ITALIA
Dilluns, 30 d'octubre.
He dormit bé, malgrat sentir lleugerament la remor i la vibració
dels motors, em llevo i després de la dutxa surto a coberta, fa bon dia i ja es
veu la costa a prop, prenc un cafè i en poca estona atraquem al port de Bari i
un cop passat el tràmit de la duana ja enfilo cap a Nàpols, travesso la plana
sud d'Itàlia fins als Apenins meridionals que m'anima una mica més la vista i
el plaer de conduir, tot i que les carreteres tenen molt a desitjar en el seu
manteniment, tant en l'asfalt com en la brutícia acumulada a les cunetes.
L'entrada a Nàpols és caòtica, travesso tota l'àrea metropolitana
per carrers petits que sumat al "peculiar" estil de conducció dels
italians es fa difícil avançar amb tranquil·litat. El barri que tinc
l'allotjament és perifèric i poc afortunat tot i que l'habitació que tinc
llogada està acabada de reformar, és espaiosa i còmode. Guardo la moto a un
pàrquing públic i m'acosto al centre tot passejant.
Dimarts, 31 d'octubre
El dia és gris i amenaça pluja, de fet la previsió meteorològica
diu que al migdia plourà i això em fa dubtar de la meva voluntat de pujar al
Vesuvi. El volcà es veu des de la ciutat, cobert pels núvols, però no
defalleixo en l'intent i m'hi dirigeixo. El trajecte és curt, només
vint-i-quatre quilòmetres, la meitat per zona urbana i l'altra meitat pujant
per una carretera asfaltada fins a les portes del parc nacional, des d'aquí es
pot fer una caminada de 3,8 quilòmetres per superar els cent quaranta metres de
desnivell que hi ha fins al cràter. Aquest trecking és de pagament, està
limitat a una quantitat de gent durant un temps concret i s'ha de comprar el
tiquet anticipadament "on line" o bé tenir la sort que un cop
a dalt hi hagi places disponibles. En el lloc on es comença la caminada no hi
ha cobertura telefònica, però pots connectar-te a una xarxa wifi que està
anunciada en un rètol mitjançant un codi QR, també en el mateix rètol, un altre
codi QR et porta a la pàgina del parc i aquí pots comprar l'entrada. A la
pàgina, no veig la manera de poder comprar un tiquet pel mateix dia, hi ha
molta gent i a més la boira es va fent cada cop més espessa i penso que abans
no hagi tornat, plourà i decideixo recular cap a la ciutat. No ha estat debades
el desplaçament perquè tot i que el dia no és clar la vista sobre la badia de
Nàpols és ben bonica. Altre cop a la ciutat, ara si, comença a ploure, deixo la
moto i passejo amb l'impermeable que em protegeix pel front marítim a prop del
Castell de l'ou, el més antic de Nàpols.
Nàpols és una ciutat curiosa, desordenada, bruta, caòtica; té unes
particularitats que la fan singular, em crida l'atenció la devoció per en Maradona, present a murals, botigues de records, fotos a bars i restaurants, la
seva petjada al Nàpols va ser gran i encara es recorda. També la gran quantitat
de capelletes que hi ha al carrer, i en alguns establiments comercials,
dedicades a tots els sants i verges imaginables, estan ben arreglades, amb
flors i netes, molt més que els carrers on estan ubicades, molta gent es
persigna quan passa per davant.
Dimecres, 1 de novembre
Sortir de Nàpols no ha estat difícil, avui és festiu i hi havia
poc trànsit, també a la carretera se circulava amb comoditat. El cel està
cobert i amenaça pluja, però de moment no cau, jo vaig avançant amb molta
calma, no tinc pressa i el paisatge que ressegueix la costa és bonic, a mig
camí hi ha el parc natural de Monti Aurunci que arriba fins a la mateixa línia
de mar, aquí es formen petites platges entre les formacions rocoses que entren
a mar i és on es troben els hotels i els pobles més bonics. Més endavant la
carretera se separa de la costa i al llarg de molts quilòmetres és franquejada
per una filera de grans pins a banda i banda on les copes es toquen i fa la
sensació d'estar circulant per un túnel.
L'entrada a Roma tampoc és complicada, quan deixes la via ràpida
que accedeix a la ciutat t'adones del seu impressionant passat en els edificis
i en tot l'entorn. Roma és completament diferent a Nàpols, mes neta, ordenada, monumental.
Dijous, 2 de novembre.
M'acosto al centre de la ciutat amb la moto, havia pensat
utilitzar el transport públic, però no he vist la manera fàcil de poder comprar
un abonament. El trànsit és fluid i quan arribo m'adono que Roma té limitat
l'accés al centre de la ciutat a tots els vehicles que no siguin residents,
dubto de si he traspassat aquest límit o no i també de si les motos estan
incloses en aquesta limitació, davant la qüestió, la deixo aparcada i faig tot
el recorregut que tenia pensat a peu. He fet una llarga caminada de més de deu
quilòmetres, però pot ser millor així.
Visito la Basílica di Santa Maria Maggiore, una de les més
importants de Roma i a on estan enterrats molts papes, m'impressiona la
decoració, pintures, escultures i l'artesunat del sostre, tampoc m'estendré en
definicions i dades que no venen al cas aquí, tot seguit me'n vaig al Coliseu i
tot i haver vist molts teatres romans arreu de l'extint imperi, el de Roma és
el que més m'ha impactat per la seva magnitud. No hi entro, aquesta visita a
Roma és fugaç i així que ho deixo per tornar-hi més endavant amb l'Esther, tot
caminant arribo a la Fontana di Trevi, aquesta famosíssima font barroca del
segle XVIII, potser, és el monument que he vist més ple de gent, no tan sols en
aquest viatge sinó entre sempre, ha sigut impossible acostar-hi i em conformo a
veure-la a una distància entre la gent que s'empeny per poder-hi tirar una
moneda, a prop hi ha la plaça d'Espanya amb la seva coneguda escala i tot
seguint el Panteó d'Agripa, un temple romà consagrat en l'actualitat com a
Església catòlica, també ple com un ou; per últim faig un tomb per la plaça
Navona, originàriament de l'època romana, conserva la forma allargada de circ i
és una de les més famoses de Roma.
Torno a l'hotel cansat, he caminat moltíssim i m'he fet una petita
idea del centre històric de la ciutat.
Divendres, 3 de novembre.
Em trasllado amb autobús a l'altre costat de la ciutat, evito la
moto per no travessar la ZTL, zona de trànsit limitat, que encara no sé quin
abast té, a més que l'amenaça de pluja és evident. El transport públic em deixa
a prop del Castell de Sant'Angelo, de l'època romana, tomba de l'emperador
Adrià i que a través del temps ha passat a ser fortalesa, pressor, residència
papal i actualment museu; travesso el pont del mateix nom i intento treure el
corresponent bitllet per poder entrar; per fer-ho haig d'escanejar un codi QR,
seguir les instruccions de la connexió i emplenar un munt de dades; ho provo
una, dues i tres vegades i em dona un error cada cop, que no sé trobar; miro la
cua de gent que hi ha per entrar i desisteixo, ni em vull barallar més amb l'aplicació
ni vull fer una enorme cua per entrar i trobar-me un cop a dins un munt de gent
que no et permet veure res. D'ací vaig a la plaça de Sant Pere del Vaticà i si
al castell hi havia molta gent per visitar-lo, per entrar a la basílica la cua,
feina tota la volta a l'enorme plaça, que havia de passar per un control de
seguretat amb escàner i que avançava lentíssimament, pel que també desisteixo i
ho reservo també per un altre viatge que sigui més concís. Tanmateix, la
passejada per aquests llocs emblemàtics m'ha agradat, malgrat la pluja que
anava caient intermitentment durant tot el dia.
Dissabte, 4 de novembre
El ferri que em portarà a Barcelona surt a la matinada de
diumenge, per això, en entrar a l'hotel vaig demanar poder fer la sortida de
l'últim dia, a la tarda i així disposar de l'habitació per canviar-me de roba
si escau i descansar abans de marxar cap al port de Civitavecchia, no m'hi
varen posar cap objecció, pagant, és clar, el suplement corresponent, o sigui
que avui, després d'esmorzar torno a agafar un autobús que em portarà fins a
Trastevere, un barri típic a l'altra riba del riu Tiber. Estic en ruta badant
el paisatge urbà que em va passant per la finestra, en una parada, puja un
inspector de bitllets, com és habitual i em demana el meu, en comprovar-lo em
diu que no l'he validat i jo li dic que sí, però que el lector no em donava cap
resposta, amb el que ell em contesta que el lector que intentava validar el
bitllet no era l'adequat, que només servia per comprar-ne un i que el de
validació era un altre lector que està al final del bus, excuso la meva
ignorància, però no serveix de res, em posa una multa equivalent a viatjar
sense bitllet que pagada a l'acte són cinquanta-cinc euros; de res han servit
les meves excuses i em posa de mal humor una bona estona. Baixo, per error, a
una parada que no em toca, però que és molt a prop de la plaça del Popolo amb
les dues esglésies bessones, dono un tomb i torno a prendre un altre bus, ara
si, fins a Trastevere, un barri amb carrers estrets, cases baixes i dues
basíliques singulars, la de Santa Maria de Trastevere i la de Santa Cecília, hi
entro a les dues, també aquí està ple de turistes i perd una mica l'encant de
la visita, però la passejada ha sigut agradable. Ja al migdia, em paro en un
restaurant per menjar quelcom i mentre espero l'àpat rebo un missatge de
l'hotel que em diuen que per una necessitat de força major hauria de deixar
l'habitació al migdia, contesto que estic lluny i que tenia pactat i pagat
poder deixar-la a la tarda, però que faré és possible per ser-hi aviat, així
que dino i tot seguit combinant un bus i el metro arribo en el temps convingut;
s'excusen i em retornen l'import que havia pagat per marxar més tard, preparo
el meu equipatge i un cop tot a punt em dirigeixo cap a Civitavecchia, per una
carretera local a encara no noranta quilòmetres. No passa molt temps que
comença a ploure, el trànsit és molt lent i al cap de poca estona haig de
parar-me a sopluig d'una gasolinera, vaig moll, no havia previst la pluja i no
vaig protegit contra l'aigua; quan em sembla que minva torno a emprendre la
marxa, però ha sigut un miratge i faig tot el trajecte sota l'aigua, per una
carretera de revolts, amb un asfalt en mal estat i sense pintura, amb la
pantalla i les ulleres molles tinc una visibilitat molt disminuïda, vaig molt a
poc a poc i estic patint. Per fi arribo a la terminal marítima, són encara no
les set de la tarda, falten encara sis hores per poder embarcar i se'm fan
eternes. Cap a la una vaig cap a la zona d'embarcament pensant que, com sempre,
les motos entren els primers i així poder ocupar la meva cabina i descansar,
però incomprensiblement donen pas primer a les desenes de camions i no és fins
al cap d'una hora i mitja que puc entrar al ferri i per sorpresa, la bodega on
deixo la moto es buida, pel que hagués pogut entrar fa molta estona i no
haver-me d'esperar a fora. No li dono més voltes i em fico en el llit.
Diumenge, 5 de novembre
El mar està mogut, però això no m'ha impedit dormir bé, poc però
bé. Dono un vol pel ferri, primer a cercar quelcom per esmorzar i tot seguit
sortir a coberta per veure el mar i sentir el vent. Passejo per estirar les
cames i passo el dia a la meva cabina, llegint, repassant les fotos i el diari
que vaig fent cada dia. El ferri no té massa entreteniments, és funcional i no
li sobra res. Després de vint-i-tres hores de navegació arribem de matinada al
port de Barcelona, el desembarcament és àgil i en poca estona ja estic a
l'autopista per enfilar els últims cent quilòmetres per arribar a casa.
Aquí acaba aquest viatge, estic content i el valoro positivament,
ara ve el retrobament amb la família, la recopilació de fotos, la trobada amb
els amics i perquè no, pensar en el següent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada