2/12/21 San Martin de los Andes (Argentina)
Faig
ruta en direcció nord, cap a San Martin de los Andes; aquesta zona és
molt agraïda per anar en moto, els paisatges són totalment contraposats als del
centre d'Argentina, gaudeixes de la verdor, de l'aigua, dels pics que
t'envolten i dels pobles dedicats a l'explotació d'aquests regals naturals. Em
paro en algun dels nombrosos miradors que hi ha al llarg de la carretera, que
t'aboquen sempre a algun llac; aquests llocs sempre estan concorreguts de gent
que els van desgranant com un rosari. Em sento observat, penso que crido
l'atenció, jo i moto, la gent se la mira, em demana per fer-li fotos i alguns
estableixen conversa preguntant-me com he arribat allà amb la moto, com he
travessat l'Oceà Atlàntic i quan els hi responc que l'Atlàntic encara no l'he
travessat es queden astorats.
Arribo
a San Martin de los Andes cap al migdia, vaig a l'allotjament que
tinc reservat i les habitacions encara no estan preparades, el check inn és
a les tres, em diuen, però farem tot el possible perquè es pugui acomodar com
més aviat millor.
Passejo pel centre de la ciutat, plena de vida i de forasters, sobretot, per uns carrers ben ordenats, molt ben enjardinats, nets. Els habitatges són de planta baixa i un pis amunt, com a màxim i d'estil muntanyenc, amb la fusta i la pedra com a material principal de la construcció.
3/12/21 San Martin de los Andes (Argentina)
Em
quedo una llarga estona a la meva habitació, després d'esmorzar, editant els
vídeos i escrivint aquest diari. El matí s'ha
llevat plovent lleugerament, però a mesura que va avançant el dia,
els núvols s'escampen i surt el sol.
Tot
passejant pel carrer al migdia, em ve el pensament del diferent ritme que porta
un viatger i un turista; poder caminar sense pressa, badar amb detalls nimis
que passarien desapercebuts per a qualsevol altre que mesura el temps que li
queda abans no surti l'autobús cap a la següent destinació. Això és un plaer
molt gran!
A la tarda, segueixo un rètol que indica "La Pastera. Museo del Che" i arribo a les portes d'un "galpón" de fusta on hi ha un museu amb fotografies i material audiovisual de la vida del Che Guevara. Aquest porxo o magatzem agrícola, en el seu ús primitiu, és on es varen estar el Che Guevara i el seu amic Alberto Granado durant una setmana en el seu viatge amb moto per Amèrica del Sud l'any 1952.
4/12/21 Neuquén (Argentina)
Vaig
deixant els Andes en direcció nord-est cap a Neuquén i enrere queda també el
verd de les muntanyes, lentament el paisatge va canviant, la carretera
serpenteja per les últimes estrivacions de la serralada i es va tornant més àrid
fins que la planúria es fa infinita. A l'horitzó, just al límit amb Xile, el
volcà Lanin de 3776 metres d'altura es veu ben nevat en el seu cim i
m'acompanya uns quilòmetres, més enllà, res més que caps de bestiar: cavalls,
vaques i xais. Em crida l'atenció de veure prop de la carretera una "escuelita",
és una edificació minúscula per ben poca mainada, té un pati arreglat on hi ha
uns pocs arbres, els únics en tota la rodalia i no sembla que estigui en desús,
però, quins nens van a aquesta escola? Des d'on venen? Segur que deuen
recollir-los de les "estancias" properes però molt llunyanes
l'una de l'altre. Viure aquí allunyat de tot i de tothom ha de ser dur. Sé
d'algunes comunitats Maputxes que habiten en aquestes terres.
Em
paro a Zapala, una ciutat sense gens d'interès, però aprofito per
descansar una mica, posar gasolina i menjar quelcom i segueixo cap a Neuquén ja
per un territori completament pla que no deixa de donar-me sorpreses quan veig
a peu de carretera, a prop d'una casa un rètol oferint cireres. On són els
arbres? Continuo i passo pel costat de pous de petroli, en producció, que també
en desconeixia la seva existència.
Arribo a Neuquén, amb molta calor, el clima ha canviat radicalment dels Andes a aquesta part central d'Argentina, avui és dissabte i la gent ha sortit a esbargir-se cercant les ombres dels parcs.
5/12/21 Neuquén (Argentina)
La ciutat no té més interès que el ser capital de província, de fet, una ciutat fundada l'any 1904 no pot tenir massa història. Ha crescut en les últimes dècades a partir de trobar jaciments de petroli a la proximitat i això li ha donat un important impuls econòmic. Arribo al migdia fins al Balcon del Valle, un mirador a la part més elevada de la ciutat, sobre el riu i dino després al centre.
6/12/21
Santa Rosa (Argentina)
Reviso
la ruta tot acabat d'esmorzar, carrego la moto i empleno el dipòsit de
gasolina. Avui haig de fer cinc-cents trenta-cinc quilòmetres fins a Santa
Rosa, entremig, res, en prou feines dos petits pobles i alguna hacienda aïllada.
Deixo la ciutat i segueixo uns quants quilòmetres a prop del riu per terrenys
de cultiu fins que prenc la carretera en direcció nord, endinsant-me cap a uns
terrenys més aspres.
He fet
un centenar de quilòmetres quan trobo un motorista parat a la carretera, està
ajupit a terra, em paro i pregunto si té cap problema i molt alegrament em
contesta que no, que havia vist una tortuga al mig de la carretera i temia que
l'atropelles algun camió; la té al costat de la moto i vol endur-se-la per als
seus fills. En Flavio és uruguaià i fa una ruta per Argentina amb la
seva petita moto, és una persona xerraire i simpàtica. Mentre estem parlant
arriba una parella que van en direcció a Buenos Aires amb una Honda de 250 c.c.
ben carregada, es para allà amb nosaltres i xerrem una estona, després cada un
continua el seu camí. Casualment, ens tornem a trobar tots, escalonadament, en
una gasolinera cent quilòmetres més enllà i tornem a fe petar la
xerrada asseguts a la terrassa de la cafeteria.
Arribo a Santa Rosa a mitja tarda i m'allotjo en un petit apartament, aquí hi estaré dos dies, porto la roba a rentar i faig un tomb pel centre de la ciutat.
7/12/21 Santa Rosa (Argentina)
Passejo
fins a la Laguna de Don Tomàs, a la perifèria de la zona urbana, és un
lloc enjardinat amb un estany que ara està molt poc concorregut, fa calor i
torno cap al centre de la ciutat per cercar un lloc per dinar. Santa Rosa té
les mateixes característiques que les altres ciutats del centre d'Argentina,
però potser aquesta te un centre més animat i més comercial.
A la
tarda em truca l'encarregat de l'edifici que ahir em va proporcionar un lloc
per deixar la moto i em diu si em ve de gust sortir aquest vespre a prendre una
cervesa i encantat li dic que si, a les nou ens podem trobar aquí a la porta,
em diu, mentrestant vaig a buscar la roba que havia portat a la bugaderia i
compro una mica de fruita, galetes i aigua per a la ruta de demà. Puntualment,
ens trobem i em porta a una zona de terrasses on prenem unes cerveses i piquem
unes patates amb formatge, xerrem de l'Argentina i de Catalunya en una
agradable conversa. Ens retirem aviat, demà vull marxar d'hora perquè tinc una
llarga ruta fins a Buenos Aires.
Mentre escric aquestes ratlles veig llampegar per la finestra del menjador, la previsió meteorològica pronosticava pluja per aquesta nit i pot ser també per demà al matí. Espero que no sigui molt intensa i que pugui fer la ruta en comoditat.
8/12/21 Buenos Aires (Argentina)
Em
llevo aviat tal com tenia previst i plou. Res de nou perquè sembla que ja
estava previst, el cel està ben cobert i la pluja és persistent. Carrego la
moto i enfilo cap a Buenos Aires, condueixo amb cura tot i que la carretera és
recta i no hi ha gaire trànsit. Cap a vuitanta quilòmetres més enllà para de
ploure i l'aire em va eixugant la jaqueta; paro en una estació de servei per
esmorzar i quan ja me n'anava arriba un home amb una S 1000 XR com la meva, la
de Girona, acompanya al seu fill en la seva primera sortida amb la moto per
carretera, el nano acaba d'estrenar una Honda de 150 c.c. i se'l veu feliç,
xerrem una estona i segueixo la ruta.
Sembla ara que el cel ja no amenaça més pluja i condueixo relaxat per un paisatge que tot i ser planer és bonic, puix una multitud d'estanys es van seguint i això dóna vida als extensos camps de conreu de blat, blat de moro i altres especies. A la carretera les grans recol·lectores fan via cap a les propietats per segar el blat i als estanys també la vida és ben present amb moltes espècies d'aus aquàtiques i també alguna colònia de flamencs roses.
M'aturo
en un restaurant de carretera per dinar, està ben concorregut i el dinar, de
bufet lliure, és prou bo, després de fer un cafè continuo, encara em queden més
de dos-cents quilòmetres per arribar. A prop de Buenos Aires em paro per
comprovar la ruta del GPS perquè sospito que em fa donar una volta
innecessària, de fet el tinc programat per evitar les autopistes, però aquesta
interpretació a vegades et fa donar un tomb exageradament llarg. Modifico els
paràmetres i travesso tota la ciutat per una autovia que gairebé em porta a
l'allotjament que tinc reservat al centre d'una manera extraordinàriament més
ràpida que quan vaig travessar-la el dia d'arribada a l'Argentina per la xarxa
urbana d'aquesta grandíssima ciutat.
Un cop
instal·lat aprofito el que queda de tarda per donar un vol fins a la Plaza de
Mayo i sopar pels voltants. Demà començaré a explorar els barris més
emblemàtics i les zones de més interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada