El dia és net i lluminós, la temperatura perfecta per viatjar. Així començo aquest viatge cap a l'Est d'Europa, així genèricament, cap a l'Est, tot i que si tinc al cap a Romania des de ja fa temps.
La moto i tot l'equipatge ja està preparat des d'ahir i un cop acabat l'esmorzar engego i enfilo la ruta, cap a l'oest..., sí, primer vull anar a la trobada que BMW Motorrad organitza al Pirineu d'Osca, aquest any a Sabiñánigo, que tot i ser una presentació comercial dels seus models també és una trobada de viatgers. Planifico una ruta per carreteres secundàries, com sempre, l'objectiu d'avui és arribar a Jaca on tinc l'allotjament i gaudir del camí i així ha sigut, descobrint poblets i carreteres que no havia vist mai, sobretot per la zona de Ponent.
Dissabte, 9 de setembre
L'aire del matí és fresquet, fa bon anar amb la moto així. Faig
els escassos vint quilòmetres que hi ha fins a Sabiñánigo i l'ambient motard ja
es percep només de sortir a la carretera i un cop allà les motos envaeixen tots
els carrers. La zona que l'organització de l'esdeveniment té reservada està
magníficament muntada, hi ha representació de marques, empreses de turisme,
moto clubs i com no dels últims models de la marca. Es poden fer proves de
diferents models, per un circuit extern, hi ha un escenari per a grups
musicals, espectacles de stunt i xerrades de viatgers.
Suficient per passar una bona estona entretingut. La temperatura al migdia puja
i al sol hi fa calor, dino en un restaurant proper, un plat combinat i torno
cap a Jaca, vull preparar el dia de demà, per on travessar la frontera i fins a
on arribaré en la meva primera etapa cap als Alps.
Diumenge, 10 de setembre
Deixo Jaca i enfilo la carretera que va fins a la frontera
Francesa passant per la famosa Estació de Canfranc i després l'altra estació,
aquesta d'esports d'hivern a Candanchu, un trajecte preciós entre valls i amb
un pendent força pronunciada perquè puges més de set-cents metres amb pocs
quilòmetres, un cop travessada la frontera comença el descens per la cara nord,
aquí les valls es tanquen i la carretera passa entre boscos humits i ombrívols.
A mesura que avanço cap al nord, s'obre el paisatge i els conreus dominen i els
poblets petits deixen pas a les ciutats. Cap al migdia, la temperatura ha pujat
considerablement i els carrers de les viles, avui diumenge calorós són buits.
M'aturo a dinar al porxo d'un petit restaurant i a la represa sí que la calor prem
i el trajecte es fa feixuc. Faig parada a Rodez, simplement per passar la nit i
continuar demà en direcció cap als Alps.
Dilluns, 11 de setembre
La ruta d'avui ha sigut d'aproximació i no ha tingut cap punt
d'interès excepcional, sí, però, que des de la sortida de Rodez fins a un
centenar de quilòmetres més, travesses el parc natural de l'Aubrac que sí que
val fer alguna parada per observar aquest paisatge d'avets i petits pobles amb
cases de pedra i dedicats totalment a la ramaderia i agricultura. Molts
excursionistes freqüenten aquests paratges per recórrer aquests camins.
L'altura entre els mil tres-cents i mil quatre-cents metres manté una temperatura
fresca molt agradable, després, a poc a poc el terreny va descendint, els
pobles i ciutats són més freqüents, la temperatura puja i la marxa s'alenteix
molt pel trànsit. A primera hora de la tarda arribo a Seyssel, un poblet a la
riba del riu Roine, tranquil i amb molt poc ambient.
Dimarts,12 de setembre
He sortit de Seyssel sense planificar fins on arribaria avui. La
previsió del temps era de pluges, però tampoc estava clara la intensitat ni
l'estona que ho faria i m'he deixat portar per la improvisació amb el que he
anat tirant, a poc a poc, ja que el trànsit tampoc permetia portar una marxa
massa àgil. He parat a Annemasse en un parell de distribuïdors de motos per
veure si trobava un suport pel GPS, el meu s'ha trencat i el porto lligat d'una
manera molt precària, però en cap de les dues tenia el que necessito. Segueixo
camí per la riba del llac Léman, bonic i agradable, però extraordinàriament
lent en ser zona urbana de diferents pobles i la carretera tot i estar molt bé
de pavimentació és estreta, alentint molt la marxa amb el trànsit local. M'ha
recordat molt la riba del llac Como, a Itàlia, que també té les mateixes
característiques. A la frontera amb Suïssa, un policia em dona pas sense més ni
més i després vaig succeint pobles agrícoles i ciutats industrials, sense gens
d'interès a excepció de la regió de Valais on les vinyes donen un toc d'ordre
arrenglerat als pendents de les muntanyes. A l'hora de dinar paro a Sion,
reviso la previsió meteorològica i decideixo encarar les valls que em portaran
fins a Furka Pass, busco un allotjament en algun poblet proper que s'adapti a
la meva economia i tot i que la negror que tinc davant em fa pensar que em
mullaré engego i tiro endavant, efectivament al cop de poca estona plou, però
no molt intensament i l'equip em protegeix bé sense mullar-me. Arribo al lloc
on el GPS em diu que hi tinc l'hotel, però jo no el veig per enlloc, tampoc
tinc cobertura en el mòbil per fer cap comprovació i demano a l'encarregat
d'una obra si sap on és l'hotel que li ensenyo el nom, l'home molt voluntariós
ho mira al seu ordinador i em diu que fa vint quilòmetres que l'he deixat
enrere, o sigui que em toca recular i desfer el camí. La similitud del nom de
l'adreça amb una altra m'ha portat al lloc equivocat. L'hotel on m'allotjo és
encantadorament decadent, net i confortable. Demà tornaré a pensar si em quedo
fins que passin aquestes tempestes que s'acosten o faig camí endavant.
Dimecres, 13 de setembre
Obro la finestra només llevar-me, el cel és cobert i el terra
eixut, tot i que es nota que durant la nit ha plogut, no m'ho penso més, em
preparo i després d'un exquisit esmorzar a l'hotel en poso en marxa cap a Passo
Stelvio, però enllaçant tota una sèrie de ports en els més de tres-cents
quilòmetres de carretera que faré. El paisatge alpí convida molta gent a fer-hi
estada i per la carretera trobes moltes motos, ciclistes, excursionistes,
caravanistes i altres espècies que volen gaudir d'aquest espai immens de
natura. Faig la ruta lentament, la carretera és molt humida a mesura que puges
els ports, a dalt hi fa fred, però no exagerat i els cims estan coberts de
boira. Els poblets se succeeixen quan baixes d'altura i faig parada per dinar a
Chur, una ciutat de mida mitjana. Pujo el mític port de l'Stelvio des de Bormio
encarant els "tornantes" amb mota cura, aquestes corbes de pendent
molt pronunciat i que giren cent vuitanta graus amb el paviment moll no són
fàcils, faig nit just a l'altre costat a Trafoi.
Dijous, 14 de setembre
Avui entro a Àustria, no en tinc gaire informació i quan paro a
fer gasolina veig que a la mateixa gasolinera venen la "vignette";
sabia que a Suïssa si és necessària per circular per autopistes, però d'Àustria
no en sabia res. Com que no penso passar per cap autopista, no la compro i
continuo la ruta cap a Salzburg. El trajecte ha sigut pesadíssim: trànsit,
lentitud de circulació per travessar els pobles, vehicles agrícoles, camions de
repartiment i tot el que es pot imaginar per fer una ruta pesada i avorrida i
conseqüentment cansada.
A Salzburg he sortit al cap vespre per donar un cop d'ull a la
ciutat i sopar i sense poder treure gaires conclusions per la poca estona que
hi he estat, sí que puc dir que la ciutat és animada, amb un centre només per a
vianants molt tranquil i amb bon ambient.
Divendres, 15 de setembre
La ruta d'avui des de Salzburg fins a Viena, tenia característiques
similars a les d'ahir, però, ni el trànsit, ni la lentitud dels vehicles
industrials han tingut la incidència d'ahir, pot ser que la carretera fos una
mica més ample, que els pobles estiguessin més espaiats, que hi havia trams amb
més de dos carrils i tot això influencia molta més agilitat que amb un
quilometratge similar al d'ahir, he arribat molt abans.
A Viena estic en un hostel molt agradable en un barri
perifèric i avui ha sigut un dia de situar-me per les visites dels dos dies
vinents que hi passaré.
Dissabte, 16 de setembre
Tant punt com han obert, era a la porta de la bugaderia que vaig
veure ahir al vespre, un cop ja era tancada; totes les altres que vaig anar
recorrent eren automàtiques, sense personal i amb les instruccions amb alemany
amb què se'm feia molt difícil rentar i eixugar la roba sense les explicacions
pertinents; la senyora que m'ha atès em diu que és impossible per avui i que em
pot entregar la roba dilluns al migdia, negociant hem quedat per dilluns a les
deu. Un problema menys, ja que no em quedava roba neta. D'ací vaig a un gran
magatzem de material i equipament per a motoristes a provar si trobo un suport
pel meu GPS, però no tinc sort, no hi ha el que busco i penso que si trobo un
tub de cola, intentaré enganxar el meu i en un moment o altre ja el trobaré.
Tot seguit em dirigeixo cap al mercat de Naschmarkt, el més antic de la ciutat
que data des del segle XVI quan va començar com a punt de venda de la llet, és
un mercat al carrer molt gran i amb gran varietat de productes, en un extrem hi
ha les parades de brocanters on es pot trobar tot l'imaginable i després venen
tot un munt de llocs que ofereixen els productes propis d'un mercat
d'abastaments o sigui, tot el producte fresc: fruita, verdura, carn, peix,
flors; a continuació els productes elaborats, pastisseries, moltes d'origen
turc, xarcuteries, menjar preparat i evidentment no hi pot faltar tot el
mercadeig de productes turístics i records; al final els llocs de restauració, de
gastronomia pròpia i forana, ben proveïts i molt diversos. Avui dissabte el lloc
està ple de gent, a vegades costa caminar sense ensopegar amb algú, els
mercaders intenten cridar la teva atenció oferint a provar els seus productes i
al final acabes comprant quelcom que t'ha cridat l'atenció. També he pensat que
era un bon lloc per fer l'àpat del migdia.
La tarda passa descansant, comprant algunes coses que em falten
per les botigues del barri i perfilant els pròxims dies de ruta.
Diumenge, 17 de setembre
Tot caminant faig una ruta pel centre de Viena, no m'interessen
gaire la majoria dels museus, ni els palaus, ni tampoc l'aglomeració de gent
que això representa i menys encara totes les dades que et donarà el guia i que
abans de sortir ja les hauré oblidat; sí que m'agrada el carrer i
l'arquitectura dels edificis, tant si són civils com militars o religiosos i
també el tarannà de la gent, la diversitat. I a això m'he dedicat, a passejar
pel centre històric de la ciutat en aquest diumenge solejat, calorós al migdia,
i observar les façanes del Palau de Hofburg, sumptuosa residència de la nissaga
dels Habsburg, l'opera, la catedral, el carrer Kärtnerstrasse comercial amb les
botigues més luxoses i la gent badant en els seus aparadors.
Ja a la tarda, de retir cap al meu hostel, preparo la ruta
dels dies següents, cap a Budapest, pròxima parada.
Bona ruta! Una abraçada!!!
ResponEliminaBona ruta! Una abraçada!!!
ResponElimina