el relaxament. A l'ocàs, la llum rasa il·lumina els prats on pasturen els xais donant-li un to molt bonic, prenem la carretera cap a Hobart, que continua solitària com a l'anada, per arribar a casa.

El matí està ennuvolat, fem l'equipatge per a marxar cap a Darwin, el nostre vol surt a dos quarts de quatre de Hobart i tenim una escala de tres hores i escaig a Melbourne; arribarem a la mitjanit. Mentrestant fem l'última passejada pel centre de la ciutat, la zona més comercial, plourà en qualsevol moment i no hi estem massa estona, fem via cap a l'aeroport i tornem el cotxe de lloguer que tant bé ens ha anat aquests dies. L'espera per agafar el vol és avorrida i el vol també, el mal temps fa que hi hagin turbulències, sobretot a la sortida. A Melbourne també ens esperem sense fer gairebé res. Ens hem posat en contacte amb el Director de l'hotel per confirmar que tenim habitació reservada, ens contesta que ho ha fet en un altre hotel de la cadena, de superior categoria i que ens espera per veure'ns durant la nostra estada.

El vol surt amb més d'una hora de retard i arribem a Darwin al voltant de les dues de la matinada, el shuttle bus ens acosta a l'hotel, el recepcionista no té constància del nostre nom, ens envia a un altre de la mateixa cadena, tampoc sap res, tornem a l'anterior i deduïm que el nom que el director havia deixat a recepció estava mal escrit, per fi podem entrar a la nostra habitació; sorpresos comprovem que ens han ubicat en un apartament de luxe completament equipat, sense preguntar-nos gairebé res més, ens n'anem a dormir, són les quatre de la matinada.