VIATGE A ALGÈRIA, TUNISIA, ITALIA I FRANÇA. (VI)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
27 d’abril
Em llevo d’hora, el vaixell surt a les
nou del matí i cal ser-hi, diuen, dues hores abans. No he tingut cap problema,
els carrers que ahir estaven plens de gent i els cotxes col·lapsaven la
fluïdesa del trànsit, avui amb prou feines en circulava cap i amb molt poc temps
he arribat a la terminal marítima, de fet he sigut dels primers. Hi ha un home
davant meu amb la seva Ducati, establim una breu conversa i em pregunta si
pertanyo al grup de la multitud de motos que han arribat poc després que jo,
desenes de motoristes amb flamants i impol·lutes motos, vestits impecablement
nets en contrast amb la meva moto i el meu aspecte que ja porta més d’un mes i
mig de viatge; - no, li dic, viatjo sol i vinc del nord d’Àfrica i ara faré el
recorregut per les tres grans illes de la Mediterrània - bona ruta, em contesta
i m’explica que ell viatja per feina. Va lleuger d’equipatge i penso que poder
viatjar per feina amb la moto és una sort. De la colla d’impecables motoristes
que tinc darrere meu, ni una paraula, ni una salutació, tan sols.
L’embarcament es produeix ràpidament i
ordenat, el vaixell, un ferri tradicional és modern i te prou serveis per al
passatge, no tinc cabina, en viatges que es fan de dia no estan disponibles o
no sé si estan totes ocupades, que ho dubto, tot i que l’afluència és alta. La
gent es distribueix pels salons i cafeteries a bord i és difícil trobar un lloc
tranquil. A les cobertes de fora s’hi està bé si et toca el sol i estàs
protegit del vent.
A l’hora de dinar m’acosto a la
cafeteria i amb un servei lent i un àpat que no passa de normalet, en pago un
dineral, però no hi ha alternativa. La tarda passa lentament a coberta a
estones mirant l’horitzó, altres llegint i ja cap al vespre, amb la costa a la
vista faig un plat senzill per sopar. La travessia ha sigut avorrida i llarga,
però al final arribem a Càller.
M’allotjo en una casa particular que em lloguen una habitació. Normalment en aquests casos els amfitrions són gent molt oberta i amable i aquesta vegada no ha sigut excepció. Hi arribo passades les deu del vespre i gentilment m’ensenyen la meva habitació i la resta de dependències de la casa. Estic cansat i me'n vaig a dormir aviat.
28 d’abril
Quan em llevo ja no hi ha ningú a la casa, vaig a la cuina, em faig l’esmorzar i sense pressa em preparo per sortir a descobrir la ciutat. Fa un dia lleig, gris, ha plogut aquesta nit, però ara no ho fa. Amb la moto m’acosto al centre i a prop de la catedral la deixo aparcada, visito el temple, està ple de turistes d’un creuer que hi ha al port i en sortir sí que torna a ploure, no intensament, però sí continuadament i al final quedo ben humit. El passeig pel nucli històric de la ciutat és interessant, malgrat el mal dia que fa. Havent dinat torno cap a casa i enllesteixo la ruta de demà.
29 d’abril
Avui he recorregut tota la costa
sud-occidental de l’illa, partint des de Càller fins a arribar a Oristano. La
sortida de Càller ha sigut fluida i en poca estona ja estava a la zona
d’aiguamolls que hi ha passat el port, plena de flamencs. La carretera segueix
fins a Pula, un poblet petit que estaven engalanant els carrers per celebrar la
seva festa i tot seguit ja els pobles es dispersen més i la ruta va seguint la
costa gairebé tocant l’aigua a vegades i endinsant-se altres. Aquesta zona és
preciosa, han conservat la costa sense edificacions i aquesta natura verge la
potencia molt més, cales petites se succeeixen amb penya-segats i platges. La
carretera també és molt agradable de conduir, és revirada i prou ample per
circular-hi a gust amb un bon asfalt que et dona seguretat. Arribo a Oristano a
l’hora de dinar i ja tot seguit m'instal·lo al meu B & B, una casa de pagès
als afores molt agradable.
Oristano, és una ciutat provinciana i amb un centre prou agradable per fer-hi un passeig.
30 d’abril
Faig una ruta per la costa fins a Capo
San Marco i l’àrea arqueològica de Tharros, un jaciment preromà, la caminada
des de San Giovanni di Sinis fins a Tharros és curta, però molt bonica, passes
per una zona de dunes i una platja d’aigües verdoses i després, superant un
turó arribes fins a la Torre de San Giovanni, construïda pels espanyols al
segle XV, aprofitant materials estrets de l’antiga ciutat de Tharros, des d'on
s’albira una fantàstica panoràmica de tot el golf d’Oristano. Segueixo per
carreteres locals prop de mar i arribo a S’Archittu, un poblet mariner amb una
costa privilegiada, on hi ha un entrant a mar en forma d’arc molt bonic, el
lloc és freqüentat per locals i forans, també hi trobo molts motoristes que,
com jo, aprofiten per fer l’àpat del migdia aquí i ja a la tarda torno a
Massama, el llogaret on hi ha el meu allotjament, aquí em trobo amb en Cris, un
viatger Australià, jove, que ronda per Europa en transport públic i establim
conversa, li explico les meves vivències per Austràlia i intercanviem
experiències dels nostres viatges, tot compartint unes cerveses.
Aquest vespre juga el Barça el partit de semifinals amb l’Inter i com vaig a sopar a la ciutat, he trobat un lloc on el televisen i m’hi he quedat encantat, al mig de tot el jovent que gaudia veien l’Inter. Al final empat a tres, veurem que passa a la tornada.
1 de maig
Deixo l’establiment rural i poso rumb cap a l’Alguer, ho faig per la revirada carretera de la costa que no em decep gens, el paisatge és preciós i la ruta divertida, faig una parada petita a Bosa Marina, un poblet tranquil i molt bonic i continuo fins a la ciutat. No he fet gaire més de cent quilòmetres fins a destí i vaig en cerca de l’Antonio, l’amo del petit apartament en què estaré les tres pròximes nits, és un home de mitjana edat que parla perfectament el català, amb un curiós accent alguerès i de família local de llarga tradició, l’edifici es diu Palauet i la meva habitació Dabaix, tota una declaració d’intencions. L’Alguer és una localitat turística i cultural de poc més de quaranta mil habitants, té un port esportiu i aeroport internacional, passejar per la zona de la muralla i el nucli antic és un plaer, ja que conserva molt bé el seu caràcter mariner. Aquesta tarda l’ambient festiu al carrer era ven pales, hi havia un concert de conjunts locals a la Piazza Sulis molt concorregut, jo he recorregut els carrers del centre copsant tot aquest ambient, per acabar menjant una hamburguesa a la terrassa d’una cerveseria que em penso que hi tornaré perquè el menjar era molt bo.
2 de maig
Faig el mandra una estona després de
tocar l'alarma del telèfon i surto per buscar un lloc que em serveixin
l’esmorzar; a prop hi ha una cafeteria que compleix els requisits,
tranquil·lament m’acabo el cafè, prenc la jaqueta i el casc i em poso en marxa cap
als racons més bonics d’aquesta costa al voltant d’Alguer. Arribo a Porto
Conte, un cap que tanca la badia que fa de port natural des de l’època romana,
aquí hi ha una torre de guaita del segle XVI i un petit far, la vista és
esplèndida. Segueixo i ara me’n vagi cap a l’altre costat de la badia, a Capo
Caccia; aquí hi ha un far inaccessible per ser zona militar, però també s’hi
troben les coves di Nettuno; penso que per les fotografies publicitàries que he
vist que han de ser boniques, però em fa desdir la gran quantitat de gent que
hi havia i el cost de l’entrada, i per això decideixo contemplar la gran vista
que es veu a banda i banda del cap i continuar cap a la Torre del Porticciolo,
una altra torre de guaita dalt d’un turó arran de mar i al costat d’una platja
paradisíaca. Deixo la moto al final del camí i baixo fins a l’aigua per un
corriol empinat, hi ha poca gent i s’hi està bé, m’hi estic una estona tot
mirant l’espai natural que tinc al meu voltant i observant uns diminuts peixos
que voleien al mig de les roques.
Me’n torno cap a l’Alguer a l’hora de dinar, que ho faig en un restaurant a prop d’una de les platges.
3 de maig
Avui arribo fins a Sàsser, a trenta-cinc
quilòmetres al nord-est, la ciutat és capital de província i la seva població
és d’uns cent trenta mil habitants. Faig un tomb per la ciutat vella, passejo
pels seus carrerons estrets i arribo fins a la plaça de la Catedral; hi entro
per fer una visita breu i continuo fins al centre; avui dissabte hi ha mercat a
la plaça Emiciclo, petitó amb parades de fruites i verdures, però també de
productes alimentaris artesanals, mel, formatges i confitures; més enllà no
gaire lluny hi ha la Piazza d’Itàlia, una plaça quadrada on hi ha la Prefectura
de Sàsser i avui s’hi feia una demostració de les forces de seguretat de
l’estat, amb activitats per a la canalla per part de la Policia Municipal, els
Carabinieris i la Guardia di Finanza, molt patriòtic tot plegat.
A prop del migdia me’n vaig cap a Porto Torres, a només vint-i-cinc quilòmetres de Sàsser, on el més important és el port que rep els vaixells tant de Barcelona, com Gènova o de la Península Italiana, la ciutat en si, no té cap més atractiu. Dino aquí, això sí, un excel·lent peix i giro cua cap a l’Alguer. Demà continuo la ruta cap al nord fins a Santa Teresa de Gallura, a l’estret de Bonifacio.
4 de maig
Ha plogut aquesta nit, els carrers són
molls i el cel és grisós, malgrat que ara no ho fa. Emprenc la ruta cap a Santa
Teresa de Gallura, al nord de l’illa, però m’ho agafo en calma i introdueixo al
GPS tres parades que poden ser interessants de veure, així que, després del
cafè matiner engego i carretera!
Faig una primera parada a Castelsardo, no entro al poble, des de la carretera tinc una vista preciosa del castell i el poble que penja d'un turó arran de mar; segueixo, em plou a estones tan lleugerament que no em molesta per res, només que el paviment és moll i haig d’anar amb cura, segueixo i les següents parades no són pròpiament pobles sinó urbanitzacions en llocs privilegiats, Costa Paradiso està ubicada al vessant d’una carena al costat del mar i el lloc és realment molt bonic. A Portobello no hi he pogut entrar, una tanca amb un vigilant m’ho impedeix, però sí que he vist l’entorn, similar a tot el que segueix al llarg d’aquesta costa nord-occidental. Ja ha parat de ploure i arribo a la meva destinació pels dos dies següents, un hotel antic, però ben conservat, deixo els trastos i m’acosto a Capo Testa, molt a prop del poble i amb un Faro dalt la roca, la vista és bonica i avui hi ha molta gent passejant-hi, dino al centre i em retiro una estona a la meva habitació per tornar a sortir a la tarda i recórrer un sender pel costat oposat de la costa que he fet aquest matí, travessant la platja de Rena Bianca i arribant a la torre de Longonsardo, una de les moltes que els espanyols varen fer a tota la costa Sarda, també amb unes vistes espectaculars
5 de maig
Avui he fet un recorregut circular fins
a la població de Palau a la costa i davant les illes de Maddalena, un
recorregut per zones agrícoles, a l’anada per l’interior i turístiques per la
zona de la costa a la tornada. M’aturo a Palau, on hi ha el port que fa el
trajecte fins a les illes que tenen una població d’uns onze mil habitants, es
tracta d’un arxipèlag de set illes més alguns illots més, turística i amb una
polèmica base de l'OTAN al seu territori. No hi vaig, tot i que els ferris que
hi porten tenen una freqüència continuada, però prefereixo passejar pel poble i
veure l’activitat del port. Aquí dino i me'n torno cap a Santa Teresa a la
tarda. Demà deixo Sardenya i arribo a Còrsega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada