La solitud de l'aeroport de Porto Alegre
Sortida de Porto Alegre
Sao Paulo
La flota de Lufthansa aturada a Frankfurt
Em llevo molt més aviat de què necessito per preparar-me
per marxar. De fe he dormit molt malament tota la nit i quan ha tocat l'alarma
ja estava despert. Demano l'esmorzar, acabo d'endreçar totes les pertinences i
baixo cap a recepció perquè em demanin un taxi cap a l'aeroport.
La terminal aèria es buida, gairebé no hi circula gent,
les botigues i establiments de restauració estan quasi tots tancats, no hi ha
cap cua enlloc, per l'obtenció de la targeta d'embarcament i el pas del control
de seguretat sóc l'única persona; a poc a poc quan es va acostant l'hora de
partida, l'afluència de gent és una mica més intensa, però res d'especial. El
vol surt amb nou minuts de retard i és un trajecte plàcid fins a Sao Paulo on
tinc més de sis hores d'espera pel següent vol.
A l'entrada a la terminal de Sao Paulo et prenen la
temperatura digitalment i passes tot seguit a les portes d'embarcament. Mato
l'espera passejant per la terminal buida i cerco un lloc per menjar quelcom,
haig de conformar-me amb un establiment de menjar ràpid on només tenen
disponible una mínima part de la seva carta, faig la comanda i m'assec en una
taula, només hi ha una altra persona a l'altre extrem de la sala. Menjo, faig
cafè i escric alguna impressió al diari.
A l'hora estipulada accedim a l'avió, el meu lloc és al
costat de la finestra i penso que no tindré a ningú al meu costat, però
m'equivoco, una parella de volum considerable ocupen els dos seients contigus,
la dona no para de moure i m'està posant nerviós. Un cop acomodat tot el
passatge, la tripulació de cabina redistribueix als passatgers perquè vagin
més espaiats, el vol no va completament ple i a mi em donen un seient amb una
mica més d'espai als peus i aquí passaré les onze hores i mitja que dura el
vol. Anuncien un servei de càtering "limitat" a causa del
Coronavirus, serveixen un sopar mínim amb una ampolla d'aigua i un cop retirada
la safata, baixen la intensitat de la llum perquè la gent pugui descansar.
Tot i que la destinació del vol és a Alemanya, crec que
hi ha poca gent d'aquesta nacionalitat, la majoria són gent de Brasil o
d'altres països d'Europa que aprofita aquest vol, dels pocs que hi ha, per
tornar als seus llocs de treball o a casa. A l'arribada a Frankfurt
desembarquem per grups de deu files de seients cada cop a fi d'evitar cues i
aglomeracions de gent al control de passaports. No tinc pressa, al meu vol li
falten tres hores i mitja per sortir. Quan passo el control de seguretat em fan
la revisió més exhaustiva que mai he vist, no només trec les coses metàl·liques
que duc a sobre sinó que em buiden totalment les butxaques i la motxilla.
Durant totes les hores d'espera a les diferents escales,
he anat rebent tota classe de missatges de suport i benvinguda de la família,
amics i coneguts que em preguntaven sobre el meu retorn i que agraeixo
infinitament el seu interès.
A Barcelona, llogo un cotxe per evitar estacions i trens, enfilo el camí cap a casa sota una pluja intensa, aquest camí tantes vegades fet i tant estrany que em sembla ara, em van fluint els pensaments de molts moments d'aquest viatge, de les diferents estones viscudes, de la gent que he conegut i de la que he deixat que ara retrobaré.
Pujo l'escala de casa i ens fonem en una abraçada amb l'Esther.
A Barcelona, llogo un cotxe per evitar estacions i trens, enfilo el camí cap a casa sota una pluja intensa, aquest camí tantes vegades fet i tant estrany que em sembla ara, em van fluint els pensaments de molts moments d'aquest viatge, de les diferents estones viscudes, de la gent que he conegut i de la que he deixat que ara retrobaré.
Pujo l'escala de casa i ens fonem en una abraçada amb l'Esther.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada