ANDALUSIA
19
d’Abril
El raig de llum que passa per l'escletxa de la
persiana em presagia que aquest matí no farà bo i així és quan obro la finestra
i veig caure una fina pluja. De totes maneres la previsió meteorològica diu que
escamparà d'ací a poca estona i així ha sigut.
A mig
matí em poso en marxa en una ruta circular que passa pel Cabo de Gata, i els
poblets i platges de la seva costa oriental, per tornar cap a l'hostal on
m'allotjo.
La
costa, encara prou ben conservada, verge, és d'una bellesa especial, els
poblets estan lleugerament apartats de la primera línia de mar i aquesta franja
de sorra o penya-segat transmet una tranquil·litat i calma poc habitual en
altres llocs. Al poble de Cabo de Gata hi ha una antiga torre de vigilància de
la Guardia Civil, actualment en un estat precari de conservació i amb la tanca
mig enrunada, més enllà, a l'ampla platja la gent passeja, avui fa vent i els
surfistes han aprofitat el dia també. Continuant per la carretera que segueix
la mateixa línia de la costa s'arriba a les salines i uns quilòmetres més enllà
al far del Cabo de Gata. Estic encantat amb la vista a l'infinit del paisatge,
a prop d'on he aturat la moto i una parella s'hi acosta i es miren tots els
adhesius que hi ha enganxats a les maletes, totes les referències on he estat
amb aquesta moto i establim una precària conversa, ells són holandesos,
segurament a prop de la setantena i tots dos viatgers i motoristes, encara que
aquest viatge el fan amb el seu motor home, la falta de l'idioma em fa perdre
molts detalls d'on venen i a on van, sí que parlem de les motos que he tingut i
les que han tingut ells, tots dos pilots, cada un la seva. Ens intercanviem les
adreces i ens acomiadem. Més tard els tornaré a trobar en una de les platges.
Continuo cap a les platges de Mónsul i de Los Genoveses, desertes de gent, tot
més alguns practicants de kaisurf i especialment boniques avui quan les onades
peten a la sorra. Ja és hora de dinar i vaig a San José, on em serveixen una
tonyina prou bona i ja havent dinat, emprenc ruta de retorn no sense oblidar
passar per una altra de les moltes platges encisadores que hi ha la de El
Embarcadero i pel no menys anomenat poblet de la Isleta del Moro.
En
arribar a l'hostal penso en la sort de poder mantenir aquests llocs encara així
de poc construïts i que mantenen aquesta bellesa tan típica de la zona. Que
duri molt de temps!
20
d’Abril
Amb
temperatura fresqueta i el cel cobert inicio l'etapa d'avui cap a Granada,
passant per l'Alpujarra, comarca al vessant sud de la Sierra Nevada i
esquitxada per un grapat de poblets amb molt d'encant, el situat a més altura
és Trevelez a gairebé mil cinc-cents metres sobre el nivell del mar. El turisme
està molt enraigat i molts establiments hi donen servei, també és una zona on
es produeixen bons pernils. Faig la ruta a poc a poc, gaudint del paisatge i
parant-me de tant en tant a fer alguna fotografia per aquest paisatge
muntanyenc, verd i fresc.
Arribo
a Granada a primera hora de la tarda i m'estatjo en una Pensió al centre històric
de la ciutat, poc després comença a ploure, tal com estava prevista la previsió
meteorològica i em quedo a l'habitació planificant els dies que venen fins al
cap vespre que surto a estirar les cames pels barris al voltant de la Catedral,
amb molt d'ambient en bars i terrasses, com cal en un cap de setmana.
21
d’Abril
Em
llevo tranquil·lament, avui no hi ha pressa, ahir vaig cercar entrades per anar
a l'Alhambra i no n'hi ha fins d'ací a molts dies, tot està complet o sigui que
la visita queda suspesa, surto al carrer disposat a caminar per la ciutat,
entro a la catedral, hi ha missa i l'accés està restringit només a la part de
darrere de tot pels que no assistim a la celebració, després dono un vol pel
centre i constato la gran quantitat de visitants que hi ha, avui és diumenge i
es nota al carrer.
Deixant
el centre enfilo pels carrers que em porten pel barri de l'Albaicin, aquest
típic barri d'origen musulmà que sembla recuperar els seus orígens amb la gran
expansió de comerços i llocs de restauració de caràcter marroquí, a prop hi ha
el Sacromonte, el barri tradicional dels gitanos, majoritàriament, que vivien
en coves excavades a la paret de la muntanya. Des de fa ja molts anys aquestes
coves han deixat de ser habitatges per passar a ser el Museo de las Cuevas,
on s'hi ha recreat en més o menys fidelitat l'ambientació del lloc en la seva
època de barri gitano. La passejada pel museu és entretinguda i enriquidora,
les coves estan ben explicades en rètols i vídeos projectats en pantalles de
televisió a l'interior d'algunes coves. Des d'aquí també es pot gaudir d'una
immillorable vista a l'Alhambra. Faig el camí de tornada cap al centre pel Paseo
de Los Tristes, a una banda totes les terrasses dels bars i restaurants
plenes, a l'altre un mercat d'artesania molt bonic i en mig la gent passejant.
Avui
era un dia clar de diumenge.
22
d’Abril
M'he
quedat a l'habitació fins al migdia per poder fer la tria de fotografies que
vull que surtin publicades al llibre, no ha estat fàcil, tant l'Aniol, com la
Tura i l'Esther m'han donat un cop de mà, però, tot i això, triar un grapat de
fotos que representin tot el viatge de gairebé dos anys, és una tasca llarga i
complicada. Al final, sense el convenciment, ni de bon tros, que les fotos són
les millors les he enviat a la responsable de l'editorial. Ara caldrà espera a
veure què diu...
Acabada
la feina he marcat uns punts singulars al mapa per anar coneixent aquesta
bonica ciutat on estic ara. Tot passejant he recorregut carrers, nous per a mi,
del centre històric, m'he entretingut a l'Alcaiceria mirant totes les
botiguetes de mil productes d'artesania i a poc a poc, seguint els costeruts
carrers del Albaicin he pujat fins al Mirador de San Nicolas, des del qual es
veu una preciosa vista de la Sierra Nevada i l'Alhambra, allà hi havia
concentrada una bona munió de turistes que escoltaven les notes flamenques de
dos guitarristes. Aprofito per dinar a prop del lloc, en una de les taules que
hi té posat una tasca i tot acabat, torno cap al meu allotjament.
23
d’Abril
Avui
deixo a la ciutat per anar a la Sierra Nevada, és un bon dia, fa sol i hi haurà
una bona vista des del cim, el trajecte és curt, cap a quaranta quilòmetres a
molt estirar. Tan aviat surts de la zona urbana ja enfiles els pronunciats
pendents de la serralada per una carretera bonica i en molt bon estat. Arribo a
la zona urbanitzada on hi ha tots els serveis hotelers, apartaments,
restauració i comerços dedicats als esports de muntanya i segueixo més amunt
fins al començament de les pistes, també hi ha dos refugis militars i un
observatori astronòmic, trobo cabres que llepen la sal de la carretera que
marxen sense pressa quan passo. Deixo la moto a l'últim punt accessible i
continuo pujant a peu fins al santuari de La Virgen de Las Nieves, de fet és un
altar de pedra sota un arc apuntat, també de pedra coronada amb una imatge de
la verge. El conjunt està a dos mil set-cents metres d'altitud i des d'aquí es
pot veure un ampli i majestuós paisatge. Malgrat ser a finals d'abril en un
migdia solejat, la temperatura és freda, ronda els 3 °C i la neu encara és
present als cims, de fet, alguns remuntadors encara funcionaran aquesta setmana
i hi ha la presència d'algun esquiador tardà.
La
passejada m'ha plagut molt, hi he estat una bona estona gaudint del lloc i ja
ha arribat l'hora de dinar. Carretera avall, no gaire lluny, trobo un hostal
que em serveixen un deliciós àpat típic "alpujarreño" i ja satisfeta
la gana, continuo cap a la ciutat altre cop.
24
d’Abril
Ruta
fins a Cadis, programo el GPS per a evitar carreteres ràpides, però el resultat
ha sigut que m'ha portat pel centre de tots els pobles que anava trobant pel
camí, possiblement per estalviar uns pocs metres m'incrementava el temps
desproporcionadament i al cap de gairebé dues hores no havia fet més d'una
setantena de quilòmetres. Em paro i reprogramo la ruta i a partir d'ací la
conducció ha sigut més àgil. A prop de Cadis, em desvio per passar pels pobles
de la costa Atlàntica i fer un camí que vagi resseguint el mar, el primer és
Barbate i aquí em paro a dinar. Portava en el cap de menjar tonyina roja, tan
típica d'aquesta costa i aquí me l'han servit deliciosa; descanso una mica tot
prenent cafè i continuo el camí per fer els seixanta i escaig de quilòmetres
que em separen de Cadis.
M'allotjo
en un hostal en el centre de la ciutat, en una agradable zona tancada al
trànsit i un cop descansat surto a fer una passejada i una primera descoberta
pels voltants d'aquests carrers només per a vianants, plens de gent que en
sortir de la feina s'esplaien en qualsevol terrassa.
25
d’Abril
Sense
pressa al matí, em llevo i per a esmorzar prenc un deliciós mollete amb
pernil dolç a un bar pròxim, davant meu i només travessant l'avinguda, a la
terrassa on estic prenent el refrigeri, veig dos grans creuers atracats que
ahir no hi eren i efectivament els grups de creueristes es dispersen per tots
els punts d'interès de la ciutat, l'ambient al carrer és diferent del d'ahir on
només la gent local feia la seva. Jo també faig la meva, intentant ser aliè a
ells i segueixo el camí que abans de sortir m'he planejat amb unes quantes
fites, camino a poc a poc passejant per aquests carrers estrets, passo pel
mercat central que com la majoria dels mercats han derivat del producte
primitiu al més elaborat, pujo a la Torre Tavira, una construcció del segle
XVIII que servia de guaita per ser al centre de la ciutat vella i pels seus 45
metres d'altura, de fet és la torre més alta de les moltes que n'hi ha que
coronaven les cases dels comerciants per poder atalaiar l'arribada dels
vaixells d'ultramar i mercadejar amb ells. Des de dalt es veu tota la ciutat,
la badia i el port. M'hi estic una bona estona contemplant cada racó d'ella on
m'arriba la vista. Segueixo cap a mar i m'atanso al Castell de Santa Catalina,
al costat de la famosa platja de La Caleta i segueixo pel Parque Genoves en un
agradable passeig que tot plegat ja m'ha portat fins a l'hora de dinar. Torno a
sortir a mitja tarda i amb la tranquil·litat de veure la ciutat ja esvaïda de
turistes, els vaixells ja han salpat, m'assec en una terrassa i deixo que el
sol m'acaricií la cara, tot prenent una canya i gaudint la lectura del llibre
que m'acompanya.
26
d’Abril
Surto
de Cadis en direcció cap a Sevilla, però intento fer una ruta per carreteres de
la costa i em passa el mateix que dies passats per arribar a Cadis, els pobles
no tenen una connexió fluida i els camins s'emboliquen molt i haig de deixar-ho
passat Chipiona per agafar una carretera més directa. Em trobo una quantitat
molt gran de motoristes, però tots en direcció contrària, cap a Jerez a veure
el Gran Premi de Motociclisme i això que tot just estem a divendres al matí!
Ja a
les aproximacions de Sevilla el trànsit es complica per entrar a la ciutat i
més encara per accedir al centre i em costa una bona estona per passar per tres
punts que volia recordar: El Puente de Triana, La Torre del Oro i La Giralda.
Aparco la moto en un petit espai que he trobat després de voltar molt i faig
una caminada pel voltant de la Catedral i el seu campanar, antigament minaret.
Està ple de gent i l'ambient és el dels llocs turístics per excel·lència. Faig
l'àpat del migdia aquí mateix, sense complicacions i segueixo la marxa cap a
Matalascañas a on em quedaré un parell de dies. Estic allotjat en una pensió
molt bonica, ben enjardinada i amb unes habitacions polides, però aquest jardí
porta mosquits i l'amo està molt emprenyat amb les polítiques mediambientals
del Parc de Doñana perquè diu que no es pot fumigar aquesta plaga i que això és
molt perjudicial per al turisme i en definitiva pel seu negoci.
Al cap
vespre me'n vaig a passejar per la platja, però no hi ha gaire ambient, només
la poca gent que viu fix aquí, moltes botigues i restaurants estaran tancats
fins que comenci l'estiu. Per a sopar menjo un peix molt bo en un baret arran
de mar i me'n torno a refugi, s'ha girat un ventet fresc que no convida a estar
al carrer.
27
d’Abril
Havia
de fer la bugada aquest matí, el meu amfitrió em va dir que podia disposar de
la rentadora, però no hi és i no vull disposar de la màquina sense la seva
presència i decideixo marxar cap a la platja, faig una caminada per un sender
marcat i protegit que recorre una zona de dunes i d'ací baixo a la llarga
platja, té més de quatre quilòmetres de llarg i faig una passejada arran de
mar, el dia és bo malgrat una mica de vent que bufa, hi ha, però, qui s'ha
ficat a l'aigua. Caminat, pot ser, un parell de quilòmetres retorno pel passeig
i m'aturo al primer restaurant que em fa gràcia per fer un menú. A la tornada
cap a la pensió, em trobo en Pablo, el propietari i de seguida em facilita
poder fer la bugada, descanso una estona i en acabat estenc la roba i marxo cap
a El Rocío on faré un recorregut organitzat pel parc de Doñana.
A les
cinc en punt surt el vehicle que ens portarà a uns quants per un recorregut per
la part nord del parc, veurem els ecosistemes, alguns cérvols, de lluny...,
moltes aus i un nombrós grup de flamencs, tot plegat durarà cap a quatre hores
i ja de cap vespre tornem a ser a El Rocío. Veure Doñana era una de les fites
que m'havia proposat per fer aquest viatge i m'ha agradat aquest espai natural
i per sort molt protegit. Sopo allà mateix i me'n torno cap a Matalascañas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada