ETAPA 8
MAURITANIA
Diawing National Park
El 2 CV d'en Christian
En
poca estona faig els trenta-sis quilòmetres per arribar a la frontera de Diama
i aquí ja conec tots els passos, em trobo el buscavides que em va ajudar a
l'anada i sense ser gens invasiu em saluda, coneixedor de què ja sé on és cada
cosa, i segello la sortida del Senegal al passaport, i faig el mateix amb la
sortida de la moto, a l'entrada a Mauritània haig de treure'm el visat i fer l'assegurança
de la moto, carrego la targeta telefònica que ja vaig comprar a l'anada i
canvio la moneda que em sobra; un cop pagat a tothom i al que t'obre la
barrera, comença la pista, molt ondulada els primers quilòmetres, amb regueres
fondes després i fins ben bé a la meitat no trobo un paviment una mica més
còmode, malgrat que en la totalitat dels seixanta-cinc quilòmetres de terra has
d'anar amb molta atenció, no tan sols pel paviment sinó pels animals que se't
poden travessar. A partir de Keur Macene s'acaba la pista i la carretera és
bona fins a trobar la nacional que està en molt bon estat fins a Nouakchott.
Torno a repetir, en aquest cas
de tornada, el trajecte més avorrit de tot el viatge. De Nouakchott a
Nouadhibou, no hi ha res, desert i prou i alguns assentaments aïllats, són
gairebé cinc-cents quilòmetres de conduir llarguíssimes rectes entre la sorra a
ambdós costats de la carretera. A la sortida de Nouakchott poso gasolina i
empleno la garrafa que duc al topcase, hi ha una gasolinera aproximadament
a mig camí en l'únic poblat, però no me'n fio que hi hagi combustible, tot i
que és un lloc habitual de fer gasolina de tots els vehicles que fan la ruta,
però he llegit en blogs de viatgers que pot ser que a vegades escassegi i
espero que em sobri que no em falti.
Avanço un Citroën 2 CV amb
matrícula francesa, el saludo i continuo, quilòmetres més endavant, paro a
estirar les cames i menjar quelcom i el 2 CV m'atrapa i es para. És un home
potser una mica més gran que jo, viatja sol des de Bordeus i em diu que no ha
tingut cap problema amb el cotxe, això si conduint "tout doucement",
es diu Christian i després de desitjar-nos bon viatge cada un ha seguit el seu
camí.
En un dels múltiples controls
policials un gendarme m'ha dit si la càmera que porto està gravant, li dic
evidentment que no, que només faig trossos de poca durada en ruta, però em
sembla que no li ha quedat clar i m'ha fet que li ensenyes totes les imatges
que hi havien gravades, content de comprovar-ho, em dóna pas. Arribo a
Nouadhibou al migdia i tinc tota la tarda per preparar ruta i descansar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada