VIATGE AL PAIS DE GAL·LES . França (II)
Dimarts, 9 de juliol
Es lleva el dia ben grisos, lleig, però no plou. Així començo la ruta d'avui, cap al sud. He programat una parada a Amiens, tan sols per fer una visita ràpida a la magnífica catedral gòtica, m'ha agradat, és altíssima i molt lluminosa. A la sortida plou, però no m'espanta i continuo la ruta, per sort, ha parat al cap de poca estona; passo per carreteres locals, com sempre que puc i travesso poblets tranquils, petits, agrícoles en mig d'un paisatge planer o lleugerament ondulat, davant meu un núvol perfectament definit i negríssim m'està amenaçant i jo m'hi dirigeixo de ple i no tarda gaire estona a descarregar al cim meu, passo pel poble de Breteuil i a la cruïlla de carreteres veig un restaurant, deixo la moto allà mateix, sobre la vorera i entro a dins, a la porta un home m'atura i em diu, si entres aquí menjaràs molt bé, ell ha sortit a fora a fumar un cigarret i quan entrem tots dos m'ensenya el seu plat, que ja el te a taula a punt de començar; és alemany, però resident a França des de fa molt temps, xerrem una estona, em pregunta d'on soc i d'on vinc i em comenta que ell també havia viatjat molt en moto, ara no, se la va vendre ja fa temps. A dins el perfum i la decoració evoca l'Índia, els propietaris, un matrimoni jove Indi tenen bona cura del restaurant i m'ofereixen un bon àpat. Xerrem una estona havent dinat amb l'home que m'ha rebut en entrar mentre fumem un cigarret, m'ensenya el seu gos que el te dins la seva furgoneta, un mastí de cinquanta-quatre quilos, està orgullós del seu gos. Ens acomiadem i em demana prudència. Passo per Chantilly i arribo a la perifèria de París, col·lapsada, naturalment..., amb paciència avanço a poc a poc, no tinc pressa; el conductor d'un autobús que circula lentament al meu costat em dona conversa a les múltiples parades de trànsit, li agrada la meva moto i em diu que perquè no passo entre els cotxes, aquí totes les motos ho fan, em replica. Li comento que no tinc pressa i que la meva moto és molt ample i les files són estretes. Curiositats d'un embús de trànsit. De cop es posa a ploure i el xàfec és fort, em paro, deixo la moto davant la porta de la cafeteria que tinc just a davant, un cafetó em recupera de la mullena i la pluja tan ràpid com ha vingut, ha marxat. Continuo cap a Orleans, ara si, agafo l'autopista per fer-ne via i en poc més d'una hora estic instal·lat a la meva habitació d'un hotel de la perifèria de la ciutat.
Dimecres, 10 de juliol
Faig fent via cap a casa, avui és la
penúltima etapa i he triat com final de la ruta un punt mitjà dels quilòmetres
que em queden per arribar i estic en un Hostal rural en un poblet molt petit
del centre-sud de França, Auniac, molt a prop de Parc naturel régional des
Causses du Quercy. He fet una ruta ràpida per autovia a excepció de la
desviació per veure el Lac de Vassivière, un llac artificial per proveïment
d'aigua, i força hidroelèctrica en un entorn natural molt bonic que l'ha
convertit en lloc de lleure i vacances. Desviar-me per arribar a la Plage de
Nergout m'ha suposat fer un recorregut de més de cent cinquanta quilòmetres per
carreteres secundàries i per un paisatge boscos dins, en part, del Parc naturel
régional de Millevaches en Limousin. Arribo a primera hora de la tarda al meu
allotjament i aquí també hi faig el sopar que ha sigut de tastets de productes
de la regió, fets a la mateixa casa amb molt de gust.
Dijous, 11 de juliol
Avui és l'últim dia d'aquest viatge,
emprenc la ruta després de veure com cau un bon ruixat, però ara llueix el sol;
surto per carreteres locals on vaig alternant petits pobles amb granges, però
encara amb el núvol davant meu, sembla que l'atraparé i així ha sigut, però la
pluja no ha durat gaire més i ara ja per l'autovia tinc bon temps, porto una
bona mitjana i no tinc cap més objectiu per arribar a casa, i per això les
parades només són per posar gasolina i petits descansos per estirar les cames.
La temperatura va pujant a mesura que avanço cap al sud, vaig alternant trams
d'autovia amb carreteres comarcals, travesso pobles i ciutats i la velocitat
s'alenteix, però no vull entrar a l'autopista perquè vull buscar un lloc per
dinar en algun poblet. Al final la pressa per arribar a casa pot més que la
gana i pateixo travessar tota l'àrea de Perpinyà, la frontera i Figueres, amb
molt de trànsit i circulació molt lenta. Arribo a casa a primera hora de la
tarda, amb molta calor, cansat, el retrobament amb l'Esther i una bona dutxa em
fan tornar a sentir a casa, feliç d'aquest viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada