Lima, Cusco i Machu Picchu

Plaza de Armas. Lima

Palacio de Gobierno

Catedral i Palau Arquebisbal

Municipalidad

Cusco. Casc historic

L'Esther a la pedra dels dotze angles. Cusco

Basílica de la Merced

                                                                        Plaza de Armas. Cusco

Catedral de Cusco

Cusco desde el Mirador de San Cristobal

Concert al sopar de Cap d'Any

Festivitat del "Niño Manuelito"

Ollantaytambo

Partida de bolos entre les autoritats de Ollantaytambo

Aguas Calientes

Machu Picchu

Pujada a la muntanya de Machu Picchu

Ollantaytambo

Ruines Incas de Pinkuylluna

Els californians David i Noemi

Bajada de Reyes. Lima

L'apartament de Lima és còmode i tranquil, he dormit bé i m'aixeco descansat. La primera tasca del dia és portar la moto al concessionari per fer la revisió, d'ençà que vaig arribar a Sud Amèrica ja he fet gairebé deu mil quilòmetres. M'havia posat en contacte prèviament amb en Marco, el responsable de taller de BMW a Lima i ja m'esperava, no tinc pressa, li dic, estaré nou dies a Lima i circular per aquesta ciutat no és massa agradable.

M'estic la resta del dia a l'apartament, penjo un nou capítol al meu blog i a mitja tarda me'n vaig a l'aeroport a esperar l'Esther.

El vol feia més de dues hores que havia d'haver aterrat, el retard per culpa del mal temps a Madrid va retardar la sortida, però l'arribada ha sigut igualment màgica, ens tornem a veure després de tres mesos que ens vàrem separar a Darwin. Anem cap a l'apartament i preparem una mica de sopar mentre m'explica el transcurs del viatge.

Ens hem aixecat sense pressa, mandrosos; sortim a donar un vol pel barri, avui hi ha ambient de diumenge i les famílies passegen i aprofiten també per a fer les seves compres. Dinem a casa i havent dinat marxem cap a la Plaza de Armas per fer un primer contacte amb la part més històrica de la ciutat, passegem, fem fotos i al vespre tornem a sopar a casa.

Anem cap al centre històric amb la intenció de visitar la Catedral i el Convento de San Francisco, el taxi ens deixa en el límit de la zona de vianants i acabem de fer el trajecte a peu, l'ambient dels carrers és diferent del d'ahir, avui és feiner i la gent va a la idea, els comerços estan oberts i La Plaza de Armas te un altre aspecte més dinàmic, la Catedral està tancada per a les visites fins passat el dia de Nadal, però no, el Conveto de San Francisco i el seu museu. L'entrada ens dóna dret a un guia que ens acompanya per diferents dependències del monestir, on podem veure una col·lecció de gravats de pintures de Rubens, Zurbaran i Van Dyck, el refectori, el cor, un dels claustres, la sala capitular i les catacumbes, sota l'església, on estaven enterrats els monjos i els benefactors del convent que havien pagat sumes per a la seva construcció. Volem tornar a cap a casa al final de la tarda i hi ha tant trànsit de gent, que és difícil trobar un taxi lliure, al final hem de claudicar a un preu abusiu per tornar.

Sortim i tot passejant arribem al supermercat per proveir-nos el sopar de Nadal, l'establiment està ple de gent amb la mateixa intenció però el personal és àgil en despatxar i fem via, de tornada cap a casa recollim la roba que vàrem deixar ahir a la laundry del barri, deixem la compra i la roba i prenem un taxi que ens porta fins a casa de la Mònica, una amiga de joventut de l'Esther que es va casar amb un peruà i ja fa vint-i-cinc anys que viu a Lima, però han mantingut una relació continuada. La Mònica i en Flavio, el seu marit, un publicista prestigiós, viuen en un barri residencial de Lima en un ampli dúplex encarat a l'oceà Pacífic. L'Esther em presenta la seva amiga i sortim amb el cotxe de la parella cap a un Club Marítim per dinar, les dues dones xerren dels temps preterits a l'institut i de la seva vida actual i del viatge que estic fent i compartint a etapes amb l'Esther.

Tornem cap a casa a mitja tarda, després de passejar pels jardins que hi ha davant de mar, truquem a la família i felicitem el Nadal; en arribar a casa preparem el sopar i brindem amb cava català el Nadal.

Avui dia de Nadal, el carrer és buit quan sortim a mig matí per donar un vol pel barri i comprar postres en una pastisseria pròxima, a casa fem el vermut mentre preparem el dinar. Havent dinat, marxem cap al districte de Barranco una zona bohèmia curulla de gent que passeja i gaudeix del dia Nadalenc. Al barri es barregen cases tradicionals amb habitatges selectes, locals d'oci i restaurants. Els jardins i les places es comuniquen per carrers costeruts però molt agradables per passejar-hi, arribem fins a un mirador al final de la Bajada de los Baños, un trajecte que era l'utilitzat pels pescadors locals per arribar a les seves barques de pescar i que ara és un recorregut ple de locals d'oci. La magnífica vista al mirador compren des del port esportiu fins al Callao en un ampli horitzó de l'Oceà Pacífic.

Passat el dia de Nadal els monuments, museus, esglésies i catedral tornant a ser visitables per al públic general i anem cap al centre per poder veure l'interior de la catedral de Lima, a la Plaza de Armas, també a la mateixa plaça podem veure el canvi de guàrdia del Palacio del Govierno, una parafernàlia militar amb banda de música i desfili amb els soldats amb uniforme de gala, un acte curiós. A prop hi ha el Centro Cultural Inca Garcilaso, veiem quatre mostres de fotografies, molt interessants, dos fotògrafs peruans contemporanis: Evelyn Merino-Reyna exposa una visió especial d'imatges aèries de la costa peruana i Alberto Carrión mostra la seva obra recent. També hi ha la visió de Gonzalo de Reparaz, un geògraf, historiador i periodista, nascut a França de pare portuguès, diplomàtic i format, en bona part a Catalunya a començaments de segle XX, la seva mostra és una visió geogràfica del Perú de mitjans de segle XX, molt interessant. Per acabar, una sala mostra una cronologia de Miguelina Acosta, una activista social feminista, peruana, de començaments del segle XX. Tornem a sortir al carrer per arribar-nos fins a la Plaza San Martin, amb façanes neobarroques i una estàtua central del General San Martin. Les arcades de dos dels seus costats són uns vials plens de comerços i establiments de restauració i l'ambient de la plaça és relaxat; no massa lluny d'ací hi ha la Plaza de Francia, un espai triangular on destaca l'església de La Recoleta, de façana de color blau.

La Mònica ens truca per passar el dia junts, vol ensenyar-nos el Museo del Oro del Perú i ens convida a casa seva a dinar. Quedem a les onze a la porta del Museo, a prop de casa nostra, arriba puntual amb la seva filla petita i una neboda, entrem al museu que no hi ha en prou feina ningú, l'espai té dues zones ben diferenciades, una és una extensa col·lecció d'armes i uniformes militars de tots els temps i l'altre exposa una mostra d'orfebreria de les cultures precolombines. El lloc és interessant i ens deixem portar per les explicacions de la Mònica que en acabar la visita ens porta fins a casa seva, fem un àpat típic peruà: seco de res, un guisat de vedella amb patates i verdura que ha resultat deliciós, fem sobretaula, prenem cafè i ens fem unes fotos des de la terrassa panoràmica on s'atalaia una bonica vista de l'oceà.

A la tarda ens arribem al concessionari BMW per recollir la moto un cop feta la revisió periòdica i passegem pel nostre barri abans de retirar-nos a sopar.

Sortim amb la moto cap a Callao, són trenta-cinc quilòmetres per la carretera que segueix la costa, deixant el centre de Lima els barris s'empobreixen fins a arribar a Callao on hi ha el que es coneix com La Punta, un cap que és una zona residencial amb bons restaurants a tocar l'aigua on es pot fer un bon àpat de cuina típica peruana. Després de passejar una estona pel front marítim veient passar estols de pelicans davant de les illes de San Lorenzo i El Fronton, seiem en un dels llocs de restauració per prendre un Pisco Sour; mentre ens deleixem amb el còctel llegim la carta que ens ofereixen i ens quedem per dinar un bon arròs amb marisc.

Tornem cap a casa havent dinat, el GPS ens porta pel centre de la ciutat en contra de seguir la bonica carretera de la costa, entrem en una via ràpida només autoritzada per a cotxes, el senyal que ho indica és dins l'autopista un cop feta l'entrada, en un peatge un funcionari ens diu que la via no és autoritzada per a motos i ens fa recular, pel voral fins a la sortida anterior, circulem contra direcció un parell de quilòmetres mentre penso en l'error que ha comès el funcionari que ens ha fet recular, era molt més perillós recular que obligar-nos a deixar l'autopista a la propera sortida, la situació és estressant i desesperem amb l'embolic de trànsit típic de Lima.

Preparem una bossa amb l'equipatge per passar una setmana, la resta, així com la moto, es queda custodiat pels amos de l'apartament i nosaltres marxem cap a l'aeroport per prendre un vol cap a Cusco. L'avió surt a les tres de la tarda i el vol dura només una hora. L'arribada a Cusco és molt bonica, travesses els Andes i veus els seus pics nevats, però el més espectacular és l'aterratge, l'avio, fa la seva aproximació a l'aeroport paral·lelament a la pista que veiem des de una certa alçada, segueix en la mateixa direcció i al cap de poca estona fa un gir de cent vuitanta graus rodejant una muntanya i baixa vertiginosament per encarar la pista i aterrar.

Cusco està a tres mil quatre-cents metres d'altura sobre el nivell del mar, la temperatura en aquesta època de l'any és suau, però sensiblement més fresca que a Lima, es registren màximes de dinou o vint graus i mínimes de sis o set graus positius; quan arribem a l'hostel hem de recuperar alguna peça de roba d'abrigar i també dur a la motxilla un impermeable, ja que a la temporada de pluja és molt probable que precipiti cada dia. Fem un primer contacte amb el centre històric de la ciutat, que es Patrimoni de la Humanitat i sopem en un restaurant de la Plaza de Armas.

Hem passat una nit molt dolenta, tots dos, ahir ja sentíem el mal d'altura, aquesta sensació produïda per la disminució de l'oxigen a l'atmosfera a grans altituds, mal de cap, dificultat per a respirar, fatiga; l'Esther fins i tot amb marejos i nàusees. La sensació ha durat tot el dia i hem hagut de fer les visites que teníem previstes amb moltes pauses per a descansar. Les infusions de coca i les pastilles que ens han despatxat a la farmàcia, a base de coca, gingebre, cafeïna, muña i guaranà, tot herbes medicinals, han mitigat els símptomes però la sensació de debilitat ha perdurat tot el dia.

A mi, és la primera vegada que em passen aquests símptomes tot i haver pujat a altures molt més elevades tant en aquest viatge com en anteriors, però ho havia fet d'una manera gradual i aquesta vegada la pujada ha sigut des del nivell del mar a Lima fins als tres mil quatre-cents metres de Cusco en només una hora. A poc a poc esperem anar recuperant la normalitat. Malgrat tot, la visita a la Catedral, a l'església de San Blas, a la Basílica de La Merced i el recorregut pels carrerons del centre històric ha sigut molt bonic.

Una mica més bé que ahir, sí, però no recuperats del tot, encara, la tos i la congestió persisteix. Anem a una farmàcia per proveir-nos d'algun remei que sigui eficaç per alleugerir-nos; pel camí veiem un ambient previ a la festa de Cap d'Any, la gent compra i va carregada amunt i avall pel carrer, a bon pas. Nosaltres, més relaxats, seguim passejant i gaudint d'aquesta atmosfera festiva, visitem mercats d'artesania i pugem fins al mirador del Convento de San Cristobal, des d'on s'atalaia una imponent vista sobre la ciutat.

A última hora de la tarda ens dirigim cap al restaurant on fem l'àpat de Cap d'any, és a prop del hostel on estem, plou i fem via per no mullar-nos massa, el menjador està engalanat per a l'ocasió, el maître ens porta a la nostra taula, ens serveix un pisco sour i a continuació un excel·lent àpat de degustació, una soprano cusqueña acompanyada d'un pianista ens amenitza la nit amb dues peces d'òpera a l'entrada de cada plat, la vetllada passa molt agradablement, passada la mitjanit, ens retirem cap a casa, continua plovent i els focs d'artifici ens anuncien el canvi d'any.

Avui és el nostre últim dia a Cusco, baixem fins a la Plaza de Armas aviat al matí, tot just després d'esmorzar, a la Catedral hi ha ofici religiós, els feligresos acudeixen a missa amb els seus millors vestits. Al voltant de la Seu hi ha nombroses parades on es venen tota classe d'objectes dedicats al "Niño Manuelito": imatges, bressols, vestits, sabates i qualsevol adornament imaginable. El "Niño Manuelito" pot tenir diferents denominacions i versions com Niño Dios, Niño Jesus, Niño Doctorcito, Niño de Huayrurito, és un mercat curiós i efímer, doncs un cop acabat l'ofici de l'església es retiren els venedors i les seves mercaderies.

Aprofitem la passejada pel centre per renovar roba que ha arribat a la fi de la seva utilitat i per fer les últimes fotografies de Cusco. Al migdia, ens acostem al carrer de Pavitos on es concentren tots els mini busos que et porten a Ollantaytambo; sense cap horari previst i al crit de la ciutat per part dels conductors, els vehicles es van omplint de passatgers i un cop plens, emprenen la ruta, que dura una hora i mitja, aproximadament, per fer la seixantena de quilòmetres que separen les dues ciutats.

Ollantaytambo és un poble al peu d'una fortalesa Inca, un dels llocs on els Incas es varen reorganitzar per fer front als espanyols després de la caiguda de Cusco i aquí es varen fer cruentes batalles, amb la retirada dels espanyols en alguna ocasió.

El poble és bonic, amb cases baixes, moltes encara amb la base que els seus primers pobladors varen construir, canals de distribució d'aigua, una plaça central molt animada i l'estació del tren que ens haurà de portar a Machu Picchu. Aquesta terminal fèrria i la proximitat a la ciutadella Inca amb l'afluència de milers de turistes cada dia, és la que ha donat prosperitat al poble, pel que l'oferta gastronòmica, d'hostalatge i de venda de merchandising típic, és molt abundant.

Avui se celebra la festa del Sincuy, prèvia a la festivitat de Reis, on es realitza un curiós i tradicional concurs de bols entre les autoritats de les diferents comunitats d'Ollantaytambo, la gent local va a la plaça vestida amb els seus vestits tradicionals i l'ambient festiu durarà tota la tarda.

Una moto taxi, ens porta a l'estació havent dinat, el tren surt puntualment i empren la ruta cap a Aguas Calientes o dit també, Machu Picchu Pueblo, el trajecte dura una hora i mitja i baixa quatre-cents metres respecte a Ollantaytambo i mil respecte a Cusco, endinsant-se dins la vall del riu Urubamba que cada cop s'estreny més i s'endinsa dins la selva. El paisatge és magnífic, pics de sis mil metres d'altura i el riu que en aquesta època de l'any baixa crescut amb un corrent molt ràpid ens acompanyarà tot el camí.

Aguas Calientes és el poble de destinació per visitar la ciutadella de Machu Picchu i també és un lloc termal, pel que la seva economia depèn totalment del turisme, els carrers són un seguit de restaurants, hotels i establiments oberts per donar servei als visitants.

A les set del matí anem a fer cua per comprar un tiquet per l'autobús que ens ha de conduir fins a les portes de la ciutadella de Machu Picchu; a la parada d'autobusos trobem més d'una desena de vehicles que surten d'una manera continuada, carregant els visitants que formen una llarga i ordenada cua i que ens deixarà a l'entrada del recinte. Tant a la cua de l'autobús com a l'entrada del lloc arqueològic hi ha un munt de guies que s'ofereixen per conduir-nos per les ruïnes, nosaltres en contractem a un, ja que pensem que un lloc així s'ha de visitar amb un mínim d'informació del que estàs veient davant teu. El bus puja per una costeruda i revirada carretera i fa el trajecte de poc més de nou quilòmetres en uns trenta minuts. A les portes de control, els viatgers arribats fan cua per mostrar la seva entrada conjuntament amb la seva identificació, i a continuació els guies es reuneixen amb el seu grup per acompanyar-los, d'aquesta manera comencem la nostra caminada per aquesta ciutat, sota una pluja que tot i no ser molt intensa es continua i que ens obliga a anar ben protegits amb impermeables, els núvols baixos ens priven de contemplar el paisatge muntanyós amb tota la seva magnitud, però malgrat que la meteorologia és adversa, el lloc és magnífic, enigmàtic i meravellós. Deixem el guia després de la seva explicació i emprenem la pujada a la Muntanya Machupicchu per un camí de pedra escalonada, amb un pendent molt pronunciat que ens fa suar de valent durant dues hores de marxa per superar els sis-cents trenta metres de desnivell respecte a la ciutadella; al cim, a tres mil seixanta metres s'intueix una bonica vista però que queda entelada pels núvols que cobreixen bona part del territori i no podem veure la perspectiva de la ciutat inca. La pujada, malgrat l'esforç i el mal temps, ha compensat per la bellesa del camí i la seva flora frondosa i selvàtica. En el retorn a la ciutadella, els núvols escampen per breus períodes de temps i deixen veure una mica més el paisatge.

Retornem amb el bus cap al nostre hotel després de vuit hores de caminar, superant forts desnivells, cansats, però amb la sensació d'haver estat en un lloc únic i Patrimoni de la Humanitat.

Els cinc mil nou-cents visitants que cada dia entren al recinte arqueològic, límit màxim imposat pel Ministerio de Cultura del Cusco, han de fer front a una quantitat gens menyspreable de diners, doncs al cost de l'entrada, entre 65 a 85 USD, depenen del tipus que triïs, s'hi ha de sumar el trajecte amb el tren des de Cusco o d'Ollantaytambo a Aguas Calientes, de 130 a 450 USD, únic mitjà de transport i després el bus que del poble et porta fins a les portes de la ciutadella, 24 USD. Aquest cost és més reduït per ciutadans de països de la comunitat Andina, i especial per a Peruans.

Aviat al matí prenem el tren de tornada cap a Ollantaytambo, avui no plou i el dia és més clar, el trajecte transcorre relaxadament i tornem a gaudir de la vall. A l'estació una moto taxi ens portarà fins al nostre allotjament que hem reservat prèviament i decidim quedar-nos un parell de dies en aquest encantador poblet ple de vida, passejant i gaudint de la seva gastronomia.

Ha passat un dia i encara ens ressentim de les "agulletes" produïdes per l'esforç realitzat a Machu Picchu, passegem pel barri més antic del poble, encara amb cases d'origen inca, carrers empedrats i amb el rec d'aigua que proveïa a les cases i que encara ara hi flueix, en un d'aquests carrers hi ha una portalada que condueix a un camí costerut i molt empinat d'irregulars graons de pedra que desapareixen per grimpar directament sobre les roques i que ens porta al lloc arqueològic de Pinkuylluna, en poc més de mitja hora, arribem a les construccions incas que varen ser graners i possiblement "escoles" o llocs d'ensenyament als oficis de teixidors o terrissaires. Des de la falda d'aquest turó s'albira tot el poble, la seva distribució, els seus canals i els fèrtils camps de cultiu. Descansant de la pujada i gaudint del paisatge trobem una parella californiana en David i la Noemi, ens saludem i compartim la mateixa vista, ens expliquen que fa molts anys, en David que ara deu rondar els setanta i escaig d'anys, va passar una temporada a la zona i que ara recorda amb emoció al costat de la seva companya, explico que jo hi he arribat en moto i que ara comparteixo amb l'Esther aquests dies festius de Nadal i Cap d'any. La cara d'en David s'il·lumina - amb moto!, exclama - jo també tinc una moto, però ara ja no faig viatges, salut germà motorista! Li ensenyo alguna fotografia que porto al meu mòbil i ell em diu que també té una GS del 95. Nosaltres ens quedem una estona contemplant el paisatge i ells emprenen la baixada, camí avall, es giren i alcen la mà acomiadant-se.

Retornem al poble, ens prenem un pisco sour abans de dinar, fem l'àpat, i tafanegem per un mercat d'artesania i comprem alguna peça de record que l'Esther s'endurà a casa a Girona.

Anem pel carrer principal fins a la plaça poc després de clarejar, per agafar el primer transport que surti cap a Cusco, plou lleugerament ara, de fet tota la nit ha plogut amb més o menys intensitat. Un xofer d'un turisme en veure'ns, ens crida i ens ofereix el servei, - cuanto a Cusco? li dic - cincuenta, em contesta - gracias, amigo, una van cuesta diez, replico - bueno, se lo dejo en quinze, voy a salir ahora mismo. Valoro la comoditat d'un turisme i el fet de no haver d'esperar i accepto el preu. Sortim immediatament compartint trajecte amb un altre passatger, en sortir del poble ens comenta que passarà per una ruta alternativa, una mica més llarga, però més segura; la curta ha tingut moltes esllavissades a la carretera i ja estava en mal estat quan vàrem venir fa quatre dies. Anem sortint de la vall i veiem les muntanyes properes amb el cim nevat, aquestes dues nits ha nevat dalt els pics, el paisatge és bonic i molt verd, anem pujant fins a arribar a Cusco i abans de les nou del matí ens deixa al centre. Esmorzem unes delicioses pastes i cafè en una fleca, en acabat anem caminant lentament com si no volguéssim deixar la ciutat que tant ens ha agradat, parem un taxi i li demanem que ens deixi a l'aeroport.

A les dues de la tarda arribem a Lima, en sortir de la terminal notem el canvi brusc de temperatura respecte a Cusco, fem el recorregut fins al mateix apartament que teníem llogat fa una setmana i anem a dinar en una pizzeria del barri.

Toca el despertador i fem el mandra una estona més, avui és l'últim dia que estem junts amb l'Esther, aquest vespre torna a Girona. Quan ens llevem fem cafè lentament i prenem uns brioixos amb melmelada, sortim al carrer i amb un taxi ens acostem al Centre Històric, per fer l'última passejada. Al Palacio de Gobierno, fan el canvi de guàrdia, ens quedem a escoltar la banda de música, poc després arriba a la Plaza de Armas una representació dels Tres Reis, "La Bajada de Reyes", els Reis es dirigeixen cap a la Municipalidad amb cavall, escortats per a la Policia Nacional que els segueixen darrere seu al toc de corneta, passegem per les voltes dels carrers pròxims a la Plaza i ens quedem a dinar en un restaurant de la proximitat. A mitja tarda acompanyo l'Esther cap a l'aeroport, ens acomiadem amb una llarga abraçada i resto al mig de la gent fins a perdre-la de vista quan creua el control de seguretat.