.JPG)
15
d'abril
Tot
seguit de conèixer al meu segon net, que va arribar al món divendres passat i
de congratular-me amb els seus pares, emprenc aquest nou viatge primaveral pel
sud de la península Ibèrica, resseguint el Mediterrani i la costa Portuguesa
fins més amunt de Lisboa.
Moto i
equipatge és tot a punt i després d'acomiadar-me de l'Esther, faig via cap a
Ponent i virar al sud, un cop deixada Catalunya, fins a la bonica localitat
Castellonenca de Morella.
Conduir
per l'Eix Transversal, et porta per paisatges bonics i diversos, malgrat la
repetició feta d'aquesta mateixa ruta diverses vegades no em cansa tornar-ho a
veure. Avanço amb lleugeresa però i no faig parades fins a Mollerussa, on
aprofito per prendre un cafè i estirar les cames; a partir d'ací, deixant ja
l'autovia, faig immersió per aquestes terres agrícoles, plenes de fruiters,
ametllers i olivars, el temps m'acompanya agradosament i el trajecte no és
fatigós. Faig un mos a Casp i a primera hora de la tarda arribo a la meva
destinació d'aquesta primera etapa.
Pujo
al castell de la ciutat, dalt un turó des d'on s'albira un bonic paisatge. La
visita és interessant malgrat que el castell està força arruïnat per totes les
ocupacions que al llarg dels segles ha sofert.
16
d’abril
El
menjador és ple de jubilats fent cua a la cafetera, a la safata d'embotits i a
la dels dolços, tots a una, després també tots a una pujaran a l'autobús i els
conduiran a veure els llocs turístics de la vila; no pujaran al castell per què
molts d'ells no ho poden fer i els que si poden estan condicionats pels altres.
Pacientment, espero que s'esvaeixi aquest núvol de gent i prenc l'esmorzar,
carrego la moto i enfilo cap al sud.
Fa un
bon sol i aquí, a mil metres sobre el nivell del mar bufa un vent fresquet,
però gens molest i la ruta és agradable per aquestes muntanyes feréstegues i
amables a l'hora i molt solitàries. Travesso Onda i deixo enrere la seva zona
industrial plenament dedicada a la indústria ceràmica, als paviments i
revestiments per a la construcció i el paisatge canvia radicalment, la
carretera em porta al cor del parc natural de la Serra d'Espadà, és una via
estreta i amb un pendent molt pronunciat però amb un asfalt perfecte, ben
senyalitzada i protegida. Em paro al Coll de la Ibola, a l'ombra dels pins i
alzines, estic a 793 msnm i s'hi està bé, en prou feina hi he vist cap cotxe i
deixo passar una estona mirant com pugen els ciclistes, aquests sí, nombrosos
en diferents grups o en solitari, de totes les edats que amb molt d'esforç
coronen el coll; ens saludem i tot seguit continuo el pendent cap avall cap a
la plana on els ulls s'omplen amb els camps de tarongers, olivars i els
hivernacles de la verdura. Prop de València tinc l'opció de voltar-la per
ponent o bé travessar la ciutat i recórrer la zona de l'albufera; opto per
aquesta última alternativa, més curta, però més lenta, poc animada en aquesta
època de l'any a les zones urbanes, les agrícoles si segueixen el seu curs.
Arribo a la meva destinació, per avui, a l'inici de la tarda i m'allotjo en una
casa rústica, prou còmoda i ben situada en mig dels carrers estrets i ben
arreglats de la ciutat vella. Aquí m'hi quedaré un parell de dies per conèixer
la zona del Cap de La Nau.
17
d’Abril
Sense
pressa, surto a la Placeta que tinc a prop per esmorzar al bar on hi ha una
bona representació de la parròquia local i tot seguit inicio el passeig d'avui
pels voltants d'aquesta ciutat, arribo primer al Cap de Sant Antoni i al seu
far des d'on es veu una bonica panoràmica de la ciutat de Xàbia, reculant part
del camí fet, baixo fins al port i segueixo per la façana marítima i tot
seguint la costa passo pel Cap Negre, primer i després pel Cap de La Nau, els
paisatges són bonics, la costa escarpada i el dia molt clar pel que el mar es
veu esplèndid i en gaudeixo una bona estona. Torno el migdia per fer l'àpat a
la zona del passeig marítim que està prou animada de gent, molts d'ells
estrangers jubilats que gaudeixen de la bona climatologia i les possibilitats
d'aquesta zona.
18
d’Abril
Porto
l'equipatge cap a la moto i en arribar a la Placeta la trobo ocupada per les
parades del mercat i òbviament l'ambient al carrer, ja de bon matí, és intens,
carrego i emprenc ruta cap a Andalusia, avui faré parada a un poblet interior
del cabo de Gata. Trio les carreteres secundàries, quan puc, que són
les que em donen més plaer de conducció i a on gaudeixo dels paisatges més
bonics, no sempre és possible perquè moltes vegades el navegador i els
indicadors de carreteres et porten a les vies ràpides. Avui, el dia és rúfol,
lleig, no amenaça pluja, però és un dia gris. Vaig fent camí sense massa
complicació, deixo la serralada d'Alacant i passo per aquests pobles costaners
que han crescut desmesuradament amb el turisme i que sincerament els trobo molt
lletjos, la Regió de Múrcia tampoc m'atrau i només faig una parada breu
a Aguilas per fer una queixalada i continuar. Una altra cosa diferent
és la costa d'Almeria, que tot i també estar abocada al turisme, els pobles
tenen un altre aspecte amb construccions més baixes i més concordes amb el
paisatge mediterrani. Arribo a Los Albaricoques, el poblet que hi
passaré dues nits, un lloc tranquil i curiós, ja que als anys seixanta va ser
escenari d'una vintena de pel·lícules de l'estil spaghetti western, algunes de
molt conegudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada