9 de
Maig
Mèrida
és imprescindible, tota la ciutat està impregnada de les restes romanes i
posteriorment àrabs i la seva arquitectura i urbanització és molt agradable. A
més, Mérida és la capital i seu del Govern Extremeny. Segueixo escrupolosament,
tot caminant, el camí que m'ha aconsellat el personal de l'hostal i arribo
a l' Acueducto de Los Milagros, segueixo cap a la Basílica
de Santa Eulàlia, aquí em paro i compro un tiquet que em permet visitar
múltiples localitzacions. L'església primitiva va ser construïda al segle IV,
sobre una antiga necròpolis cristiana i l'actual és del segle XIII, al subsol
s'hi poden visitar les restes d'aquesta necròpolis a més de vestigis romans i
visigots. És una visita interessant perquè es poden veure les restes de
múltiples civilitzacions que van anar construint els seus temples allà mateix.
D'ací ja entro al centre de la ciutat, trobo l'Arco de Trajano que
donava entrada a la ciutat romana, a prop, el temple romà de Diana i tot seguit
la Plaza de España. Parada i fonda, la caminada ha estat llarga
i molt interessant i ara toca recuperar forces amb l'àpat del migdia per
continuar tot seguit cap al pont romà sobre el riu Guadiana i l'Alcazaba. Torno
cap a l'hostal després d'aquest intens recorregut i avui el dia ha estat molt
calorós superant els 30 °C.
Escric,
llegeixo, programo els pròxims dies, edito fotografies i cap al tard, amb la
baixada del sol i amb una temperatura més agradable, surto a sopar a una
terrassa propera.
10 de
Maig
Tercer
dia a Mérida i avui faig visita a l'altre extrem de la ciutat: el teatre romà,
l'amfiteatre, La casa del Mitreo, una mansió romana a extramurs i els
Columbarios. Tots aquests llocs estan molt ben conservats, les indicacions de
seguiment d'itineraris són precisos i els plafons d'informació ben indicats,
avui dissabte hi ha afluència de visitants, però no és una situació feixuga. Al
teatre romà hi ha una programació estable de concerts i teatre clàssic, que ha
de ser un bon espectacle, ja que el marc és molt bonic.
11 de
Maig
Canvio
de ciutat, però no vaig massa lluny, avui pararé a Trujillo, però abans vull
passar per Medellín, en total només seran cent trenta quilòmetres. Tinc un dia
estupend per iniciar la ruta i enfilo llargues rectes d'aquesta planícia
agrícola i poc poblada. Els olivars es van succeint que alternen amb deveses de
suros i alzines, conreus de fruiters i camps de cereals. A Medellín em
dirigeixo cap al castell, que és el seu principal atractiu, aparco la moto a
mitja pujada, fins on se'm permet i acabo de fer el trajecte a peu, mitja
horeta caminant per poder gaudir del paisatge que s'albira des de dalt el turó,
el castell està tancat al públic, almenys ara; al costat mateix una mica més
avall del pendent de la muntanya i aprofitant aquest hi ha les ruïnes del
teatre romà, molt més petit que el de Mèrida on estan muntant l'escenari, la
il·luminació i el so per fer-hi algun espectacle pròximament.
Segueixo
la meva ruta i arribo a Trujillo, m'allotjo en un hostal als afores i espero
fins a mitja tarda per donar un tomb per la ciutat. Si Mérida era una ciutat
monumental de caràcter romà Trujillo ho és, però contemporitzada a l'època dels
colonitzadors d'Amèrica, d'ací són nats Pizarro i Orellana i la ciutat va tenir
la màxima esplendor al segle XVI. La plaça és el centre neuràlgic de la ciutat
i està envoltada de l'església de San Martin de Tours i de nombrosos palaus, de
fet el patrimoni arquitectònic de la vila és importantíssim.
Dalt
el turó hi ha el castell, però aquí ja iré demà.
12 de
Maig
Des de
Trujillo puc fer diverses extensions sense canviar el meu lloc d'allotjament i
avui m'acosto a Guadalupe, la vila on hi ha el Monestir del mateix nom.
L'enorme edifici religiós fou construït entre els segles XIII i XVIII i això li
confereix diferents estils arquitectònics, hi havia a més del centre religiós,
escola, hospital i tallers. És un lloc molt venerat, ja que la Verge que s'hi
venera és la patrona d'Extremadura. Està inscrit com a patrimoni de la
humanitat per la UNESCO. Visito ràpidament l'església, puix està a punt
començar l'ofici del diumenge i obvio la visita al monestir per la gran
quantitat de gent que hi ha i jo soc molt poc amic de les aglomeracions
humanes. Sí que dono un tomb pel poble, pels seus carrers del nucli antic,
empedrats i amb les cases amb balcons de fusta, que fan la passejada molt
agradable. M'assec en una de les terrasses i bado mirant l'ambient festiu i
passar de la gent. Aquí dino i tot seguit emprenc el retorn gaudint dels molt
bonics paisatges que em va descobrint el camí: boscos d'alzines i turons baixos
que ondulen el paisatge i que una preciosa carretera va serpentejant.
Quan
el sol ja va baixant una mica, surto cap a veure el castell, pujo pels carrers
empinats i laberíntics del turó que el corona i entro a la fortalesa. És un
castell defensiu ja des del segle IX, en l'època àrab. Òbviament, el paisatge
des de dalt és bonic i es pot veure tota la vila de Trujillo, amb la plaça
gairebé als peus del castell.
Avui
dia d'eleccions a Catalunya, segueixo els resultats de l'escrutini i sembla que
els socialistes guanyaran, sense majoria, però.
13 de
Maig
Toca bugada i l’encarregada de l'Hostal m'ha
indicat un lloc, però allà, un cop hi he arribat, m'han dit que no m'ho poden
fer i ells mateixos m'aconsellen una bugaderia automàtica que hi ha a prop, i
efectivament, l'establiment estava ben equipat i fàcil de funcionar. Tot això
m'ha produït un retard en arribar a Càceres, però no ha sigut rellevant, ja que
he pogut veure el centre històric de la ciutat amb calma, però sense entrar en
detall de tots i cada un dels palaus, esglésies i monuments per visitar que són
molts. De fet, soc més de carrer que d'interiors i sí que he fet una passejada
per la muralla i la catedral fins al campanar, però la resta del temps ha estat
dedicat a trepitjar les pedres dels vials del barri vell.
14 de
Maig
Surto
al carrer per carregar la moto i noto la fresca aquest matí, tot i lluir el
sol. Preparat tot, em poso en direcció cap al parc natural de Monfragüe, un
espai protegit al nord d'Extremadura, bonic, verge, natural. Hi ha moltes rutes
marcades per fer senderisme i molts de miradors, jo em dirigeixo cap al castell
amb el mateix nom que el parc, m'acosto amb la moto i acabo de fer el trajecte
a peu fins al cim pel corriol del nord des d'on s'albira el riu Tajo, en tota
la seva magnitud, un cop a dalt, es pot visitar el castell que de fet són dues
torres defensives del segle IX i reconstruïdes al XII i XV, actualment en
ruïnes, la vista sí que es magnifica tant, per una banda, de la muntanya com
per l'altre que domina una enorme extensió de deveses. Segueixo cap a
Plasència, bonica ciutat amb un barri antic important per les seves esglésies i
monuments. Avui hi ha mercat a la plaça major i l'ambient al carrer és
majúscul. S'ha fet l'hora de dinar i faig un petit mos aquí mateix per acabar
de fer els pocs quilòmetres que queden tot acabat l'àpat. Arribo a Hervas, he
reservat un petit apartament per tres dies, molt ben situat i molt acollidor,
el poble té un barri jueu i uns entorns bonics i agradables de passejar-hi, em
canvio de roba surto a donar un tomb, em crida l'atenció un museu de la moto,
cotxes clàssics i altres andròmines, no és lluny i m'hi acosto i de fet la
visita ha estat molt interessant, té moltes peces antigues i no només del
motor, sinó també d'eines del camp i altres antiguitats. Em retiro cap a casa,
abans he passat pel supermercat i aquests dies em faré el sopar jo.
15 de
Maig
Penso
unes rutes per conèixer la comarca de Las Hurdes que durant molt bona part del
segle XX va ser considerada la regió més pobra i miserable d'Espanya pel seu
aïllament i desarticulació social, la població pobre i analfabeta tenia
veritables problemes de salut agreujats per l'endogàmia i la poca o nul·la
accessibilitat a una visita medica. Cert o no, la comarca ara és un lloc
diferent, rural, amb un turisme incipient que busca els espais naturals que són
molt i bonics. Faig un recorregut pels principals pobles de la zona, em paro en
racons que semblen de postal i tinc especial interès a arribar a El Moral, que
va ser un poble, o més ben dit una "alqueria" que servia per guardar
el bestiar, d'aquests que parlava anteriorment, aïllat al fons de la vall del
riu Horcajo i abandonat ja des de meitat del segle XX. Per arribar-hi prenc la
carretera que em porta a la població de Horcajo i des d'aquí una pista m'acosta
a un trencant que baixo a peu fins a la riba del riu on es troba el lloc que
conserva les antigues construccions fetes amb pissarra i sense cap aglomerant.
Actualment, és considerat un monument i algunes de les chozuelas estan
rehabilitades. La caminada és impactant tant pel paisatge com per la imaginació
de com vivien aquesta gent aïllada en aquest lloc.
Reculo
pel costerut camí fins a on he deixat la moto i continuo per la pista fins al
següent poble, em paro i dino a l'únic lloc on donen menjar per en acabat
seguir la ruta fins a Hervas.
16 de
Maig
Vaig
cap a Granadilla, un poble medieval, emmurallat i amb un castell, que es va
haver de desallotjar a la dècada dels anys seixanta per la construcció del
pantà de Gabriel y Galan, però mai ha estat inundat, sí que aïllat, amb
la crescuda de l'aigua, en una península amb una entrada única per la porta
principal al costat del castell. L'origen de la vila és de l'època musulmana,
segle IX, i va ser un poble feudal. A la dècada dels anys vuitanta es fa un
projecte per restaurar el castell i posteriorment fer una restauració d'algunes
cases del poble amb la declaració de conjunt històric artístic. Actualment,
estudiants es fan càrrec de fer restauracions d'acord amb el programa de "Recuperación
de pueblos abandonados". La visita és interessant, es pot recórrer la
muralla, veure el castell i passejar-te pels carrers on et faràs una idea de
com era la vida en aquesta localitat.
Com
que Granadilla no és lluny de Hervás, on estic allotjat, he tingut temps per
arribar fins al Convento de la Bien Parada, en estat ruïnós i tancat al
públic per aquest motiu, i després desviant-me per una pista de difícil accés
volia veure Castro de la Cabeza del Castillo, un lloc arqueològic
preromà, però les restes són mínimes.
Avui
és l'últim dia en aquest lloc i demà ja començo el retorn cap a casa.
17 de
Maig
Aquesta
nit ha plogut, quan baixo a carregar la moto veig els carrers molls, però ara
no sembla que amenaci pluja. Mentre estic en la meva feina s'acosta un home i
em diu que tindré mal dia per anar amb moto, és flequer i està repartint el pa
a les botigues, ell també és motorista, però em comenta que no pot fer viatges
llargs, ser autònom no li permet gaires dies de vacances, comentem que boniques
que estan les deveses després d'aquestes pluges i que també li agrada molt
Girona, que hi va estar en unes vacances per la Costa Brava. Tot a punt i
començo el camí, decideixo agafar autovies de manera alternativa, avui
m'agradaria arribar a Teruel, si no plou... fa fresca i el cel està ennuvolat,
a estones surt un tímid sol i d'altres la nuvolada és més negre, però no cau ni
una gota. Pels voltants de Toledo surto de l'autopista, ja no puc aguantar més
avorriment i preparo una ruta que sense allargar molt més el trajecte passa per
carreteres nacionals i el paisatge em canvia, tot és més proper; no trobo
gaires pobles, ni tan sols trànsit i gaudeixo de la conducció. Faig una parada
a la província de Cuenca per proveir-me de gasolina i dinar. A la represa noto
un vent fresquet, no plou, però el cel és ben gris. La carretera que porta fins
a Teruel és una delícia quant a paisatge, que travessa zones agrícoles, boscos
i al final un llarg recorregut conjuntament amb el riu Túria, que neix a la
província de Teruel i per tot plegat els últims quilòmetres no se m'han fet
pesats, malgrat portar-ne ja una pila a coll.
M'allotjo
en un hostal rural una vintena de quilòmetres passada la capital, una delícia
de lloc amb gent amable i cambres senzilles però molt acollidores.
18 de
Maig
Tot i
la previsió de pluja, quan em llevo el cel està completament blau i tot i la
fresqueta que fa al matí l'inici de l'últim dia de viatge comença molt
agradable, bones carreteres, poc trànsit i paisatges regalats. En arribar a
Alcañiz, canvio el rumb que tenia prèviament pensat de passar per Lleida i la
Catalunya central per anar per Tarragona i seguir la costa, la previsió de
pluja pel nord i seguir arran de mar també em ve més de gust. Faig el trajecte
lentament fins a Barcelona i ja dins l'autopista m'aturo per fer un petit àpat
i estirar les cames en una àrea de servei i en acabat i ja tot seguit i a bona
marxa fer l'últim trajecte fins a arribar a casa.
Aquí
acaba aquest recorregut pel sud de la península Ibèrica, feliçment,
agradosament i en arribar a casa amb el retrobament amb la família, que
m'espera amb un somriure i una abraçada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada