ETAPA 7
SENEGAL (III)
Les
etapes que faig diàriament van en funció de la distància de la localitat que
puc trobar serveis, és a dir, un lloc per dormir i menjar i la d'avui ha estat
especialment curta, només dos-cents trenta quilòmetres, el que m'ha permès
arribar abans de les dotze del migdia, just quan la calor ja era elevada i
poder fer un bany a la piscina de l'hotel, que també, a vegades haig
d'allotjar-me en llocs superiors al meu pressupost i altres en establiments tan
senzills que quasi no compleixen uns mínims d'habitabilitat. El transcurs de la
ruta ha sigut àgil i per bona carretera, en aquesta zona interior, els poblats
són petits i molt espaiats i el paisatge ja comença a diferenciar-se del
frondós sud. Curiosament, les petites comunitats es concentren dins un tancat
d'estaques de fusta on hi ha les construccions d'una sola habitació circular
amb coberta cònica vegetal que serveixen per habitatges i estables,
Tambacounda és la capital de
la regió del mateix nom i és la ciutat més gran de l'est del país. En ser un
encreuament de camins, el comerç és ben present en les seves dues avingudes
principals.
Inicio la ruta d'avui sense un
final clar, d'ací fins a Saint Louis només hi ha dues ciutats importants
Kaffrine i Touba, la primera a poc més de dos-cents quilòmetres, que hi arribo
poc passades les deu del matí. A primera hora, la calor és encara suportable i
el trajecte no s'ha fet pesat, malgrat la monotonia del paisatge, planer, sec i
amb l'arbrat molt esclarissat, paro a fer gasolina i prendre un refresc i
continuo fins a Touba, la temperatura puja i la calor ja és intensa. Em crida
l'atenció veure vailets de poca edat al mig del no-res vigilant un ramat de
cabres, sense cap ombra, sense aigua i a 40 °C, també gent que camina per la
carretera, sota un sol de justícia i no aconsegueixo veure cap destinació ni
cap assentament a prop. Touba és una ciutat sagrada, té grans mesquites i seu
d'una peregrinació periòdica, el conjunt de la seva àrea metropolitana, amb tots
els municipis adjunts supera el milió i mig d'habitants, però aquest conjunt
està molt esponjat, brut i la ciutat en si no té cap al·licient pels no
musulmans. Paro a beure alguna cosa i decideixo continuar, em queden cent
vuitanta quilòmetres fins a Saint Louis i ara si, la temperatura sobrepassa els
40 °C, intento portar un ritme una mica més elevat, la carretera és bona i no
hi ha molt de trànsit, començo a estar fatigat, però penso que Saint Louis és
un bon lloc per fer parada avui, i demà, perquè vull veure el barri dels
pescadors que no vaig visitar a l'anada, de fet, el meu allotjament és dins
aquest barri.
En arribar, descanso una
estona i al cap vespre dono un tomb per la platja, abans de sopar, i
curiosament, fa fresqueta.
En aquesta segona estada a
Saint Louis, repasso la ciutat i trepitjo els llocs que em varen quedar pendent
a l'anada. La situació del meu allotjament, a Guet N'dar, el barri de
pescadors, és ideal per fer-se una idea de com centenars de piragües surten
cada dia a la mar per trobar les captures de multitud d'espècies de peix i
marisc que després és venut allà mateix i on camions frigorífics les esperen
per traslladar-lo als principals mercats de l'interior. El moviment de
pescadors, compradors i venedors és frenètic a tota la llarga barra sorrenca
que separa el mar de la desembocadura del riu Senegal. Travesso el pont que va
fins a l'illa de Saint Louis, la part històrica de la ciutat, i després el pont
que comunica amb el continent, dono un tomb pels barris, cerco una copisteria
per imprimir uns quants fulls de "la fiche", el paper amb les meves
dades que em demanaran a tots els controls policials de Mauritània, empleno el
dipòsit de gasolina, em prenc un temps per prendre una cervesa a la terrassa de
l'hotel de La Poste, un dels més emblemàtics de la ciutat i passejo per aquests
carrers curulls de gent i de parades on es mercadeja tot. A l'hora de dinar
recupero a la memòria un restaurant que vaig menjar bé a l'anada i ja a la
tarda torno cap a Guet N'dar per anar preparant la sortida del Senegal i
l'entrada a Mauritània de demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada