VIATGE A ALGÈRIA, TUNISIA, ITALIA I FRANÇA. Còrsega.

 VIATGE A ALGÈRIA, TUNISIA, ITALIA I FRANÇA. (VII)

BONIFACIO

Arribada a Bonifacio

Porta de la ciutadella de Bonifacio

ERBALUNGA

Rogliano

PORT DE CENTURI

L'ILE ROUSSE

CALVI

RUTA PER LA COSTA OCCIDENTAL

AJACCIO

Ciutadella

Mercat

Casa natal de Napoleó

La Ciutadella

Beziers

6 de maig

El trajecte de l’hotel al port és molt curt i hi arribo amb molta antelació, fa sol i el dia és clar, però ràpidament s’ennuvola, cau un petit xàfec i tan de pressa com ha vingut se n’ha anat i a l’hora de l’embarcament torna a lluir el sol. La bodega del ferri va plena de camions, cotxes, autocaravanes i motos; la coberta pel passatge és una sala amb butaques i una zona exterior que és on s’ha acomodat tota la gent aprofitant el sol i el paisatge. El trajecte dura menys d’una hora i mai deixes de veure les dues illes, és entretingut.

A Bonifacio em dirigeixo directament cap al bungalou que he reservat en un càmping dels afores, deixo l’equipatge, poso a rentar la roba a la bugaderia i me’n vaig a dinar a un baret que hi ha a prop. A la tarda faig un recorregut per la ciutadella de la ciutat, dalt del penya-segat, de carrers estrets i costeruts. La vista des de dalt és molt bonica, s’albira per un costat el port natural i per l’altre l’estret de Bonifacio, el passeig és molt agradable. Acabo sopant en una pizzeria que curiosament trobo molt més bona que les famoses pizzeries italianes. 

7 de maig

El vent que ahir ja bufava avui s’ha enfortit, però el dia és clar i després d’esmorzar i ordenar alguns apunts surto cap a la ciutat. Avui passejo per la zona de marina primer, bado amb els magnífics iots que hi ha atracats al port i després enfilant-me primer per una llarga escala que em porta a prop d’una de les portes de la muralla i en acabat per un corriol que recorre la part més alta del penya-segat, arribo fins a les ruïnes d'una antiga construcció i aquí s’albira la ciutat des d'una cota més alta, l’estret amb el seu trànsit marítim i l’illa de Sardenya perfectament perfilada; em quedo una bona estona observant aquest espectacle i baixo altre cop a marina, ja al migdia, per dinar.

La tarda està dedicada a ultimar els detalls tant de ruta com d’allotjament dels últims dies d’aquest viatge, que avui ja compleix dos mesos des de la partida. 

8 de maig

Deixo el càmping de Bonifacio i faig ruta cap al nord, per una carretera bona i majoritàriament recte que passa a prop de la costa, però que en poques ocasions veus el mar. El trajecte és tranquil, amb poc trànsit i travessant pobles petits, el cel amenaça pluja i de fet la primera trentena de quilòmetres els faig plovent lleugerament, després s’escampen els núvols per tornar a aparèixer cap al final del trajecte. He parat a mig camí a fer un cafè amb llet i abans del migdia ja era a la meva destinació, a prop de Bastia. Dino en un restaurant proper i el temps em fa dubtar a agafar la moto per anar a la ciutat a la tarda, els núvols que venen pel sud-oest són negres i amenaçadors i deixo esperar una estona per veure com evoluciona i sembla que la nuvolada s’escampa. Faig els vint-i-dos quilòmetres que hi ha fins a Bastia en pocs minuts per l’autovia, m’acosto al centre de la ciutat i em sorprèn, a primera vista, el que és bonica, neta, ordenada i encarada a mar. Deixo la moto en un dels molts llocs habilitats per deixar-les i dono un tomb per aquests carrers elegants i tranquils. La cèntrica place de Saint Nicolas és un passeig arbrat i ple de cafeteries davant el port, des d'aquí pots veure arribar tots els ferris que comuniquen l’illa amb diferents destinacions, aquí prenc una taula per fer un mos per sopar.

9 de maig

Faig una ruta amb els punts més interessants per veure Cap Corse, que són molts, però en faig una selecció; els poso al mapa i em surt una ruta circular de cent seixanta-cinc quilòmetres; veig que és molt llarga, però ben pensat el dia que fa avui és bo, el sol llueix, la temperatura és bona i que sense pressa els puc veure tots o sigui que acabat l’esmorzar em poso en ruta primer cap Erbalunga, un poblet bohemi al costat del mar, amb una antiga torre de defensa i alguns carrers i places dedicats a artistes locals de començament del segle passat, el passeig és molt agradable. Segueixo per una deliciosa carretera que calca fidelment la línia de la costa, una ruta revirada que et regala un paisatge preciós fins a arribar gairebé al nord d’aquesta franja de terra que és d’uns trenta-cinc quilòmetres d’allargada per entre vuit i dotze d’amplada, aquí travesso per la carena central i m’enfilo fins al poble de Rogliano, en el seu perfil es veuen dues esglésies grans i una torre, més amunt a la muntanya hi ha les restes d’un castell, segueixo i arribo a Centuri i a partir d’ací la carretera torna a baixa fins a mar, ara a la costa occidental on hi ha el Port de Centuri, un poblet que seria de pescadors, però que ara s’ha convertit en un lloc per rebre turistes, la costa convida per la seva bellesa i el poble està ple de restaurants que t’ofereixen les delícies del mar, aquí paro per dinar. Ja a la tarda emprenc la ruta de tornada i altre cop per una carretera que no deixa el mar; trobo moltes colles de motoristes, francesos, alemanys, austríacs... la carretera s’ho val! Quan arribo al meu allotjament penso que la ruta d’avui ha valgut molt la pena, realment ha sigut una passejada magnífica.

10 de maig

Emprenc el trajecte fins a Ajaccio, però passo per la costa occidental per veure l’Ila rousse i Calvi, dues localitats amb un encant especial, la primera, un poble petit amb un port important i amb un aire de tranquil·litat palpable a l’entorn, la segona és una ciutat més important, també amb un port i amb molt de turisme, hi passejo per les dues una estona just per copsar aquest ambient i segueixo cap al sud per una carretera que passa entre la serralada principal de Còrsega i la carena de muntanyes que segueixen la costa, una carretera revirada i amb constants canvis de pendent que puja fins al voltant de cinc-cents metres i baixa fins a nivell del mar. La vista que tinc durant aquest trajecte és d'altes muntanyes, el Monte Cintu amb dos mil set-cents sis metres d’altura encara conserva bona quantitat de neu, de tant en tant per alguna vall es pot veure el mar que entra fins a trobar cales i platges que en prou feina tenen quatre cases de pescadors; al final del trajecte la carretera baixa fins a la costa, però conserva el traçat revirat. Arribo a Ajaccio al voltant de les quatre de la tarda després d’haver recorregut dos-cents cinquanta quilòmetres exigents en la conducció i gaudit d’un dels millors paisatges d’aquest viatge.

11 de maig

Avui ha estat un dia relaxat visitant Ajaccio, al matí a la Place Foch, centre neuràlgic de la ciutat hi havia una extensa fira d’artesans i artistes molt concorreguda propiciada també per ser un diumenge solejat, hi dono un tomb i recorro en acabat els carrers cèntrics amb molta parsimònia, m’acosto al mercat, la part exterior dedicada a la venda principalment d’embotits i formatges artesans i l’interior, com a moltes ciutats importants, als productes selectes d’exquisideses culinàries on també podies fer una degustació allà mateix. M’acosto ja al migdia a un dels molt restaurants que hi ha davant el port i faig l’àpat, un peix exquisit. Ja havent fet el cafè vaig a veure el Museu de la casa on va néixer Napoleó, a poca distància d'on soc; no perquè m'interessi el personatge sinó per la curiositat de com era una casa noble del segle XVIII. Ja a la tarda torno cap al meu allotjament, descanso i llegeixo una estona per tornar a sortir a la ciutat per sopar.

Demà deixo Ajaccio, el ferri surt a les vuit del vespre per anar cap a Toulon i així enfrontar l’últim dia d’aquest viatge.

12 de maig

S’ha aixecat el dia fosc i ha acabat plovent d’una manera intensa a estones. El meu ferri surt a les vuit del vespre i haig de deixar l’apartament on estic a les onze. Tinc un problema. He enviat un missatge al meu amfitrió per poder deixar l’allotjament més tard, espero i em contesta quan ja no plou que no pot ser, si li hagués dit abans... de totes maneres ja no em fa falta i deixo el còmode apartament que hi he estat dos dies.

M’acosto al centre, dono un tomb per la ciutat i visito la catedral que no he vist, dono un altre tomb, dino, l’hora d’embarcament és lluny encara i se’m fa una mica llarg. El temps és bo, han marxat els núvols gairebé del tot, prenc una taula en un cafè i aprofito per escriure aquestes últimes ratlles del meu diari, han sigut més de dos mesos de viatge i faig una recapitulació mental de tot el que ha passat. És bonic viatjar, vull aprofitar-ho tant de temps com pugui.

Quan s’ha obert l’hora d’embarcament m’acosto a la terminal marítima, no hi ha molt de passatge i també pocs camions, com sempre les motos tenen el seu carril preferent, allà em trobo amb una vintena de motoristes, al meu costat un matrimoni que ronda la cinquantena, cada un va amb la seva moto, encetem conversa, són de Dijon i han fet una ruta de deu dies de vacances per Còrsega, parlem de viatges i d’aprofitar el temps. Embarquem, l’accés és lleuger i la disposició de la cabina immediata, descanso una estona i a prop de l’hora de sortida surto a coberta, veure salpar el vaixell del port sempre és emocionant, per més vegades que ho hagis repetit. Al self service faig un àpat tot veient la posta del sol sobre l’horitzó, m’hi quedo encantat i em retiro quan el disc s’ha amagat. Demà cal aixecar-se aviat, el vaixell surt deu minuts abans de l’hora prevista i demà arribarà a Toulon a les set del matí.

13 de maig

Ja estic preparat quan el ferri avança per la rada de Toulon, el desembarcament és ràpid i precís, abans de les set ja estic travessant l’entramat urbà que aquesta hora ja està en plena activitat, la sortida de la ciutat és lenta, travesso alguns pobles de la perifèria, però m’adono que avanço molt lentament i em desvio cap a l’autopista; a les proximitats de Marsella l’autopista està col·lapsada de vehicles, avanço lentament entre les files de cotxes durant molts quilòmetres fins que ja molt als afores flueix més ràpidament.

Paro a Beziers per fer un descans i dinar. Em queden dos-cents quilòmetres per arribar a casa amb amenaça de pluja que no acaba de caure.

Acaba aquest viatge aquí, amb el pensament en els dies passats i també en els projectes futurs. Ens retrobem amb l’Esther, tenim moltes coses per explicar-nos i expressar-nos aquest enyor que malgrat que haver gaudit del viatge sempre existeix.