9/12/21 Buenos Aires (Argentina)
Relaxadament,
preparo la caminada que vull fer avui, i surto en direcció a Puerto Madero,
però abans vull passar per la famosa estàtua de Mafalda, en plena ciutat vella.
Camino per carrers estrets, tranquils i no gaire transitats; un cotxe s'atura
al meu costat i el conductor em demana per la ubicació d'un carrer - no sóc
d'ací i acabo d'arribar a la ciutat, disculpi'm, li dic – benvingut i
gaudeixi-la, em contesta i se'n va, però es torna a parar cinc i sis metres més
enllà i em diu: - guardá la camerita, este es un barrio un poco
"especial" - gràcies, contesto. Porto la càmera de fotos, dins la
funda i penjada amb un mosquetó de la cintura, la trec i me la poso a la
butxaca. De totes maneres no em va semblar veure cap situació ni cap persona
"estranya", però vaig agrair la informació.
Puerto
Madero és l'antic moll de la ciutat, promogut pel comerciant Eduardo Madero
l'any 1882 i ara zona d'esbargiment amb els antics magatzems reconvertits en
agradables restaurants. Passejo a tot el llarg de la Dàrsena, admiro dues
fragates de l'armada argentina de finals del segle XIX, convertides en museu i
finalment m'assec en un dels restaurants per assaborir un bifé de chorizo i una
copa de Malbec que em serveixen extraordinàriament bo.
Tot dinant rebo el correu de Dakar Motos amb les dades de com haig de fer el pagament pel trasllat de la moto, em demanen una transferència a un banc dels Estats Units i amb dòlars americans. Acabat de dinar em dirigeixo cap a l'hotel per fer aquesta gestió que esdevé un mal son i que m'és impossible realitzar, ja que no puc rebre els codis de validació al meu telèfon amb una SIM argentina, al cap de moltes hores i amb l'ajuda de l'Esther des de Girona, aconseguim fer el pagament.
10/12/21 Buenos Aires (Argentina)
Avui
hi ha gran celebració a la Plaza de Mayo, centre neuràlgic de
Buenos Aires i davant la Casa Rosada per celebrar en el Dia dels Drets Humans
el 38è. Aniversari del retorn de la democràcia a Argentina. La celebració
promoguda pel Govern està tenint molt de ressò ja des d'aviat al matí, tot i
que els actes començaran oficialment a les tres de la tarda. Estan previstos
actes lúdics amb actuacions musicals i després els parlaments del president del
Govern, Alberto Fernández, la vicepresidenta Cristina Fernández i el
convidat Lula da Silva, expresident de Brasil.
Hi ha
molt d'ambient al carrer, totes les associacions polítiques dels barris
acudeixen a la plaça amb les seves banderes, pancartes reivindicatives i, no
cal dir-ho, amb l'amenització d'una xaranga.
Passejo
per la zona més comercial de la ciutat, un entramat de carrers de vianants amb
moltes botigues i les Galerias Pacifico, el centre comercial de
productes de luxe per excel·lència. Em dirigeixo cap a
la Plaza de Mayo i ja al migdia l'afluència de gent és molt
notable; l'entorn està preparat per rebre aquesta gentada i multitud de petites
paradetes de menjar s'ofereixen als assistents, també tot el marxandatge de
caràcter Peronista que ens puguem imaginar.
A mitja tarda ja no cab ningú mes a la plaça, els carrers i avingudes que hi porten també estan abarrotades de gent i es respira un ambient festiu. Les actuacions musicals comencen i després seguiran els parlaments. Fins ben entrada la nit, encara se sent la gresca al carrer.
11/12/21 Buenos Aires (Argentina)
Penso
en la documentació sol·licitada per Dakar Motos, la preparo i a recepció em fan
les fotocòpies requerides, repasso les visites que vull fer avui i surto en
acabat l'esmorzar. Em dirigeixo cap a la Costanera Sur on hi ha una reserva
ecològica, un espai a la riba del Rio de la Plata al costat de Puerto Madero de
350 Ha de superfície. És un lloc pel passeig a peu o en bicicleta on hi ha
miradors al riu i una gran quantitat d'espècies animals i vegetals en
protecció. Hi passegen tant els que volen fer esport com els observadors d'aus
o els afeccionats a la fotografia de natura. Arribo amb la moto fins a una de
les entrades i aquí començo una caminada que fa un circuit tancat de cinc quilòmetres,
avui dissabte, està molt concorregut de gent de totes les edats i els miradors
ofereixen unes boniques vistes sobre l'estuari.
En
retornar a la moto, em trobo a un motorista que ha parat allà mateix amb la
intenció també de visitar la reserva, és de la mateixa ciutat de Buenos Aires i
xerrem una estona. Continuo cap al barri de La Recoleta, visito el cementiri on
hi ha enterrats tots els prohoms de la ciutat i vaig a veure el panteó d'Eva
Duarte de Perón, que és el més sol·licitat pels visitants. Trobo el cementiri
una mica descuidat amb alguns panteons totalment abandonats, tot el que el
conjunt impressiona per la seva majestuositat.
A les
proximitats del cementiri, que està completament integrat dins la ciutat hi ha
un parc on es desenvolupa una fira d'artesania, pintura, joieria i altres arts
menors, la passejo i bado amb els treballs dels artesans fins que la gana em fa
córrer a cercar un lloc per fer l'àpat.
Em
retiro a la meva habitació en aquestes hores que el sol està més alt i la calor
és sufocant, fins a mitja tarda que em desplaço fins a la Plaza del Congreso,
on en un dels seus extrems hi ha el Congreso de la Nacion Argentina, allà
senadors i diputats tenen les seves cambres.
Avui també hi ha manifestació al carrer, la plaça està ocupada per la gent que protesta contra el deute que Argentina té amb l'FMI i reclamen al Govern que s'abstingui de pagar-lo.
12/12/21 Buenos Aires (Argentina)
Avui diumenge, als carrers al voltant del Mercado de San Telmo hi ha una fira d'antiguitats i artesania. Aquesta fira data des del 1970 i ha tingut una continuïtat merescuda. Em dirigeixo cap allà i primer visito l'antic mercat d'abastiments, ara convertit com molts, en parades gastronòmiques i en venda de delicadeses. Quan hi arribo, tot just estan obrint moltes parades, les que ofereixen l'esmorzar, aquestes si, funcionen plenament. Sortint per la porta oposada a la que he entrat, vaig a parar a un dels carrers on hi ha la fira, la recorro sense pressa, badant en les parades més curioses, parlant amb els firaires que els encurioseix el meu accent i molts em parlen de Catalunya com a experiència pròpia. Compro alguns records i continuo ara fins a la Plaza Dorrego on s'ubiquen les parades d'antiguitats, també molt curioses. Ja és migdia i m'assec a la terrassa d'un bar allà mateix a la plaça i deixo passar el temps veient com transita la gent i com que s'acosta l'hora de dinar, demano l'àpat allà mateix. El cel, que a primera hora del matí estava serè, s'ha anat cobrint de núvols i just havent dinat ha començat a ploure. Em retiro cap a l'hotel i ja no torno a sortir fins a mitja tarda que m'acosto al barri de Boca, veig l'estadi del Boca Juniors amb molts de seguidors que fan gresca a fora, tot i no haver-hi partit avui, després em dirigeixo cap a Caminito a molt poca distància, un carreró tradicional que va inspirar el famós tango "Caminito" i que ara ha esdevingut icona de Buenos Aires. El lloc està molt animat, els bars ofereixen música en directe i espectacle de tango a les tarimes de les terrasses.
13/12/21 Buenos Aires (Argentina)
Molt abans de l'hora concertada amb Dakar Motos, arribo a la terminal de càrrega de l'aeroport d'Ezeiza. No volia tenir imprevistos i prefereixo esperar-me que m'esperin. A l'hora prevista arriben en Javier i la Sandra, una parella d'edats mitjana dedicada a les motos, em donen instruccions, comencem a desmuntar la pantalla i els miralls, com a elements més prominents i ens dirigim a la zona de càrrega, allà l'espera és una mica llarga, s'ha de revisar la documentació, posar la moto sobre un palet, desconnectar la bateria i immobilitzar-la adequadament. En acabat l'emboliquen amb plàstic retràctil. Fets tots els tràmits burocràtics, la passen per l'escàner per mirar el nivell de líquids, gasolina en aquest cas i qualsevol càrrega de dubtosa legalitat. Ja amb la moto a dins la zona d'expedició deixem les dependències de l'aeroport, ens acomiadem, ells a la seva ruta i jo torno a Buenos Aires.
14/12/21 Buenos Aires (Argentina)
Haig
de treure'm la targeta d'embarcament i complimentar els qüestionaris de salut
exigits per poder volar, fer el check inn a la companyia aèria és fàcil
i no m'ha portat massa temps fer-ho, però per fer el qüestionari que exigeix
Espanya als viatgers que vénen de fora ha sigut feixuc però al final he
obtingut el codi QR exigit. Envio la documentació demanada a la web de KLM, per
avançar els tràmits de demà a l'aeroport i al cap d'una estona em contesten que
el meu certificat de vacunació no és vàlid. Em sorprèn molt, ja que és el
mateix que he fet servir les anteriors vegades, tant a Brasil, com a Uruguai i
a l'Argentina i els hi trameto un mail demanant el motiu de la invalidesa. No
m'han contestat. Per precaució penso a fer-me un test d'antígens, per si a
l'aeroport no entren en raó i aquí comença l'aventura; a les farmàcies, no el
fan, em dirigeixen als centres de vacunació que per sort en tinc un no massa
lluny, però quan hi arribo se'ls hi ha acabat els reactius, em remeten al més
proper, només a tres quilòmetres i mig d'on sóc, no tinc pesos doncs me'ls he
anat traient del cim els últims dies i cap taxi em permet pagar amb targeta de
crèdit o sigui que haig de tornar al banc i treure una quantitat mínima per
cobrir aquestes despeses. Arribo al centre de vacunació al migdia i després
d'una breu espera em fan la prova i m'asseguren que en un temps d'entre quatre
a sis hores rebré el resultat al meu correu.
Torno cap a l'hotel i vaig preparant l'equipatge per demà, m'entretinc llegint, passant fotografies i esperant el resultat del test que no arriba. Demà veure com soluciono aquest contratemps a l'aeroport.
15 i 16/12/21 En trànsit
Tranquil·lament
i amb temps de sobra em dirigeixo cap a la parada del minibús que va a Ezeiza,
pago el passatge i puntualment marxem. A l'aeroport el primer que em demanen és
la declaració de salut per sortir d'Argentina, enlloc havia vist que s'hagués
de fer aquest tràmit i no la porto; em faciliten l'adreça on puc fer-lo per
internet i amb poca estona la tinc preparada, primer obstacle superat; al
taulell de facturació em fan presentar el certificat de vacunació, en el meu
consta que he rebut una dosi única, ja que havent superat la malaltia he
adquirit una immunitat prèvia, però a l'hostessa sembla que no la convenç i ho
ha d'anar a preguntar, pateixo una estona fins que torna i em diu que si, que
efectivament és vàlid. Respiro tranquil i vaig cap a la porta d'embarcament
sense cap més entrebanc.
El vol
cap a Amsterdam ha sigut llarg i se'm m'ha fet pesat, l'escala, d'una mica més
de dues hores ha estat amenitzada pels policies de duanes que obrien gairebé
totes les maletes revisant fins al més mínim detall, en el meu cas s'han
entretingut una bona estona analitzant un flascó de crema solar.
L'arribada
a casa a posat el punt final a aquest llarg viatge, ara falta rebre la moto
d'ací a pocs dies.
I pensar en el següent...
Epíleg
Molts
anys abans de jubilar-me ja estava pensant en un viatge com que acabo de
concloure ara, viatjar, la moto, l'aventura, han sigut motivacions en mi des de
molt jove. Viatjar per conèixer de primera mà altres països, altres cultures,
altres paisatges, també per trencar la monotonia de la vida quotidiana;
preparar, fer i recordar cada un dels viatges ha sigut un estímul i una
gratificació. La moto sempre ha format part de la meva vida, des de ben petit,
badant amb qualsevol màquina que trobava pel carrer, d'adolescent, admirant els
viatgers europeus que venien amb moto a l'estiu per les nostres terres i tant
punt vaig tenir edat per poder conduir, gaudint de moto pròpia. La moto ha
sigut per a mi llibertat, rebel·lia, emoció, estil de vida..., L'aventura, complement
de la moto gairebé inseparable, caràcter, estímul.
Poder
fer efectiu aquest somni quedava lluny de les meves possibilitats, la feina,
els estudis dels fills m'impedien disposar del temps que requereix una acció
com aquesta i els meus viatges es limitaven als curts períodes de vacances que
disposava. Acostant-se l'edat de jubilació i ja amb els fills situats, la idea
del viatge va agafant forma més definida i em plantejo pre jubilar-me i poder
gaudir plenament aquest nou període.
La
lectura de llibres de grans viatgers i la mateixa experiència van conformant el
que seria l'eix d'aquesta aventura, no defineixo detalls, que deixaré per al
dia a dia sinó que traço simplement una línia que iré modelant a cada etapa;
tampoc limito el temps, aquest estarà definit pel meu sentiment de gaudir del
que estic fent, no em proposo un fi, sinó un camí per recollir experiències.
Començo el viatge completament il·lusionat, sense presses, cada dia amb els
sentits acaparant totes les vivències i mirant sempre cap endavant.
El
bagatge cognitiu es va ampliant a cada jornada, les pors inicials es van
esvaint, prenc el nomadisme com l'estil de vida que tindré en els dies
venidors, supero la manca de coneixement d'altres llengües amb la bona voluntat
dels meus interlocutors i amb l'expressió corporal universal, m'adono de les
mentides que expliquen la majoria de la premsa partidista, m'alegra comprovar
de la bondat de molta gent que trobo pel camí i de compartir les seves
experiències amb les meves, de complaure la seva curiositat per un viatger
llunyà. La porta oberta de la gent que sense conèixer-te de res t'ofereixen
tot.
Molta
gent que m'he trobat pel camí em pregunta: - de tots els països que has vist
quin és el més bonic, quin t'ha impactat més? I la conclusió és que no hi ha
cap lloc que destaqui totalment sobre un altre, tots els països tenen les seves
joies i no són comparables amb cap més, la descoberta d'una singularitat et
meravella pel sol fet que t'ha aportat una experiència més i el conjunt del
viatge ha sigut un cúmul de sensacions inoblidables.
La
pandèmia de la COVID-19 ha sigut i és encara, una desgràcia mundial, ha truncat
moltes vides i ha afectat milions de persones de diferent manera. Tots els que
ens trobàvem de viatge lluny de casa no ens podríem pensar de l'abast d'aquesta
desgràcia. A mi, em troba al Brasil, fent plans per travessar l'Atlàntic i
encara no sabent bé per on continuar fins que la dura realitat em fa tornar
precipitadament cap a casa. En un moment vall de la pandèmia puc tornar i
acabar el meu viatge.
Concloc
el viatge amb la maleta plena d'experiències, records i coneixements. La sort,
la prudència, una mica d'experiència prèvia i sobre tot l'ajut de l'Esther han
fet que no hi hagués cap contratemps insalvable ni cap fet desagradable. A
l'Esther li agraeixo infinitament la seva compressió, el suport desinteressat
al meu projecte i a l'ajuda des de casa a resoldre situacions complicades,
aportant informació i cercant solucions a dificultats inesperades i com no!, a
totes les etapes compartides. Gràcies pel seu amor infinit.
Igualment,
un agraïment als meus fills, Tura i Aniol, per animar-me i donar-me suport.
Estic orgullós d'ells.
Per
últim un record a tota la gent que he anat trobant pel camí i que per un motiu
o un altre han restat en la meva memòria, a l'Ondrej de Txèquia, en Friedel
d'Àustria, en Dennis d'Alemanya, la gent del moto club de Cross Route del
Pakistan, la colla de Bikepackers de Bangla Desh, en Matteo Nanni d'Italia, en
Nabim del Nepal, en Miki i la Maka de Barcelona i Xile, en Dave de Darwin
(Austràlia), en Lou i la Lin d'Adelaide (Australia), en Mateus de Caxias do Sul
(Brasil) l'Anderson de Tramandaí (Brasil), a tota la gent de l'Hotel Gonçalves
de Porto Alegre (Brasil), en Carlos de l'Uruguai, en Guillermo d'Argentina, i a
tota la gent anònima que en un moment o un altre ha aportat una ajuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada