ETAPA 12
LA PENINSULA IBERICA (II)
Almodovar del Rio
Còrdova
Cristo de los faroles
Terol
Res
obert a les vuit del matí, com si de la ciutat hagués desaparegut tota la gent.
Torno a l'hostal i faig el comentari amb el propietari i em diu que vagi al
mercat - al bar de Jaime i que hi vaig de part seva, que fan uns esmorzars
boníssims i si, el bar d'en Jaime és obert i puc perdre una torrada amb un cafè
amb llet i en acabat ja amb la moto carregada poso rumb cap a Còrdova. Els
primers quilòmetres que passen paral·lels a la costa i fins ben entrat cap a
l'interior el vent bufa fort, però després es va calmant fins a fer el camí
molt agradable amb una bona temperatura, poc trànsit i la carretera
entretinguda en mig de turons no massa alts. Em passen els quilòmetres
entretinguts i sense fatiga i pràcticament em faig el recorregut d'una tirada.
A Còrdova m'allotjo en un
hostal prou còmode i a bon preu i a la tarda faig una llarga caminada pel barri
històric de la ciutat, veig el barri jueu, el pont romà els voltants de la
mesquita, que deixo per visitar-la més acuradament per demà i torno cap a casa
cansat, però amb la satisfacció d'haver gaudit de tot el que he vist a la
passejada.
La mesquita era el principal
motiu per quedar-me a Còrdova un dia més, ho he guardat per aquest matí per
agafar-m'ho amb calma. M'acosto al centre històric després d'esmorzar i a
mesura que hi vaig arribant veig la gran quantitat de gent que està fent
turisme a la ciutat i també grups d'escolars que fan la visita. Prenc la meva
entrada i m'escapoleixo en mig de la gent. Només entrar em quedo meravellat,
per la seva grandiositat, pel que va representar en el seu moment històric, per
la barreja, indissociable del simbolisme de les dues religions, l'islam primer
i posteriorment el cristianisme, per la seva arquitectura i per la seva
bellesa. És una de les mesquites més boniques que he vist. Està plena de gent
que, independentment de les seves creences religioses, penso que no guarda el
respecte que es mereix un lloc de culte ni amb l'actitud personal, entrant en
capelles que estan reservades exclusivament per la pregària, ni guardant el
silenci que requereix el lloc. És una sensació que ja he tingut en la visita a
altres edificis religiosos que he visitat al voltant del món.
Segueixo per aquests carrers
típics amb els geranis penjats a les façanes de les cases i pels voltants de
l'Alcazar dels Reis Catòlics, que no hi entro en vista de la cua de gent que ho
vol fer, m'entretinc veient la gent com passa assegut en un banc sota un
taronger en una d'aquestes placetes petites properes i acabo al migdia dinant a
l'ombra d'una terrassa.
Opto tornar per una variant en
el camí que vaig fer a l'anada i segueixo per l'est de la Sierra de Andujar,
més a la província de Jaén que no a la de Còrdova i també molt més desconeguda
per a mi, amb l'agradable experiència de trobar-me amb les grans extensions
d'olivars que durant molts quilòmetres em regalen la vista al meu voltant i
fins a l'horitzó; ja entrat a la província d'Albacete els cultius canvien, aquí
hi ha cereal i fruiters, però continua intacte la baixa densitat de població
que fa que et trobis poblets petits que travesso procurant guardar el silenci i
tranquil·litat que s'hi respira. Ja a l'últim terç del trajecte, entro al Racó
d'Ademús, un enclavament del País Valencià fora de les seves fronteres i que
seguint congostos del curs del riu Túria em fa aquest tram especialment plaent.
Arribo a Terol després de
quasi sis-cents quilòmetres de recorregut i em procuro una curta passejada pel
centre abans de retirar-me.
El matí és fresc i cal tancar
les cremalleres de la jaqueta, pujo per alguns colls del Sistema Ibèric, la
carretera és bona i gaudeixo de la conducció, evito entrar a Alcanyís i enfilo
cap a Lleida per agafar l'eix transversal fins a Girona. Condueixo a un ritme
alegre i faig poques parades per poder arribar al migdia a dinar a casa.
Aquí acaba aquest viatge a
l'Àfrica Occidental, he fruit de les experiències i descobertes i ara queda el
record dels paisatges, de la gent, de les estones viscudes a cada lloc a cada
ciutat o petit poblet, de la superació de moments complicats i de l'alegria
d'haver-los superat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada