VIATGE AL PAÍS DE GAL·LES. Cornualla, Gal·les i Anglaterra.
St Michael's Mount
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Dimecres, 19 de juny
A l'arribada a Anglaterra haig
d'acostumar-me a la conducció per l'esquerra, els encreuaments, les rotondes i
la mateixa circulació m'estranya, però són pocs quilòmetres, tampoc és la
primera vegada que hi condueixo. Entro a la ciutat per donar un cop d'ull i per
comprar un cable de connexió USB, al quiosc del ferri era caríssim, entro en
una gasolinera i me'n faig un per menys de la meitat del que em demanaven al
vaixell; pregunto quina llargada té i em diuen que cinc peus i haig de pensar
un instant quina mida és aquesta i així amb el preu de la gasolina, donada amb
lliures per galó i amb els rètols de la carretera que indiquen les distàncies i
les velocitats en milles. De seguida veig que els límits de velocitat són molt
estrictes i molt controlats, els rètols que trobo a la carretera que em porta
fins a St. Dennis, són molt insistents en què disminueixis la velocitat i en
l'anunci de radars, que n'hi ha molts! Com que no vull arriscar-me compleixo
estrictament els límits marcats, però per sorpresa meva veig que tots els
cotxes em passen a una velocitat sensiblement superior a la meva i m'adono que
jo estic mesurant-la en quilometres per hora i els senyals estan en milles per
hora. Em paro i reprogramo el meu compta velocitats perquè m'ho digui en milles
i així tinc una idea molt més exacta també de les distàncies als llocs.
Deixo l'autovia i prenc una carretera
local, igualment transitada i en poc més d'una hora arribo a la meva
destinació. St. Dennis és un poblet petit al centre de Cornualla, aquí m'hi
quedaré tres nits i faré sortides als llocs més interessants d'aquesta península.
Dijous, 20 de Juny
Em llevo amb calma, els dies
anteriors han sigut intensos, esmorzo el que vaig comprar al súper ahir i
preparo una ruta, vull arribar fins a l'extrem més occidental de la península
de Cornualla a Land's End, fi de la terra, similar al Fisterra de Galícia o el
Finisterre de França.
Ja a la sortida del poble enllaço amb
una autovia molt transitada i no gaire més endavant un carril queda anul·lat
per obres durant més de quinze quilòmetres i això alenteix el trànsit
enormement. Em desvio per anar a Saint Ives, una localitat costanera i punt
turístic. A l'entrada de la ciutat ja comencen els primers problemes, no s'hi
pot accedir en vehicle si no estàs autoritzat, els aparcaments dissuasius són a
l'extraradi i qualsevol altre espai és privat. Vistes les dificultats, faig
unes fotos d'una de les platges i continuo ruta cap a Minack Theatre, un teatre
construït a començaments del segle passat, a l'aire lliure i sobre les roques
arran de mar. A l'estiu s'hi fan representacions. A prop del teatre hi ha una
zona d'aparcament, uns nois molt ben educats et reben i un em diu que el teatre
està tancat, no he entès ben bé per què, el meu domini de l'idioma local no
dona per a més i he hagut de recular sense fer la visita. Em quedo pensant que
potser avui m'havia posat unes expectatives massa altes, però el cas és que res
ha sortit com esperava. D'ací em dirigeixo cap a Land's End i aquí sí que
gaudeixo d'un paisatge excepcional que també m'acompanya la bona visibilitat
que tinc aquesta tarda. La costa, ferotge, escarpada i amb un mar que en
moments de tempestes ha causat nombrosíssims naufragis, encara ara en el nostre
segle. Un munt d'illes petites complementa aquest paisatge. A terra ferma hi ha
un hotel i diferents atraccions pel turisme.
Ara ja de reculada cap a casa, passo
per Marazion on davant de la seva costa, a poc més de tres-cents cinquanta
metres hi ha l'illa de St. Michel's Mount, amb un castell i una abadia i que
curiosament ens fa pensar en el Mont Sant Michel de la Normandia. Els primers
ocupadors d'aquesta illa daten de l'any 1044.
Divendres, 21 de Juny
Potser perquè avui havia rebaixat les
meves expectatives, o perquè realment la zona que he vist s'ha adaptat molt més
a què volia veure, la qüestió és que he gaudit molt de la sortida pel nord de
Cornualla. Carreteres locals, tan estretes que quan es creuaven dos vehicles un
havia d'apartar-se per deixar passar l'altre, prats on pasturaven ramats de
xais, pobles amb molt d'encant i paisatges sobre el mar de somni. La primera
parada que he fet ha sigut a Tintagel, poblet al costat del castell del mateix nom
i molt associat a la llegenda del rei Artur, els Cavallers de la taula rodona i
el mag Merli..., el poble està dedicat doncs a aquesta llegenda i atrau molt de
turisme. A poca estona caminant hi ha una península on es troben les ruïnes del
castell, molt precàries, que es poden visitar previ pagament del tiquet
d'entrada. La visita no decep, no ja pel que queda del castell sinó per la
caminada senyalitzada per tot aquest cap, des d'on s'albira un paisatge
feréstec que cau verticalment al mar. Segueixo i la pròxima parada és a
Boscastle, un minúscul poble a on el riu que el travessa desemboca en un port
natural, bé val fer-hi una passejada i aquí m'aturo també a dinar. En tornar a
la moto, trobo un motorista anglès amb la seva moto aparcada al costat de la meva
i establim conversa viatgera, ell també ha passejat la seva moto més enllà del
barri de casa seva.
Són les tres de la tarda i avui la
previsió meteorològica donava pluja a partir d'aquesta hora, però de moment no
sembla que el cel es desplomi i m'acosto a Hight Cliff, una zona de
penya-segats, solitaris i aïllats de tot a on el verd arriba fins a les altíssimes
roques que cauen al mar i aquí inicio el retorn cap a casa. Demà ja deixo
Cornualla i em dirigeixo cap a Bristol.
Disabte, 22 de juny
Amb la fresca del matí, enfilo
l'autovia que es dirigeix al nord-est, l'ambient és de cap de setmana, la gran
quantitat de caravanes i autocaravanes que trobo així ho fan notar, però el
trànsit és fluid i sense pressa vaig avançant; la ruta d'avui no és llarga, uns
dos-cents seixanta quilòmetres i no puc entrar a l'allotjament que he reservat
fins a les tres per què m'ho agafo amb molta calma i decideixo entrar a la
ciutat de Exeter dirigint-me cap al centre. Passejant passo per davant
l'ajuntament i em crida l'atenció un munt de gent que mira la façana, les
autoritats són a la porta amb els vestits de gala i les medalles al pit, estan
esperant la desfilada militar que han organitzat, pel Dia de les Forces
Armades, una setmana abans que l'organització estatal. La parada militar
s'acosta tot seguit, primer una banda i continuen militars en actiu, veterans i
cadets, tot amb un aire marcial que a mi em tira enrere. Es dirigeixen cap a la
plaça de la catedral on el batlle passarà revista; en aquest moment un gran
avió militar de transport de tropes sobrevola la formació a molt baixa altura i
la gent s'ho mira embadalida. Jo em retiro d'aquesta parafernàlia i me'n vaig a
prendre un cafè per continuar ruta tot seguit.
Uns quants quilòmetres passada la
ciutat, l'autovia passa a ser carretera de dos carrils, molt més bonica i
entretinguda i arribo a l'hora prevista a Bristol. M'allotjo en una casa típica
anglesa que té mitja dotzena d'habitacions, el check in és mitjançant un
codi rebut abans en un missatge i l'habitació que puc accedir és àmplia,
lluminosa i còmoda, amb un aire retro però agradable. Em quedo la tarda pel
barri, porto la roba a rentar i planifico l'arribada de l'Esther demà.
Diumenge, 23 de juny
Els hostes que hi ha a l'habitació
del costat, són uns joves maleducats i poc civilitzats. Penso que hi ha com a
poc tres individus i no tenen cap mirament ni respecte cap a les altres
persones que poden estar allotjades a la mateixa casa, fresa, cop de porta,
crits, rialles i converses a veu alta fins a altes hores de la matinada. Ni els
avisos ni el sentit comú els ha fet desistir de la seva actitud.
Em llevo aviat per anar cap al centre
de la ciutat, aquí al barri tampoc hi ha res per poder esmorzar, baixo al pati
i el cotxe dels joves impertinents em bloqueja la sortida de la moto de tal
manera que no la puc maniobrar per cap costat. Truco a la porta de la seva
habitació una i dues vegades i no obtinc cap resposta així que em poso en
contacte amb la propietat per explicar-los la situació i després de més d'una
hora i mitja es personen a la casa i exigeixen a aquests nois que treguin el
cotxe. Jo no m'he quedat a demanar explicacions ni a fer retrets, tant punt he
tingut la moto lliure he sortit.
La ciutat està deserta a aquesta hora
del matí, poc ambient. Passejant pel centre sento la música a una església,
d'un grup amb percussió i guitarres elèctriques que celebra el diumenge,
m'acosto a la porta i hi entro encuriosit, un home jove em convida a seure,
agraeixo i declino l'oferiment, al meu voltant, darrere de tot, està ple de
cotxets de nadons i els nombrosos fidels que hi ha són majoritàriament parelles
joves i tot i que a l'exterior la imatge és el d'una església convencional, a
l'interior no, sembla més a una sala d'actes. Acabades les peces musicals,
retiren els instruments i comencen els parlaments, una noia es dirigeix als
assistents, tothom escolta i jo em retiro.
Segueixo cap al mercat de St.
Nicholas que avui, òbviament, està tancat i d'ací cap a Quen Square, que encara
te les marques de festa de la nit passada. Continuo i entro a la Catedral
anglicana, gòtica i neogòtica, bonica, però amb moltes bastides que denota les
moltes reformes o rehabilitacions que s'hi estan fent i això li amaga la
bellesa. D'aquí vaig cap al SS Great Britain un vaixell botat el 1843 que va
ser el més gran del món a la seva època, construït amb ferro i propulsat per un
motor de vapor que feia anar una hèlix, tota una novetat en aquella època i ara
constituït en un interessant museu que a més està ambientat en un moll a
l'estil del mateix temps. Faig un mos allà mateix i me'n torno cap a casa.
L'Esther em comunica que el seu vol
va amb una hora de retard, o sigui que a prendre paciència i esperar. És
gairebé la mitjanit quan apareix per la porta d'arribades, amb un somriure ens
abracem, ja tenia ganes de continuar el viatge compartint amb ella el trajecte.
Dilluns, 24 de juny
Sortim de Bristol amb la intenció
d'esmorzar en el primer lloc que trobem pel camí, però això no passa fins ben
bé al cap d'una hora que trobem un truckfood a peu de carretera que ens fa un
esmorzar a base d'un entrepà de salsitxa, béicon i ou que ens ha aprofitat
molt. Seguim fins a Gloucester i fem parada per visitar la ciutat i la
catedral, que ens ha agradat molt i ens hi quedem a dinar. A poc a poc
continuem cap a Cardiff, per carreteres locals amb una ruta molt agradable fins
que arribem a Newport, aquí la ciutat està col·lapsada pel trànsit i és difícil
avançar amb fluïdesa, però arribem a Cardiff a bona hora i ens instal·lem a un
apartament. Aquí hi estarem quatre dies per veure els amics de l'Esther que
conserva des de la seva etapa de formació aquí.
Dimarts, 25 de juny
L'apartament és còmode i ens permet
fer vida aquí independent. Ahir vàrem anar al supermercat que tenim a prop per
proveir-nos per fer l'esmorzar i el sopar.
Deixem la moto i utilitzem el
transport públic per arribar al centre de la ciutat, la parada d'autobús és a
prop i en poca estona som a destinació. Ens trobem amb l'Emma, una de les
amigues de l'Esther, prenem un cafè i elles s'esplaien, felices d'haver-se retrobat i explicant-se la seva vida, dinem a la proximitat, el centre de la
ciutat és bonic i animat amb moltes zones per només vianants i a la tarda fem
una passejada pel Bute Park, una extensa àrea verda al cor de la ciutat,
l'estona passa agradablement fins que l'Emma pren l'autobús per anar a casa
seva i nosaltres també, però per arribar-nos fins a Penarth, una ciutat al
costat de Cardiff on viu l'Angela, una altra amiga. L'Esther no es va poder
comunicar amb ella per anunciar-li la nostra arribada i en veure'ns la sorpresa
és majúscula, estem una estona a casa seva i tot seguit sortim a fer un toc en
un Pub proper, allà xerrem una bona estona i ens emplacem per sopar d'ací a dos
dies, ens acompanya fins a la parada de l'autobús juntament amb la seva neta de
deu anys. Amb l'Angela ja ens coneixíem doncs ella ha estat diverses vegades a
Girona.
La tornada cap al nostre apartament
és llarga, estem en direccions oposades d'allà on som i el centre de la ciutat
està tallat al trànsit de tota mena per un concert multitudinari de rock a
l'estadi, prenem el bus i després travessem a peu la zona exclosa de la
circulació per tornar a agafar un altre bus fins a casa. Arribem passades les
deu del vespre, però contents de les trobades amb la gent i de com havia anat
el dia.
Dimecres, 26 de juny
Avui l'Esther havia quedat amb en
Phil, treballa a la Universitat i el Campus és a prop de casa, hi anem caminant
i ens trobem amb ell a l'hora convinguda, després de les salutacions i
presentacions oportunes, jo a en Phil no el coneixia només que de referències
de l'Esther, prenem l'autobús i ens dirigim cap al centre de la ciutat. Ja tot
passejant anàrquicament pels carrerons comercials i les boniques galeries
cobertes, badem amb el que passa pel voltant nostre, xerrem i amb calma el bus
altre cop ens porta fins a la badia, aquí hi ha el Parlament Gal·les, Els
edificis, restaurats, de l'antic port, una zona lúdica de bars i restaurants i
una antiga església Noruega, convertida ara en centre d'art, cultura i
restaurant. Aquí dinem i en acabat fem una visita al modern Parlament Gal·les,
molt a prop.
Tornem cap a casa, la caminada ha
sigut llarga i estranyament calorosa, descansem, i quedem novament amb en Phil
i la Jenny, la seva parella, per anar a sopar junts. Esperem l'autobús i al cap
de molta estona veiem astorats que surt d'una cantonada diferent de les
anteriors vegades i se salta la parada, deixant-nos amb un pam de nas. Sense
dilació anem a buscar la moto per arribar a l'hora al restaurant previst. En
Phil havia reservat taula en un restaurant indi, diu ell que els establiments
de restauració ètnics, a Gal·les, estan molt ben encertats en relació amb els
dels països d'origen i de veritat vàrem menjar un àpat exquisit. Acabem la nit
en un pub, prenen uns vins i ens acomiadem d'ells amb el desig de tornar-nos a
veure.
Tornem a casa pels vols de la
mitjanit, i fa fresca.
Dijous, 27 de juny
Ens acostem al centre amb la intenció
de fer un passeig relaxadament i arribar-nos fins a casa de l'Emma per
acomiadar-nos, ella viu en un barri de casetes típiques angleses, de planta
baixa i pati al darrere. Després de badar una bona estona per la zona de
Arcade, caminem fins a la part nord de la ciutat i arribem a casa seva. Ens rep
amb un somriure i ens ensenya casa seva i la seva obra. Té l'estudi de pintura
en una habitació solejada que dona al pati de darrere. No hi estem molta
estona, nosaltres encara tenim un camí llarg fins a arribar a casa nostre i ja
fa molta estona que ha passat l'hora de dinar, una abraçada i el desig de
trobar-nos a Girona en un futur pròxim ens acomiada.
A la tarda tenim previst sopar amb
l'Angela, ja havíem reservat una taula en un restaurant turc de Penarth i allà
ens esplaiem en conversa i una bona taula. Igualment, ja tard, ens acomiadem
amb el mateix desig de veure'ns a Girona.
Divendres, 28 de juny
Avui deixem Cardiff i anem cap a
Swansea, a on demà hi haurà el concert de Gladys Knight, la distància és curta,
només setanta quilòmetres i programem parada a Cowbridge, un poblet petit, però
amb un encant especial que li donen la seva església i els carrers tranquils.
Aparquem la moto a l'avinguda principal i mentre enllestim s'acosta un senyor
que vestit amb el corresponent vestit de motorista ens saluda, només per ser
viatgers de lluny, ell ens diu que ha sortit amb la seva moto per anar a veure
la seva dona que és a l'hospital, amb demència, i que fer el trajecte amb la
moto i poder donar un vol el fa viure. Ell té vuitanta-dos anys! M'ha
impressionat la seva alegria quan parlava amb nosaltres. Passegem i entrem en
un carreró amb patis amb una fina capa de gespa ben tallada i flors, entrem en
un petit local regentat per una noia jove i simpatiquíssima que ens serveix un
cafè i es queda amb nosaltres encetant una animada conversa, ja de tornada cap
a on tenim la moto, una altra parella, també motoristes ens ve a veure, són
d'allà mateix i s'interessen per nosaltres i el nostre viatge. Represa la ruta
penso en la quantitat de gent diferent que hem tractat en aquesta breu parada,
tots diferents i tots amb una franca simpatia.
Arribem a Swansea al migdia i ens
instal·lem en un minúscul i cèntric apartament.
Disabte, 29 de juny
Sortim a passejar per la marina de la
ciutat, els antics molls on es carregava el carbó ara està ocupat per pisos de
luxe i iots, és l'evolució, el tomb, però és agradable, observem dos antics
vaixells, un d'ajut a la navegació en aquestes difícils costes i l'altre un
vell remolcador que estan ara varats i amb aparença d'abandonament. Seguim cap
al museu de Dylan Thomas, poeta i escriptor gal·les, nascut a Swansea i d'ací
cap al mercat que ens encurioseix el producte exposat, sensiblement diferent
del que tenim a la nostra terra; ens proveïm per fer algun àpat a casa i tot
caminant tornem.
Avui és el dia del concert al Swansea
Arena, el tenim molt a prop, ens arreglem i amb tota la calma ens acostem a la
sala, la gent de mitjana edat la majoria, va omplint tots els seients sense
deixar-ne ni un de vuit dels tres mil cinc-cents que n'hi ha. Amb una banda
curta, però molt solvent, Gladys Knight va desgranant el seu repertori amb
absoluta mestria com correspon a la seva dilatada carrera dalt dels escenaris i
als deu Grammys guanyats, malgrat els seus vuitanta anys. El concert d'una hora
i vint minuts, sense visos, ens plau i ens sortim molt satisfets.
Diumenge, 30 de juny
Hem marcat una ruta cap al
Pembrokeshire Coast National Park, la part més occidental de Gal·les i comencem
per la seva joia: la Catedral anglicana de St. David's, del segle XII, malgrat
que l'origen de la qual és al segle VI. És un lloc molt venerat pels devots. Hi
ha ofici quan arribem i un rètol ens diu que la visita, mentrestant, no és
permesa. Anem a la cafeteria a fer un mos i un cop acabada la missa, visitem el
magnífic edifici religiós, gaudim de cada un dels racons d'aquesta catedral i
seguim cap a les ruïnes del palau del bisbe, els jardins i el cementiri.
Traspassant una porta, entrem al poble, petit i agraciat, passegem i acabem
dinant aquí mateix. Continuem el camí amb la intenció de visitar el castell de
Pembroke, però alhora que hi arribem ja és tancat i ens conformem fent una
caminada pel corriol que li dona la volta. D'ací cap a Tenby, on hi ha un port
interessant de veure, una platja extensa i un poble molt agradable, ens hi
estem una bona estona caminant fins al promontori on hi ha les restes del
castell i des d'on s'albira una extensa vista sobre el port, el poble i la
costa, baixem al port i ens acostem a les barques varades sobre la sorra en
aquests moments de marea baixa i ja tot passejant tornem cap on tenim la moto
per tornar cap a casa.
Dillluns, 1 de Juliol
La previsió meteorològica d'avui era
de pluja i conseqüentment ens programem nosaltres per caminar per la ciutat i
prendre'ns un dia de descans a casa. Hem anat a comprar al mercat al matí i la
tarda la passem cercant els atractius dels pròxims dies de ruta.
Dimarts, 2 de juliol
La península de Gower, molt a prop de
Swansea, és un parc Nacional molt ben conservat i amb poblets amb cases de
pedra, de planta baixa i pis, molt típiques de la comarca. La primera parada la
fem a Mumbles, un poble pesquer i turístic, prenem un cafè a l'establiment que
hi ha al pier i ens deixem portar per aquest aire de mar, fresc, badant en
l'infinit grisós, avui. Fent un trajecte curt ens acostem a Three Cliffs Bay,
deixem la moto al pàrquing habilitat i fem una caminada per arribar una platja
extensíssima amb tres penya-segats que la fan característica, caminem per
damunt les dunes i ens quedem mirant el paisatge una bona estona, no hi ha
gaire gent i tot i que el dia és rúfol, el paisatge és magnífic. Continuem fins
a l'extrem de la península a on hi ha el poble de Rhossili, quatre cases de
fet, en una zona una mica enlairada del mar; cap a l'est per un camí que
travessa prats entre penya-segats amb cavalls que hi pasturen i que quan hi
passes a prop s'acosten per veure qui és l'intrús, s'arriba, tot caminant, fins
a una antiga estació de guardacostes i des d'on el paisatge es fa infinit i el
mar et rodeja; cap al nord, baixant per un camí hi ha una amplíssima i llarga
platja, a prop l'estructura rovellada, ja mínima, d'un vaixell naufragat. Hem
fet l'àpat aquí, hem gaudit del que ens ha ofert el dia i tornem cap a casa ja
avançada la tarda.
Dimecres, 3 de juliol
Avui és el dia de partida de Swansea,
cap a l'est. La previsió és de pluja, tot el dia, un cop fet l'equipatge ens
fem a la ruta amb una pluja fina que més o menys intermitent ens acompanyarà
fins a Winchcombe, final d'etapa d'avui i base per veure els voltants de la
regió de Cotswolds, una zona de pobles petis, molt típics i de paisatges rurals
realment preciosos.
Dijous, 4 de juliol
Estem allotjats en un d'aquests pubs
que tenen allotjament, els Inn anglesos són l'equivalent a les fondes o
hostals; estem en una habitació de configuració i decoració molt típica
anglesa, petita però còmoda.
Sense pressa, aquest matí ens llevem
i anem a buscar esmorzar a una fleca propera, tenen bon producte i un cop
satisfets comencem una ruta circular, de no més de noranta quilòmetres, per
quatre pobles de la comarca amb un encant especial. La primera parada és a
Broadway, la High Street és el principal atractiu, un carrer de cases de pedra
d'arquitectura genuïnament anglesa, ben enjardinades i òbviament amb multitud
de comerços dedicats als visitants; d'ací anem cap a Bourton-on-the wàter, el
riu Windrush va paral·lel al carrer principal i és l'ànima, del poble,
conjuntament amb la seva arquitectura de cases nobles; fa bon dia, el sol
llueix i els carrers són plens de gent que passeja tranquil·lament, nosaltres
ens aturem a dinar aquí després de la nostra descoberta del poble i en acabat
el cafè, seguim fins a la següent destinació, Burford, molt animat, els
escolars que acaben el curs surten dels centres educatius i es barregen amb els
forasters, aquí dediquem una estona a les compres de regals pels nets i continuem
ara cap a Bibury, un enclavament molt petit a la riba del riu Coln que segueix
al llarg del camí que porta cap a l'església i el cuidat i ben enjardinat
cementiri de la localitat; ens entretenim una estona mirant els ànecs que neden
pel riu juntament amb els polls petits que els segueixen. El retorn cap a casa
és per una deliciosa carretera rural, estreta, que ens regala uns paisatges de
camps ondulats i petits boscos que fan un túnel quan travessen la carretera.
Acabem el dia a The Old Bakery, un
establiment al costat del nostre allotjament on el simpàtic i amable propietari
ens serveix un deliciós sopar. Ens retirem tot sentint els petards que els
laboristes tiren en senyal de victòria a les eleccions d'avui al Regne Unit.
Divendres, 5 de juliol
La previsió meteorològica pel
trajecte d'avui és de pluja. Ho assumim, però quan sortim no plou i ho agraïm.
En els primers trams, la carretera passa per petits pobles per una calçada
estreta i un paisatge totalment rural, molt bonic. Ens parem a Oxford, sense
massa orientació em fico fins al centre de la ciutat i pensant-ho bé em sembla
que no puc entrar-hi, hi ha restriccions pels no autoritzats, per la qual cosa
reculem fins a un aparcament públic una mica més a la perifèria, allà deixem la
moto i fem un recorregut a peu per aquesta ciutat universitària. Els
"college", tan famosos en aquesta ciutat, estan situats en edificis
nobles, amb un claustre central i amb tots els serveis; són visitables, previ
pagament, però pel temps que disposem decidim trepitjar el carrer i fem un tomb
pels carrers de la ciutat vella. Dinem aquí i en acabat continuem ruta cap a
Londres, després d'un calvari de trànsit per sortir de la ciutat prenem
l'autovia; s'endevina cap a la direcció que anem que hi plou. Queden encara
vuitanta-cinc quilòmetres per arribar a destinació i l'autovia es col·lapsa,
els tres carrils van plens, avancem molt i molt lentament i estem estones
parats, jo segueixo els cotxes amb paciència fins que veig que altres
motoristes passen entre les dues fileres per avançar més ràpidament, faig el
mateix, però sovint m'encallo, la meva moto és molt ample i no passo per allà
on vull. Comença a ploure i el trànsit no millora, la pluja s'intensifica i
avancem extraordinàriament a poc a poc, els quilòmetres no passen i ara ja
comencem a quedar xops, no hi ha lloc per a resguardar-se ni previsió que la
pluja pari, o sigui que seguim amb resignació; equivoco la sortida de l'autovia
i haig de donar un vol extra de més de sis quilòmetres per poder canviar de
sentit i tornar, m'enfado amb mi mateix. Ja a l'entrada de la ciutat la
circulació no canvia i fins a gairebé a la porta del nostre allotjament hem
d'anar esquivant els cotxes com podem.
Tenim llogada una habitació molt
senzilla i simple en un barri perifèric i aquí ens canviem de roba i sortim per
cercar un lloc per sopar.
Disabte, 6 de juliol
Organitzem el dia per visitar
Londres, deixem la moto a casa i optem pel transport públic, molt més car però
més eficient i amb menys riscos per a l'amenaça de pluja d'avui i sobretot per
la incompatibilitat de circular pel centre de la ciutat i la dificultat
d'aparcament. Amb un bitllet combinat podem agafar el tren, el metro i
l'autobús durant tot el dia i així marxem cap al centre. A la sortida de
l'estació està plovent amb certa intensitat i fa vent, la sensació tèrmica és
de fresca; organitzem els punts que volem visitar i un cop ordenats comencem
pel Tate Modern, un dels museus de Londres on l'Esther volia comprar un catàleg
d'art, continuem cap al centre històric, aquí hi ha una multitud de gent que hi
passeja aprofitant el dissabte, però també un míting a favor de la no ocupació
de Gaza a Palestina i contra la guerra que Israel hi ha declarat ha acabat
aportant molta gent, i policia..., nombroses unitats de la policia vigilen
l'esdeveniment. Passegem pel peu del Big Ben i el Palau de Westminster, seu del
Parlament del país, seguim cap a Trafalgar Square i Piccadilly Circus, ple de
gent vario pinta, ens acostem al selecte barri de Mayfair, on es poden veure
les millors joieries i botigues d'articles de luxe; davant, aparcats els
Rolls-Royce i altres cotxes d'altíssima gamma, amb el xofer esperant els amos
que estan fent les seves compres i d'aquí continuem vagarejant pels carrers
fins al cap vespre que tornem cap a casa. Londres dona per molt i molt més, el
nostre temps és limitat i només n'hem fet un petit tastet.
Diumenge, 7 de juliol
Anem cap al barri de Camden, volem
veure el seu mercat i palpar la seva vida, la multiculturalitat, els seus
colors i la seva diversitat. El metro ens deixa molt a prop i tot caminant
arribem a l'entramat de carrers que han donat aquest renom bohemi al barri,
botigues, bars, espais de restauració i espais per als artistes i artesans. És
aviat, molts llocs acaben d'obrir, però el barri és ple de gent i a mesura que
avança el dia es va omplint més encara. Aquí pots trobar de tot, però sobretot
hi ha vida humana que es palpa al carrer. Va ser un barri punk, ja fa temps i
encara conserva aquest punt, però ara molt més obert. Fem àpat aquí, lleuger, i
ens retirem cap a casa havent dinat. Comença a ploure, i para i torna i així
bona part de la tarda.
L'Esther acaba de fer la maleta, avui
marxa cap a casa en un vol que surt aquest vespre, un cop tot preparat, agafem
el bus fins a l'estació de London Stratford, aquí el bus cap a l'aeroport en
separa, ens acomiadem i abracem. Fins aviat! Jo iré retornant amb la moto.
Reculo cap a casa, escric aquestes
ratlles, preparo la ruta de demà, i guardo les fotografies a l'ordinador. Me'n
vaig a sopar al mateix bar que ho hem fet aquests dies i avui m'assec en una
taula solitària.
Al vespre truco a l'Esther ja a
Girona, el vol ha anat bé i ja és a casa.
Dilluns, 8 de juliol
La sortida de Londres no ha estat
conflictiva, com preveia, lentament, però sense aturar-nos els vehicles anaven
avançant i ja fora de l'àrea metropolitana el flux de cotxes et permetia portar
una mitjana de velocitat acceptable. A l'altura de Rochester surto de l'autovia
per continuar per les carreteres locals que passen pel mig dels pobles i els
camps. Em paro a Canterbury, l'Esther m'havia recomanat aquesta ciutat i en
particular la seva Catedral, però en arribar-hi la catedral està envoltada
d'una bastida i en prou feina es pot veure la façana, mesuro el temps que tinc
i també declino entrar-hi, prefereixo passejar pels bonics carrers del centre
de la ciutat, tots tallats al trànsit on els vianants circulen amb tota
tranquil·litat. D'ací a Dover, hi ha pocs quilòmetres, en arribar-hi em
dirigeixo cap a white cliff, els penya-segats blancs i faig una passejada per
aquesta costa verda que cau al mar en un precipici de pedra blanca; és una
imatge molt bonica i m'hi quedo una estona mirant el mar i a l'horitzó la costa
francesa, a poc més de trenta quilòmetres de distància.
M'acosto al port, tinc la reserva del
passatge, però no tinc el bitllet per embarcar i vull anar-hi amb la suficient
antelació per no tenir cap contratemps. Hi arribo molt abans de l'hora prevista
de sortida del meu i em dirigeixo cap a les cabines per fer el check in, allà
mateix m'expedeixen la targeta d'embarcament i a més em diuen que puc accedir
al ferri anterior al que em correspondria. Fantàstic! Guanyo una hora i mitja
d'espera. La travessa dura escassament dues hores i ja soc a Calais, faig un mos
i continuo cap a Boulogne sur mer per la carretera que voreja la costa, aquí
tinc el meu allotjament per avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada