Rumb al Sud. Uruguai

 

Frontera Brasil / Uruguai

Trobada motociclista a Melo (Uruguai)

Punta del Diablo

La Paloma

Montevideo. Escultura de Mario Irarrázabal

Palacio Salvo. Montevideo

Front maritim de Montevideo

Mercado del Puerto

Colonia del Sacramento

Carlos. Un colega

Playa Ferrando

Porta de la Ciutadella de Colonia

04/11/21 Girona

          Fa gairebé tres mesos que vaig arribar de Brasil, des de llavors he tingut alguns contactes amb el transitari de Barcelona que em gestionava el transport de la moto, però sense cap conclusió, les enormes dificultats burocràtiques i la falta d'interès del soci brasiler ha fet que l'afer s'hagi mort d'inanició. Haig de canviar l'estratègia i llegint diferents notícies que es van publicant a la premsa digital d'Argentina sobre la possibilitat d'obertura de fronteres amb els països veïns i posteriorment d'una manera més general als viatgers internacionals, valoro la possibilitat de tornar a Porto Alegre i reprendre una mica el viatge cap al sud, travessar Uruguai i arribar a l'Argentina on des de Buenos Aires el transport sembla que serà més fàcil.

L'Adam, el motorista israelià que vaig conèixer a Uyuni, Bolívia, em va comentar de l'existència de Dakar Motos a Buenos Aires i amb la que ja hi he mantingut diferents contactes. Sembla que són bastant eficients i que fa molt de temps que es dediquen a l'assistència de viatgers.

La idea de tornar a Brasil va agafant forma i les notícies confirmen l'obertura de fronteres, pel que em decideixo i planifico una ruta cap a Argentina. Sortiré de Girona el deu de novembre i amb l'objectiu d'anar cap al sud per acabar a Buenos Aires; potser faré una volta prèvia per la Patagonia, però en tot cas em deixaré portar pel que vagi experimentant cada dia. 

10/11/21 En trànsit cap a Brasil 

Les preparacions ja han quedat enrere, tot ho tinc a punt per tornar a sortir, em llevo aviat i l'Esther es lleva amb mi, esmorzem junts i quedem que tant de bo pugui venir per Nadal a l'Argentina. A fora m'espera el taxi que em portarà a l'estació, encara és negra nit i els carrers estan molls. Ens acomiadem amb un fins aviat.

El check inn a l'aeroport és més feixuc per totes les mesures imposades per garantir la salut, però arribo a la porta d'embarcament sense cap problema, fins ara, perquè la primera notícia és que l'avió sortirà amb un retard de dues hores, manteniment programat, diuen, entre la gent se sent que estan reparant una avaria.

L'espera es fa llarga, observes a la gent i tothom opina, davant meu tinc un home amb aspecte carrincló, camisa blanca emmidonada i pentinat enrere amb brillantina, aquest va de "sabut" i parla d'avions i de la tripulació i..., té una parròquia que se l'escolta més per no contradir-lo que per interès.

Després de dues hores i tres quarts embarquem. L'avió és un Boeing 767-300, sembla que ja té unes quantes hores de servei, anem pràcticament plens i sense mes, s'enlaira cap a Sao Paulo. El viatge es fa llarg i pesat, no ajuda gens el servei de bord, simple i escàs. Al meu costat tinc un noi jove, que en tot el viatge no ha obert boca i crec que se l'ha passat tot dormint abraçat a un gos de peluix.

Em queda poca estona per l'enllaç a Porto Alegre i l'aeroport de Sao Paulo és immens i la feina per fer és molta: control dels passaports i salut, recollida d'equipatge i passar per duana, control de seguretat i recórrer, a peu, dues terminals, passadissos llarguíssims fins a arribar a la porta d'embarcament arrossegant tres bosses d'equipatge i completament suat. Sóc l'últim de pujar a l'avió.

Per fi, altre cop, a l'Hotel Gonçalves. Tenen el meu check inn preparat, signo i me'n vaig a dormir.

11/11/21 Porto Alegre (Brasil)

Després d'un descans reconfortant i havent esmorzat trec la moto del local on està guardada, connecto la bateria i la poso en marxa al primer toc de demarrer. Dedico el dia a preparar la ruta, refaig l'equipatge d'una manera més racional, cerco informació per on passar, on puc fer-me una prova PCR per a presentar a la frontera, poso gasolina a la moto i reviso la pressió dels pneumàtics. Tot a punt per fer uns quants quilòmetres. Demà reprendré el camí deixat.

12/11/21 Melo (Uruguai)

Baixo el resultat de la prova PCR que em varen fer ahir en un laboratori proper i completo la declaració de salut que sol·licita el Govern d'Uruguai per poder entrar al país. Els gravo en un pen drive i vaig a una copisteria per imprimir-los. No porto diners en efectiu, vaig pensar que per dos dies que estaré a Brasil no valia la pena treure efectiu quan pots pagar-ho gairebé tot amb targeta, però tres còpies de paper és una quantitat tan petita que no volen cobrar-me amb la targeta. Una senyora que espera torn s'ofereix desinteressadament a pagar-me els 3 reals de les còpies.

Amb tot preparat, m'acomiado del personal de recepció de l'hotel de qui he tingut tota l'ajuda i col·laboració i amb les cambreres que ja em coneixien totes. Deixo Porto Alegre amb una certa sensació d'enyor, hi he estat prou temps per a familiaritzar-me amb la ciutat.

Un cop he sortit de la zona metropolitana enfilo la ruta cap a la frontera amb Uruguai per un paisatge planer, agrícola i ramader, amb molts caps de bestiar que pasten a les extenses planúries. Trobo molt pocs pobles i el camí és avorrit. De Pelotas fins a la frontera d'Uruguai no hi ha ni un sol poble, ni gasolinera ni en prou feines cap anima vivent, en els més de cent quaranta quilòmetres de carretera i m'estic quedant sense gasolina, efectivament la moto es para i carrego una de les garrafes que porto, dos litres i mig que conduint amb molta cura i per carretera recta i plana puc arribar a fer quaranta o quaranta-cinc quilòmetres. Acabat aquest trajecte es torna a parar la moto i empleno amb la segona garrafa i ara si, arribo a la gasolinera, empleno el dipòsit i torno a reomplir les garrafes d'emergència.

La frontera està entre el poble de Jaguarão al Brasil i Rio Branco a l'Uruguai, el riu Yaguaron fa la separació, m'atanso al pont, el travesso, faig uns quants metres més i no trobo a ningú que em pari ni cap oficina de duana ni cap indicació on puc fer els tràmits, estic ja a Rio Branco i no he entregat cap paper i penso que això em pot portar problemes quan surti del país. Torno a fer el camí a la inversa i retorno a Jaguarão i allà em trobo un grup de motoristes Uruguaians i establim conversa, els hi explico que no he segellat el passaport ni declarat l'entrada de la moto i ells m'indiquen que haig d'anar a la comissaria de policia, per fer el tràmit i un d'ells amablement m'hi acompanya, allà segello la sortida del Brasil i de la moto ni em pregunten res, i tant que em va costar, ara fa tres mesos, obtenir el permís temporal d'importació! Retorno cap al pont i ara si, trobo un policia que m'indica on puc fer el tràmit.

Els tràmits d'entrada es fan des d'una oficina en un centre comercial de Rio Branco! Segello el passaport i registro l'entrada de la moto; a la sortida trobo la roda de davant desinflada, miro si está punxada i no veig cap cosa estranya ni cap tall, un treballador del centre comercial, encarregat del manteniment, diu que portarà el compressor que té al taller i que la inflarem, ja que no hem trobat cap "gomero" disponible que pugui fer la reparació al mateix lloc i així poder arribar a qualsevol taller de pneumàtics per revisar-ho. Agraeixo la col·laboració i em dirigeixo cap al lloc indicat, la pressió aguanta. Em torno a trobar la colla de motoristes en una estació de servei i em pregunten si vaig al Encuentro motociclista de Melo, jo ignorava que hi hagués una concentració de motos aquest cap de setmana i em comenten que és una de les més importants de Sud-amèrica, que es fa cada any i que hi ha molt d'ambient i bons espectacles. No ho tinc previst, els hi dic. Arribo al taller de pneumàtics i no tenen l'eina per desmuntar la roda..., la pressió aguanta, però, i els hi demano que restableixin l'adequada per continuar la ruta, em pregunten si vaig a Melo. Començo a pensar que la concentració és rellevant. Uns centenars de metros més enllà trobo la duana, un soldat em demana la documentació i entrego el registre d'entrada de la moto. Em pregunta si vaig a Melo, “hay muchas chicas, motos, espectaculos, buen ambiente y cerveza, esta a novena quilometros de aquí”, em diu... No se'n parli més! Vaig cap a Melo!

El sol està baix i il·lumina els camps i pastures amb una llum ataronjada horitzontal molt bonica, la carretera és bona i molt agradable de conduir. Arribo a Melo just quan s'ha fet fosc i ja es veu l'ambient motero del poble. Busco l'únic hotel que hi ha al poble amb l'esperança de trobar habitació i a la recepció em diuen que tot és ple i que la gent ha fet reserves per la concentració de motos des de fa més d'un mes, però la recepcionista em diu que té una única habitació i només per aquest divendres, que no em podré quedar dissabte i accepto encantat.

13/11/21 Punta del Diablo (Uruguai)

Sento bona part de la nit les motos pujar i baixar per l'avinguda on em dóna la finestra de la meva habitació, però no em molesta, com em diu l'Esther, això és música per a mi.

Al matí la cafeteria de l'hotel és plena de motoristes esmorzant i preparant-se per anar als terrenys de l'acampada, jo aprofito per anar a comprar una targeta telefònica i també m'acosto al recinte de la concentració, l'ambient ja el dissabte al matí és fenomenal, hi ha molta participació i gairebé totes les parades de marxandatge, gastronomia i espectacles ja estan muntades. Aparco la moto al costat de moltes altres, motos esportives japoneses molt ben preparades, però al cap de poca estona m'adono que la moto que causa més sensació és la meva, bruta, abonyegada, suant oli, amb placa europea i plena d'adhesius de països llunyans. Tothom li fa fotos. Torno a trobar la colla que vaig conèixer a Jaguarão ens saludem i xerrem una estona. La veu que hi ha un viatger llunyà corre pel recinte i ve a trobar-me l'organitzador, em convida a beure, em regala una samarreta, m'explica els seus viatges, em presenta un "important" stunner uruguaià que salta amb la moto 18 cotxes, un avió i no sé què mes, també el president d'un moto club molt "important" del Brasil, ve gent a conèixer-me i jo em quedo perplex de mi mateix. Encara més quan un reporter i un càmera em fan una entrevista per la televisió Uruguaiana.

Me'n vaig al migdia, haig de fer encara tres-cents quilòmetres per arribar a Punta del Diablo on finalitzo la meva etapa.

14/11/21 La Paloma (Uruguai)

Punta del Diablo és un lloc amb un desgavell de cabanyes de lloguer on els Uruguaians, Argentins i Brasilers passen vacances, el lloc té un encant natural, salvatge, desorganitzat. He passat la nit en una cabanya de fusta, càlida i còmode.

Avui faig ruta curta, per la costa, només cent deu quilòmetres, fins a La Paloma, un altre lloc de vacances o de segones residències, amb un altre aire diferent, agradable i tranquil.

15/11/21 Montevideo (Uruguai)

Em llevo abans que toqui el despertador, la claror que m'entra per la finestra em fa espavilar, enllesteixo l'equipatge, esmorzo en una fleca propera i enfilo camí cap a Montevideo. La ruta cap a Punta de l'Este la modifico quan m'adono que passar arran de costa implica fer el trajecte per pista de terra i avui no en tinc ganes, a més, la carretera que passo és prou agradable. Punta del Este es una ciutat turística, és el principal centre d'estiueig d'Uruguai i uns dels principals de tot Sud-amèrica, de seguida t'adones que el nivell de vida d'aquesta ciutat és clarament superior al de la resta del país, les construccions d'apartaments i xalets són luxosos i abunden els gimnasos, sales d'art, bons restaurants i les botigues de les primeres marques de moda. Faig una passada per donar un cop d'ull, però no m'interessa aquest ambient. Sí que m'aturo a fer unes fotografies a l'escultura de "Los dedos de Punta del Este", de l'escultor xilè Mario Irarrázabal, a la Playa Brava, el mateix escultor te l'obre la Mano del desierto, prop d'Antofagasta, a Xile que també em va fascinar quan hi vaig passar. A partir d'ací el camí cap a Montevideo és autopista, sense cap al·licient.

Montevideo és una ciutat tranquil·la, m'acomodo a l'hotel i preparo unes visites per fer els dies vinents.

16/11/21 Montevideo (Uruguai)

S'ha aixecat el dia núvol, ventós i la temperatura ha baixat, però al carrer s'hi està bé. Recorro la ciutat vella, caminant lentament i badant en tots els racons, arribo fins a la Escollera Sarandí, el mar està regirat i l'onatge esclata amb força a les roques pel que no convida a arribar fins al far del final; a prop hi ha el Mercado del Puerto, l'antic mercat convertit ara en centre gastronòmic amb multitud de llocs on menjar bé, que ara tot just comencen a preparar per als àpats del migdia. Arribo fins a la Plaza Matriz o de La Constitución, on hi ha la catedral i torno a recular caminant pels carrerons del centre històric.

17/11/21 Montevideo (Uruguai)

Montevideo té un passeig marítim de més de vint quilòmetres, aquí n'hi diuen rambla. Si circules cap a l'est, trobes els barris residencials més selectes amb habitatges unifamiliars o elegants blocs de pisos amb seguretat privada i davant de mar; al contrari, cap a l'oest, partint del centre històric hi ha "el cerro" un barri humil i sense serveis. Passejo amb la moto, lentament per aquesta rambla i per carrers del centre, em paro davant d'una botiga de motos multimarca, hi hauria de canviar un intermitent que s'ha trencat, el propietari em fa passar, no té el recanvi, però em convida a seure en el reservat per a clients i m'ofereix un refresc, em busca algun col·lega que pugui tenir el que busco i m'ensenya els preus, que són absolutament desorbitats; xerrem de viatges, de motos, del cost de la vida a Uruguai i m'aconsella en marxar: "no vayas al cerro de noche"...

18/11/21 Colonia del Sacramento (Uruguai)

La ruta cap a Colonia del Sacramento és una autopista completament recta i plana del tot dels cent vuitanta quilòmetres que la separen de la capital Montevideo, és avorrida, però el dia és espectacularment clar i la temperatura ideal per anar en moto. Faig via d'arribar i em paro en un carrer del centre per consultar una localització al GPS. Absort mirant la pantalla del navegador, s'acosta un home, d'aspecte bonàs, em diu que és motorista, que té no sé quantes motos al garatge de casa seva i enceta conversa, parla molt, de diferents temes, viatges, motos, política, història; em pregunta on m'estatjaré a Colonia i ens acomiadem, no sé ni tan sols el seu nom.

M'acomodo al petit hotel que havia reservat ahir, acollidor, deixo l'equipatge, em canvio de roba i surto al carrer, el primer que haig de fer és comprar el passatge del ferri cap a Buenos Aires i fer-me la prova PCR per poder entrar a Argentina, em dirigeixo a la terminal del moll i faig la gestió, allà mateix em faciliten fer la prova PCR en un bus habilitat per aquest fi. Dino en una "parrilla" del centre una excel·lent carn i un no menyspreable vi Malbec i retorno a l'hotel.

La tarda estic a l'habitació de l'hotel, descansant, escrivint, editant fotos i quan em preparo per sortir, la recepcionista em truca a la porta del quarto: aquí a fora, el demana un senyor, em diu. És l'home que havia trobat aquest matí, em saluda i em convida a donar un vol per la ciutat per ensenyar-me-la, sorprès sortim al carrer i m'ensenya la seva impressionant Kawasaki 1400 GTR, ens presentem, es diu Carlos, és advocat jubilat i té setanta-un anys. Arribem fins al Real, m'ensenya l'antiga plaça de toros, ara restaurada per esdeveniments culturals menys salvatges que las "corridas" i ens aturem davant de mar fent petar la xerrada. En acomiadar-nos quedem per l'endemà per dinar.

19/11/21 Colonia del Sacramento (Uruguai)

Porto la roba a rentar a la bugaderia que m'ha aconsellat l'hotel, pel camí trobo una botiga de recanvis de moto i compro un parell d'intermitents per substituir el que s'ha trencat i li envio un missatge a en Carlos per si sap qui me'ls pot muntar; quan em contesta em diu que vagi a casa seva que m'acompanyarà, en cinc minuts sóc a casa seva i m'ensenya la seva col·lació de motos, dues Kawas 1400, una BMW K1300, una Kawa 900 de quaranta-tres anys i que funciona perfectament!, i la seva última adquisició un Escoter Piagio de tres rodes. Penso si les fa servir totes. Agafa una de les Kawa i anem a casa del que m'ha de muntar els intermitents, que en poca estona té acabada la feina.

Demà, si tot va bé, entraré a l'Argentina.