VIATGE A ALGÈRIA, TUNÍSIA, ITÀLIA I FRANÇA. Sicilia

 VIATGE A ALGÈRIA, TUNÍSIA, ITÀLIA I FRANÇA. (V)

PART I

PART II

Carini

Palerm

Catedral de Palerm

Siracusa

Castello Maniace

Noto

Modica

Ragusa

Volcà Etna

Taormina

Castagno dei Cento Cavalli

Castelmola

Cefalú

Palerm

Porto Empedocle

Scala dei Turchi

Valle dei Templi

Agrigento

13 d’abril

Em desvetlla la claror que deixa passar una escletxa de la cortina, són passades les nou del matí i després d’una dutxa m’acosto a la cafeteria per esmorzar, queden encara més cinc hores per arribar a Palerm i passejo i llegeixo mentrestant arriba l’hora de dinar. Avisen als passatgers que baixen a Palerm que es reuneixin a la coberta sis, de fet el ferri continua fins a Civitavecchia i aquí em trobo a l’Enrico, ell, però, no baixa aquí sinó a la següent parada, xerrem, m’aconsella els millors llocs de Sicília i Sardenya, ens canvien les nostres adreces i el convido a trobar-nos a Catalunya si li ve de gust venir.

El desembarcament és un caos, com tots, però tot acaba bé i d’ací me’n vaig cap a Carini, un poblet a prop de l’aeroport de Palerm on hi ha el meu allotjament i així demà ja el tinc a mà per anar a esperar a l’Esther. El poble està de festa, és una festa religiosa a no sé quin sant ni quin fet, però la processó passa pel carrer i el seguici de vilatans va darrere, després se sent la prèdica del capellà, a la plaça que tinc al costat i la gent fa gatzara. Penso en algunes pel·lícules italianes de fa alguns anys...

14 d’abril

Per anar a Palerm canvio la ruta que vaig fer ahir per venir passant per la costa i passo per una carretera que amb la mateixa distància travessa tota la serralada pròxima; la pujada i posterior baixada és espectacular, les vistes des de la muntanya són molt boniques malgrat el dia calitjós que fa, la temperatura és molt alta per la temporada que estem, el vent que bufa del sud, extraordinàriament càlid fa pujar el termòmetre fins als trenta graus. A Palerm entro fins al centre històric i deixo la moto aparcada en un carrer ben concorregut; mentre guardo el casc s’acosta una parella i em diu que vagi amb compte en guardar la moto i que tingui cura d’assegurar-la bé, a ells, ahir, en arribar al seu hotel amb la moto que havien llogat els hi varen robar en el temps de fer el check in a les cinc de la tarda! M’expliquen que són suïssos i que allà tenen també una GS com la meva i que això en el seu país mai passaria. Afirmo. Em deixa una mica intranquil i tanco bé la moto, però la controlo sovint durant les anades i vingudes del meu passeig. El centre de Palerm està molt animat, passo pels parcs i per davant la Catedral, no la visito perquè pel temps que tinc prefereixo trepitjar el carrer, la gent passeja i l’afluència de turistes és notable, dino pels voltants i torno cap a Carini, deixo la moto aparcada i amb el corresponent tiquet de pagament de la zona blava. En poca estona em dirigeixo cap a l’estació de tren per acostar-me a l’aeroport, puntualment passa el comboi i en vint minuts escassos soc a la terminal aeroportuària, espero l’arribada del vol de l’Esther amb impaciència i puntualment a l’hora establerta la veig que apareix per la porta d’arribades. Una abraçada, benvinguda! I cap a casa. Sopem tranquil·lament a l'hotel, preparem la ruta de demà i ens retirem a descansar.

15 d’abril

Toca el despertador i després de la dutxa ens disposem a baixar de l’habitació per esmorzar, l’Esther surt al balcó mentre jo acabo de vestir-me i em diu, la moto no hi és! Efectivament, d'allà on la teníem aparcada ha desaparegut, penso que no pot ser, em passen pel cap totes les possibilitats,   ho comentem amb els amos de l’allotjament i com si fos una qüestió personal de seguida es posen en contacte amb la comissaria dels Carabinieris per comunicar-los el robatori, al cap de poca estona una patrulla fa acte de presència allà mateix, em prenen declaració a mi, als propietaris de l'hotel i als veïns i ens conviden a anar a la comissaria a presentar una denúncia formal. En Paolo, l’amo de l’hotel, m’acompanya i allà ens informen que la moto l’han localitzada i que la sostracció ha sigut a dos quarts de cinc de la matinada, després de veure les imatges de les càmeres de seguretat, i que una patrulla ha vist una persona sospitosa, sense casc, conduint una moto amb placa estrangera, el fan parar, però es fuga i deixa la moto, la policia recupera la moto i la deixa al dipòsit. Jo he fet la denúncia, però les diligències policials no em permeten disposar de la moto perquè han demanat a les autoritats espanyoles les dades de la propietat de la moto i això tardarà uns dies, a més que s’ajunten els dies festius i el dipòsit estarà tancat; quedem que ja retiraré la moto després de les festes de Pasqua, que llogarem un cotxe, farem el nostre trajecte pensat inicialment i que quan l’Esther se’n torni cap a casa, jo recolliré la moto. També ens informen que, en aparença, la moto està en bon estan malgrat la ruptura del blocatge de la direcció.

Quedo una mica més animat després de saber la recuperació de la moto, encara que no l’hagi vista i no vull donar-li més voltes, o sigui que després d’obtenir el cotxe de lloguer emprenem via cap a Siracusa.

El recorregut, un cop deixada la zona metropolitana de Palerm és molt bonic, travesses les ondulades carenes de muntanyes verdes de pastures, però sense arbrat, la carretera passa per les valls i durant molts quilòmetres va sobre pilars, d’aquesta manera no hi ha trencament del pas de fauna, la ruta després baixa ja lentament cap a mar fins a arribar a la ciutat. Han sigut gairebé tres-cents quilòmetres de recorregut, amb pocs pobles i prou entretingut. A Siracusa hem reservat un apartament al centre de la ciutat per tres dies.

16 d’abril

Recorrem Siracusa començant per l’Illa de Ortigia, accessible per dos ponts i que és l’origen de la posterior ciutat, habitada ja pels grecs. A l’illa visitem el castell de Maniace, del segle XIII, esglésies entre la que destaca la Catedral i l’església de Santa Llúcia, palaus i altres edificacions militars medievals que no entrem en detall, però sobretot trepitgem els carrers estrets i reservats per a vianants on podem gaudir d’aquesta arquitectura típica de la regió. Fem un recés per a dinar i continuem passejant ara pel costat oposat de l’illa i quedem encantats mirant les onades de la forta maror que hi ha avui. Tornem cap a casa per reposar una estona i tornar a sortir, ara en direcció contrària fins al Santuari de Madonna delle Lacrime, una església amb una enorme cúpula de formigó originada per un suposat miracle en una família de la ciutat i que va ser consagrada el 1994.

17 d’abril

Fem una ruta circular pel sud de Sicília d’uns dos-cents quilòmetres, principalment veiem tres ciutats petites que tenen un patrimoni arquitectònic important Noto, la més bonica, amb nombroses esglésies d’estil barroc al llarg d’una avinguda principal, aquí hi ha molt de turisme, intern i forà, visitem algun temple i passegem; d’ací ens desplacem per carreteres secundàries que travessen per paisatges rurals molt bonics fins a Modica, una altra ciutat encaixada en una vall i de característiques similars a l’anterior, famosa per la fabricació de xocolata, dinem aquí i continuem cap a Ragusa que la trobem ensopida en aquesta primera hora de la tarda de Dijous Sant i fem una breu visita per a tornar cap a Siracusa a mitja tarda.

18 d’abril

Deixem Siracusa per la carretera que segueix la costa, lentament entre l'intens trànsit avancem per una zona industrial lletja, refineries amb altes xemeneies i grans estructures metàl·liques ens acompanyen fins a gairebé a Catània on el majestuós Etna ens rep, encara fumejant de l’última erupció ara fa pocs dies. Fem parada a Catània per fer un cafè, però la ciutat no és atractiva i en marxem al cap de poca estona. Seguim per la mateixa carretera, travessant pobles i ciutats i amb trànsit intens, però no tenim pressa i avançar lentament també et fa descobrir detalls dels paisatges que passarien oblidats d’altra manera. A l’hora de dinar arribem al B&B de Trappitello on tenim reservada una habitació, estem en una casa amb una família molt agradable, ens explica la mestressa de la casa, que el volcà, en erupcions recents, emet tant de material que els hi deixa més de quatre dits de cendra al carrer i jardí de la casa i que segons com, també poden caure trossos de lava sòlida prou grossos per a abonyegar els cotxes del carrer i en aquestes situacions singulars se sent tremolar tota la casa. El cràter del volcà el tenim situat a només vint-i-tres quilòmetres del nostre allotjament, en línia recte.

A mitja tarda ens acostem a Taormina, una població situada al vessant d’una muntanya i arran de mar, les seves edificacions es veuen com si fossin construïdes en terrasses al pendent i els carrers serpentegen amb forts desnivells. El poble és molt bonic i atrau molt de turisme, això fa que abundin els establiments hotelers, molts de la màxima categoria; restaurants, botigues i empreses que ofereixen tota classe d’activitats pels visitants. Nosaltres i passegem i al cap vespre seiem a sopar.

Tornant cap a casa, veiem que l’Etna ha entrat en erupció altre cop i ara de vespre l’espectacle és magnífic.

19 d’abril

Després de l’esplèndid esmorzar que ens ha preparat l’amfitriona, comentem amb ella que anem a veure l’Etna des d'un dels refugis que hi ha a les proximitats i accessible per carretera, ens informa dels punts importants que podem trobar pel camí i ens ofereix una jaqueta perquè a més de dos mil metres d’alçada hi pot fer fresca, sobretot si bufa el vent, malgrat que a aquesta alçada ja no hi ha neu. Sortim doncs en direcció al volcà, deixem enrere els pobles que són propers a la costa per enfilar-nos vertiginosament fins al Refugi Giovanni Sapienza, a gairebé dos mil metres d’altitud, al voltant del qual hi ha una gran oferta turística, un hotel, restaurants, llocs per comprar artesania i records del lloc, també hi ha un telefèric que supera cinc-cents metres més i a partir d’ací encara es poden prendre uns camions 4x4 que pujaran cinc-cents metres més fins a prop del cràter. Nosaltres sortim a fer una caminada fins a un cràter que es va formar el 2001 i ens quedem a dinar per la zona.

Tornem cap a Taormina, però aquesta vegada per una carretera interior que ens porta fins al Castagno dei Cento Cavalli, un castanyer multimilenari que és l’arbre més vell d’Itàlia i segurament també d’Europa, està protegit i envoltat de moltes llegendes.

A Taormina passegem pels carrers molt animats avui, pugem fins a la localitat de Castelmola, també, com Taormina, penjada de la muntanya i des dels seus cinc-cents vint-i-nou metres d’altitud, s’albira una esplèndida vista de la ciutat de Taormina i de la costa del Mar Jònica. 

20 d’abril

Ens acomiadem de la Senyora Mimma, la nostra magnífica amfitriona, que ens torna a donar tota classe de consells per veure en el nostre trajecte cap a Cefalù, pròxima parada; - tant si aneu per les muntanyes de l’interior com per la costa, tot és molt maco, passeu per Tindaris, aquí hi ha un Santuari amb una verge negre molt miraculosa, ens diu. Decidim agafar la ruta interior i veritablement no ens hem equivocat, la carretera, estreta i revirada passa per petits pobles i cases rurals, el paisatge entre muntanyes rocoses i amb forts pendents és magnífic i anem rodejant el volcà que ara podem veure pel seu vessant nord, estem rodant durant molts quilòmetres per altituds al voltant dels mil metres. En un control dels Carabinieris ens fan parar a la vorera de la carretera, ens demanen la nostra documentació i la del cotxe, estan una bona estona fent comprovacions i quan ens la tornen sense cap més paraula ens diuen que continuem, amb l’Esther comentem que han estat poc cortesos, fregant la mala educació, però no hi donem més importància i continuem cap al Santuari i aquí una altra parella de policies ens pregunta d’on som i ens diu que no podem accedir al santuari amb el cotxe, que cal deixar-lo aparcat i continuar a peu, però el temps ens justeja i decidim obviar la visita. Continuem per carreteres locals i molt estretes i ens anem acostant a mar, portem una velocitat molt baixa, encara queden més d’un centenar de quilòmetres per arribar a Cefalù i ja és migdia, és festiu i costa trobar un lloc obert per menjar alguna cosa, però al final entrant en un poblet veiem un hostal obert on podem fer l’àpat. A la represa, havent dinat, ens hem de desviar perquè la carretera està tallada, no sabem per quin motiu i la volta que ens fa donar és llarga i per calçades amb molt mal estat, això fa que aquests últims quilòmetres es facin pesats pel cansament de moltes hores de conducció; arribem però al nostre allotjament a una hora suficient per poder descansar una estona i anar cap al centre de Cefalù. El poble ens sorprèn molt, és bonic, té una platja i el passeig marítim que l’acompanya encantadors, el seu nucli urbà, a part de ser turístic té un entrellat de carrers que traspuen història igual que la catedral d'estil llombard, molt més bonica, pel nostre gust, que les barroques de la majoria de les poblacions que hem vist. Els carrers vibren de gent que gaudeix del Diumenge de Pasqua, nosaltres ens acostem arran de mar per veure la posta del sol sobre l’horitzó i tot seguit triem un lloc per sopar en un dels carrerons del nucli antic.

21 d’abril

Sense més preàmbuls deixem el nostre allotjament i anem cap a Carini a no més de cent quilòmetres; primer de tot deixarem el meu equipatge al mateix B&B que vàrem estar el primer dia i que tan bé ens varen tractar després de l’episodi del robatori de la moto i tot seguit anem cap a l’aeroport on l’Esther agafarà el vol que la tornarà cap a casa. Aquí ens acomiadem, ella ja té tota la documentació a punt i factura la maleta amb tot l’equip d’anar en moto que no ha utilitzat, jo torno el cotxe que vàrem llogar i me'n torno cap a la meva habitació amb el tren.

Quedo tota la tarda escrivint, llegint, preparant els pròxims dies i pensant en el dia de demà per anar a buscar la moto al dipòsit policial. Estic ansiós per veure i comprovar que no té danys importants.

22 d’abril

Avui ha sigut un dia amb un neguit a dins que sense estar-ne conscient m’anava posant tens. He esmorzat aquí mateix i la Verònica, m’ha dit que m’acompanyaria la Laura cap a la comissaria de policia i després a busca la moto. L’espero a la meva habitació tot ordenant les meves coses i quan em truca a la porta marxem de seguida cap a la caserna dels Carabinieris, allà m’han fet un document amb el qual em donen autorització per treure la moto del dipòsit judicial a Terrassini a uns quinze quilòmetres d’ací; el dipòsit el gestiona una empresa local que fa de taller, lloguer de cotxes i assegurances, arribem al taller i ens dirigeixen a una altra localització propera que és on tenen les oficines, allà ens presentem i expliquem el que venim a fer, l’administrativa ens diu que la persona responsable no hi és i que tornarà demà, la Laura li explica que m’acompanya perquè soc estranger i que haig de marxar, així que ella fa unes trucades, envia una foto dels documents que m’han fet a la comissaria al seu interlocutor, em fa signar un paper amb les meves dades assegurant que m’enduc la moto i ens torna a dirigir cap al taller d'on veníem, allà l’encarregat ens acompanya a una tercera localització on hi ha un pati amb els vehicles o restes de vehicles custodiats per la policia; allà hi ha la moto, a sota un arbre i amb un estat llastimós de brutícia, però sembla que està sencera malgrat un cop que porta en una de les maletes, vaig per engegar-la, però el sistema no em reconeix la clau i no puc posar-la en marxa, el responsable del taller em diu que poden portar-la al servei oficial que no és lluny d’allà i evidentment accepto. Previ pagament d’una quantitat gens negligible, carreguen la moto a una plataforma i anem tots cap al concessionari, allà demanem una solució d’urgència i ens diuen que repassaran la moto i que aquesta mateixa tarda o demà al matí em diran alguna cosa. Tornem cap a casa, una mica més alleugerit? Pot ser sí, però no del tot. La Laura em fa de missatger i m’envia un missatge que diu que no tenen la peça i que el recanvi pot tardar uns deu dies, però que miraran de posar-la en marxa i que al vespre o a més tardar demà al matí em diran alguna cosa.

Passo la tarda planificant, hipotèticament, els dies vinents, perquè tot pot canviar en funció de la disposició de la moto i a última hora un altre missatge de la Laura em confirma que han pogut arreglar la moto traguen la peça d’una altra i que demà en podré disposar. Ara estic més tranquil, surto quan ja ha fosquejat a comprar quelcom per sopar i demà, quan disposi de la moto, emprendre una ruta cap a Agrigento.

23 d’abril

Veritablement, la família propietària del B&B s’ha bolcat en ajudar-me i avui al matí m’han acompanyat, altre cop, al taller on tinc la moto; han pogut arreglar-la amb una peça recuperada d’una altra moto, però suficient perquè jo pugui continuar. Solucionat el problema, he marxat cap a Palerm per fer una passejada relaxada pel centre històric, he vist l’interior de la catedral, que estava plena de curiosos, possiblement provinents d’un creuer, més tard he vist al port que n’hi havia dos. M’he endinsat per carrerons estrets i pel front marítim fins que la gana m’ha fet seure per fer l’àpat. La tarda ja amb les coses més clares he planificat els pròxims dies fins al diumenge que surt el ferri cap a Sardenya i ja al capvespre, tot passejant abans de sopar, un veí m’atura i malgrat que l’idioma ens ho posava difícil he entès que em deia que s’alegrava que hagués trobat la moto i l’entristia que al seu poble, que és molt bonic, afirmava, tingues gent poc agradosa. És curiós a quina velocitat, en un poble, corren les notícies i de seguida identifiquen a l’estranger.

24 d’abril

La família que regenta l’allotjament on estic, em va dir ahir que guardaríem la moto dins el bar, que no la deixaríem fora i així va ser. Aquest matí, a les set en punt, la treia de l’establiment perquè poguessin rebre els primers matiners a esmorzar. Jo també ho he fet i tot seguit carrego l’equipatge i m’acomiado d’aquesta gent que s’ha portat amb nosaltres meravellosament.

Faig direcció cap al sud-oest i estaré un parell de dies per la zona d’Agrigento i la Vall dels temples, tinc una habitació reservada a Porto Empedocle a prop d’Agrigento. Hi arribo a mig matí i certament la impressió que tinc del poble no és bona, la zona perifèrica és industrial, el port tampoc té gens de gràcia i els blocs de pisos que estan a la part alta són horribles. El meu allotjament és una zona perifèrica i no ajuda a canviar la meva opinió. Truco al timbre i la propietària surt pel balcó i em diu on haig d’aparcar la moto i tot seguit baixa per rebre'm, em dona les claus d’un petit apartament, senzill, però extraordinàriament net i polit, m’ofereix la cuina i la disposició de tot el que hi ha, és una senyora molt amable. Després d’instal·lar-me m’acosto al centre i aquí veig una ciutat més polida, però que es limita a uns pocs carrers, dino aquí mateix, havent dinat faig un passeig pel port i tot seguit m’acosto a Scala dei Turchi, a pocs quilòmetres del centre. És un penya-segat de pedra calcària blanca, que té forma d’un graonat i que està situat entre dues platges. El nom li ve per la seva forma geològica i per haver estat un refugi de pirates en temps pretèrits. El lloc és molt bonic, està ple de gent que hi passeja i algú que fa una banyada a mar, faig el recorregut per zona de dunes prèvia, la platja i arribo a la base d’aquesta paret blanca, és bonica malgrat que la quantitat de gent que hi ha no et permet gaudir-ho en plenitud, faig unes fotos i me'n torno fins a la carretera situada a la part alta on tinc la moto.

25 d’abril

Amb un temps esplèndid, clar i lluminós sense fer massa calor, me’n vaig cap al Valle dei Templi a poca distància de Porto Empedocle i al costat d’Agrigento. En dirigir-me cap a les taquilles per comprar el meu bitllet d’entrada em diuen que avui és gratuït, avui se celebra l’alliberament d’Itàlia del feixisme l'any 1945. El conjunt arqueològic és una àmplia àrea i està compost de nombrosos temples grecs que daten els primers de l’any 580 aC. Les ruïnes tenen un recorregut llarg i estan ben senyalitzades, la majoria dels edificis en queda només la base dels paraments, però sí que hi ha el temple de la Concòrdia en molt bon estat de conservació. Tota aquesta extensió arqueològica està declarada patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Camino lentament i observo els enormes blocs que encara es conserven, la passejada em porta bona part del matí i en surto satisfet. Al migdia el recinte s’ha omplert de gent, a l’aparcament de cotxes ja no n’hi cap més i els que venen fan cua a la carretera per poder entrar; jo em dirigeixo ara cap a Agrigento, deixo la moto aparcada al centre i camino per la via principal del nucli antic, en un agradable passeig fins a l’hora de dinar.

Ja a la tarda em retiro cap al meu allotjament i poso en ordre els meus apunts i fotografies.

26 d’abril

Carrego la moto i faig els últims preparatius, des del balcó que tinc al cim del meu cap sento un buongiorno! La meva amfitriona em saluda i s’acomiada, al més pur estil italià, jo des del carrer la contesto que he estat molt a gust a casa seva i moltes gràcies; tot seguit em poso en direcció cap a la gasolinera, el dipòsit és buit.

El trajecte d’avui és curt, cent quaranta quilòmetres, passo per una carretera a l’interior de l’illa amb paisatges ondulats, molt verds, pocs pobles i bon asfalt. Condueixo lentament gaudint d’aquesta verdor i arribo a Palerm a mig matí. Estic en un hotel d’una zona tranquil·la; aquí preparo el meu recorregut per la pròxima illa, Sardenya, valent-me dels meus apunts i dels consells i mapes que em va facilitar l’Enrico.

Ja a mitja tarda, torno cap al centre de Palerm, faig el recorregut fins a l’estació marítima per avaluar el temps que puc tardar demà al matí. Haig de ser-hi abans de les 7! La ciutat està col·lapsada, cues de cotxes parats als carrers del centre i arribo a la porta d’embarcament en trenta minuts, espero que demà al matí, essent diumenge tardi una mica menys. M’acosto cap al centre de la ciutat i faig un tomb tot passejant per la zona del Teatro Massimo, està curull de gent que gaudeix de la tarda de dissabte, faig una cervesa tot mirant la gent com passa i me'n torno cap al meu allotjament, aquí sopo i avui toca retirar-se aviat.