.JPG)
Moussaka
Dilluns, 23 d'octubre.
Em llevo abans de les set, la idea és poder agafar el ferri que
travessa l'estret de Dardanels com més aviat millor, voldria sortir amb el de
dos quarts de nou així que un cop preparat tot vaig cap al port, veig que
arribo aviat i que amb una mica de sort puc agafar el de les vuit, enfilo la
cua pel tiquet i arribo just a temps per embarcar. Un cop paro la moto m'adono
que els guants els he perdut a la taquilla, me'ls he tret per pagar i m'han
caigut sense donar-me compte; vaig per recular i la plataforma d'accés al ferri
ja l'estan hissant, l'empleat dubte un moment, però ja és massa tard i perdo
els guants; un noi que es desplaça amb la seva motoreta per feina
s'adona del meu descuit i enceta conversa amb mi, parlem de motos i del meu
viatge, com no. El trajecte és curt, no més de deu minuts, ja estic a Europa,
la carretera segueix ara per la costa, el trànsit de vaixells per l'estret és
intents i la ruta entretinguda, em paro per recuperar els guants d'hivern que
porto a la maleta, no són tan còmodes com els d'estiu que he perdut, però vaig
bé; al cap de poca estona torno a parar, la bombeta de la moto s'ha fos i haig
de canviar-la per la que porto de recanvi, continuo i ara ja deixo la costa i
segueixo per una zona agrícola i poc habitada. Molt a prop de la frontera
m'encara un radar de velocitat, tot i que no vaig de pressa penso que si hi ha
un control més enllà, em pararà i així ha sigut, un policia estúpid, maleducat
i prepotent em diu sense gaires contemplacions que he excedit la velocitat
permesa i que anava, justament a cent vint-i-dos quilòmetres a l'hora. No sé si
és casualitat o puc pensar malament que és la xifra que ja tenen pensada per
posar una multa, justament la mateixa velocitat que dies abans va ser el motiu
d'un altre denuncia. La quantia de la multa és la mateixa que l'anterior, però
amb totes les delicades i educació li dic que si el límit de la carretera era
de cent quilòmetres a l'hora i jo anava a cent vint-i-dos, no supera el 30% per
fer-me saltar un tram superior de sanció, que la sanció que em posa és massa
elevada. L'home sense cap resposta ni educació em diu que me'n vagi i em gira
l'esquena. No discuteixo i segueixo el camí maleint a aquesta persona amb tota
la meva ànima. Pocs minuts després arribo a la frontera que passo sense
dificultat, això si abonant la multa posada el dia anterior, la d'avui ni tan
sols devia estar actualitzada en les seves bases de dades, per la qual cosa un
cop pagada una em donen pas i surto del país. L'entrada a Grècia és un pur
tràmit i vaig fent camí en direcció cap a Alexandrúpolis per una carretera que
durant molts quilòmetres travessa una zona muntanyosa completament cremada pels
incendis d'aquest estiu, passo després pel parc nacional de Nestos, on de la
carretera mateixa es poden veure gran quantitat d'aus aquàtiques i grups
nombrosos de flamencs, el contrast amb el paisatge anterior és notable. Em paro
en una ciutat que ignoro el nom, vull menjar quelcom i canviar unes quantes
lires turques que m'han sobrat, però en el banc que entro em diuen que la lira
turca no la podré canviar a cap banc d'Europa, i per això perdo una vintena
d'euros en un paper que no podré fer servir. Arribo a Kavala, la recordo
d'haver-hi passat en el meu viatge de la volta al món, deixo l'equipatge al meu
allotjament i dono un tomb per aquesta bonica ciutat costanera.
Dimarts, 24 d'octubre
Durant una bona estona, des de la sortida de Kavala, he estat
seguint de prop la costa del Mar Egea i una mica més enllà, ja deixant la costa
trobo el llac Volvi i el llac Koronia, dues extensions d'aigua que acullen
moltes aus, em paro per veure-les i de pas fer una queixalada del que porto per
esmorzar. Em paro a Salònica que és gairebé el migdia, aprofito per fer un vol
per davant de mar a les proximitats de la Torre Blanca, una zona que recordava
del meu anterior viatge per aquestes terres i ja acostant-se l'hora de dinar
m'entaulo en una terrassa; al menú veig que hi ha Moussaka com especialitat de
la casa i no m'ho penso més i ben certament estava boníssima! Continuo ruta,
m'he entretingut, he fet pocs quilòmetres i me'n queden encara tres-cents per
arribar a Pogradec, a la riba del llac Ohrid ja a Albània, passo per uns
paisatges agrícoles fins a arribar a les muntanyes de la Macedònia grega, aquí
la carretera puja fins a més de mil cinc-cents metres, es revira entre els
boscos que ara a la tardor tenen uns colors preciosos, vaig trobant cartells que
indiquen precaució per la presència d'ossos, però no en veig cap, a diferència
de Romania. Arribo a la frontera amb Albània, hi ha poca cua de cotxes, però
avancen lentament, al meu torn, el tràmit és molt ràpid i continuo tot seguit,
em queden encara uns seixanta quilòmetres, que faig per una carretera en bon
estat fins que haig de desviar-me, passo per poblets de pagès on la gent gran
està asseguda als portals de les cases i quan passo em miren estranyats, estic
fora de qualsevol circuit turístic i la moto i jo som aliens al seu entorn, els
pagesos tornen cap a casa amb carros tirats per cavalls, carregats de blat de
moro i en el millor dels casos, amb tractors petits, ens creuem amb un tractor
que el porta un nen que no tindrà més de set o vuit anys, atent al volant i el
pare, al costat, atent al noi. M'equivoco en un encreuament i vaig a parar a un
poble molt petit on tothom em mira, haig d'estar a prop de la meva destinació,
però no veig cap llac enlloc, uns nois se m'acosten i em confirmen que vaig errat,
que haig de recular i fer encara una quinzena de quilòmetres. El sol ja ha
caigut i la temperatura baixa ràpidament, però em queda poc camí i arribo a la
meva destinació ja de fosc.
Avui la ruta ha sigut llarga i el paisatge ha estat molt variat;
he gaudit el dia.
Dimecres, 25 d'octubre
Dedico el dia a descansar, escriure, classificar i editar fotos i
a passejar tranquil·lament per la riba del llac Ohrid i pel poble. Avui el dia
ha estat rúfol i a la tarda ha plogut sense massa intensitat, al vespre surto a
sopar al mateix lloc que ahir, un bar on serveixen menjar i hi ha bona música.
A la tornada cap a l'hotel trobo l'amo a la recepció un home jove i establim
conversa, com podem, amb l'ajuda del traductor de Google; em pregunta pel
viatge i si sempre viatjo sol, xarrem una estona, li explico les meves
experiències i motivacions, em convida a una cervesa i fumem un cigarret, és
una persona molt agradable i atenta. Em retiro ja ben entrat el vespre, ha
parat de ploure i per a demà s'espera un dia que pot caure algun xàfec, però no
m'espanta, la ruta fins a Tirana és curta i tinc tot el temps del món.
Dijous, 26 d'octubre.
Ens acomiadem amb l'amo de l'hotel, m'acompanya fins a la porta
del garatge i m'ensenya orgullós la seva moto. Tinc bon dia per fer la ruta
d'avui, molt tranquil·lament vaig resseguint la carretera que voreja el llac,
que avui està molt bonic amb la llum del sol, sense pressa lentament vaig
avançant, la carretera és bona, revirada, passa per pobles i per zona
muntanyosa molt bonica, hi ha trànsit i s'avança lentament, però no tinc la
sensació de perdre el temps, el paisatge s'ho val. A l'altura de Bradashesh, hi
ha dues opcions per anar fins a Tirana, per l'autopista o per una carretera que
puja per la serralada amb corbes molt tancades i fort pendent, no ho dubto ni
un segon i enfilo muntanya amunt, el premi obtingut és bo, el paisatge dels
boscos amb els colors de tardor és magnífic, no hi ha en prou feines trànsit i
només trobo algun ciclista agosarat per fer aquests pendents; en el punt més
alt, a uns nous cents metres d'altitud, em paro per fer unes fotografies, em
creuo amb algun turista que ha elegit la mateixa carretera i prou, la
tranquil·litat és absoluta. Ja a la baixada estic a prop de Tirana, entro a la
ciutat que la trobo encara millor de l'última vegada que vaig ser-hi, ara fa
just cinc anys, edificis moderns i avingudes molt ben arreglades, el meu
allotjament, però està en un barri apartat a la perifèria, és un B & B prou
apanyat, després d'instal·lar-me vaig a buscar quelcom per menjar a una fleca
propera i deixo passar la tarda tranquil·lament programant els dos dies que
estaré a la capital.
Divendres, 27 d'octubre
L'amo del B & B és un home gran, trempat, xerraire encara que
no l'entenc. Ha preparat un esmorzar a base de tomàquet, cogombre, formatge i
ou, a més de te i pa; m'assec a taula conjuntament amb dos germans alemanys que
viatgen junts i un d'ells parla espanyol i tenim una petita conversa. En
acabat, faig un recorregut al mapa dels punts de la ciutat per veure i me'n
vaig. Tirana té un centre que és una barreja de modernitat i tradició, els
carrerons petits continuen amb el seu comerç a petita escala, a les avingudes
abunden les cafeteries i botigues de les principals marques, les esglésies es
barregen amb les mesquites i el trànsit de vehicles és caòtic com a qualsevol
gran ciutat. Camino fins a Markata E Peshkut, un mercat en una plaça amb una
porxada moderna on es barregen les parades de queviures i verdures amb la
mercaderia turística, no gaire lluny hi ha la plaça Skanderbeg, veritable
centre de la ciutat i on trobem la torre del rellotge i la mesquita Et'hem Bej
que avui, divendres, estava especialment concorreguda, el banc d'Albània, el
museu d'història i el palau de cultura que alberga l'opera i la biblioteca i
com no, l'estàtua de l'heroi nacional que dona nom a la plaça. A prop hi ha el
Bunk'art 2 un búnquer de l'anterior època albanesa convertit en museu i en
memòria històrica.
Camino pel centre, entro a la Katedralja Ortodokse 'Ngjallja e
Krish, la catedral ortodoxa i em deixo portar pels parcs i avingudes.
Dissabte, 28 d'octubre
Visito avui una altra part del centre de Tirana, la mesquita
Namazgia, inacabada encara, però de construcció molt avançada, serà la més gran
de la zona dels Balcans i donarà servei a la població musulmana que fins ara no
tenia un centre de culte prou espaiós per a tota la comunitat i que actualment
feien servir la mesquita d'Et'hem Bej, de molt poca capacitat. A prop, hi ha la
Piràmide, un gran monument que es va fer després de la mort d'Enver Hoxha com a
museu per a la seva memòria, però amb la caiguda del comunisme, l'edifici va
tenir diferents usos i va quedar en desús i molt malmès, fins que recentment
s'ha reconstruït, remodelat i donat un us com a centre de noves tecnologies per
a joves. De fet, la imatge que jo en tenia de la meva primera visita a la
ciutat, és molt diferent i molt més actualitzada estèticament. Davant mateix hi
ha la catedral catòlica de St. Pau, petitona, moderna i molt lluminosa. Acabo
el matí barrejat amb tota la gent que passeja prop de la Fortalesa de Justinià
o Castell de Tirana, una zona lúdica plena de terrasses i restaurants.
Diumenge, 29 d'octubre.
M'acomiado de l'amo del B & B, que al final m'ha caigut
simpàtic i emprenc camí cap a Durrës a quaranta i escaig, quilòmetres. Durrës
és una ciutat portuària que no té interès turístic, sí, però, que els carrers
cèntrics tenen un ambient comercial i estan animats. Dino al migdia un kebab i
em quedo una estona en una terrassa prenent cafè, però no hi ha res més a fer,
així que amb la moto dono un vol pels voltants, resseguint la costa i després
ja cap a l'estació marítima. Falten més de vuit hores perquè surti el ferri i
se'm fan llarguíssimes i avorrides. Arriba per fi l'hora d'embarcar, les motos
sempre tenen preferència i a més no n'hi ha cap més per què soc el primer a
passar el control de duanes; el policia mira la meva documentació i en veure
que soc de Girona em diu: - Ah!, de Girona? Sou els primers de la lliga. Em
quedo sorprès del ressò que té els resultats del Girona en aquest inici de
lliga i que per primer cop es trenqués el tòpic de Barça i Messi. Deixo la moto
a la bodega i em dirigeixo cap a la recepció on em donen la targeta de la meva
cabina. Falta encara tres hores perquè salpi el vaixell, però jo ja estic
instal·lat, dono un tomb per coberta, sopo, parlo amb l'Esther i amb la meva
filla que em truca per donar-me la notícia que està esperant el seu segon fill, la veig contenta
a ella i a en Xavi i a mi també em fa molt feliç.
El vaixell surt gairebé amb una hora de retard. Demà al matí seré
a Bari, Itàlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada