VIATGE A AFRICA OCCIDENTAL. MARROC

 ETAPA 2

MARROC

RABAT

Kasbah dels Udayas

Guardia de la torre de Hassan II i Mausoleu de Mohammed V

Mausoleu de Mohammed V

CASABLANCA

Mesquita de Hassan II Casablanca

Replica del Rick's Cafe. 

ESSAOUIRA

Parada al cami

SIDI IFNI

La travessia amb el ferri des d'Algesires és una mica moguda, bufa el vent i a fora, a coberta no s'hi està bé. Una hora i mitja després de sortir, arribem a la terminal de Tànger i el desembarcament i posterior pas per duana és ràpid. Fins a la ciutat hi ha uns trenta-cinc quilòmetres, que els faig per la carretera que segueix la costa. Tànger té uns barris perifèrics davant el mar bonics amb habitatges que estan clarament per sobre de la mitjana del país, quan et vas acostant cap al centre les olors de les espècies i el tràfic de la gent et diu que ets a prop de la medina. El meu allotjament està dins la medina, i deixo la moto en una de les portes per traslladar l'equipatge per aquests laberíntics carrers. Em van sortint els buscavides oferint-me de tot, un home m'acompanya fins a l'adreça que li indico i un cop instal·lat a la meva habitació d'una preciosa casa meravellosament restaurada i decorada, m'ensenya on puc comprar una targeta telefònica i també un caixer on obtenir efectiu marroquí. Passejo per la medina al cap vespre, per menjar quelcom i començo a gaudir d'aquest ambient àrab, tan diferent i tan a prop nostre.

Després d'un deliciós esmorzar amb confitures, formatges, dolces, ous, iogurt, cafè i té acosto la moto fins a un indret on m'és més fàcil carregar la moto i emprenc ruta cap a Rabat, per la carretera nacional, que passa per l'interior i per pobles eminentment rurals. El dia és gris, però no amenaça pluja i vaig fent camí tranquil·lament, això sí, vigilant molt més que no ho faria a casa, ja que aquí condueixen, diguem-ne d'una manera més particular.

 

A Rabat m'estatjo també en una casa de la medina, el propietari em ve a buscar quan li dono la meva ubicació en arribar, és un home molt atent i em porta fins al lloc on passaré dues nits, una habitació senzilla però suficient.

 

La ciutat em sorprèn positivament, les guies i altres diaris de viatgers no en parlen massa, però el centre està molt ben arreglats. Vaig a veure la Kasbah dels Udayas, el palau fortificació fundacional de la ciutat.

Esmorzo aquest segon dia a la capital amb la companyia d'un novaiorquès, pot ser una mica més jove que jo i que està de viatge per Àfrica amb tren; em pregunta d'on sóc - de Catalunya, li dic -ah si!, conec Barcelona, i tu?, li dic – de Nova York, americà més o menys, em contesta amb to humorístic. Ens desitgem bon viatge i cada un segueix la seva ruta, jo me'n vaig a veure la torre de Hassan, símbol de la ciutat, un antic minaret que mai va acabar de ser finalitzat, conjuntament amb la mesquita que pretenia ser la més grossa del món i que va ser promocionada pel xeic Yaqub al-Mansur al segle XI. A la mateixa esplanada hi ha el mausoleu del rei Mohammed V, primer rei del Marroc independent. Guarden les dues portes del recinte dos genets a cada una d'elles.

 

Avui tinc una ruta curta, d'encara no cent quilòmetres, fins a Casablanca que transcorren amb calma. Casablanca és la ciutat més gran del Marroc i només de travessar-la t'adones de la gran diferència social entre la perifèria i la zona de davant de mar l'anomenada Corniche. Aquí cal visitar la mesquita de Hassan II, inaugurada el 1993 i construïda sobre uns terrenys guanyats al mar. El seu minaret és el més alt del món i la capacitat del temple només és superat per la mesquita de la Meca. Està construïda amb les últimes tecnologies quant a resistència sísmica i comoditats pels creients.

 

Segueixo cap al sud, la destinació d’avui és Essaouira, una bonica localitat costanera. El paisatge ja va canviant i es torna una mica més aspre, a mig camí aproximadament a l’altura de Safi, modifico la ruta que tenia prevista inicialment per passar per una carretera que segueix la costa, cercant un paisatge més amable i em decep trobar-me amb una gran indústria química, bruta, pudent, més enllà el port que nodreix la logística d’aquesta gran fàbrica i encarà més enllà una gran central tèrmica de carbó, després, però l’estreta carretera que ressegueix la costa sembla tornar-se més agradosa, tot i que el dia rúfol que fa, confon la grisor del cel amb el mar. Trobo moltes autocaravanes i cotxes de matrícula estrangera per aquesta carretera que, suposo, també cercaven un camí més bonic.

A Essaouira també m’allotjo a la medina, m’acosto a una porta i deixo la moto estacionada temporalment en una rotonda d’un carrer sense sortida. M’acomodo a la meva habitació i tot seguit torno per portar la moto a un pàrquing; en incorporar-m a l’avinguda principal, un policia em diu que m’acosti a on és ell, a l’altre costat del carrer, em diu que he aparcat la moto en un lloc on impedia la circulació dels taxis i a més he travessat la línia continua quan seguin les seves ordres m’he dirigit cap a ell. Dues infraccions que pugen a 400 Dh cada una, uns 40 euros, pel cap baix. El meu coneixement del francès i menys l’anglès de cap manera és suficient per discutir que la moto estava molt apartada d’on giren els taxis i que no molestava en absolut i que si he trepitjat la ratlla contínua era perquè ell m’ho ha ordenat. – Què hem de fer?, em pregunta amb un to cínic; m’està demana'n una “propina”?, penso jo. Com que no puc ni vull discutir, demano disculpes per la meva “falta” i ell amb condescendència i com si em perdones la vida diu que només em posarà una sanció, que li pago en el moment a canvi de la papereta, escrita en àrab i que encara no sé per què m’ha multat. Encara no havia acabat amb mi que passen tres nois, francesos, amb motos d’enduro, un d’ells no porta casc..., els paren, em miren amb cara de circumstàncies i jo els hi torno també la meva incomprensió.

 

Aquí m’hi estaré dos dies, ben bé val la pena gaudir d’aquesta ciutat, que malgrat estar plena de turistes, té el seu encant, la medina és bonica i animada i el port és un dels principals pesquers de la zona, amb molta vida quan arriben les barques que provoca una gran allau de gent que acut a les parades per comprar el peix. Té també una antiga plataforma d’artilleria del segle XVIII adossada al moll, és testimoni de la importància que tenia la plaça ja des de fa mot temps.

 

La següent parada serà a Sidi Ifni, a uns tres-cents quaranta quilòmetres. La sortida de la ciutat passa per una zona muntanyosa, l’extrem del Atlas que arriba al mar i fa que la carretera sigui revirada i entretinguda durant una bona estona. El cel continua gris, com els dies anteriors, i a dalt el coll la boira és espessa, però el camí és de bon fer. Passo per Agadir, una població turística amb port per creuers, fa sol i la temperatura puja fins als 29 °C, però a partir d’aquí cada cop el paisatge és més desèrtic. La temperatura baixa bruscament amb l’arribada altre cop de la boira. Sidi Ifni és un poblet petit, antiga colònia espanyola que va ser retornada el 1969. Els antics edificis colonials, alguns estan arruïnats i altres s’han reconvertit en dependències de l’estat.

 

Ahir vaig cometre un error en traspassar arxius a l'ordinador i vaig perdre tots els apunts de viatge, comptes i part de les fotos i vídeos. Mitja tarda intentant recuperar-los infructuosament em va posar de molt mala lluna! Tota la feina de documentació del viatge, fins ara, perduda.

Engego el dia intentant recuperar-me del mal humor i emprenc via cap a Al-Aaiun, obviant Tarfaya per falta de trobar un allotjament mitjanament bo. Supero les muntanyes que hi ha a la sortida de la ciutat i ja pocs quilòmetres més enllà comença una autovia, en construcció encara en molts talls, que travessa una zona desèrtica i poc habitada. Les rectes són llarguíssimes i a voltes la sorra del desert ja envaeix el paviment. Avui és el primer dia que llueix el sol, després que hagi desaparegut la boira que cobria el coll de sortida, fa bona temperatura i les condicions porten a fer una mitjana elevada, sense córrer massa, i per això penso que no arribaré massa tard a destinació, malgrat que els cinc-cents quilòmetres que haig de fer. A la carretera poc trànsit, camions i moltes autocaravanes amb matrícula europea, principalment alemanys.

Paro a Tarfaya per dinar i continuo amb vent a favor cap a Al-Aaiun, els últims cent quilòmetres passen despresa, però en el control policial que hi ha a l’entrada de la ciutat, un dels molts que hi ha al llarg del recorregut, em paren a mi i m’interroguen: d'on vinc, a on vaig, on m’estatjaré, on aniré després, quina és la meva professió... amb tot, s’adonen que porto l’estelada a la moto i em pregunten d’on és la bandera – de Catalunya, els hi dic - ah! Barcelona, Xavi Hernández, el tòpic que m’he trobat a moltes fronteres i controls, assenteixo amb un somriure. Em tenen parat ben bé deu minuts comprovant les dades del passaport i jo que sé més!, i em diuen que puc seguir.

He reservat hotel a Tarfaya, mentre dinava, una habitació individual amb bany compartit, ja em va bé, però quan arribo la meva habitació està ocupada i em diuen que la puc canviar per una superior doble i amb bany privat, previ acceptació de l’augment considerable del preu. Afirmo, quin remei...

La moto me la fan aparcar al cim de la vorera ben bé davant d’una porta, així estarà vigilada per les càmeres de l’hotel i pel patrullatge de la policia. És segur, m’afirmen, cap problema.

L’habitació és realment àmplia i confortable, hi estaré dos dies, a veure si puc arreglar l’embolic que tinc a l’ordinador.

A l’hora d’esmorzar em ve a veure una dona que m’imagino que és la mestressa de l’hotel o com no, la directora. És de mitjana edat i va vestida de la manera tradicional amb el cap cobert amb un vel, parla castellà molt correctament i em pregunta d’on vinc amb la moto i si no em cansa un viatge tan llarg, si estic còmode a l’hotel, si tinc fred o calor a l’habitació, que necessito per l’esmorzar i si vull canviar-me a una altra habitació que no doni al carrer per tenir més silenci, mentrestant ordena al cambrer que em faci un suc de taronja i ella mateixa em serveix el té. Una persona molt amable.

Estic la majoria del dia tornant a compondre els arxius de l’ordinador, i recopilant informació, al migdia arribo fins a un mercat cap als afores, però el trobo tancat i ja preparant la ruta de demà acaba el dia.