20/11/21 Azul (Argentina)
Amb
prou temps d'anticipació vaig cap a la terminal de Buquebus, faig els
tràmits de passatge, salut i duana i deixo la moto a l'esplanada del moll, jo
m'espero a la sala d'embarcament. Al cap d'una estona em criden per la
megafonia que em presenti a l'inspector de duana, vaig cap allà i molt atent em
diu que li falta el permís temporal d'importació, li ensenyo tota la paperassa
que em varen fer a l'entrada al país, però cap és el que necessita, intueixo
problemes i li dic que la funcionària de duanes de Rio Branco és tot
el que em va facilitar, insistint jo, si aquells documents legalitzaven la moto
a l'Uruguai i afirmant-me que sí. L'inspector veu que no m'han donat la
informació adequada, em pregunta quin dia vaig entrar al país i li ensenyo el
segell del passaport, llavors sentència que com que fa menys d'un any, que no em
preocupi que ja ho arreglaran internament, penso que han tingut
bona fé i me'n vaig tranquil.
El vaixell va amb una mica de retard, però al final ens criden, primers als
conductors per entrar els vehicles a la bodega de la nau. Al costat de la meva
moto hi ha una altra GS amb matrícula uruguaiana, el seu propietari
em saluda i xerrem una estona a l'espera de poder embarcar i m'explica que hi
ha estat a Catalunya i em detalla les rutes que va fer amb moto, també consells
sobre les millors rutes d'Argentina, que ell ha fet algunes vegades.
El
vaixell és còmode i el trajecte ràpid, en poc més d'una hora som a Buenos
Aires, en el desembarcament primer es fa el tràmit administratiu, després pots
passar amb la moto a duanes, quan em toca el meu torn, llegeixo un rètol a la
paret que explica la documentació imprescindible per entrar a Argentina, si en
falta qualsevol de la llista seràs retornat immediatament al país d'origen i jo
no tinc l'assegurança de la moto valida per a Mercosur, pateixo mentre la
funcionària omple els papers i en acabat me'ls fa signar i em diu que frueixi
del país, sospiro d'alegria quan surto de la garita, he tingut sort penso, però
també en la dificultat per contractar una assegurança que té un estranger.
Enllesteixo la moto i surto de la zona portuària, vaig cap al centre, ja que
necessito posar gasolina, obtenir efectiu i dinar. Paro davant d'una entitat
bancària per fer el senzill tràmit d'obtenir diners d'un caixer automàtic, però
una falla de la comunicació fa que el caixer s'empassi la meva targeta i quedi
bloquejat, espero una estona i em desespera veure que he perdut la meva
targeta, no tinc cap més opció que bloquejar-la, trec els diners amb una altra
i me'n vaig a una cafeteria a menjar quelcom i aprofitar el Wi-Fi per fer
aquestes gestions, en acabat vaig per pagar i m'adono que no he recollit la
targeta del caixer quan he retirat els diners, d'això en fa més d'una hora i
mitja i no em puc creure perdre dues targetes en menys de dues hores. La
bloquejo també.
Enfilo camí cap al sud, Buenos Aires la deixo pels últims dies del viatge, tinc previst parar en un poble anomenat Las Flores, hi arribo al cap vespre i no trobo cap hotel que tingui allotjament disponible, es cap de setmana i la gent de la ciutat es mou cap a les zones rurals per anar a pescar, muntar a cavall o simplement descansar, penso quina és la millor opció mentre em prenc una hamburguesa en un bar consulto el mapa i veig que en la direcció que hauria de fer demà hi ha una altra ciutat a cent vint-i-cinc quilòmetres d'allà i sembla més gran pel qual penso també tindrà més capacitat hotelera, són dos quarts d'onze quan torno a engegar la moto per posar rumb cap a Azul, porto una mitjana de velocitat alta, la carretera és bona i recte i tota l'atenció possible en circular de nit, sobretot per no trobar-me algun animal o qualsevol obstacle que de dia el veus de lluny. Abans de mitjanit sóc a Azul, es cap de setmana i hi ha molt d'ambient al carrer, faig un recorregut per a tots els hotels de la ciutat, petits i grans, senzills i més luxosos, tot és ple, a quarts de dues em dono per vençut i cerco un refugi per passar la nit, passo per davant d'una estació de servei que té cafeteria, hi entro i pregunto si tenen obert les vint-i-quatre hores i si em puc quedar allar fins que es faci clar, em donen totes les facilitats, a fora llampega i jo m'acomodo en una butaca i deixo passar el temps, gairebé sense poder dormir ni un minut.
21/11/21 Bahia Blanca (Argentina)
En clarejar, prenc l'esmorzar i faig via cap a Bahia Blanca, fa bon temps i la carretera continua sent avorrida, ja que tota aquesta regió és molt plana i de paisatge verd de pastures i bestiar, però molt monòton. Em creuo amb un ral·li turístic de cotxes de la dècada dels cinquanta i seixanta, són bonics i els porten molt ben restaurats, ha sigut l'únic entreteniment del matí. A Bahia Blanca m'acomodo en un senzill hotel i me'n vaig a dormir, fa gairebé 30 hores que porto les botes i la roba d'anar en moto posada, no he dormit ni un minut i he fet més de sis-cents quilòmetres.
22/11/21 Bahia Blanca (Argentina)
Quan
surto al carrer m'adono que, malgrat de ser dilluns, no hi ha cap comerç obert
i poca gent al carrer. Volia comprar una targeta telefònica, rentar la moto,
contractar l'assegurança, però no he pogut fer res. Pregunto a l'hotel que se
celebra avui i em contesten que la commemoració de la Batalla de
la Vuelta de Obligado, ocurrida el 20
de noviembre de 1845, contra una coalició Anglo-francesa.
Decideixo passejar per la ciutat i per l'avinguda Alem, plena de terrasses de
bars.
Bahia Blanca no té molts al·licients turístics, però bé val passar-hi un dia i gaudir del seu ambient provincià.
23/11/21 San Antonio Oeste (Argentina)
Tot el
que no vaig poder fer ahir, ho provo de fer aquest matí abans de marxar.
M'acosto a un distribuïdor de telefonia i em facilita, gratuïtament, una
targeta telefònica amb trucades i dades incorporades, però no sé per quin motiu
no la pot activar i em deriva a la central de la companyia, a prop d'on som.
Quan hi arribo una cua surt pel carrer i penso que tardaré molt de temps en fer
la gestió, però la necessitat de disposar cobertura telefònica i veure que la
cua és prou àgil, em fa esperar; em toca el torn i una noia m'atén molt
eficientment i surto amb el meu telèfon activat. L'assegurança per la moto ja
són figues d'un altre paner, cap de les companyies que consulto pot fer-la,
perquè sóc estranger i això em contrasta amb l'obligatorietat de què un
estranger que entri amb el seu vehicle al país, el tingui assegurat. Com?,
encara no ho sé.
És
gairebé migdia quan surto de Bahia Blanca cap a San Atonio Oeste,
tinc per endavant 420 quilòmetres del mateix paisatge que m'ha acompanyat
d'ençà que vaig sortir de Porto Alegre, pot ser una mica més sec, una mica
menys de bestiar, molt poc poblat i definitivament avorrit. El vent m'empeny lateralment,
pel cantó dret, em fa conduir amb tensió i em dificulta els avançaments als
camions. A mig camí, una mica després de Rio Colorado, prenc un
encreuament cap a l'esquerra que em portarà fins a San Antonio Oeste,
aquest canvi de direcció fa que ara el vent em ve de darrere i la conducció es
relaxa.
Faig parada en un petit hotel per poder continuar demà cap a Península Valdés, punt d'observació de balenes, pingüins, llops marins i altra fauna.
24/11/21 Puerto Piramides (Argentina)
Continuo
amb el mateix paisatge des de fa dies, rectes inacabables, sense cap població
en molts quilòmetres i només de tant en tant una portalada de fusta t'indica
que allà hi comença el camí d'una "estància" de moltes hectàrees
d'extensió.
Arribo a Puerto Piramides abans del migdia, l'allotjament que tinc reservat curiosament està complet, l'amo em diu que per culpa de la mala comunicació d'internet que hi ha a la zona es varen produir dos reserves que no en va tenir notícia fins al cap d'unes hores, però que ja s'ha cuidat de cercar-me una alternativa i m'envia a unes cabanyes que ja m'esperen. El lloc és bonic i acollidor, m'acomodo i dino en un lloc a prop. A la tarda cerco informació per anar a fer un albirament de balenes demà i passejo per aquest curiós poblet dedicat al turisme.
25/11/21 Puerto Piramides (Argentina)
Abans
de les deu del matí sóc al lloc d'embarcament d'on surten els Tours guiats
d'ací a pocs minuts. Puntuals pugem a l'embarcació varada sobre un enginy a la
platja que un tractor empeny fins a l'aigua en aquesta platja de poca fondària,
fins que pugui flotar per si sola. Els motors es posen en marxa i els dos
mariners, un pilot i un guia, comencen la seva feina, l'un a posar rumb fins a
un dels extrems del Golfo Nuevo i l'altre donant totes les
explicacions del que irem a veure. Al cap d'uns quants minuts de navegació albirem
la primera balena, hi ha una altra barca a prop i per evitar coincidir naveguem
una estona més, la segona balena no es fa esperar, és una femella amb una cria
ja d'una proporció considerable, tenint en compte que han nascut al mes
d'agost; els dos animals neden junts i d'ací a poc començaran la seva migració
cap al sud, l'Antàrtida, les Illes Malvines i les Illes Geòrgia del sud. Les
balenes s'acosten a la nostra barca fins a tocar-la, són curioses i no temen
cap mal, l'espectacle de la natura és fascinant, se submergeixen, tornen a
sortir per respirar i neden al voltant nostre. Tornem cap a la platja amb una
sensació d'haver vist quelcom meravellós.
En arribar a la meva cabanya de nou, agafo la moto per anar cap a un mirador sobre uns penya-segats que són a prop, allà hi ha dos punts d'observació de llops marins i també des de la mateixa costa he pogut veure alguna balena; el paisatge és excel·lent i l'experiència inoblidable. Torno cap a Puerto Piramides a l'hora de dinar.
26/11/21 Trelew (Argentina)
El matí
s'ha llevat núvol i la temperatura ha baixat considerablement, però a un nivell
molt agradable. Tinc l'equipatge preparat per marxar, torno la clau a la
mestressa de la cabanya i enfilo cap a Trelew desfent tot el camí de
l'istme de la península Valdés; una mica més enllà de Puerto Madryn, em
paro en una gasolinera per fer un cafè i menjar quelcom. A mig matí sóc ja
a Trelew, la ruta d'avui només ha sigut de cent cinquanta-sis quilòmetres;
després de deixar l'equipatge a l'hotel porto la roba bruta a la bugaderia i la
moto a un taller que tenia bones referències de Google, haig de canviar l'oli,
filtres i fer-li un repàs general, a més de netejar-la, ja que portava molts
quilòmetres acumulant insectes, pols i grassa. Explico la meva necessitat i
immediatament es posen a treballar amb la meva moto, els veig professionals,
saben el que toquen i el que desconeixen busquen referències a internet abans
d'improvisar qualsevol acció. A la tarda la moto està gairebé preparada, acabem
de muntar les maletes, comprovar la pressió dels pneumàtics i deixar-la a punt
per fer més quilòmetres.
Arribo a l'hotel de nou a última hora de la tarda, després de recollir la roba a la bugaderia; demano a recepció allargar un dia mes la meva estada, ja que m'agradaria fer una visita més detallada als llocs més emblemàtics de la població i que avui no he pogut fer i me'n vaig a sopar a un bar on hi ha música en directe que amenitza a tots els que hi estan iniciant el cap de setmana.
27/11/21 Trelew (Argentina)
Passejo pels principals punts d'interès de la ciutat, que tots es troben al centre, la laguna Chiquichano és un espai natural dins la mateixa ciutat, un petit estany amb un corriol que l'envolta, a prop hi ha l'antiga estació del tren, punt fundacional de la ciutat que va impulsar el gal·lès Lewis Jones a finals del segle XIX, ara museu de la ciutat i tampoc gaire lluny la Plaza de la Independencia, centre social i comercial.
28/11/21 Esquel (Argentina)
D'ençà
que vaig començar aquesta segona etapa del viatge tinc la disjuntiva de si un
cop arribat a aquest punt, haig de fer via cap al Sud i arribar a Ushuaia o bé
rumb cap a l'Oest i anar a San Carlos de Bariloche.
Ushuaia
és un punt mític, la terra del foc, l'Argentina Austral; però el camí és poc
atractiu, molts quilòmetres de la planúria Patagònica i un vent gairebé
constant que et dificulta la conducció, a més les fronteres amb Xile són
incertes en alguns punts en el cas de tornar per la zona de Torres
del Paine, que tot i ser una zona d'una bellesa extraordinària té unes
carreteres de "ripio" amb molt mal estat. Aquesta zona la vaig
visitar ja fa uns quants anys, cosa que també em condiciona a cercar nous
horitzons inexplorats per mi.
San Carlos de Bariloche i
tota la zona adjacent de la serralada dels Andes, és per a mi, una zona
desconeguda encara i de reconegut prestigi pel que fa a paisatge i altres
atractius naturals.
Després
de valorar les dues opcions, em decideixo per anar cap a l'Oest, travessar
Argentina transversalment i recórrer la zona de Esquel,
San Carlos de Bariloche i San Martin
de los Andes.
Surto
de Trelew, aviat al matí, avui tinc una ruta de sis-cents sis quilòmetres
i amb molt poca població entremig, el primer terç de camí és idèntic al
recorregut que vaig fent des de Buenos Aires, pla, recte i despoblat; pot ser
una mica més àrid que les zones més al nord, es veu menys bestiar per aquí,
tant present al nord; la part central de la ruta es caracteritza per unes
formacions rocoses, de baixa altura i color vermellós que t'apropen l'horitzó i
trenquen aquesta immensa recta, però la zona continua sent despoblada a
excepció de quan t'acostes al curs d'algun riu que dóna més vida, donant una
mica de color al paisatge.
Vaig fent parades quan trobo una estació de servei, cal aprofitar omplir el dipòsit perquè no saps quan en tornaràs a trobar una altra, també és el moment de fer un petit mos, porto fruita, galetes, nous i aigua. En una d'aquestes parades, ja a només cent quilòmetres de Esquel, la meva destinació per avui, trobo un motorista argentí que va amb una impecable GS Adventure molt nova, viatja sol i fa una volta de pocs dies pel nord-oest de l'Argentina, conversem, coincidim en la destinació d'avui i quedem per sopar a Esquel. Acabo de fer l'últim tram del trajecte i m'acomodo a l'hostel que tenia reservat, al cap vespre em truca en Guillermo i ens comuniquem les nostres posicions per trobar-nos i anar a una "parrilla", sopem un excel·lent àpat a base de provolone, truita, carn a la "parrilla" i vi, un bon vi, xerrem de tot i gairebé és mitjanit quan ens retirem i quedem per demà fer una ruta pel "Parque Natural de los Alerces".
29/11/21 Esquel (Argentina)
Ens
trobem amb en Guillermo a una gasolinera de Esquel i
enfilem la ruta cap al parc natural, els paisatges que passem són típic de
muntanya, boscos d'avets i valls amb muntanyes que tot i ser a prop l'inici de
l'estiu encara conserven els cims nevats, travessem rius nets i cristal·lins i
ens parem a la vora del llac Futalaufquen, en mig d'un paisatge idíl·lic.
Tenim bon temps i la temperatura és ideal, tot i que els rètols indicadors de
les precaucions que has de tenir al parc diuen que les aigües del llac són
fredes i profundes i que, si et banyes, és sota la teva responsabilitat.
Al
migdia tornem cap a Esquel, després d'una volta d'uns cent quilometres
molt gratificant, en Guillermo continua la seva ruta i jo em quedo a
la ciutat, dm diu que si passo pel seu poble, ens tornarem a trobar i així
quedem.
La tarda passa planificant els dies que venen i ordenant l'equipatge, al cap vespre baixo al poble, passejo per les zones més animades, compro algunes coses que em fan falta i em trobo amb un jove que em despatxa que en demanar-me la meva identificació per pagar i veure que sóc estranger em pregunta d'on vinc - sóc català, li dic - ah em contesta, jo també tinc nacionalitat espanyola, el meu avi era català, em dic Roig de cognom, encara que aquí ho pronunciem a l'estil criollo, però en català també sé pronunciar-lo. I de fet, sí que el sabia pronunciar bé!
30/11/21 San Carlos de Bariloche (Argentina)
Amb bon sol i una temperatura fresca, però agradable, deixo Esquel i enfilo cap a Bariloche. La ruta segueix en paral·lel pel peu de la serralada dels Andes cap al nord per un magnífic paisatge que es va tornant més muntanyós i verd a mesura que t'acostes a la famosa estació d'hivern, que també ara a l'estiu està plena de visitants perquè el lloc té innombrables atractius naturals. La ciutat està dedicada al turisme, el seu centre és ple de comerços de material d'esport de muntanya i esquí, a més de nombroses botigues de productes de xocolata feta aquí mateix i com no multitud d'establiments de records i objectes típics. Els bons restaurants també hi són presents i l'ambient, en general és relaxat i agradable. Un bonic passeig recorre la riba del llac Nahuel Huapi, el més gran de la regió dels set llacs i al fons les muntanyes que encara conserven alguna congesta de neu.
1/12/21
San Carlos de Bariloche (Argentina)
Fa sol
i fresca de bon matí, el dia és clar i la visibilitat sobre el llac molt bona,
sortint de Bariloche segueixo la riba del
llac Nahuel Huapi cap a l'Oest que és per on s'estén la ciutat
amb urbanitzacions de boniques cases. Més enllà, el bosc es fa present i arribo
fins a uns punts panoràmics de gran bellesa. M'aturo per poder gaudir d'aquests
miradors i fer alguna fotografia, la ruta està concorreguda, de turistes
locals, grups d'estudiants i també de gent que fa esport. Dono la volta a una
branca del llac i torno cap a Bariloche per obsequiar-me amb un
"cordero patagonico" per dinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada